Un bon conte, i sobretot si està ben narrat, et deixa embadalit.
I si, a més a més, té un bon acompanyament musical i sonor, encara es posa més interessant.
Us portem un exemple de conte musical, segurament el més famós de tots: Pere i el llop.
Va ser compost per Serguei Prokófiev l’any 1936, per a un teatre infantil de Moscou (Rússia). I des del primer moment es va convertir en tot un èxit. El va compondre a partir d’un conte ja existent.
El que el fa més interessant és que cada personatge del conte té associat un instrument:
El Pere són les cordes.
L’avi és un fagot
L’ocell és una flauta travessera.
L’ànec és un oboè.
El gat és un clarinet
El llop són unes trompes.
Els caçadors són les timbales i el bombo.
S’han gravat moltes versions, narrades i interpretades per actors famosos o només amb la música de Prokófiev.
Pere i el llop – Camerata XXI
Escolta els instruments i relaciona’l amb cada personatge
Pere i el llop – Jove orquestra simfònica de Castelló
Escolta el conte i fixa’t en cada instrument quan apareix cada personatge
Pedro y el lobo – Orquestra de RTVE (1991) amb Constantino Romero
Aquí pots veure una orquestra i també escoltar cada personatge com sona.
Pere i el llop – Peter and The Wolf (de Suzie Templeton, 2006)
Argument del conte:
En Pere surt al jardí i es troba amb els seus amics: l’ocell, l’ànec i el gat.
L’ocell i l’ànec es discuteixen per les qualitats que posseeixen: l’ocell diu que pot volar i l’ànec diu que pot nedar.
Mentrestant, el gat intenta menjar-se l’ocell.
Surt l’avi i diu a en Pere que entri a casa que pot aparèixer el llop.
Arriba el llop i l’ànec espantat surt del lloc segur, la bassa on es troba.
El llop se’l menja. En Pere pensa com pot atrapar el llop.
Puja a la branca més alta d’un arbre i l’atrapa amb una corda. L’ocell l’ajuda voletejant i distraient al llop.
Arriben els caçadors i la feina ja està feta. Llavors tots en processó s’emporten el llop cap al Zoo.
Hi ha una ciutat dels Estats Units molt important en la història de la música: New Orleans, Louisiana. Aquesta ciutat va ser fundada com a colònia francesa el 1718. El 1720 van arribar els primers esclaus africans a la ciutat, que anava creixent lentament amb immigrants francesos, alemanys, suïssos. Nova Orleans (New Orleans) va esdevenir un important port d’entrada per als esclaus africans que eren transportats a Amèrica del Nord.
L’esclavitud africana als Estats Units es considera que va començar el 1619, quan els primers esclaus africans van arribar a Jamestown, Virgínia. El tràfic d’esclaus va ser promogut per diverses potències colonials, incloent-hi els britànics, els espanyols i els portuguesos.
L’any 1763 Nova Orleans va passar a ser una colònia espanyola fins que el 1800 va tornar a ser francesa. Finalment, l’any 1803 la ciutat va ser adquirida pels Estats Units. A partir de llavors, va prosperar i créixer ràpidament amb molts més immigrants europeus, la majoria francesos, alemanys e irlandesos, gràcies a un nou vehicle que va revolucionar el transport de mercaderies: el vaixell de vapor, que podia viatjar contra el corrent del riu Mississipi.
Per què New Orleans és clau en la història de la música actual
El jazz i el blues són dos gèneres musicals que van néixer a finals del segle XIX als Estats Units, específicament a la comunitat afroamericana de Nova Orleans. Aquests gèneres es van desenvolupar a partir de la fusió de la música i cultura dels esclaus africans i els immigrants europeus que es van reunir allà. Aquesta barreja cultural es va donar principalment a causa de la història d’esclavitud de la regió. Els esclaus van trobar una forma d’expressió del seu dolor que va representar, alhora, el naixement d’una nova manera de fer música.
A mesura que el jazz i el blues es van expandir per tots els Estats Units, van prendre diferents formes. A partir del segle XX, el jazz i el blues van evolucionar i es van fusionar amb altres gèneres musicals, com el rock, el soul i el funk. Aquesta evolució va ser possible gràcies a la influència de músics innovadors que van experimentar amb nous sons i estils. Per exemple, el rock and roll va néixer de la fusió del blues amb elements de la música country i del rhythm-and-blues.
El hip-hop és un altre exemple de fusió de cultures. Aquest gènere va néixer a les darreres dècades del segle XX als barris pobres de Nova York. Es va desenvolupar a partir de la cultura afroamericana i caribenya, i es caracteritza per la seva forta èmfasi en les lletres rítmiques (conegudes com a “rap”) sobre una base instrumental amb marcat caràcter rítmic.
La música urbana actual és una fusió de tots aquests estils musicals. Incorpora elements del jazz, del blues, del rock, del hip-hop i de moltíssims altres gèneres per crear un so únic que reflecteix les diverses influències culturals de les comunitats urbanes.
Robert Johnson – Crossroads – Cross Road Blues w Lyrics
Big Joe Williams – Baby Please Don’t Go
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó de blues popularitzada pel músic nord-americà “Big” Joe Williams. És una de les cançons més reconegudes en la història del blues nord-americà, i ha estat versionada per quantitat d’artistes i bandes.
John Lee Hooker And Van Morrison: “Baby Please Don’t Go” (1992)
Muddy Waters & The Rolling Stones – Baby Please Don’t Go (Live At Checkerboard Lounge)
John Lee Hooker, Eric Clapton and The Rolling Stones: “Boogie Chillen'” Live, 1989
John Lee Hooker Boogie Chillen original 1948 version
B.B. King – The Thrill Is Gone [Crossroads 2010]
B. B. King – The Thrill Is Gone (Live at Montreux 1993) | Stages
B.B. King és conegut com el “Rei del Blues” i és un dels músics més influents de la història del blues. La seva música incorpora elements del blues i del jazz, que són característics del rhythm-and-blues.
Muddy Waters – Mannish Boy (Live)
John Lee Hooker – Boom Boom (from “The Blues Brothers”)
Per escoltar més música:
Artistes de blues i hot-jazz són originaris de Nova Orleans:
Blues:
Johnny Adams: Va ser un cantant de blues i soul conegut com “The Tan Canary” per la seva veu de tenor d’una octava i mitja.
James Booker: Anomenat “el millor pianista de blues de Nova Orleans”.
Snooks Eaglin: Va ser un cantant i guitarrista de blues de Nova Orleans.
Hot-Jazz:
Louis Armstrong: És una de les majors llegendes del jazz, que va marcar un abans i un després en la improvisació i en el concepte del swing.
Jelly Roll Morton: Va ser un pianista, director d’orquestra i compositor de jazz.
Kid Ory: Va ser un trombonista, compositor i líder de banda de jazz.
Més exemples de cantants i cançons importants de blues i hot-jazz:
Blues:
B.B. King: Conegut com el “Rei del Blues”, B.B. King és un dels músics més influents de la història del blues. Una de les seves cançons més conegudes és “The Thrill Is Gone”.
Muddy Waters: Considerat el “Pare del Blues de Chicago”, Muddy Waters va ser una figura clau en la transició del blues del Delta al blues elèctric. Un dels seus temes més populars és “Hoochie Coochie Man”.
John Lee Hooker: Va ser un influent cantant i guitarrista de blues. Una de les seves cançons més famoses és “Boogie Chillen”.
Etta James: Coneguda per la seva veu potent i emotiva, Etta James és una de les grans dames del blues. La seva versió de “At Last” és una de les seves interpretacions més recordades.
Hot-Jazz:
Louis Armstrong: És una de les majors llegendes del jazz, que va marcar un abans i un després en la improvisació i en el concepte del swing. “Hot fives and sevens” és un dels seus discos més emblemàtics, format per 4 cds que contenen 89 cançons. Una de les cançons que hauries d’escoltar és “Gut bucket blues”.
Django Reinhardt: Va ser un dels primers grans solistes de jazz a la guitarra. Algunes de les seves cançons més conegudes són “Minor Swing”, “Djangology” i “Nuages”.
És molta la música que existeix al món, i s’agrupa per estils i gèneres musicals. Els principals supergèneres són:
– Música tradicional (o folklòrica o del món)
– Música clàssica (o culta)
– Música urbana (o moderna o popular)
Us deixem avui una activitat per veure si recordeu les característiques de cada gènere musical.
(Cliqueu a les dues fletxes [cantonada inferior-esquerra de l’activitat] per ampliar i començar)
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
Les quatre estacions
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
L’estiu
Al concert de “L’estiu”, la música descriu el despertar de la naturalesa després del fred hivern i inclou melodies animades i alegres:
El primer moviment és calorós i agitat, i representa el sol abrasador i els llamps que anuncien una tempesta.
El segon moviment és més lent i melancòlic, i representa el cant d’una tórtora i el plor d’un camperol que veu els seus camps arrasats pel granís.
El tercer moviment és més ràpid i dramàtic, i representa la fúria de la tempesta.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Aquesta setmana alguns heu pogut escoltar, a través de la pàgina everynoise.com, alguns exemples de música urbana, coneguda també com a música popular.
Tota la música que coneixem pot classificar-se en tres grans supergèneres:
A la pàgina everynoise.com podem escoltar una enorme quantitat de música existent a la plataforma Spotify. La trobareu tota classificada, amb diversos noms de gèneres i estils. Molts d’ells corresponen al supergènere “música popular”, però també hi ha corresponents a “música tradicional” i “música clàssica”.
Podeu clicar “SCAN” per escoltar aleatòriament fragments diferents.
O bé a “LIST” per veure el llistat de més de 3500 gèneres i estils i seleccionar el que més us cridi l’atenció.
O escoltar una “PLAYLIST” amb Spotify.
Fixeu-vos com aquesta pàgina serveix per a fer-nos una idea de la gran diversitat de música existent al món, i que aquesta és alhora un reflex de la gran diversitat humana.
Ah! I malgrat el títol, encara hi ha mooolta música que no hi apareix!
