Elle a les yeux couleur d’ardoise
Le teint clair obscur du lilas
Mon étrange Carthaginoise
Plus belle que la Reine de Saba
Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome
Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras
Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie
ne viendrait pas …
Toutes les capitales de l’Europe
Se rendraient bientôt sans combat
Devant sa beauté triomphante
Si seulement elle était là
Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome
Moi je tomberais dans ses bras
Moi je tomberais dans ses bras, dans ses bras, dans ses bras
Et tous les faubourgs de Carthage
Résonnent du son de ma voix
Je l’ai connu comme un orage
Dont la pluie ne viendrait pas …
Et si contrairement
A tout ce que l’on croit
Tous nos chemins ne menaient pas
A Rome
Moi je tomberais dans tes bras
Moi je tomberais dans tes bras…
Alumnes de francès, a veure si ens feu cinc cèntims d’aquesta cançó de Julien Clerc i ens permet relacionar-la amb l’apunt de Cartago de l’Aïda i amb la pervivència de Dido i Eneas de El Fil de les Clàssiques.
És molt fàcil d’entendre, parla d’una dona cartaginesa, del qual està enamorat, molt breument eh.
Ens fa referència al món clàssic parlant de Cartago. La lletra és molt maca!
Salve! 🙂
Una mica en general si que es pot entendre la cançó, però hi ha paraules que no se que volen dir, com dilluns tinc classe de francès ja li preguntaré a la professora i com et vaig dir dimecres ho podem parlar a classe.
Desprès de llegir la lletra estarava que la cançó fos diferent, però esta bastant bé amb relació amb l’article de l’Aïda.
Ave!
Segurament, a la Mercè li farà gràcia que li ho proposeu!
salve!
la lletra és molt bonica, deixo aqui la traducció
Ella té els ulls de color pissarra
té la pell clara obscura de les lilas
la meva extranya cartaginesa
més bella que la reina de saba
i si contrariament
a tot el que es creu
tots els camins no portesin a Roma
Jo cauria en els seus braços, en els seus braços, en els seus braços
i tots els suburbis de Cartago, resonen del so de la meva veu. Jo l’he conegut com una tempesta sense pluja
Totes les capitals d’Europa es rendirien molt aviat sense lluita de la seva bellesa triumfant si ella fos allà
…
Aquesta cançom’ha agradat foça. La canço tracta d’un noi que s’enamora d’una noia de Cartago i parla sobre els seus ulls, que són foscos del color de la Lila, que totes les capitals d’Europa es rendirien sense lluita davant de la seva bellessa triumfant si ella fós allà.
Χαιρετε.
No coneixia de res aquest artiste ni la cançó, deu ser bastant antiga. No en se res de Frances, pero he vist que parla de Roma.
Un article molt interessant.
Χαιρε.
Aquesta cançó hem sembla bastant interesant , ja que explica una bónica història d’amor, entre un noi i una noia de Cartago.Tot i que no entenc gairebé res el francés he aconseguit trobar una traducció:
Té ulls de color pissarra
El clarobscur tenyit de lila
La meva estranya cartaginesa
Més bella que la reina de Saba
I si a diferència
En tot el que creiem
Tots els camins no condueixen
a Roma
Em cauria en els seus braços
Em cauria en els seus braços, en els seus braços, en els seus braços
I tots els ejidos de Cartago
Ressonen amb el so de la meva veu
Jo el coneixia com una tempesta
Que l’pluja
no vindria …
Totes les capitals d’Europa
Aviat aniria sense lluitar
Abans de la seva bellesa triomfant
Si ella hi era
I si a diferència
En tot el que creiem
Tots els camins no condueixen
a Roma
Em cauria en els seus braços
Em cauria en els seus braços, en els seus braços, en els seus braços
I tots els ejidos de Cartago
Ressonen amb el so de la meva veu
Jo el coneixia com una tempesta
Que la pluja no vindria …
I si a diferència
En tot el que creiem
Tots els camins no condueixen
a Roma
Em caic als teus braços
Em cauria en els teus braços …
Quins referents clàssics hi veus?