Arxiu d'etiquetes: mitologia grega

“Orfeo serás tú”, de Jester

Eloi Román a la Sala Continental de Gràcia, Barcelona.
ORFEO SERÁS TÚ forma part de l’últim EP Es solo el principio del grup de Sant Andreu “Jester”. És una cançó que ja amb el títol denota el seu referent directe al mite d’Orfeu i Eurídice, i de la mateixa manera tot el contingut de la lletra, acompanyada per la música d’estil Indie Rock que caracteritza la sonoritat del jove grup.

ORFEO SERÁS TÚ

Tristes los domingos sentado en el mismo columpio,
‘Qué infancia más aburrida’, dijo el niño que no sabe ni llorar,
Ni amar, ni soportar las navidades ni San Juan

Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más bajo

Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú

De pronto ella pasaba largas horas en la cama,
¿Por qué dejaste irte con tan poco interés?

Y sigue con la esperanza de que algún día
Llegue lo más alto

Vete al infierno,
Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú

Solo te tienes que girar
¿Y qué podemos hacer ya?
Solo te tienes que girar
Aprendiste lo que es amar, amar, amar.

Caído del cielo,
Vete al infierno,

Orfeo, serás tú
Caído del cielo,
Orfeo, serás tú

El videoclip dirigit pel mateix Eloi Román i produït per Sol Naixent reforça aquesta referència mitològica, recreant les escenes conegudes del mite però portat a un estil més contemporani. Barreja estils cinematogràfics, com la representació de l’inframón amb un cinema negre o de nouvelle vague a moments i al món dels vius a color i amb uns recursos visuals més actuals. D’aquesta mateixa manera passa al tractament visual de la sèrie Kaos de Netflix.
Per a Orfeo serás tú vaig tenir l’oportunitat de poder formar de l’equip tècnic i us puc parlar d’aquest projecte des del departament de disseny de vestuari. El plantejament va ser fer referència al mite però amb el repte de mantenir la imatge d’estilisme del grup, molt influenciada pel britpop (grups com Blur o Oasis). Vaig fer el disseny pel vestuari de sis personatges, on tenim Orfeu, Eurídice, Hades i els tres altres membres de la banda que representen els sequaços d’Hades. En el cas d’Orfeu i Eurídice eren els dos únics personatges que tenien canvi de vestuari, passant de la seva vestimenta d’estil rock terrenal a un traje i vestit més formal i antic, tot i així mantenint elements que podrien remetre’s a l’estil rock/pop britànic. Pel que fa a la representació d’Hades, vam apostar per un estil de mafiós de cinema negre amb un estampat de patrons que ens donés un toc més modern i original. I per últim, al bateria, baix i guitarra del grup, vaig buscar una uniformitat per destacar-los com a conjunt però apostant per unes combinacions de colors i patrons reemitents als anys vuitanta per escapar del clàssic vestit negre i camisa blanca.
Espero que us agradi tant la cançó com el videoclip! Per a més informació us deixo els següents enllaços relatius al grup i les cançons de “Érase un principio”:

Referents Mitològics al videoclip “Blood, Sweat and Tears” de BTS

Encara que pugui semblar que la cultura asiàtica està molt allunyada de la cultura clàssica grega, BTS, un grup de música coreana (K-POP), ens ha demostrat que no és així.

Una foto de BTS als premis Grammy

Una de les seves cançons, anomenada “Blood, Sweat and Tears” de l’àlbum “Wings”, s’ha guanyat el cor de moltes persones. No només per l’estètica del videoclip o per la melodia, sinó perquè en ella podem trobar molts referents mitològics.

Clica aquí per veure el video original!

Només iniciar el videoclip, es pot veure la imatge d’un dels nois (Jin) observant un quadre en un museu. Darrere d’ell trobem una estàtua que representa a Perseu subjectant el cap de Medusa després d’haver-la matat ell mateix.

Seguidament, quan comencen a ballar, l’espai on abans hi havia estàtues queda buit i només dues són conservades però en una posició diferent. L’estàtua negra és la ja anomenada anteriorment i l’altra representa la dea Demèter. En aquest cas, jo interpreto que l’estàtua de Perseu representa el mal, ja que és d’un color fosc i el seu mite es basa en la cruel mort de Medusa,  etc. En canvi l’estàtua de la dea Demèter representa la puresa, el color blanc i el seu mite parla sobre la maternitat.

La següent referència mitològica que he trobat és en la part on Jungkook es troba penjat en un gronxador. Darrere seu es troba un quadre que representa la mort d’Ícar. Aquí Jungkook representa una versió d’Ícar que va sobreviure a l’accident i que s’ha de conformar en “volar” en un gronxador perquè ja no té ales.

“El lament d’Ícar” de Tate Britain

Després tornem a trobar una referència a Ícar, però aquest cop representada per V. Aquest està situat en una finestra i de fons podem veure un altre quadre mentre ell es tria al vuit. Bàsicament V representa Ícar llençant-se a l’aventura tot just abans del desastre.

“El paisatge amb la caiguda de Ícar” de Pieter Brueghel

A continuació, tornem a veure a Jungkook, però aquest cop sense gronxador. Per el que puc deduir, ell està com somiant i dins del seu cap ell es pensa que verdaderament està volant.

Posteriorment, torna a aparèixer V, però a l’esquena té unes marques, com si hagués tingut ales, però algú o alguna cosa les hagués arrencat. També ho podem relacionar amb el mite d’Ícar, a l’apropar-se molt al sol les seves ales es van desfer, llavors, V igual que Ícar, ja no té ales.

Finalment, apareix una estàtua blanca gegant al mig del museu, amb ales negres. No he trobat cap informació real d’aquesta estàtua, però també se la podria relacionar amb Ícar. Es podria dir que és la representació d’aquest en la ment de Dèdal, representat per Jin en aquest cas. Ell el veu amb les ales negres perquè són les que el va portar a la mort. Després Jin (o Dèdal segons la meva interpretació) li fa un petó. Jo puc interpretar que finalment està assimilant la seva mort.

En conclusió, aquest article ens ha demostrat que la cultura clàssica grega no es limita a les fronteres europees, sinó que està a tot arreu del món.

Especial menció a l’Alba àlies Diana, estudiant de 1r de Bat de l’institut Vallvera de Salt, que hem treballat juntes en aquest projecte.

 

Núria Serra

Grec 1

 

Atlàntida de Blaumut

Blaumut llança el primer single del seu tercer disc, ‘Equilibri’ i dins d’aquest disc podrem trobar aquesta cançó,  ‘Atlàntida’

Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Tu que escoltes sense parlar,
tu que mires lluny però no arribes a enfocar.
La distància és massa gran per veure-hi.
Com qui fa una dansa tribal
per la pluja que tard o d’hora arribarà.
Com un símbol ancestral que no conec.
El vell mestral,
en totes direccions,
que va movent les barques.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…
Cançons, hores d’altres mons,
i a la nit sortim a nedar.
Quan el sol se’ns apaga a l’esquena
i més tard torna a començar.
Cançons, hores d’altres mons,
i el desert que recorda al mar.
Potser és més enllà,
enfonsat amb l’Atlàntida.
Quan la calma omple el ressol
de petjades suaus que neteges amb sabó
un pinzell fa d’horitzó i escriu un vers.
De miratges, de terra enllà,
de llumins que ens marquen l’estela que hem deixat
tan enrere que he perdut el teu cicló.
Quan l’aire cau
desplegues el balcó,
descordes les onades.
Un decimal, un punt enmig de tot.
Després del llarg viatge ens veurem a la platja…

Què és l’Atlàntida segons la mitologia grega?

Quina importància dóna Plató a l’Atlàntida dins dels seus textos?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de Batxillerat