Després de llegir l’article de: “Ego cum his capillis“ hem decidit seguir-lo, o millor dit fer un altre sobre la mateixa protagonista: Medusa, però ara Medusa dins la música. Nosaltres hem trobat un àlbum amb el nom de Medusa, que ens ha cridat l’atenció i una cancó que també hi té a veure.
Medusa és el segon àlbum d’estudi en solitari de la cantant escocesa Annie Lennox, llançat el març de 1995. Aquesta compost per onze cançons que originalment pertanyien a cantants homes, totes elles re-gravades per Lennox.
Aquí us deixem el vídeo de l’àlbum de Annie Lennox, Medusa i les seves respectives cançons i lletres d’aquest àlbum:
[youtube]https://youtu.be/EIbYBUV4FfM[/youtube]
The wake of medusa.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=lyUwykasKhY[/youtube]
The guests are
They stare and drink their wine
On the wall the canvas hangs
Frozen there in time
They marvel at the beauty
The horror and despair
At the wake of the medusa
No one she’d a tear
Sit my friends and listen
Put your glasses down
Sit my friends and listen
To the voices of the drowned
In the moonlight’s ghostly glow
I waken in a dream
Once more upon that raft I stand
Upon a raging sea
In my ears the moans and screams
Of the dying ring
Somewhere in the darkness
The siren softly sings
Out there in the waves she stands
And smiling there she calls
As the lightning cracks the sky
The wind begins to howl
The architects of our doom
Around their tables sit
And in their thrones of power
Condemn those they’ve cast adrift
Echoes down the city street
Their harpies laughter rings
Waiting for the curtain call
Oblivious in the wings
The casket is empty
Abandon ye all hope
They ran off with the money
And left us with the rope.
Aquí us deixem la nostra feina de cerca sobre les cançons que tenen a veure amb Medusa. Quina relació tenen? De què parlen?
Esperem que us agradi !!!
Nora Domingo i Maryam Alaoui
1r Batxillerat C
Llatí i Grec
Salve!
En el video “the wake of Medusa”, apareix la foto del famós quadre “el rai de la Medusa” de Théodore Géricault, fa referència al naufragi d’un vaixell francés, La Medusa, a les costes africanes, en el qual la immensa majoria dels viatgers va morir. Aquesta pintura es pot veure en l’actualitat al Museu del Louvre de París.
En les dos cançons parla sobre Medusa, no hem acabat d’entendrre bé la lletra però creiem que parlen de quan la Medusa era humana i bella, abans que Atena la convertís en un ser horrible amb els cabells en forma de serp i una mirada freda que podia petrificar a qualsevol criatura viva.
Salve!
Annie Lennox, és una artista musical escocesa coneguda principalment per ser un dels components del duet Eurythmics, amb el qual va ser mundialment reconeguda els anys 80. El 1992 emprèn una carrera en solitari que l’ha portat a editar diversos discos i realitzar diverses gires arreu del món.
Entre els nombrosos guardons que ha aconseguit, cal destacar l’Oscar per la millor cançó el 2004 pel tema Into The West de la pel·lícula El Senyor dels Anells: El retorn del rei.
Annie Lennox no ha actuat mai en solitari a l’estat espanyol, però el 30 de setembre de 1989 hi va actuar a Barcelona com a component d’Eurythmics.
Aquí teniu la seva discografia:
Diva (1992)
Medusa (1995)
Bare (2003)
Songs of Mass Destruction (2007)
The Annie Lennox Collection (2009)
El primer video és l’àlbum sencer d’aquesta valorada cantant, però, la segona cançó la canta un home.
“The wake of medusa” és el títol.
He buscat la traducció en español perquè tothom pugui entendre el que ens diu:
Los invitados se quedaron en silencio
Ellos se miran y beberán el vino
En la pared cuelga el lienzo
Congelado a tiempo
Ellos admirar la belleza
El horror y la desesperación
A raíz de la medusa
Nadie Había una lágrima
Siéntate a mis amigos y escuchar
Ponga sus gafas hacia abajo
Siéntate a mis amigos y escuchar
A las voces de los ahogados
En la luz de la luna fantasmal resplandor de
Me despiertan de un sueńo
Una vez más en la balsa me paro
Sobre un mar embravecido
En mis oídos los lamentos y gritos
Del anillo de morir
En algún lugar en la oscuridad
La sirena canta suavemente
Allá en las olas se pone de pie
Y sonriendo allí llama a ella
Como el relámpago agrieta el cielo
El viento empieza a aullar
Los arquitectos de nuestro destino
Alrededor de las mesas se sientan
Y en sus tronos de poder
Condenamos a la deriva que han
Ecos abajo de la calle de la ciudad
Sus risas arpías anillos
Esperando la llamada de la cortina
Ajeno en las alas
El ataúd está vacío
Abandonad toda esperanza os
Se fugó con el dinero
Y nos quedamos con la cuerda