JuanCarlosOzuna Rosat, conegut artísticament com a “Ozuna“, és un cantant de la nova generació de música urbana (reggaeton). Va néixer en Sant Joan, Puerto Rico, el 13 de març de 1992, i està gaudint d’una tremenda popularitat.
“Odissea” és el nou àlbum de Ozuna (“El negrito de ojosclaros“). L’ha tret l’any 2016, i és un dels àlbums més esperats pels seus seguidors. Aquest compte amb la participació d’estrelles de la música urbana.
Aquest cantant de música urbana ha utilitzat un referent clàssic com L’Odissea i això és molt característic, ja que s’ha inspirat en aquest referent per tal de crear el seu nou àlbum musical.
Què és L’Odissea i quina petjada té en la literatura i en la música?
Coneixes aquest cantant? Què et sembla que utilitzi un referent com l’Odissea en el seu àlbum?
Per què creus que li ha posat aquest nom? De què tracta aquesta cançó? A què es refereix quan diu odissea?
Saps més cançons d’aquest cantant que puguin tenir referents clàssics?
Locomondo és una banda grega de ska-reggae , formada per set membres. Aquest grup fusiona sons de Reggae, Ska i Carib amb elements musicals tradicionals grecs.
Locomondo
El grup grec Locomondo ha compost la cançó “Οδύσσεια” (Odissea) publicada l’any 2013. Aquesta cançó porta el nom de “Odissea” una de les obres d’Homer. Aquesta cançó podria fer referència a “les aventures d’Ulisses”, ja que es mencionen diversos llocs on va estar aquest heroi, el qual va viatjar per tota Grècia. A partir d’aquesta cançó tan divertida el grup Locomondo ens fa viatjar per Grècia.
[youtube]https://youtu.be/LsHhrXpKhKc[/youtube]
De què parla aquesta cançó? Per què creus que li han posat aquest nom?
En aquesta cançó es mencionen diferents llocs de Grècia. Creus que fan referència a les aventures d’Ulisses? Per què?
Segons l’obra l’Odissea en quins llocs va estar Ulisses? Es mencionen en aquesta cançó?
Sinéad O’Connor va néixer a Dublín el 8 de desembre de 1966. És una cantautora irlandesa que es va fer famosa per la seva extraordinària veu i les seves composicions. És guanyadora d’un premi Grammy.
Troy és una cançó escrita i gravada per Sinéad O’Connor, el primer single del seu àlbum de debut de 1987, The Lion and the Cobra. En 2002 es va fer una altra versió dance de la cançó.
Sinéad O’connor troy
Troia va ser una ciutat importat dins la mitologia ja que va formar part de l’obra de La Ilíada atrbuïda a Homer. Segons La Ilíada, el príncep Paris de Troia va raptar a Helena de Grècia, la dona més bella , i Melenau de Esparta, el seu marit, va convocar als grecs, els quals van emprendre la guerra contra els troians. Aquesta guerra va ser la trobada de molts dels grans herois. Així dons Troià es va convertir en un camp de guerra entre grecs i troians.
[youtube]https://youtu.be/0c4v7fp5GC8[/youtube]
En aquesta cançó surt un personatge mitològic molt important. Sabríeu dir quin?
Per què es va donar la guerra de Troia? Com va acabar?
Quins herois van formar part de la guerra de Troia?
Avui us porto un article sobre uns dels millors grups catalans del moment, Manel. Ahir mentre estudiava filosofia, em vaig adonar el que realment volia dir aquesta cançó Flor Groga i amb quin mite llegit a Narracions de mites clàssics es relacionava.
Aquí us deixo la lletra de la cançó Flor Groga, el títol i les primeres frases de la cançó ja et donen pistes de quin mite pot ser. Tot i que, hi ha un altre referent d’una manera de morir d’un altre mite. Sabríeu dir quins dos mites són mencionats? I la relació amb la flor groga? Què n’opineu? Què n’opinen?…
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent, ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents. Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm, que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son. Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment quan s’obre com una flor rara el penediment i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur, que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies, que jo creia en tu.
Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó, que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció. Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort. I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment quan s’obre com una flor groga el penediment. Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur, una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies, que jo creia en tu.
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar. Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies, quan jo creia en tu.
Aquesta cançó del raper Sharif parla sobre el mite d‘ Apol·lo i Dafne. Creieu que té alguna semblança la lletra de la cançó o el videoclip amb el famós mite?
Aquí us deixo la lletra i el videoclip perquè comenteu les semblançes entre elles.
Ella era una experta (¿sí?), yo solo un novato (¡ya!) Ella reserva, yo licor barato Ella con dinero, yo ni pa’ tabaco Ella con tacón, yo con barro en los zapatos Ella era la raza, la figura, el pedigree El puro vértigo del frenesí, sí Ella era el deseo con vestido carmesí Mira, yo no era Brad Pitt Pero nunca me rendí ante lo adverso Y sí, yo era el verso Y ella la perversa seductora Que devora con su boca el universo (¿Cómo dices, una de esas Cleopatras?) Yo todo lo contrario de la voz de Frank Sinatra Ella, estaba divorciada de Cupido Yo había prometido no enamorarme jamás (¿no?) Verás, ella tenía miedo a equivocarse Mientras yo solo quería equivocarme una vez más Ella era la duda, las alas rotas del amor Las alas rotas del amor Yo la gota de sudor por su piel desnuda Ella buscaba un cuerpo para huir del frío Yo buscaba un cuerpo para huir del mío Ella no creía en finales felices (¿No?) Yo colecciono cicatrices Ella era la trampa del destino Que hace del poeta un asesino
Ohhh… malditas, benditas mujeres Macho, tú te piensas que marcas tu camino Pero, nada, en realidad son ellas, macho Que sí, que son ellas las que dibujan el mapa
Ella era el mar, yo el navegante incauto (Si ya te lo había dicho) Yo la fiebre del amante exhausto Ella metal y yo impulsivo Ella el puñal, yo el corazón del fugitivo, digo Que ella era Julieta, la noche, el perfume La cruel saeta del tiempo que se consume Yo era un poeta que marcaba mariposas Amante del hachís y de las curvas peligrosas Ella era la nieve en el desierto La breve brisa leve del amor que nunca es cierto (Entonces es que… la quieres) Solo sé que busco el cielo en la boca de las mujeres Ella era la prisa, yo el indeciso Corazón insumiso que improvisa Ella era una diosa expulsada del paraíso Yo era la tristeza disfrazada de sonrisa Y ella era la brisa, el palacio El beso que mata despacio La luna, el presagio Que empuja el barco hacia el naufragio Ella era Dafne huyendo de su Apolo Yo aquella noche tuve miedo a dormir solo Y en resumen Ella no creía en finales felices Yo colecciono cicatrices Ella era dulce y cariñosa Lo mismo que una mantis religiosa
