Arxiu de la categoria: Històrica

300

Publicat el per
11

300

FITXA TÈCNICA

Nom original: 300

Director i guionistes: Zack Snyder, Kurt Johnstad, Michael Gordon

Any d’estrena: 2006

Durada:117 min

Repartiment: Gerard Butler, Lena Headey, Dominic West, David Wenham, Vincent Regan, Michael Fassbender, Tom Wisdom, Andrew Pleavin, Andrew Tiernan, Rodrigo Santoro, Giovani Cimmino, Greg Kramer, Alex Ivanovici.

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere:  Acció, Fantasia,  Històrica, Èpica

TRÀILER

ARGUMENT

A la batalla de les Termòpiles el 480 aC, una aliança de ciutats-estat gregues van lluitar contra l’exèrcit invasor persa al pas de muntanya de les Termòpiles. Enormement superats en nombre, els grecs tenien l’enemic en una de les últimes poblacions més famosos de la història. Rei persa Xerxes conduir un exèrcit de més de 100.000 (el rei persa Xerxes, abans de la guerra té al voltant de 170.000 exèrcit) els homes a Grècia i es va enfrontar amb 300 espartans, i diversos arcadis. Xerxes va esperar deu dies perquè el rei Leònidas es volgués lliurar o retirar. El va deixar sense opcions de moure’s. La batalla es va perllongar durant uns tres dies i després els 300 espartans van morir. La derrota espartana no va ser l’esperat, com el pastor local, anomenat Efialtes, va desertar als perses i va informar a Xerxes d’un camí independent a través de les Termòpiles, que els perses poguessin utilitzar per flanquejar als grecs.

CRÍTICA

Des del començament es nota que 300 és bastant fidel al còmic de Frank Miller, i ja això em va posar en guàrdia. El còmic, tot i estar bé, em va deixar una mica indiferent. La pel·lícula narra la Batalla de les Termòpiles, la resistència de 300 espartans liderats per Leònidas enfront del milió de heterogènies tropes perses. L’apartat tècnic és el de menys: compleix amb la seva comesa, encara que la música estigui mal emprada i no aconsegueixi transmetre el just to èpic; en canvi, el vestuari i les localitzacions són bastant fidels a la història. Força ridícul resulta ser l’abús de criatures greixoses i mutilades. La fotografia és bona, ben fets estan els crèdits i excel·lents els efectes.

[youtube]https://youtu.be/sFG-rRPcOUc[/youtube]

QUÈ ÉS ESPARTA?

Esparta (Dòric Σπάρτα; Àtic Σπάρτη Spártē), o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμονία) era una polis (ciutat estat) de l’antiga Grècia situada a la península del Peloponnès a la vora del riu Eurotas. Va ser la capital de Lacònia i una de les polis gregues més importants juntament amb Atenes i Tebes.

CURIOSITAT…

La vestimenta espartana estava composta per una espasa, un escut, una llança, unes gamberes i una cuirassa.

Imad 4t

Lingua Latina

Astèrix i Obèlix: missió Cleopatra

Publicat el per
8

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Astérix & Obélix: Mission Cléopâtre.
  • Director: Alain Chabat.
  • Guionistes: Alain Chabat, basat en el còmic de Albert Uderzo i René Goscinny.
  • Any d’estrena: 26 de Juliol del 2002.
  • Durada: 107 minuts.
  • Repartiment: Gérard Depardieu (Obélix), Christian Clavier (Astérix), Jamel Debbouze (Numérobis), Monica Bellucci (Cleopatra), Claude Rich (Panoràmix), Gerard Darmon (Amonbofis), Alain Chabat (Juli César), Dieudonné (Casius Cépulus), Isabelle Nanty (Itinéris), Edouard Baer (Otis), Jean Benguigui (Malococsis), Pierre Tchernia (Caius Gaspachoandalus), Chantal Lauby (Cartapus).
  • País d’origen: França i Alemanya.
  • Idioma original: Francès.
  • Gènere: Comèdia històrica.

ARGUMENT

L’acció es desenvolupa l’any 52aC. Encara que no tota la Gàl·lia estava ocupada, Egipte, governat per la poderosa Cleopatra ha caigut sota la temptació de l’Imperi Romà. I el pitjor és que ha decidit entregar el seu amor a Juli Cèsar.

Farta dels sarcasmes de Cèsar, l’orgullosa i preciosa reina fa una aposta amb ell: si aconsegueix construir un palau en tres mesos al mig del desert, Cèsar reconeixerà que el poble egipci és el més gran de tots.

Cleopatra confia la missió a Numerobis, un arquitecte vanguardista, i si triomfa en la tasca que li ha manat Cleopatra el cobrirà d’or; però si fracassa els tirarà als seus cocodrils. I els seus acompanyants que seran Obèlix, Astèrix i Panoràmix.

TRÀILER

 
CRÍTICA

Tothom pot tenir la seva opinió sobre alguna cosa ja que cada persona té uns gustos i unes opinions diferents, però personalment jo crec que aquesta pel·lícula està molt bé perquè és apta a tots els públics i et situa a l’època dels romans d’una manera divertida i entretinguda.

No és una pel·lícula gaire antiga ja que va sortir en estrena l’any 2002; per tant la qualitat d’imatge i els efectes especials són millors al meu gust.

Astèrix i Obèlix, en aquesta pel·lícula, van guanyar el Premi César al millor vestuari. La saga d’aquesta producció ha tingut bastant d’èxit ja que explica la història romana i els costums d’aquells temps d’una manera diferent i que ho pot arribar a entendre tothom, per tant, podem comprovar que ens explica d’una altra manera la rivalitat que hi havia entre romans i egipcis, entre d’altres.

Per últim, m’agradaria que intentéssiu contestar les següents preguntes. Algú ha vist aquesta pel·lícula o alguna altra d’aquesta saga? Si n’heu vist alguna altra podríeu posar quines, quins fets històrics (encara que n’expliquin pocs) s’hi poden trobar? Creieu que és una pel·lícula apta a tots els públics?

Clàudia Cazaux Cuberas
Llatí 1Batx. C

Quo vadis de Mervyn LeRoy

Publicat el per
3

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Quo vadis.
  • Director i guionistes: : Mervyn LeRoy / John Lee Mahin, Sonya Levien, S.N. Behrman.
  • Any d’estrena: 1951.
  • Durada: 171 min.
  • Repartiment: Robert Taylor, Deborah Kerr, Peter Ustinov, Leo Genn, Patricia Laffan, Finlay Currie, Abraham Sofaer, Buddy Baer, Marina Berti, Felix Aylmer, Nora Swinburne, Ralph Truman, Norman Wooland, Peter Miles, Nicholas Hannen, Geoffrey Dunn, John Ruddock, Elspeth March, Strelsa Brown, Alfredo Varelli, Adrienne Corri, Sophia Loren, Bud Spencer i Elizabeth Taylor.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Històric i drama.

 

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima Quo Vadis de l’autor polonès Henryk Sienkiewicz, tracta sobre la història d’amor entre dos joves anomenats Marc Vinici i Lígia, una esclava cristiana. Aquesta història d’amor succeeix en el període de temps en el que governava l’emperador Neró, un home extravagant i caracteritzat per la seva bogeria, la qual es fa evident quan decideix incendiar per complet la ciutat de Roma per tal de remodelar-la de dalt a baix i segons ell, per inspiració artística. Perquè el poble no se li tirés a sobre va decidir culpar de la catàstrofe a la gent que seguia el Cristianisme, religió que estava naixent en aquells moments, per tal d’iniciar una persecussió contra ells i eliminar-los definitivament. Aquest fet va provocar la sublevació del poble, els quals van decidir iniciar un aixecament contra l’emperador fins a matar-lo.

 

TRÀILER

Ja que es tracta d’una pel·lícula tan antiga, no hem trobat cap tràiler en castellà , però aquí us en deixem un en anglès i, en la mateixa pàgina, hi trobareu més tràilers de més duració.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JxoAEN7rvas[/youtube]

 

CRÍTICA

No totes les persones tenen els mateixos gustos o les mateixes opinions sobre certs aspectes. Aquesta pel·lícula com moltes altres ha estat criticada però també molt valorada.

El que és innegable és que va ser una gran producció. És una pel·lícula antiga realitzada el 1951, una època que no estava gaire avançada tecnològicament però malgrat això hi havia una gran organització, efectes especials (encara que no fossin d’una gran qualitat) etc.

Quo Vadis gaudeix d’una posada en escena monumental i excel·lent, hi van treballar un gran nombre de persones i una de les coses que la va ajudar a arribar a la fama va ser la participació de les grans estrelles de Hollywood d’aquell moment.

Nosaltres podem afiramar que sí que s’aprèn història (en aquest cas de Roma) mirant pel·lícules, ja que desconeixíem totalment els fets que succeeixen a la pel·licula i després d’haver-la vist ens hem adonat que en tenim força coneixements.

Aquesta pel·lícula ens mostra a part d’un període de la història de Roma, temes religiosos  (com el naixement del Cristianisme) i també permet endinsar-te en l’època  aprenent temes històrics de manera interactiva.

Ens agradaria que us informéssiu una mica sobre aquesta pel·lícula i sobre la història en si, ja que creiem que és molt interessant per a tots vosaltres. Sabríeu dir algun tipus de pervivència d’algun aspecte de la pel·lícula en un tema que ens toca molt d’aprop avui en dia? Us deixem una pista: Tracta sobre un emperador que surt a la pel·lícula i sobre alguna cosa relacionada amb el tema de la informàtica.

 

Cristina Álvarez Barraca i Alba Arroyo Mora

2n batxillerat Llatí

Centurion, lluita o mort

Publicat el per
12

File:Posterofcenturion.jpg

FITXA TÈCNICA

Títol: Centurió

Títol original: Centurion

Direcció: Neil Marshall

País: El Regne Unit

Idioma original: Anglès

Any: 2010

Data de llençament: 20/08/2010

Duració: 130 min.

Gènere: Drama, Històric, Bèl·lic, Aventures, Acció.

Repartiment : Michael Fassbender, Dominic West, Olga Kurylenko, Noel Clarke, David Morrissey, JJ Feild, Axelle Carolyn, Riz Ahmed, Dave Legeno, Ulrich Thomsen

Distribuidora: Aurum Producciones

Productora: Celador Films

Pàgina oficial: http://www.centurionmovie.com

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KOZs2_i_cDE[/youtube]

ARGUMENT

En aquesta pel·lícula es  plasma molt bé com era la legió romana i sobretot les guerres a la Britànnia durant el primer segle abans de Crist. La pel·lícula se centra en la novena legió i els pictes, una tribu de Britànnia. La IX legió és atacada pels pictes. Els pocs supervivents tracten d’escapar de la rastrejadora Etain, que de petita els romans van exterminar el seu poble i li van tallar la llengua.

En la batalla que es du a terme al principi de la pel·lícula, es plasma molt bé com era el sistema militar romà i com es col·locaven les tropes romanes també com eren les fronteres romanes a Britànnia.

“En el año 117 de nuestra era, en Bretaña, un grupo de soldados romanos lucha por salvar sus vidas tras un salvaje ataque a masacre, termina uniéndose en su huida a la legendaria IX Legión del general Virilo, que se dirige hacia el norte para aniquilar al enemigo.

Tras otro duro ataque sorpresa, la legión se ve mermada, y tan sólo quedan en pie unos cuentos soldados, que liderados por el propio Quintus, tratarán de rescatar al capturado general Virilo y llegar a la frontera antes que las hordas guerreras de la fiera y vengativa Etain (Olga Kurylenko) acabe con todos ellos su fuerte fronterizo por parte de la tribu de los pictos. Quintus Dias (Michael Fassbender), el único superviviente de la legión”“.- Director de la pel·lícula Neil Marshall.

CRÍTICA

La crítica és molt variada però no ha tingut molt d’èxit en el mercat americà. Es diu que el que li ha fallat és l’excessiva lluita i que sobretot el guió és molt previsible. Per altra banda, els seus combats són molt reals i molt aconseguits ja que es mostren les tècniques romanes , etc… Hi ha crítics que creuen que la pel·lícula és molt bona en tant el combat com el reflex de les legions; però que l’argument és molt fluix i, per tant, pensen que no és tan bona com s’anunciava.

Per a nosaltres aquesta pel·lícula ens ha ajudat a aprendre com són les legions romanes i per tant creiem que amb el cinema podem aprendre sobre la història antiga, ja sigui de Roma com de Grècia.

És una pel·lícula recomanable com a nota li posem un : 6,5.

Què us semblen aquest tipus de pel·lícules? Sabeu d’alguna semblant?

QUÈ ÉS UN CENTURIÓ?

El centurió era un oficial de l’exèrcit que a les legions romanes comandava una centúria. En la seva tasca estava assistit per un optime. N’hi havia de diverses categories, essent la més alta el Primus pilus, o primer centurió de la primera cohort, i la més baixa el darrer centurió de la darrera cohort. El seu grau, comparant-lo amb els actuals seria equivalent entre el de tinent el més baix i comandant el Primus pilus.

La campanya militar romana a Britànnia inclou els fets que van des de l’arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l’Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Des del 26 d’agost del 55 aC, en què Juli Cèsar va desembarcar amb les seves tropes a l’illa anomenada actualment Gran Bretanya i que en l’antiguitat era coneguda com Britànnia es va donar inici a un lent però constant procés expansiu del poder polític i militar de Roma en l’illa, que va tenir no obstant això alguns moments de reculada.

Aquests centurions vivien en campaments anomenats “castra romana“

La pel·lícula narra aquest procés de romanització contant, i la gran resistència, tot i que no molt ben organitzada, però fèrrea, dels pobres bàrbars de la zona de Britànnia.

Escena de lluita

 

Iván Zapico & Eric Andreu
2n Batx. Llatí

Cleòpatra (1963), de Joseph L. Mankiewicz

Publicat el per
11

cleopatra

FITXA TÈCNICA

Nom original: Cleopatra

Directors: Joseph L. Mankiewicz

Guionistes: Ranald MacDougall, Joseph L. Mankiewicz, Sidney Buchman

Any d’estrena: 02/12/1963

Durada: 192 min.

Repartiment: Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Andrew Keir, Martin Landau

País d’origen: Regne Unit, Suissa i Estats Units

Idioma original: Anglés

Gènere: Drama, Romanç, Històrica, Biogràfica

ARGUMENT

Richard Burton, Rex Harrison i Elizabeth Taylor protagonitzen una de les pel·lícules més espectaculars de tots els temps. És la història de la reina del Nil i els seus amors amb Juli  Cèsar i Marc Antoni.

La pel·lícula es distingeix per les fabuloses interpretacions de Burton i Harrison (Nominat per un Oscar), encara que tota la pel·lícula gira al voltant d’Elizabeth Taylor, que desenvolupa un dels més glamourosos papers de la seva carrera. La pel·lícula va guanyar els Oscars a la Millor Fotografia, Millors Decorats i Millors Efectes Especials.

El Cèsar estimat i victoriós es veu obligat a visitar Egipte amb el fi d’evitar la guerra civil provocada per la falta d’entesa entre Cleòpatra i el seu germà, ambdós monarques de l’Imperi.  Molt aviat Cèsar quedarà captivat per la intel·ligència i bellesa de la jove, fent-la reina indiscutible d’Egipte i, després del naixement del seu fill Cesarió, la seva esposa legítima.

TRÀILER

CRÍTICA

“Espectacular superproducció amb diversos muntatges que van repercutir negativament en la seva qualitat. Liz Taylor està impressionant” (Fernando Morales: Diari El País)

El cinema va haver  d’esperar fins als anys seixanta, perquè arribés el retrat definitiu de la  dama egípcia. Un controvertit film dirigit per Joseph L. Mankiewicz i protagonitzada per la millor Cleòpatra possible, Elizabeth Taylor. Estrenada el 1963, amb crítiques desiguals, els diversos retalls a càrrec de la productora van influir en la qualitat final d’un film que hauria d’haver durat més de quatre hores. Una obra amb una infinitat de contratemps que van afectar la visió dels productors.

Cleopatra és un magnífic relat de l’apassionant vida d’una dona admirable, que va lluitar per la seva nació per sobre de qualsevol cosa. Taylor va fer d’aquest personatge una cosa seva, i es conservarà en els annals del setè art per sempre. Amb aquest film, icona del cinema modern i de gran pressupost, el personatge de Cleòpatra s’alçà i  a partir d’aquí ens arriben adaptacions televisives, cintes d’animació, etc.

Tot i ser destrossada per la crítica, en realitat la pel·lícula va ser un èxit : va ser la de major recaptació de 1963 (5,7 milions de dòlars). Però no va ser considerada com una pel·lícula exitosa, ja que va necessitar un any sencer per recuperar els 44 milions invertits en realitzar-la.

Crec que és una pel·lícula fantàstica, mereixedora d’un lloc d’honor a La cinta de Νίκη, tot i que ja tenim un parell d’entrades al nostre bloc d’aula, obert a la col·laboració, Aracne fila i fila: Cleopatra de Mankiewicz i Cleopatra, selecció d’escenes; a més dels diferents apunts (La mort de Cleòpatra, Com era Cleòpatra i Cleopatra, pulchra Aegypti regina) i comentaris que tracten d’esbrinar com era aquesta gran dona.

Irina Balart

1r Batx. C Llatí i Grec.

La Via Augusta, de Sònia Sánchez

Publicat el per
6

La via augusta

 

FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

Aquesta història comença l’any 24 aC, quan ja fa quasi dos segles que les primeres legions romanes han arribat a les terres que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l’any 218 aC i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco.

Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Lívia, ben lluny, el cèsar Octavi August en persona fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l’excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques contra els últims reductes àsturs i càntabres a l’oest de la Península Ibèrica. Tàrraco es converteix així en el centre de l’univers, és a dir, en la capital d’un imperi que domina milions de persones.

August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia.

En començar aquesta història i en ple atac d’hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre’l d’uns desordres intestinals terribles que el tenen cargolat de dolor.

Pompeu acata les ordres i s’hi trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les filles del metge, els cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l’altre, els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port. I és que els esclaus, influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la llibertat.

Un lot de 8 ibers bruts i vestits amb pedaços arriben a la vil·la i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou com una fura i es defensa més bé que un lleó.

Per si encara no hi hagués prou problemes d’adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l’envolten; especialment dels constructors del seu projecte més ambiciós: la carretera que ha d’unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta.

Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2Dv4PHMchQ4[/youtube]

CRÍTICA

Aquesta sèrie té més aspectes positius del que es pensa aparentment. Per una banda, ens parla d’un fet no gaire conegut dins de Catalunya i tot i representar-lo de manera fictícia, ens el dóna a conèixer: l’estada d’Octavi August a Tàrraco. De fet els motius que porten a August a instal·lar-se a Tàrraco a la sèrie són els motius reals. La sèrie és arriscada, s’atreveix  a ambientar-se a un temps del qual no està molt documentat, cal veure com actualment les sèries que no estan basades en l’actualitat, sinó en l’antiguitat, es basen com a màxim a la guerra i/o postguerra. Així doncs, Sònia Sánchez s’atreveix a ambientar-la en l’antiga Roma i per més inri amb algunes dades reals.

La sèrie ens ajuda a conèixer els costums de l’antiga Roma: veiem la relació de les famílies amb els esclaus (tot i que per donar joc a la trama hi ha fragments molt passionals que dubtem que poguessin passar en l’època), com estàven organitzades les domus (de fet, ens tracten la domus amb molta naturalitat, com si fós una casa de qualsevol sèrie), podem veure què mengen i com mengen estirats,  com reben els missatges dels soldats, com es banyaven, els remeis medicinals del moment…

Podem dir, doncs, que La Via Augusta és tot un mestre de cultura clàssica. Ens situa a la Tàrraco de l’any 24 aC i ens mostren un dia a dia; l’espectador, inconcientment, s’acaba habitualitzant a aquest ambient i al acabar la sèrie és tot un expert en els costums i hàbits que ha anat coneixent i vénen ganes de visitar les restes arqueològiques de Tàrraco a la recerca de la petja d’August.

Us recomanem la sèrie! Són 12 capítols de 50 minuts aprox. cada un, no és gaire temps i només que en veieu un ja us en podeu fer una idea del que us hem anat explicant! També us recomanem com a complement de “La Via Augusta”, “A la romana” un espai divulgatiu dirigit per Joaquim Oristrell i presentat per Enric Calpena, amb la col·laboració d’Alexandra Palomo i Oriol Grau, que tv3 va emetre després de cada capítol de la sèrie com a complement a la ficció: la religió a la romana, el sexe a la romana, l’educació a la romana, el treball a la romana, el matrimoni a la romana, la salut a la romana, l’esport a la romana, la cuina a la romana, la casa a la romana i el poder a la romana.

Per tant, queda demostrat que si que és possible aprendre la història de Roma amb el cinema, almenys despertar l’interès dels espectadors per la història i, en concret, per l’època romana a Catalunya!

Laura Luna, Patrícia Ortiz i Rocío Molina. 2n batxillerat C. Llatí.

Ágora, d’Alejandro Amenábar

Publicat el per
16

FITXA TÈCNICA

  • Director: Alejandro Amenábar.
  • Guionistes: Alejandro Amenábar, Mateo Gil.
  • Any d’estrena: 2009.
  • Durada: 126 minuts.
  • Repartiment: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac, Ashraf Barhom, Michael Lonsdale.
  • País d’origen: Espanya i Malta.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Drama històric.

ARGUMENT

Ágora es desenvolupa a la ciutat d’Alexandria, actual Egipte que aleshores era Roma, l’any 391 dC. La pel·lícula es centra en la figura d’Hipàtia, una jove dona que ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia als fills de les famílies importants d’Alexandria. Dins del recinte on Hipàtia imparteix les seves classes, també es troba la llegendària biblioteca d’Alexandria, que guardava tota mena de papirs i tauletes des dels principis de la humanitat.

Paral·lelament, al carrer cada cop hi havia més gent que es burlava i ofenia al déu greco-egipci Serapis perquè el consideraven “un déu pagà”. Onze anys enrere, l’any 380 l’emperador romà Teodosi va decretar l’Edicte de Tessalònica, el qual proclamava el Cristianisme com a religió oficial de l’imperi romà. Així doncs després de segles de persecussió cap els cristians, ara els perseguits serien els romans que no acceptessin a Déu. Per una altra banda els cristians van saber guanyar-se la confiança dels romans més pobres i els hi van donar un motiu per a seguir vivint, un somni pel que lluitar. Era clar l’enfrontament entre els partidaris del Cristianisme i els del politeisme. Un clima de violència no va trigar en estendre’s per la ciutat.

La biblioteca que fins llavors havia sigut exclusiva pels mestres i els seus alumnes, va passar a ser per a tots, inclosa pels cristians. Hipàtia, el seu pare (Teó d’Alexandria, l’últim director de la biblioteca), els seus alumnes i esclaus no van poder evitar que els cristians entressin i ho destruissin tot, com a acte de venjança pels anys de patiment i humiliació. Afortunadament Hipàtia va poder salvar alguns papirs amb l’ajuda del seu fidel esclau Davo.

Els cristians cada cop són més poderosos fins que la ciutat d’Alexandria sota la seva influència. A més a més Davo decideix unir-se als cristians i deixar a Hipàtia: és la seva oportunitat si vol ser lliure.

Hipàtia es troba sola i no és acceptada per la major part de la població que ja és cristiana. Hipàtia és una dona soltera i lliure, astrònoma i matemàtica encara admirada per alguns dels seus antics alumnes o altres savis. Però va ser el fet de no acceptar el Cristianisme com a religió el que va portar al bisbe Ciril d’Alexandria a ordenar la seva lapidació, és a dir morir apedregada. Davo, ja cristià però commogut per l’infortuni d’Hipàtia, decideix acabar amb la seva vida i així acabar amb el seu patiment.

Escena de la pel·lícula Ágora en què Hipàtia descobreix el moviment el·líptic de la Terra:

TRÀILER

CRÍTICA

Segons les crítiques de diaris i d’especialistes en cinema exposo les meves conclusions.

Per una banda és una pel·lícula força fidel als fets i personatges reals i la història i és fàcil de seguir. Ágora ens mostra diversos aspectes: la situació històrica-social que Alexandria està vivint i la situació científica a finals del segle IV centrant-se en la figura d’Hipàtia. A més a més de la saviesa d’Hipàtia, també se’n parla de la condició de dona i dels seus sentiments més íntims i humans. Crec que aquest drama històric ens apropa al personatge d’Hipàtia, màrtir de la ciència i feminista, i ens mostra amb força èxit què va passar a Alexandria a partir de la proclamació de l’Edicte de Tessalònica i la més que aparent decadència de l’imperi romà.

La biblioteca d’Alexandria va ser fundada el segle III aC per l’emperador Ptolomeu I (governador d’Egipte després de la mort d’Alexandre el Gran que després fundaria la seva pròpia dinastia). Es tracta de la biblioteca més gran de tots els temps i es calcula que hi conservava uns 900.000 manuscrits. Ptolomeu II, fill de Ptolomeu I, va nomenar bibliotecari a Zenòdot d’Efes qui tenia la funció d’ordenar i catalogar tots els manuscrits de la biblioteca i els nous volums que anaven arribant d’altres indrets. Dins la biblioteca hi havia filòlegs i filòsofs que es dedicaven a estudiar i corregir les obres. Els filòlegs s’encarregaven dels àmbits humanístics i els filòsofs dels àmbits científics.

Hipàtia fou filòsofa i mestra d’astronomia i matemàtiques a la biblioteca d’Alexandria, a Egipte. Va néixer cap el 355 dC a Alexandria i hi va morir el 415-416. Era filla de Teó d’Alexandria, també mestre a la biblioteca d’Alexandria. Hipàtia va viure l’Edicte de Tessalònica (decretat el 380 dC) en que l’emperador Teodosi va proclamar l’oficialitat de la religió cristiana a l’imperi romà. Cal recordar que el 313 l’emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme com a religió, juntament amb la religió romana politeista. Però una vegada el Cristianisme fos la religió oficial de l’imperi romà, els déus olímpics van entrar en decadència.

Però per una altra banda, els crítics opinen que la pel·lícula amb prou feines commou al públic per la seva trama massa lineal i regular i que les les escenes més emotives d’Ágora són les més íntimes que alhora són les menys rellevants en l’argument.

Per últim haig d’afegir que el director ha narrat els fets amb massa subjectivitat tractant-se d’un drama històric i que culpa un sector de la societat de l’incendi de la biblioteca d’Alexandria, de la mort d’Hipàtia i el declivi de Roma. Crec que els personatges històrics no es poden dividir en “bons” i “dolents” perquè sovint les persones ens equivoquem, però això no vol dir que fem altres coses bé. No podem culpar a un bàndol en exclusivitat perquè estic segura que l’altre també haurà comés errors. La història s’ha de tractar amb objectivitat. Tot i així Ágora va guanyar set premis Goya i va ser la segona pel·lícula més premiada de la quatorzena edició dels Premios Goya.

Estic d’acord que els millors moments de la pel·lícula són els més íntims que també són els més irrellevants i el més provable és que tampoc siguin verídics, sinó fruit de la imaginació dels guionistes. Però haig de dir que Ágora m’agrada molt i crec que un bon drama històric ha de tenir aquest tipus d’escenes per guanyar-se al públic, sense tampoc excedir d’elles perquè deixaria de ser històric. En conclusió, crec que es tracta d’una pel·lícula de bona qualitat i que algunes crítiques són injustes amb ella.

A partir d’ara reflexioneu sobre l’incendi de la biblioteca d’Alexandria i la pèrdua de milers d’obres úniques abans de cremar els vostres llibres el dia de la revetlla de Sant Joan!

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí

 

Spartacus: Blood and Sand

Publicat el per
11

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Spartacus: Blood and Sand.
  • Directors: Michael Hurst, Rick Jacobson i Jesse Warn.
  • Guionistes: Aaron Helbing, Todd Helbing, Miranda Kwok, Steven S. DeKnight, Brent Fletcher, Tracy Bellomo, Andrew Chambliss i Daniel Knauf.
  • Any d’estrena: 22 de gener del 2010.
  • Durada dels capítols: 53 minuts.
  • Repartiment: Andy Whitfield, John Hannah, Manu Bennett, Peter Mensah
    Viva Bianca, Erin Cummings, Nick E. Tarabay, Katrina Law i Lucy Lawless.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Històrica i drama.

 

ARGUMENT

Spartacus, blood and sand és una sèrie de televisió que presenta de manera novel·lada la vida del  famós gladiador Espàrtac. La sèrie es va rodar a Nova Zelanda i destaca per la nombrosa aparició d’efectes digitals molt similars als vistos a la pel·lícul·la 300.  El temps d’ambientació de la sèrie és del segle I a.C a Roma, en un ludus.

La sèrie narra la vida del cèlebre Espàrtac, des de la seua captura a mans dels romans a la regió de Tràcia passant per la seua vida a l’escola de gladiadors de Batiatus, fins la seua rebel·lió i fugida junt als seus companys gladiadors. La història conta totes les peripècies d’Espàrtac dins del ludus, la seua convivència amb la resta de gladiadors, el tracte dels romans als propis gladiadors i les vivències de Batiatus, el lanista, i el seus intents d’ascendir socialment, utilitzant sense escrúpols els gladiadors.

Els principals personatges són:

– Espàrtac (Andy Whitfield)/(Liam McIntyre). És el personatge principal.

– Gannicus (Dustin Clare). Gladiador campió de la Casa de Batiatus, que arribà abans d’Espàrtac i es va convertir en el primer en ser campió de Càpua.

– Léntulo Batiatus (John Hannah). Batiatus dirigeix una decadent escola de gladiadors en la ciutat de Càpua. Batiatus tracta de sobreviure ofegat pels deutes i cada vegada més eclipsat pels seus competidors.

– Lucrècia (Lucy Lawless). Lucrècia és la muller de Batiatus, calculadora i molt llicenciosa.

– Enomao o Doctore (Peter Mensah). En la seua joventut fou un dels millors gladiadors d’origen africà i sobrevisquè a greus ferides. Es convertí en el lleial entrenador dels gladiadors de la casa de Batiatus.

TRÀILER

 

CRÍTICA

Aquesta sèrie és molt coneguda pels seus efectes digitals i per la història que explica. Spartacus ens explicarà la vida d’Espàrtac igual que ho va fer Kubrick però d’una forma totalment diferent, el que la fa al seu torn única i que tingui identitat pròpia. Tothom que vegi un sol capítol trobarà un munt de similituds amb 300 i estarà en el correcte, ja que la majoria dels fons són digitals igual que la sang i està rodada a manera de novel·la gràfica.

Aquesta història està ambientada en el segle I a.C, durant aquesta època Roma conquereix tots els pobles de les ribes del Mediterrani (incloent-hi Egipte) i incrementa el seu poder. Després d’un període de crisi interna que porta a la guerra civil, els romans demanen un poder fort central, que s’encarna en la figura de Juli Cèsar, el qual sotmet els gals i controla les províncies amb governadors reials per després acabar amb les conjuracions internes. Posteriorment al seu assassinat, ascendeix al tron August, qui funda l’Imperi Romà i així inicia una nova època d’esplendor després de vèncer a la batalla d’Àccium.

Per últim m’agradaria que comenteu aquest article, dient a més amb les vostres paraules qui era Espàrtac i quin pes històric i social va tenir; així com si la sèrie reflecteix el que sabem per altres fonts històriques. És possible aprendre història de Roma amb cinema?

 

Cristina Berjano,

2n Batxillerat Llatí

Carthago Nova

Publicat el per
25

Cartell del film Carthago Nova photo dibuix_zps9af364e6.jpg

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Carthago Nova. 
  • Director: Primitivo Pérez, José María Molina Vieites (director d’animació).
  • Guionistes:  Primitivo Pérez.
  • Any d’estrena:  2011.
  • Durada: 65 min.
  • Veus (per ordre d’aparició): Juan Ochoa, Juan Antonio Gálvez, Gabriel Jiménez, Miguel Zúñiga, Ricardo Escobar, María Antonia Rodríguez, Fernando Elegido i Luis Gaspar.
  • País d’origen: Espanya.
  • Idioma original:  Castellà.
  • Gènere: Animació, històrica.

 

ARGUMENT

Es tracta d’un llargmetratge d’animació digital que a través d’una trama i uns personatges de ficció ens transporta al segle I. d.C. i ens permet descobrir una de les ciutats més importants d’Hispània.

A partir de les restes arqueològiques trobades a Cartagena, s’ha reconstruït fidelment, amb les més modernes tecnologies digitals, la ciutat completa de Carthago Nova i la topografia del seu entorn fa 2000 anys. S’han inclòs milers de personatges animats que recreen l’ambientació pròpia d’una ciutat romana.

 

PEL·LíCULA

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KmZ6HegULhk[/youtube]

 

TASCA

Fes la crítica de la pel·lícula.

Què t’ha semblat la pel·lícula? Què en destacaries?  T’ha agradat? Què és el que més t’ha agradat i sorprès? Creus que hi ha un rerefons històric? Quin?

Raona si es pot aprendre història amb el cinema.

Núria Yela,

2n de batxillerat Llatí i Grec

Ben-Hur, de William Wyler

Publicat el per
36

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Ben-Hur una historia de Cristo.
  • Director: William Wyler.
  • Guionistes: Karl Tunberg, Maxwell Anderson, Christopher Fry i Gore Vidal
  • Any d’estrena: 1959.
  • Durada: 212 minuts.
  • Repartiment: Charlton Heston, Jack Hawkins, Stephen Boyd, Haya Harareet, Sam Jaffe, Hugh Griffith i Finlay Currie.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: acció, aventures, drama, històric i romàntic.

 

ARGUMENT

La història es desenvolupa a la província de Judea,  l’any 30. L’imperi romà és l’amo i senyor de la majoria de poblacions descobertes al món, d’entre elles Judea, a la qual els romans governaven amb duresa. Els habitants esperen amb ànsia l’arribada d’un nou Messies que alliberarà el poble jueu dels romans.

El nostre protagonista és Judà Ben-Hur (Charlton Heston), un príncep ric que comercia amb espècies d’Orient a Roma, un home respectat i creient. La situació és tèrbola i es preveu un aixecament violent contra el poder romà, els romans respondran a aquesta amenaça enviant dues legions dirigides pel cap militar Messala (Stephen Boyd), vell amic de l’infància d’en Ben-Hur.

En Judá Ben-Hur veu a Messala com un amic i una possibilitat de canvi pel seu poble, una espurna d’esperança per l’enteniment, el raonament i el respecte. Però per altra banda Messala veu el seu vell amic com l’home que assenyalarà els enemics jueus de Roma per la seva amistat passada. No obstant, Ben-Hur s’hi nega i Messala entrat en còlera, trenca la relació.

Ben-Hur haurà d’anar en compte d’ara en endavant, ja que ha donat una negativa a algú important que li pot portar molts problemes. Però li vindrà un cop de mala sort; la seva única germana, Tirzah, es recolza al llindar del terrat de casa seva i una teula es desprèn mentre passava la comitiva que duia el governador, provocant que rebin un cop ell i el seu cavall. Aquest accidental incident fa que Ben-Hur, la seva germana i la seva mare acabin presoners a causa de que el seu teòric amic Messalla l’acusa d’atemptar contra el nou governador de Judea, Valeri Grato. Judá és enviat al port de Tir, sense cap mena de judici, com a galiot en una galera. Ben-Hur jura venjar-se de Messala encara que li dugui tota la vida aconseguir-ho.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ql0c4JD-93c[/youtube]

És una petita introducció a la pel·lícula, no he posat el tràiler original ja que se sentia malament.

CRÍTICA

És difícil escriure sobre una pel·lícula que quasi tothom ha vist i que sempre ha comptat amb el recolzament del públic, així s’entén que s’hagi reproduït nombroses vegades a la gran pantalla i passat que passi per la petita en nombroses ocasions, sobretot en dates tan senyalades com ara Nadal o Setmana Santa, dates molt apropiades per veure-la donat el seu contingut.

Ben-Hur és colossal en tots els sentits de la paraula i el fet de que es segueixi parlant d’ella no és tant sols per les escenes espectaculars, com ara la carrera de quadrigues que desprès de 60 anys encara deixa amb la boca oberta sinó perquè tot el conjunt té una perícia vital i una complexitat expositiva que la situen a primera línia de les produccions cinematogràfiques.

La pel·lícula aconsegueix aplegar dos dels grans mèrits del cinema mundial: entreteniment i qualitat cinematogràfica i ho presenta amb tot el sentit de l’espectacle possible. A més a més, la pel·lícula enfronta l’heroi amb les seves pors i el seu patiment i això ho acompanya amb detalls magistrals al llarg de tot el relat. També suma un missatge religiós gens ocult que no distreu i que enllaça perfectament amb la història.

Ben-Hur va guanyar onze Oscars, s’entén el perquè, ja que l’espectacle magnífic. A més va establir un precedent en quant als gallardons que li van ser atorgats, que no va ser revocat fins als anys 90 en què Titànic els va igualar. A dia d’avui segueix vigent encara que també igualat per la pel·lícula El senyor dels anells: El retorn del Rey.

Per finalitzar es podria dir que la pel·lícula es pràcticament perfecta.


Segur que heu vist alguna vegada aquesta pel·lícula, què us sembla? La pel·lícula es troba totalment submergida en l’època romana.

  • Quina altra carrera immortalitzada pel cinema podríem relacionar amb la cursa de quadrigues de Ben-Hur, quines semblances i quines diferències hi aprecieu?

Núria Yela
2n de Batxillerat Llatí i Grec