Audicions

AUDICIÓ El cigne – Camille Saint-Saëns

Posted by

“El Cigne” de Camille Saint-Saëns

“El Cigne” és el tretzè moviment de la suite “El Carnaval dels Animals”, composta per Camille Saint-Saëns el 1886. Aquesta peça és un solo per a violoncel, acompanyat pel piano, que evoca la imatge d’un cigne lliscant majestuosament sobre l’aigua. La seva melodia suau i melancòlica ha fet que sigui una de les composicions més icòniques del repertori clàssic per a violoncel.

 

Compositor: Camille Saint-Saëns
Intèrprets: Yo-Yo Ma (violoncel), Kathryn Stott (piano). 
Títol cançó/obra: The Swan (El cigne) (de l'obra "El carnaval dels animals").
Any de publicació: 1886 
Gènere: Música clàssica
Estil: Romanticisme

En aquest vídeo, veiem i escoltem al famós i gran violoncel·lista Yo-Yo Ma, que interpreta “The Swan”, una cançó per a violoncel de Camile Saint-Saëns.

 

El Carnaval dels Animals: una obra prohibida

“El Carnaval dels Animals” és una suite de 14 moviments, cadascun representant un animal amb un toc humorístic i caricaturesc. Saint-Saëns la va compondre com una broma musical, utilitzant cites d’altres compositors i efectes sonors enginyosos. Tot i la seva popularitat actual, el compositor va prohibir la seva interpretació pública durant la seva vida, ja que temia que la seva naturalesa lleugera pogués afectar la seva reputació com a compositor seriós. Només va permetre que El Cigne es toqués en públic, mentre que la resta de la suite es va publicar després de la seva mort el 1921.

 

La versió ballada de “El Cigne”

La peça va adquirir una nova dimensió quan la ballarina russa Anna Pavlova la va convertir en un ballet en solitari anomenat “La Mort del Cigne”, coreografiat per Mikhail Fokine el 1905. Inspirada en la gràcia dels cignes i en el poema “The Dying Swan” d’Alfred Tennyson, Pavlova va crear una interpretació emotiva que simbolitza la lluita i la fragilitat de la vida. Aquesta versió es va convertir en una de les més famoses de la història del ballet.

En l’actualitat, El Cigne ha estat reinterpretat en estils de dansa urbana, fusionant la seva elegància clàssica amb moviments contemporanis. Ballarins de hip-hop i dansa moderna han adaptat la peça, creant coreografies que combinen la fluïdesa del ballet amb la força expressiva de la dansa urbana. Aquestes versions modernes demostren la versatilitat i atemporalitat de la música de Saint-Saëns.

 

Aquí teniu a Lil’ Buck, un ballarí especialitzat en Street dance (un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ).

 

Us deixem també la versió de dansa clàssica de “The Swan”. És una interpretació molt expressiva i difícil que representa un cigne en el darrer ball abans de la seva mort.

És la coreografia d’Anna Pavlova (1881-1931) una famosa ballarina de ballet russa.  “La mort del cigne” era la seva dansa més famosa, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d'”El cigne”. Aquí teniu una versió gravada l’any 1925.

 

AUDICIÓ Thunderstrack (Bluegrass band)

Posted by

Thunderstruck by Steve’n’Seagulls (LIVE)

(#Steve “Steve’n’Seagulls” Seagulls)

La banda finlandesa Steve’n’Seagulls va reinterpretar la cançó “Thunderstruck” d’AC/DC en estil bluegrass, transformant el seu so original de rock dur (hard rock) en una versió acústica amb banjo, mandolina, contrabaix i acordió. Mentre que la versió d’AC/DC és energètica i agressiva, amb riffs de guitarra elèctrica i una bateria contundent, la versió de Steve’n’Seagulls té un ritme més ràpid, amb una instrumentació tradicional i una interpretació més festiva. Aquesta adaptació demostra la versatilitat del bluegrass, capaç de transformar una cançó de rock en una peça completament diferent sense perdre la seva essència.

 

El bluegrass

El bluegrass és un gènere musical originari dels Estats Units (regió dels Apalatxes), que va sorgir a la dècada de 1940. Es tracta d’una evolució de la música tradicional nord-americana, influenciada per les melodies europees (escoceses, irlandeses i angleses) i per la música afroamericana, especialment el blues i el jazz. El nom del gènere prové de la banda Bill Monroe and the Blue Grass Boys, liderada per Bill Monroe, considerat el pare del bluegrass.

Aquest estil es caracteritza per la seva instrumentació acústica, un ritme ràpid i l’ús d’harmonies vocals. A diferència d’altres gèneres de música folk, el bluegrass permet la improvisació, similar al jazz, on els músics prenen torns per tocar la melodia i improvisar sobre ella.

 

Instrumentació d’una banda típica de Bluegrass

  • Banjo de cinc cordes: un dels instruments més icònics del gènere, popularitzat per Earl Scruggs amb la seva tècnica de tres dits.
  • Violí: provinent de la tradició europea, el violí aporta melodies ràpides i ornamentades.
  • Mandolina: usada per Bill Monroe (“El pare del Bluegrass”) per donar ritme i textura a les composicions.
  • Guitarra acústica: sovint tocada amb la tècnica de flatpicking, que permet una gran velocitat i precisió.
  • Contrabaix: proporciona la base rítmica i harmònica.
  • Dobro (guitarra ressonadora): El dobro afegeix un so distintiu amb el seu to metàl·lic.

 

Comparació entre una banda de bluegrass i una de rock

Mentre que una banda de bluegrass es basa exclusivament en instruments acústics i en la improvisació instrumental, una banda de rock utilitza instruments elèctrics, com la guitarra elèctrica, el baix elèctric i la bateria, per crear un so més potent i amplificat. A més, el rock tendeix a seguir estructures més definides, mentre que el bluegrass permet una major llibertat interpretativa.

 

ACDC Thunderstruck Official Video

 

Altre versions:

 

2CELLOS – Thunderstruck [OFFICIAL VIDEO]

(#2CELLOS)

 

Thunderstruck – AC/DC (#Moyun Official)

El guzheng és un instrument musical de cordes tradicional xinès. Pertany a la família de les cítares. El guzheng és antecessor de diversos instruments musicals, el koto japonès, el gayagum coreà i el Djan tranh vietnamita.  Moyun és una artista molt misteriosa que mai mostra la seva cara en cap dels seus vídeos. Ha atret un gran nombre de seguidors pel seu talent i habilitat.

 

THUNDERSTRUCK Orquestra de Baterias 2018 (#Orquestra De Baterias)

6° Orquestra de Bateries de Florianópolis amb 482 bateristes.

 

THUNDERSTRUCK (AC/DC Cinematic Piano Cover) – Tommee Profitt x William Joseph (#Tommee Profitt)

 

 

AUDICIÓ A capella cover

Posted by

Rolling In The Deep – A Cappella Cover – Adele – Mike Tompkins – Beatbox (#Mike Tompkins)

“A capella” és una expressió musical italiana que vol dir: només amb la veu, sense cap instrument musical.

“Cover” és una paraula anglesa que es pot traduir com a “versió”, i s’utilitza per referir-se a cançons interpretades de forma diferent a l’original. Si busqueu una cançó que us agradi a Youtube i hi afegiu la paraula “cover” segurament us sortiran diversos grups o artistes que canten aquella cançó de forma diferent i diversa, és molt interessant!

 

Aquesta setmana, a l’aula de música, hem escoltat aquest noi, que fa totes leus veus i els instruments d’una banda de pop, fent una versió a capella de la cançó “Rolling in the deep” de l’artista Adele.

 

Sobre la cançó:

“Rolling in the Deep” de l’artista Adele és una cançó que parla de desamor. Va ser escrita després d’una ruptura dolorosa, i Adele expressa la seva ràbia i força interior a través de la lletra i la música. La frase “rolling in the deep” prové d’una expressió britànica que significa tenir algú que sempre et dona suport, però en el context de la cançó, reflecteix la desil·lusió d’una relació que no va complir les expectatives. La cançó li va permetre canalitzar la seva frustració a través de la música.

Una anècdota interessant és que Adele va escriure aquesta cançó amb el productor Paul Epworth, qui la va empènyer a explorar notes vocals que ni tan sols sabia que podia assolir. La cançó va ser un gran èxit, i va consolidar Adele com una estrella internacional i amb diversos premis. A més, va estar 65 setmanes a la llista Billboard Hot 100, un èxit impressionant.

La cançó original sona així:

Adele – Rolling in the Deep (Official Music Video)

 

Més versions (covers) d’aquesta mateixa cançó:

 

Aretha Franklin – Rolling in the Deep / Ain’t No Mountain Live Adele Cover Version

La reina del soul (Aretha Franklin) també va fer una versió de la cançó:

 

John Legend – Rolling in the Deep (Adele cover)

També a capella!

 

Rolling In The Deep (Adele Cover) by The All Ways

Una versió més rockera:

 

 

Rolling in the Deep | Adele (cover) (#Haley Klinkhammer)

Guitarra i veu:

 

CANTÀNIA 02 Vera i Ernest

Posted by

2. CANTÀNIA 2025 REAL. Vera i Ernest AMB COREOGRAFIA

 

 

LLETRA

(Èpic) | 5 | . . .

(f) Això era i no era,

la història de la Vera.

Temps era temps,

la història de l’Ernest.

| 3 | 1 |

(marcato) Són perfectes, són valents.

Tots voldrien ser com ells.

(legato) Viuen en un món fantàstic,

no hi ha res que els faci fàstic.

 

(marcato) Viuen en un món genial.

Maten monstres i no els fan mal.

(legato) Si la partida s’acaba,

tot comença altra vegaaaadaaaa.

 

| 3 | (Èpic) | 5 |

(f) Això era i no era,

la història de la Vera.

Temps era temps,

la història de l’Ernest.

 

(p) Temps era temps,

temps era temps. 

(poco accel.) Aquesta és la història

de la Vera i l’Erneeee|eeee|eeeest.

AUDICIÓ Baby, please don’t go

Posted by

“Baby, Please Don’t Go” és una cançó clàssica del blues. Va ser escrita per Big Joe Williams, un dels grans noms del blues dels anys 30 i 40. Williams va néixer el 1903 a Mississipi i va ser conegut per la seva veu poderosa i el seu estil de guitarra slide distintiu.

El blues és un gènere musical que va sorgir a finals del segle XIX als Estats Units, a la regió del Delta del Mississipi, una zona marcada per la pobresa, la segregació racial i les dures condicions de vida. Els primers cantants de blues es guanyaven la vida treballant en plantacions de cotó o en la construcció i manteniment de les vies del tren. A més, molts d’ells també tocaven música en juke joints (bars rurals) i esdeveniments comunitaris per aconseguir uns ingressos addicionals.

Teju Cole - Page 3 - The New York Times

El blues va néixer com una forma d’expressió per a les persones que vivien en condicions difícils, i per això l’ús de la veu i el que explica la lletra en el blues és molt expressiva. Aquest gènere sovint aborda temes de tristesa, desamor i dificultats personals. Les característiques del blues inclouen aquesta part vocal molt expressiva, l’ús de l’escala pentatònica i una estructura de 12 compassos.

“Baby, Please Don’t Go” és una cançó que parla de la desesperació d’un home que implora a la seva dona que no se’n vagi. La lletra expressa sentiments profunds de tristesa i desesperació, amb un to emocional que és típic del blues. La cançó ha estat interpretada per molts artistes al llarg dels anys, cadascun aportant el seu propi estil:

 

Big Joe Williams (1935)

La versió original de Williams és una interpretació de blues clàssic amb una veu greu i una guitarra slide distintiva. La lletra expressa una desesperació autèntica i emocional, característica del blues tradicional.

 

Muddy Waters (1941)

Muddy Waters va donar a la cançó un so més modernitzat per a l’època, utilitzant una guitarra elèctrica i un estil de frasejament vocal que va influenciar molt el blues i el rock. La seva interpretació és més enèrgica i dinàmica.

 

Van Morrison (1972)

Van Morrison va incorporar elements de folk i rock a la seva versió, aportant una nova dimensió a la cançó. La seva interpretació és més melòdica i inclou una instrumentació més ampliada.

 

Aerosmith (1975)

Aerosmith va donar a la cançó un toc de hard rock, amb una interpretació enèrgica i una producció més polida. La seva versió és més agressiva i inclou elements de rock clàssic.

 

AUDICIÓ Chuck Berry, el pare del Rock’n’roll

Posted by

 

Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:

Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll

 

Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)

 

Johnny B. Goode – Chuck Berry  (1958)

 

 

Per ampliar informació:

 

Rock&Roll

Historia y origen del rock and roll

Viquipèdia: Rock and roll

 

 

 

 

 

MÚSICA URBANA Rock’n’roll

Posted by

Què és el Rock’n’roll?

El rock and roll és un estil de música popular que es va configurar als Estats Units a finals dels anys 40 i principis dels anys 50. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el rhythm-and-blues, el country, la música folk, el gòspel i el jazz.

A mitjans del segle XX, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l’acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock. Entre els músics més destacats d’aquest gènere musical es troben Chuck Berry, Bo Diddley i Little Richard.

 

Diferència entre el Rock and roll i el Rock

El rock és un gènere musical que engloba molts estils diferents, començant primer pel rock and roll, i el rockabilly, i anys més tard el rock psicodèlic, Surf rock, Glam rock, Hard rock, rock progressiu, Country rock, heavy metal, punk, Indie rock, Grunge, Industrial rock, Hardcore punk…

El nom genèric de “rock” avui dia s’aplica a molts estils, en especial quan hi ha un solista que canta de manera enèrgica, acompanyat de guitarra o guitarres elèctriques, bateria i un baix elèctric.

El rock and roll és en general més simple i tenia lletres innocents, mentre que el rock es va tornar gradualment més agressiu i sorollós des de l’època de Ritchie Valens als anys 50 fins a Led Zeppelin als anys 70.

El rock té les seves arrels en el rock and roll, però també inclou altres gèneres com el rock elèctric, el folk, el jazz i la música soul.

Diferents cançons que poden considerar-se rock and roll ens poden sonar més a jazz, o més a blues, o més a country… això és perquè estan influenciades per tots aquests estils. Un exemple d’això el trobem a la cançó “Caldonia”, interpretada per Louis Jordan, i que sona molt a jazz, però ja té ritme de rock and roll.

 

Audicions

Louis Jordan – Caldonia (Rock’n Roll 50)

ROCK N ROLL VIDEO ROOTS 2 OF 3 ( 1940s ) DOO WOP LEGENDS – R&B – DeLoss

 

El pare del rock’n’roll: Chuck Berry 

Chuck Berry va ser un cantant, compositor, intèrpret i guitarrista estatunidenc, i un dels pioners del rock and roll.

Va ser el creador d’alguns dels èxits més importants del rock and roll com ara “Maybellene”, “Roll Over Beethoven”, “Rock and Roll Music” i “Johnny B. Goode”. La seva música va ser influent en molts altres artistes de rock and roll com ara The Beatles i The Rolling Stones.

Chuck Berry va ser un dels primers a entrar al Saló de la Fama del Rock el 1986.

 

Chuck Berry Story for Kids

 

Chuck Berry – Johnny B. Goode (1958)

 

Chuck Berry With Bruce Springsteen & The E Street Band – Johnny B. Goode

 

Elvis o Chuck Berry?? Quién es el REY ????

 

L’arquitecte del rock and roll: Little Richard

Little Richard va ser un cantant, compositor, humorista i pianista estatunidenc. Un dels pioners més importants de la història del rock and roll i una figura influent en la música i la cultura popular durant set dècades. El seu treball més famós data de mitjans de la dècada de 1950, quan la seva música dinàmica i el seu carismàtic espectacle van assentar les bases del rock and roll. La seva música també va jugar un paper clau en la formació d’altres gèneres musicals populars, com ara el soul i el funk. Va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1986.

 

Little Richard’s most memorable hits

 

Little Richard – Tutti Frutti (1956)

 

L’autor del rock (The Originator) – Bo Diddley

Bo Diddley va ser un guitarrista, cantant i compositor estatunidenc que va ser un dels pioners del rock and roll. Va ser conegut per la seva música rítmica i el seu estil de guitarra distintiu. Va ser un dels artistes més influents en la història del rock and roll i va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1987.

 

Bo Diddley – Road Runner (1972)

 

Bo Diddley – Bo Diddley (Stereo)

 

Bo Diddley – The Rhythm That Shook The World. Over his signature beat Bo recounts his 1st hit record

 

El rei del rock: Elvis Presley

Elvis Aaron Presley va néixer el 8 de gener de 1935 a Tupelo, Mississippi. Va ser fill d’una família humil i va créixer en un ambient musical. Va començar la seva carrera musical a Memphis (Tennessee) el 1954 quan el propietari de Sun Records, Sam Phillips, va veure en ell la manera d’expandir la música afroamericana.

Elvis Presley és considerat el rei del rock and roll i va ser incorporat al Rock and Roll Hall of Fame el 1986, al Country Music Hall of Fame el 1998 i al Gospel Music Association’s Gospel Music Hall of Fame el 2001.

 

Elvis Presley “Hound Dog” (October 28, 1956) on (#The Ed Sullivan Show)

 

Elvis Presley: Rock ‘n’ Roll Legend | Mini Bio | BIO

 

¿Por qué ELVIS PRESLEY es el REY del ROCK? | Radio-Beatle

 

Elvis Presley – Blue Suede Shoes (’68 Comeback Special) (#Elvis Presley)

 

[Top10] Elvis Presley – His Best Dance – 4K Colorized (VOL. 1.5) (#??? ??? ?? ???)

 

Top 10 Elvis Presley Songs of All Time (#The Silent Pig)

 

 

 

La reina del rock: Tina turner

 

Tina Turner – The Best – In Memoriam 24-05-2023

 

“La reina del rock ‘n’ roll” Tina Turner muere a los 83 años

 

Tina Turner & Chuck Berry – Rock n roll music

 

Bibliografia web (per saber-ne més):

AUDICIÓ Els anys 50 i el naixement del Rock’n’Roll

Posted by

Els anys 1950 van representar una revolució musical i cultural. És la dècada en que va néixer el rock’n’roll als Estats Units, canviant el panorama musical que fins aleshores estava dominat pel jazz, el blues i el country.

Els cantants melòdics que s’escoltaven a la ràdio i a la TV dels anys 40 i 50, com Frank Sinatra i Nat King Cole, es caracteritzaven per una imatge elegant (sovint vestits amb americana i corbata), i una presència escènica tranquil·la, centrada en la interpretació vocal i l’expressió emocional.

Les seves actuacions es basaven en arranjaments orquestrals sofisticats, amb instruments com el piano, les cordes i els vents. En contrast, els cantants de rock’n’roll (com Elvis Presley i Chuck Berry) van introduir una instrumentació més simple però potent, basada en la guitarra elèctrica, el baix (contrabaix o baix elèctric) i la bateria.

Havia nascut la banda de rock. El seu estil es va caracteritzar per ritmes enèrgics i lletres més atrevides, reflectint els sentiments de rebel·lió i anhel de llibertat dels joves de l’època.

La imatge d’aquest músics era més desenfadada i juvenil, amb roba més informal i moviments escènics dinàmics i provocadors, que incloïen passos de ball i gestos expressius, revolucionant així la manera com es presentava la música en directe.

A més de transformar la música, el rock’n’roll va tenir un gran impacte cultural, unint joves de diferents orígens en un moviment comú i trencant barreres racials. Figures icòniques com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard van esdevenir símbols culturals tant per la seva música com per les seves actituds desafiants, marcant l’inici de l’era de les estrelles del rock i deixant una influència duradora en la història de la música.

A continuació, un vídeo on podem veure i escoltar l’evolució de la música popular al llarg dels anys 50 (i com va evolucionar durant els anys 60). A més podeu seguir escoltant l’evolució de la música al llarg de les següents dècades.

 

Most recognizable song of each year (1950-2022) (#boogiehead)

 

 

 

AUDICIÓ A la cova del rei de la muntanya

Posted by

FRAGMENT de la Viquipèdia: “A la cova del rei de la muntanya (del noruec: I Dovregubbens hall) (o Al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.

Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. A un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del rei de la Muntanya, un rei de trols i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a ‘gran sala’). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.”

 

A la cova del rei de la muntanya | Percussió corporal (#Música de colors)

 

Line Rider – Mountain King (#DoodleChaos)

 

Edvard Grieg – In the Hall of the Mountain King (#Classic FM)

Ben Palmer conducts the Royal Scottish National Orchestra & Chorus in Grieg’s terrifying ‘In the Hall of the Mountain King’ for Classic FM Live with Viking. Taken from the Nordic composer’s ‘Peer Gynt’ suite, this thrill ride of a piece depicts the title character’s audience with a court of mountain-dwelling trolls, and has become a firm favourite amongst classical fans theme park goers alike.

Filmed in the cavernous Royal Albert Hall, you can watch the full Classic FM Live concert on Sky Arts soon.

 

Edvard Grieg: In the Hall of the Mountain King – London Symphony Orchestra (#London Symphony Orchestra)

 

Viquipèdia – A la cova del rei de la muntanya

LES FAMÍLIES D’INSTRUMENTS

Posted by

Tots els instruments musicals que existeixen es poden classificar en quatre grans grups o famílies, depenent de la manera com produeixen el so. A cada grup d’instruments li diem “família”.

Dins de cada família, però, no tots els instruments són iguals i s’agrupen en subfamílies:

  • Família de percussió
    • Subfamília instruments de percussió determinada o afinada (poden fer notes concretes: do, re, mi…).
    • Subfamília instruments de percussió indeterminada (no poden fer notes concretes).
  • Família de vent
    • Subfamília instruments de vent metall (els llavis es fan vibrar en una embocadura de broquet).
    • Subfamília instruments de vent fusta (embocadura sense broquet, pot ser: bisell, canya -simple o doble- o bec).
  • Família de corda
    • Subfamília instruments de corda pinçada (guitarra, llaüt, ud, arpa…)
    • Subfamília instruments de corda fregada (violí, viola, violoncel, contrabaix…)
    • Subfamília instruments de corda percudida (piano, clavicordi, santur, berimbau…)
  • Família elèctrica o electrònica
    • Subfamília instruments elèctrics (guitarra elèctrica, violí elèctric, piano elèctric…)
    • Subfamília instruments electrònics (theremin, sintetitzador, informàtica musical, ones Martenot…)

 

ALTRES INSTRUMENTS

Molts instruments es poden classificar amb facilitat en alguna família i subfamília, però altres ens fan pensar una estona…

Saw (an instrument that can cut you in half)

 

Glass Armonica (spinning glass bowls… that break)

 

Wintergatan – Marble Machine (music instrument using 2000 marbles)

 

Carillon (A tower filled with 100 tons of bells)