Rolling In The Deep – A Cappella Cover – Adele – Mike Tompkins – Beatbox (#Mike Tompkins)
“A capella” és una expressió musical italiana que vol dir: només amb la veu, sense cap instrument musical.
“Cover” és una paraula anglesa que es pot traduir com a “versió”, i s’utilitza per referir-se a cançons interpretades de forma diferent a l’original. Si busqueu una cançó que us agradi a Youtube i hi afegiu la paraula “cover” segurament us sortiran diversos grups o artistes que canten aquella cançó de forma diferent i diversa, és molt interessant!
Aquesta setmana, a l’aula de música, hem escoltat aquest noi, que fa totes leus veus i els instruments d’una banda de pop, fent una versió a capella de la cançó “Rolling in the deep” de l’artista Adele.
Sobre la cançó:
“Rolling in the Deep” de l’artista Adele és una cançó que parla de desamor. Va ser escrita després d’una ruptura dolorosa, i Adele expressa la seva ràbia i força interior a través de la lletra i la música. La frase “rolling in the deep” prové d’una expressió britànica que significa tenir algú que sempre et dona suport, però en el context de la cançó, reflecteix la desil·lusió d’una relació que no va complir les expectatives. La cançó li va permetre canalitzar la seva frustració a través de la música.
Una anècdota interessant és que Adele va escriure aquesta cançó amb el productor Paul Epworth, qui la va empènyer a explorar notes vocals que ni tan sols sabia que podia assolir. La cançó va ser un gran èxit, i va consolidar Adele com una estrella internacional i amb diversos premis. A més, va estar 65 setmanes a la llista Billboard Hot 100, un èxit impressionant.
La cançó original sona així:
Adele – Rolling in the Deep (Official Music Video)
Més versions (covers) d’aquesta mateixa cançó:
Aretha Franklin – Rolling in the Deep / Ain’t No Mountain Live Adele Cover Version
La reina del soul (Aretha Franklin) també va fer una versió de la cançó:
John Legend – Rolling in the Deep (Adele cover)
També a capella!
Rolling In The Deep (Adele Cover) by The All Ways
Una versió més rockera:
Rolling in the Deep | Adele (cover) (#Haley Klinkhammer)
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó clàssica del blues. Va ser escrita per Big Joe Williams, un dels grans noms del blues dels anys 30 i 40. Williams va néixer el 1903 a Mississipi i va ser conegut per la seva veu poderosa i el seu estil de guitarra slide distintiu.
El blues és un gènere musical que va sorgir a finals del segle XIX als Estats Units, a la regió del Delta del Mississipi, una zona marcada per la pobresa, la segregació racial i les dures condicions de vida. Els primers cantants de blues es guanyaven la vida treballant en plantacions de cotó o en la construcció i manteniment de les vies del tren. A més, molts d’ells també tocaven música en juke joints (bars rurals) i esdeveniments comunitaris per aconseguir uns ingressos addicionals.
El blues va néixer com una forma d’expressió per a les persones que vivien en condicions difícils, i per això l’ús de la veu i el que explica la lletra en el blues és molt expressiva. Aquest gènere sovint aborda temes de tristesa, desamor i dificultats personals. Les característiques del blues inclouen aquesta part vocal molt expressiva, l’ús de l’escala pentatònica i una estructura de 12 compassos.
“Baby, Please Don’t Go” és una cançó que parla de la desesperació d’un home que implora a la seva dona que no se’n vagi. La lletra expressa sentiments profunds de tristesa i desesperació, amb un to emocional que és típic del blues. La cançó ha estat interpretada per molts artistes al llarg dels anys, cadascun aportant el seu propi estil:
Big Joe Williams (1935)
La versió original de Williams és una interpretació de blues clàssic amb una veu greu i una guitarra slide distintiva. La lletra expressa una desesperació autèntica i emocional, característica del blues tradicional.
Muddy Waters (1941)
Muddy Waters va donar a la cançó un so més modernitzat per a l’època, utilitzant una guitarra elèctrica i un estil de frasejament vocal que va influenciar molt el blues i el rock. La seva interpretació és més enèrgica i dinàmica.
Van Morrison (1972)
Van Morrison va incorporar elements de folk i rock a la seva versió, aportant una nova dimensió a la cançó. La seva interpretació és més melòdica i inclou una instrumentació més ampliada.
Aerosmith (1975)
Aerosmith va donar a la cançó un toc de hard rock, amb una interpretació enèrgica i una producció més polida. La seva versió és més agressiva i inclou elements de rock clàssic.
Hem escoltat a Chuck Berry, considerat per molts com el pare del rock&roll, amb la cançó “Johnny B. Goode”, una de les millors cançons de Rock&Roll de tots els temps:
Artista: Chuck Berry
Títol cançó: Johnny B. Goode
Any de publicació: 1958
Gènere: Música urbana
Estil: Rock&Roll
Johnny B. Goode – Chuck Berry amb Bruce Springsteen (1995)
El rock and roll és un estil de música popular que es va configurar als Estats Units a finals dels anys 40 i principis dels anys 50. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el rhythm-and-blues, el country, la música folk, el gòspel i el jazz.
A mitjans del segle XX, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l’acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock. Entre els músics més destacats d’aquest gènere musical es troben Chuck Berry, Bo Diddley i Little Richard.
Diferència entre el Rock and roll i el Rock
El rock és un gènere musical que engloba molts estils diferents, començant primer pel rock and roll, i el rockabilly, i anys més tard el rock psicodèlic, Surf rock, Glam rock, Hard rock, rock progressiu, Country rock, heavy metal, punk, Indie rock, Grunge, Industrial rock, Hardcore punk…
El nom genèric de “rock” avui dia s’aplica a molts estils, en especial quan hi ha un solista que canta de manera enèrgica, acompanyat de guitarra o guitarres elèctriques, bateria i un baix elèctric.
El rock and roll és en general més simple i tenia lletres innocents, mentre que el rock es va tornar gradualment més agressiu i sorollós des de l’època de Ritchie Valens als anys 50 fins a Led Zeppelin als anys 70.
El rock té les seves arrels en el rock and roll, però també inclou altres gèneres com el rock elèctric, el folk, el jazz i la música soul.
Diferents cançons que poden considerar-se rock and roll ens poden sonar més a jazz, o més a blues, o més a country… això és perquè estan influenciades per tots aquests estils. Un exemple d’això el trobem a la cançó “Caldonia”, interpretada per Louis Jordan, i que sona molt a jazz, però ja té ritme de rock and roll.
Audicions
Louis Jordan – Caldonia (Rock’n Roll 50)
ROCK N ROLL VIDEO ROOTS 2 OF 3 ( 1940s ) DOO WOP LEGENDS – R&B – DeLoss
El pare del rock’n’roll: Chuck Berry
Chuck Berry va ser un cantant, compositor, intèrpret i guitarrista estatunidenc, i un dels pioners del rock and roll.
Va ser el creador d’alguns dels èxits més importants del rock and roll com ara “Maybellene”, “Roll Over Beethoven”, “Rock and Roll Music” i “Johnny B. Goode”. La seva música va ser influent en molts altres artistes de rock and roll com ara The Beatles i The Rolling Stones.
Chuck Berry va ser un dels primers a entrar al Saló de la Fama del Rock el 1986.
Chuck Berry Story for Kids
Chuck Berry – Johnny B. Goode (1958)
Chuck Berry With Bruce Springsteen & The E Street Band – Johnny B. Goode
Elvis o Chuck Berry?? Quién es el REY ????
L’arquitecte del rock and roll: Little Richard
Little Richard va ser un cantant, compositor, humorista i pianista estatunidenc. Un dels pioners més importants de la història del rock and roll i una figura influent en la música i la cultura popular durant set dècades. El seu treball més famós data de mitjans de la dècada de 1950, quan la seva música dinàmica i el seu carismàtic espectacle van assentar les bases del rock and roll. La seva música també va jugar un paper clau en la formació d’altres gèneres musicals populars, com ara el soul i el funk. Va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1986.
Little Richard’s most memorable hits
Little Richard – Tutti Frutti (1956)
L’autor del rock (The Originator) – Bo Diddley
Bo Diddley va ser un guitarrista, cantant i compositor estatunidenc que va ser un dels pioners del rock and roll. Va ser conegut per la seva música rítmica i el seu estil de guitarra distintiu. Va ser un dels artistes més influents en la història del rock and roll i va ser introduït al Saló de la Fama del Rock and Roll el 1987.
Bo Diddley – Road Runner (1972)
Bo Diddley – Bo Diddley (Stereo)
Bo Diddley – The Rhythm That Shook The World. Over his signature beat Bo recounts his 1st hit record
El rei del rock: Elvis Presley
Elvis Aaron Presley va néixer el 8 de gener de 1935 a Tupelo, Mississippi. Va ser fill d’una família humil i va créixer en un ambient musical. Va començar la seva carrera musical a Memphis (Tennessee) el 1954 quan el propietari de Sun Records, Sam Phillips, va veure en ell la manera d’expandir la música afroamericana.
Elvis Presley és considerat el rei del rock and roll i va ser incorporat al Rock and Roll Hall of Fame el 1986, al Country Music Hall of Fame el 1998 i al Gospel Music Association’s Gospel Music Hall of Fame el 2001.
Elvis Presley “Hound Dog” (October 28, 1956) on (#The Ed Sullivan Show)
Elvis Presley: Rock ‘n’ Roll Legend | Mini Bio | BIO
¿Por qué ELVIS PRESLEY es el REY del ROCK? | Radio-Beatle
Elvis Presley – Blue Suede Shoes (’68 Comeback Special) (#Elvis Presley)
[Top10] Elvis Presley – His Best Dance – 4K Colorized (VOL. 1.5) (#??? ??? ?? ???)
Top 10 Elvis Presley Songs of All Time (#The Silent Pig)
La reina del rock: Tina turner
Tina Turner – The Best – In Memoriam 24-05-2023
“La reina del rock ‘n’ roll” Tina Turner muere a los 83 años
Els anys 1950 van representar una revolució musical i cultural. És la dècada en que va néixer el rock’n’roll als Estats Units, canviant el panorama musical que fins aleshores estava dominat pel jazz, el blues i el country.
Els cantants melòdics que s’escoltaven a la ràdio i a la TV dels anys 40 i 50, com Frank Sinatra i Nat King Cole, es caracteritzaven per una imatge elegant (sovint vestits amb americana i corbata), i una presència escènica tranquil·la, centrada en la interpretació vocal i l’expressió emocional.
Les seves actuacions es basaven en arranjaments orquestrals sofisticats, amb instruments com el piano, les cordes i els vents. En contrast, els cantants de rock’n’roll (com Elvis Presley i Chuck Berry) van introduir una instrumentació més simple però potent, basada en la guitarra elèctrica, el baix (contrabaix o baix elèctric) i la bateria.
Havia nascut la banda de rock. El seu estil es va caracteritzar per ritmes enèrgics i lletres més atrevides, reflectint els sentiments de rebel·lió i anhel de llibertat dels joves de l’època.
La imatge d’aquest músics era més desenfadada i juvenil, amb roba més informal i moviments escènics dinàmics i provocadors, que incloïen passos de ball i gestos expressius, revolucionant així la manera com es presentava la música en directe.
A més de transformar la música, el rock’n’roll va tenir un gran impacte cultural, unint joves de diferents orígens en un moviment comú i trencant barreres racials. Figures icòniques com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard van esdevenir símbols culturals tant per la seva música com per les seves actituds desafiants, marcant l’inici de l’era de les estrelles del rock i deixant una influència duradora en la història de la música.
A continuació, un vídeo on podem veure i escoltar l’evolució de la música popular al llarg dels anys 50 (i com va evolucionar durant els anys 60). A més podeu seguir escoltant l’evolució de la música al llarg de les següents dècades.
Most recognizable song of each year (1950-2022) (#boogiehead)
FRAGMENT de la Viquipèdia: “A la cova del rei de la muntanya (del noruec: I Dovregubbens hall) (o Al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.
Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. A un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del rei de la Muntanya, un rei de trols i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a ‘gran sala’). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.”
A la cova del rei de la muntanya | Percussió corporal (#Música de colors)
Line Rider – Mountain King (#DoodleChaos)
Edvard Grieg – In the Hall of the Mountain King (#Classic FM)
Ben Palmer conducts the Royal Scottish National Orchestra & Chorus in Grieg’s terrifying ‘In the Hall of the Mountain King’ for Classic FM Live with Viking. Taken from the Nordic composer’s ‘Peer Gynt’ suite, this thrill ride of a piece depicts the title character’s audience with a court of mountain-dwelling trolls, and has become a firm favourite amongst classical fans theme park goers alike.
Filmed in the cavernous Royal Albert Hall, you can watch the full Classic FM Live concert on Sky Arts soon.
Edvard Grieg: In the Hall of the Mountain King – London Symphony Orchestra (#London Symphony Orchestra)
Tots els instruments musicals que existeixen es poden classificar en quatre grans grups o famílies, depenent de la manera com produeixen el so. A cada grup d’instruments li diem “família”.
Dins de cada família, però, no tots els instruments són iguals i s’agrupen en subfamílies:
Quan una cançó és creada i interpretada per primera vegada, diem que és la versió original d’aquella cançó. Però aquella cançó pot ser cantada després per artistes diferents, amb diferent instrumentació, diferents estils… Llavors diem que han fet una versió, d’aquella cançó.
Versió Original: El primer enregistrament o interpretació d’un tema musical o cançó. És la que va ser creada pel compositor o l’intèrpret original.
Cançó Versionada (Cover): És una nova interpretació o gravació d’una cançó, realitzada per un músic diferent de l’intèrpret o compositor original. A vegades, els artistes fan versions d’èxits populars per oferir una perspectiva diferent o per homenatjar la cançó original.
El Trencanous és un ballet que va escriure Piotr Ilitx Txaikovski. Es basa en un conte que explica la història d’una nena, la Clara, que rep un ninot-trencanous com a regal de Nadal. A la nit, el trencanous es transforma en un príncep i viu aventures màgiques amb la Clara. Al final, tot resulta ser un somni. És una obra molt bonica i divertida, que es representa sovint durant les festes de Nadal.
A l’audició, fixeu-vos en aquests elements:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– L’estil de ball.
– Es veu qui dirigeix la música i qui la interpreta?
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca i com sona en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
The Nutcracker – Full Length Ballet by The New York City Ballet
El Trencanous (Piotr Ilitx Txaikovski)
El Trencanous – Txaikovski / CONTE MUSICAL AMB ACTIVITATS – PRIMERA PART
The Nutcracker in 10 minutes!
Fragments i diverses coreografies i estils
George Balanchine´s The Nutcracker – Waltz of the Flowers
THE NUTCRACKER | Russian Dance Extended Clip
The Nutcracker – Russian Dance Comparison
The Hip Hop Nutcracker, Scene Excerpts
Nutcracker hip hop
Activitats
The Nutcracker – Dance of the Sugar Plum Fairy – Tchaikovsky – Lectura rítmica-Play along
Danza Rusa. Tchaikovsky
Trepak – Percussion
“Trepak” és una dansa russa que apareix al segon acte. Amb aquest vídeo podem utilitzar cinc instruments diferents:
panderos
plats
triangles
claves (o pals)
panderetes.
Cada instrument l’hem de fer sonar quan el director (un ratolí) salta damunt del símbol que representa el nostre instrument. A casa podeu també seguir el vídeo utilitzant 5 instruments improvisats (les claus, un pot, unes tapes d’olla, culleres de fusta…). Gaudiu-lo!
