Pentatonix és un grup vocal mixte que interpreta versions de diversos estils musicals. En aquest vídeo fan un repàs de la història de la música polifònica (la que utilitza més d’una melodia diferent alhora).
Fixeu-vos en els diferents registres de veu (més agudes o més greus) i les diferents tècniques que utilitza cadascú. Qui fa la veu més aguda? Qui fa el ritme? Qui fa les notes més greus?
Evolution of Music – Pentatonix
A 5è estem treballant la música urbana des dels seus inicis als Estats Units (espirituals negres, cançons de treball, gospel, blues…). Aquesta setmana hem descobert què es ballava als Estats Units fa… 100 anys!
La veritat és que ja sabien ballar i moure’s molt bé!
Us compartim el vídeo que hem vist perquè el pogueu tornar a gaudir, i algun altre per si teniu curiositat:
En aquest vídeo, a ritme d’una mateixa cançó a l’estil dels anys 1920, podem veure la diversitat de balls que existien i es van posar de moda en aquells moments. Quin ritme!
Gravació de 1926, on Miss Bee Jackson balla “Charleston” al ritme d’una banda de jazz, i ensenya a noies i nens a ballar el charleston.
Fragment de la pel·lícula “After Seben” de 1929.
Ballen “Lindy Hop”, però fixeu-vos com cada parella balla amb un estil propi!
Fragment de la pel·lícula “Stormy Weather” (1943) amb la seva música original i acolorida.
Interpreten “Jumpin’ Jive” (dirigida i cantada per Cab Calloway) i a partir del minut 1:30 s’hi afegeixen els ballarins (The Nicholas Brothers), no us perdeu la coreografia sencera!
Tota la música existent es pot agrupar en tres super-gèneres: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna (o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Avui visitarem la música tradicional japonesa
La música tradicional es caracteritza per ser pròpia d’un territori concret, i no ser gaire coneguda fora d’aquest territori. A més, els instruments que utilitza sovint són també propis d’aquell territori.
En el cas de la música tradicional japonesa veureu que els instruments que utilitzen, sovint amb un origen xinès o coreà, són desconeguts per a la gran majoria de nosaltres: us hem escollit alguns d’ells, molt diferents entre sí:
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Escolteu atentament els sons que poden produir i els sentiments que transmeten.
SHAMISEN
Shamisen Girls Ki&Ki – Tsugaru Jongara Bushi
Duet format el 2008 per Hikari Shirato i Kazumi Takeda. Podeu veure més d’elles a la seva pàgina web oficial.
DAIKO
Eitetsu Hayashi // Fertility of the Sea (Taiko)
Concert realitzat pels alumnes de la Senzoku Gakuen college of Music. Un conjunt de percussió per celebrar el concert del 35è aniversari.
SHAKUHACHI
Secret music played by Mamino Yorita – KODEN SUGOMORI & TSURU NO SUGOMORI?
Traduïdes com “gàbia-niu de grua” i “el so lluny del cérvol”, Koden Sugomori i Tsuru No Sugomori es consideren dues grans cançons secretes.
Mamino Yorita és la intèrpret, a la “Open Special Night Night, i utilitza la que es considera la tècnica més difícil (i secreta) de “Suzuru”.
KOTO
Esoragoto, composed by Sawai, Hikaru
Concert del grup de kotos SOEMON.
Quina música s’escoltava pels voltants de 1938?
Quines pel·lícules musicals es podien veure a les sales de cinema?
El 31 de maig es commemora el bombardeig de l’any 1938 a Granollers. No feia molts anys (al 1923-24) que havien aparegut les primeres emisores de ràdio a Catalunya i a Espanya.
A partir de l’any 1922 es funden a Catalunya els primers radioclubs (grups de radioafeccionats, que emetien de forma individual), que “donaran origen a diverses estacions locals (…): Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa”.
“L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes”.
A continuació podeu escoltar música de l’època, de diferents estils, i veure també diferents escenes de pel·lícules que es podien veure als cinemes aquells anys.
Preparats per fer un viatge en el temps?
(Amb cinc parades…)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Primera parada:
“Loca por el hot”, amb els Emil Hot Five & Katia Morlands
“El jazz a Catalunya va començar a sonar a principis del segle XX, durant els bojos anys 20. De fet, Catalunya va ser la porta d’entrada del jazz al sud d’Europa. Des dels bojos anys vint, amb les orquestres de ball, fins ben entrat el segle XXI, amb una fornada de músics com mai no havia existit, Catalunya ha generat clubs, discogràfiques, festivals i primeres figures de relleu internacional”.
Una d’aquestes primeres bandes de jazz, pioneres a Espanya, va ser l’Emil Hot Five, i una de les seves cançons més exitoses va ser “Loca por el hot”, amb la participació de la cantant Katia Morlands. En aquella època, el jazz més popular era l’estil “hot jazz”, d’aquí el títol de la cançó.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Segona parada:
Carlos Gardel – El Día Que Me Quieras (1935)
“El tango és la música i el ball més popular i internacional de l’Argentina i l’Uruguai, mundialment associat a la passió i a l’amor”. Inicialment, el tango era només instrumental, però posteriorment es va incorporar lletra i va néixer el tango cançó.
“Carlos Gardel va ser un cantant, compositor i actor de cinema”, i és el cantant per excel·lència del tango.
A continuació, una escena de la pel·lícula “El día que me quieras” en que Carlos Gardel canta la cançó que li dona títol. Una de les moltes cançons famoses de Gardel a l’època.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Tercera parada:
Sardanes a Barcelona, 1930 (so real)
“Estudiosos i experts en el tema coincideixen a l’hora de situar les primeres ballades de sardanes a Granollers al voltant del 1.865. Des d’aleshores fins ara, el món sardanístic granollerí s’ha caracteritzat per una presència activa i ben representativa a través de mestres compositors, grups de colles, cobles i diverses associacions i entitats sardanistes, destacant des de la seva creació al 1.954, l’existència de l’Agrupació Sardanista Granollers (ASG), amb seu a la Casa de Cultura Sant Francesc”.
La següent pel·lícula mostra imatges i so de l’any 1930, d’una ballada de sardanes al parc de la Ciutadella de Barcelona, de forma similar a com potser es podria haver viscut a la plaça de la Porxada de Granollers en aquella època.
Aquesta pel·lícula es pot trobar a la biblioteca digital de vídeos de la Universitat de Carolina del Sud.
Sardanes al parc de la Ciutadella, 1930 (@barcelona en temps passat)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Quarta parada:
Swing Time – Ginger Rogers and Fred Astaire (1936)
El Swing va ser (i encara és) un estil molt popular de la música jazz als anys 20 i sobretot a partir dels 30 (del s.XX).
Ginger Rogers fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d’un Oscar a la millor actriu.
Fred Astaire va ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema nord-americà, conegut amb el sobrenom: “El príncep de la dansa”.
Ginger Rogers i Fred Astaire van rodar junts deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. I “Swing Time” (traduït al català com “En ales de la dansa“) està considerat un dels millors musicals de dansa d’Astaire i Rogers.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cinquena parada:
“O vos omnes” (Pau Casals,1932), interpretat per l’Orfeó Català.
“El cant coral fou introduït a Catalunya de la mà de Josep Anselm Clavé (1824-74), amb la fundació el 1850 a Barcelona de la Societat Coral La Fraternitat”. Des de llavors aquest nou gènere de cant coral popular “va arrelar dins la vida musical catalana”. Tenia una “clara vocació social, ja que volia ser una manera de fer música progressista i participativa, i (…) tenien com a objectiu una millora de les condicions de vida de la classe obrera a través de la pràctica de l’art”.
“La Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, va néixer el 1877 seguint les petjades de tantes altres entitats que des de 1850 s’havien afegit al moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé que pretenia acostar les classes populars més desfavorides al món de la música i la cultura a través del cant coral”.
L’Orfeó Català és una societat coral (associació) va fundar-se l’any 1891, “té com a seu el Palau de la Música Catalana i (…) representa un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes”. “L’Orfeó català va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal”.
L’obra que interpreten en aquest vídeo, gravat en ple confinament, va ser composta pel “violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical” Pau Casals l’any 1932, i l’Orfeó Català l’ha interpretat nombroses vegades des de llavors.
Tota la música existent es pot agrupar en tres “super-gèneres”: Música tradicional (o folklòrica o músiques del món), música moderna(o urbana o popular) i música clàssica (o culta).
Música popular urbana o moderna
La música clàssica segurament és la més fàcil de reconèixer, en canvi la música tradicional i la música popular de vegades poden confondre’s.
De fet, antigament molta gent anomenava “música popular” a la música tradicional (perquè en aquell moment era, literalment, molt popular entre la gent!).
Però amb els anys la música que es va fer més popular era la que es podia escoltar a les sales de concert de les ciutats i la que es podia escoltar a la ràdio, a la televisió… de forma massiva. Per referir-nos a aquesta música que es distribueix de forma massiva és millor que ens hi referim com música urbana o música moderna. O bé una opció més llarga: música popular urbana o música popular moderna.
Us presentem a continuació una cronologia de la música popular (moderna) de tot el segle XX, d’acord amb el període aproximat d’aparició de cadascun…
Ha estat elaborada pel Termcat i ha recollit fins a vuitanta noms d’estils de la música popular.
Us animeu a descobrir aquests estils?
Comenteu-nos quins us han agradat i quins us han sorprès més!
Antonio Vivaldi va ser un important compositor molt vinculat a la ciutat de Venècia, i és un exemple de la música barroca (característica del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII [1600-1760]).
A “Les quatre estacions” l’objectiu de Vivaldi era “pintar” les escenes típiques de cada estació de l’any, com si fos un quadre musical on el vent, la pluja, la neu, els ocells, un dia de cacera… hi quedessin representats. “Les quatre estacions” és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun dels quals representa una estació de l’any, i a cada estació li va dedicar tres moviments (un moviment és una peça musical).
Al concert de “L’hivern”:
Recordeu els elements en què ens vam fixar:
– Quin estil musical és i com van vestits.
– Qui dirigeix el concert.
– Quins instruments toquen.
– Quina emoció ens transmet.
– Qui toca en cada moment, si toquen fort (f), mig fort (mf) o piano (p), ràpid o lent…
Hivern (1r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions
En aquesta gravació tenim 12 músics i tots estan tocant! L’instrument “amagat” és un orgue barroc (el teclat de l’orgue ens queda amagat) i està darrere el violoncel.
L’instrument de més a la dreta és un arxillaüt (molt semblant a la tiorba). I el que sembla un piano en realitat és un clavicèmbal (que ja vam comentar que és com l'”avi” del piano).
Vivaldi, The Four Seasons, Winter (L’Invierno), 2nd movement
Hivern (3r moviment) – Vivaldi – Les quatre estacions – MUSICOGRAMA
Aquest vídeo va agradar molt perquè ens permet escoltar i alhora veure la música! Fixeu-vos com es poden veure quan hi ha més d’una melodia a la vegada. I com queden clars els silencis entre notes…
El Rap es caracteritza per la contundència de les seves lletres. Missatges directes i agressius (en el sentit que qui rapeja defensa els seus drets i vol imposar-se a un altre). Però també és cert que en els seus orígens va fer que les bandes urbanes enfrontades que causaven morts, es transformessin en gran manera en grups enfrontats a través de la música. La violència no va desaparèixer, però es va reorientar.
Tot i això, el rap es caracteritza per ser una forma autèntica d’expressar-se, amb rimes i jocs de paraules, sobre la situació quotidiana, els problemes, els conflictes, els valors propis, la comunitat.
Hi ha rapers que preparen les seves lletres a consciència, prèviament, abans de cantar o gravar una cançó. N’hi ha alguns altres, però, que són molt bons improvisant. I entre aquests, els que no utilitzen l’insult fàcil per acabar el vers, sinó que argumenten amb astúcia per sorprendre i guanyar.
Tal com deia Quevedo (però Francisco de Quevedo, és clar): «El insulto es la razón del que razón no tiene».
Hem recollit diversos rapers que es caracteritzen per un ús del llenguatge amb menys insults i unes rimes més elaborades, i que fugen del masclisme i l’homofòbia. Per defensar la teva opinió o quan t’enfrontes a un altre raper dalt l’escenari no cal recórrer a l’insult per demostrar superioritat.
A més, es pot utilitzar l’insult de dues maneres: per donar força al missatge, com un adjectiu fort, o es pot utilitzar per faltar al respecte a l’altre. La segona opció diu poc de qui parla.
També us mostrem l’evolució d’alguns rapers a altres estils musicals que combinen amb l’estil rap.
1. ARKANO
RAP Freestyle sin insultar ERRECÉ vs STUART
RAP Sara Socas ???????? Vs Rapder ????????
RAP ¡Minutos perfectos sin insultos!
RAP Bnet + Bnet
Artistes solvents del món del rap i les batalles de galls han experimentat altres estils musicals, i han tractat temàtiques gens freqüents a l’àmbit del rap.
RAP Arkano – Único (con KLAU)
RAP ERRECÉ – RECUERDOS (VIDEOCLIP) PROD. BAGHIRA
ERRECÉ – En cada esquina de mi alma
RAP Ana Tijoux – Antipatriarca
Per saber-ne més:
Errecé: “Quiero demostrar que se puede hacer freestyle sin insultar al contrincante”
https://www.rtve.es/playz/20200623/errece-freestyle-sin-insultar/2021010.shtml
RAP Arkano, el ‘gallo’ que saca los colores al machismo y homofobia del rap español
RAP Arkano – “En el rap hay muchas actitudes machistas y homófobas”
https://www.huffingtonpost.es/2016/11/28/entrevista-arkano_n_13132308.html
RAP Arkano – ARKANO ROMPE CON LOS ESTEREOTIPOS EN BIOLUMINISCENCIA
RAP El diccionario del freestyle
RAP Wiki rap – Freestyle
https://rap.fandom.com/es/wiki/Freestyle
RAP Sara Socas, la rapera que desafía a los gallos
RAP Ana Tijoux – Sacar la voz (ft. Jorge Drexler)
Ana Tijoux, una estrella del rap latino contra la violencia de género
https://www.elmundo.es/madrid/2015/10/16/561fd65146163f255e8b460a.html
Ana Tijoux: “Yo estaba feliz rapeando, pero la fama me enajenó”
https://elpais.com/elpais/2019/11/18/eps/1574093609_210623.html
Podcast | Ana Tijoux: rap, feminismo y el estallido social en Chile
https://elpais.com/elpais/2019/11/19/eps/1574188726_166817.html
RAP i ÒPERA!!?
HAMILTON: ¿Por qué ha sido una Revolución? Análisis Musical | Jaime Altozano
06/02/2019
Bon dia alumnat de 6è
A l’apartat de “Calaix de Sastre” teniu una pàgina amb material relacionat amb la sortida que farem el 8 de març. Ara mateix he penjat la cançó inicial de l’espectacle que parla sobre la vida del gran músic.
Podríeu escriure en els comentaris d’aquesta publicació quines idees principals conté la lletra de la cançó?
Escolteu bé, amb les vostres aportacions farem una feina que penso que us agradarà!
Fins a la propera classe.
Albert
