Hola sóm la Dalila i la Laia de l’Inst Puig-reig. Fa dies que cerquem i cerquem per la xarxa i  van trobar aquesta cançó francesa d‘Akhenaton. El títol ens va cridar la’atenció perquè és molt mitològic, Prométhée, Prometeu, i van pensar que la lletra seria interessant. Encara que nosaltres no sabem francès, la Rocío ens va fer una petita introducció de la cancó i ara podem dir que està relacionada amb la mitologia grega i egipcia. Ens vam emocionar molt!!!! Ara us posem el principi de la traducció que ens va recordar molt a Hesíode, a la Teogonia :  ” Al principi hi havia la terra, el mar , el cel, boscos verds i rius de mel…” (La resta  de la tradució us la enviarà la profe ). Creiem que és molt dura i  que hi hagi de fons la fotografia de la ceràmica grega del “Càstig de Prometeu”, encara ho fa més. Sense haver fet el mite, ja hem après molt.

Dalila i Laia

1r batx. Grec

P.S.:

Hola sóc Rocío, des de Quod sumus us deixo la lletra de la cancó d’Akhenaton, “Prométhée”. Crec que he pogut agafar la seva essència, i tots en poden treure molt profit. Espero que us agradi.

Al principi hi havia la terra, el mar i el cel,

Boscos verds i rius de mel,

fruits d’or creixen als arbres.

La vinya s’enlaira discretament

a les columnes de marbre

on fan el niu ocells de totes les espècies

en un ballet sempre etern.

Era una “posada en escena”

per un mestre perfet.

En aquest escenari l’home va ser criat.

Es diu que si l’Eden va sortir

d’aquest món establert,

la humanitat deu ser el rubí que havia polit.

Potser al principi,

fins que no va tenir por de les coses que moren,

la felicitat existia.

la suma de les coses simples formaven un estat

de la vida anomenat Harmonia,

l’home prosperava,

el món es feia bell.

En aquesta era de pau,

el rei s’anomenava Prometeu.

Prometeu el tenia tot i no necessitava res

protegit pels déus i respectat pels seus.

Però una nit, en els seus somnis, Iblis el visita i

li demana: “Déu és més fort que tu?

Li ofereix un cofre que conté totes les desgràcies

i li insufla l’odi  i l’enveja al cor.

L’endemà va ser el dia més triste sobre la terra.

Prometeu assassina al seu propi germà,

li roba les seves propietats ,

li treu la seva dona,

reclueix a l’esclavitud a dotze tribus.

Ell forma un exèrcit fort i robust per governar

d’una manera cruel i injusta.

Com que es  creia immortal,

va matar a tots els seus fills

que un dia haurien pogut  revelar-se.

Va fer construir una torre elevada fins al cel.

Armat amb el seu arc, vol fer la guerra a Déu.

Molts homes avui són els seus descendents i

sense escrúpuls amaguen al seu poble la veritable pau.

Un exemple més de la llarga història sobre l’explotació del cec pel borni.

I si la vida a la terra és un got d’aigua de “Javel”,

perquè llençar les fletxes al cel de” Babel”?

Tots aquests drames, tots aquests actes infames

pel tresor de Rackham.

Ells han fet ploure foc sobre la pàtria “d’Abraham”,

tant que han portat el vent del desert.

És el Cerber als inferns que Prometeu ha establert.

Casa seva és la felicitat perquè la pietat és el rastre?

 Pots ser un bon rei quan ets ric i triste?

Les ànimes s’evaporen lluny de la terra,

el temps passa, els palaus s’enfonsen,

ens convertim en pols…

Prometeu, ahir, demà, el primer humà

cap d’una ment als regnes dels gosos.

Qui paga la bogeria de les seves accions

mentre esperen amb dolor la resurrecció…

…Prometeu…