2 pensaments a “Eco, de Jorge Drexler”

  1. “Esto que estás oyendo, ya no soy yo… Es el eco, del eco, del eco, de un sentimiento”
    “Yo, sin embargo, siento que estás aquí, desafiando las leyes del tiempo y de la distancia”
    “Eco, ocupando, poco a poco, el espacio de mi abrazo hueco”

    És molt clar el mite al qual fa referència: Narcís i Eco. Amb aquestes frases podem veure com parla, sobre tot d’ella, al·ludint a la seva mort, i transformació en el so que avui dia nosaltres coneixem amb el mateix nom.
    En realitat parla d’un amor impossible, que ha estat i ja no és, o d’una persona a la que intenta abraçar i recordar i no troba, perquè ja no és a prop seu. No sé ben bé, si pensar que parla de la mort o, com deia abans, d’un amor passat. A veure què pensen els demés!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *