300 l’origen d’un imperi

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

El 490 aC, durant la Batalla de Marató, el rei persa Darios I el Gran és ferit mortalment pel general atenenc Temístocles en presència del seu fill Xerxes I. Quan torna a Pèrsia, el comandant de la seva flota, la reina Artemísia I el convenç de venjar-se dels grecs i el converteix en un Rei-Déu. Deu anys més tard envaeix Grècia. Mentre Leònides i els seus 300 espartans atrapen Xerxes a les Termòpiles, els atenencs, Temístocles al capdavant, combaten per mar al cap d’Artemísion. Uns dies més tard les flotes s’enfronten en la gran Batalla de Salamina, que té lloc una mica abans de la de Platea.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=My9jSBnHLfY[/youtube]

CRÍTICA

Seguint la línia de la primera pel·lícula (“300”), aquesta segona entrega fa honor al “rigor històric” que els caracteritza. Deixant de banda els ingents errors històrics, m’horroritza el fet que els guionistes i productors prefereixin l’acció, el sexe i la sang en detriment del realisme, la sobrietat i la simplicitat que caracteritzaven les guerres en aquell moment. D’altra banda, entenc que és més atractiu veure guerrers seminus combatint individualment en combats viscerals a càmera lenta, ja que si el film es cenyís a la simple realitat, els espectadors no trigarien a caracteritzar-lo de “documental” o d'”avorrit”. No és estrany, doncs, que a la pàgina de la Viquipèdia utilitzin la paraula “ciència ficció” per definir la pel·lícula.

Però el pitjor de tot no és què fan per augmentar els beneficis (a més de tots els elements anteriors, cal sumar-hi moments d’explícita invenció), sinó que aquestes pel·lícules fetes amb ànim de lucre fan molt mal a les ments dels espectadors, ja que aquests es fan una idea equivocada del món antic en general. És, sincerament, molt trist que quan desfilis per un festival de reconstrucció històrica, com per exemple la Magna Celebratiovestit de soldat romà et diguin coses com: “Espartanos, cuál es vuestro oficio?”, o “aú, aú, aú!”.

Tot i això, aquest film proporciona una bona estona d’acció i guerra que, si no t’hi mires molt, és molt entretinguda. A més, com a punt positiu vull afegir que la, diguem-ho així, “història alternativa” que s’explica al film és complexa i diferent. Si no us molesta molt el que s’explica als dos primers paràgrafs, és una bona manera de passar una bona tarda.

Arnau Lario Devesa
1r Batx. Grec i Llatí

300

300

FITXA TÈCNICA

Nom original: 300

Director i guionistes: Zack Snyder, Kurt Johnstad, Michael Gordon

Any d’estrena: 2006

Durada:117 min

Repartiment: Gerard Butler, Lena Headey, Dominic West, David Wenham, Vincent Regan, Michael Fassbender, Tom Wisdom, Andrew Pleavin, Andrew Tiernan, Rodrigo Santoro, Giovani Cimmino, Greg Kramer, Alex Ivanovici.

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere:  Acció, Fantasia,  Històrica, Èpica

TRÀILER

ARGUMENT

A la batalla de les Termòpiles el 480 aC, una aliança de ciutats-estat gregues van lluitar contra l’exèrcit invasor persa al pas de muntanya de les Termòpiles. Enormement superats en nombre, els grecs tenien l’enemic en una de les últimes poblacions més famosos de la història. Rei persa Xerxes conduir un exèrcit de més de 100.000 (el rei persa Xerxes, abans de la guerra té al voltant de 170.000 exèrcit) els homes a Grècia i es va enfrontar amb 300 espartans, i diversos arcadis. Xerxes va esperar deu dies perquè el rei Leònidas es volgués lliurar o retirar. El va deixar sense opcions de moure’s. La batalla es va perllongar durant uns tres dies i després els 300 espartans van morir. La derrota espartana no va ser l’esperat, com el pastor local, anomenat Efialtes, va desertar als perses i va informar a Xerxes d’un camí independent a través de les Termòpiles, que els perses poguessin utilitzar per flanquejar als grecs.

CRÍTICA

Des del començament es nota que 300 és bastant fidel al còmic de Frank Miller, i ja això em va posar en guàrdia. El còmic, tot i estar bé, em va deixar una mica indiferent. La pel·lícula narra la Batalla de les Termòpiles, la resistència de 300 espartans liderats per Leònidas enfront del milió de heterogènies tropes perses. L’apartat tècnic és el de menys: compleix amb la seva comesa, encara que la música estigui mal emprada i no aconsegueixi transmetre el just to èpic; en canvi, el vestuari i les localitzacions són bastant fidels a la història. Força ridícul resulta ser l’abús de criatures greixoses i mutilades. La fotografia és bona, ben fets estan els crèdits i excel·lents els efectes.

[youtube]https://youtu.be/sFG-rRPcOUc[/youtube]

QUÈ ÉS ESPARTA?

Esparta (Dòric Σπάρτα; Àtic Σπάρτη Spártē), o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμονία) era una polis (ciutat estat) de l’antiga Grècia situada a la península del Peloponnès a la vora del riu Eurotas. Va ser la capital de Lacònia i una de les polis gregues més importants juntament amb Atenes i Tebes.

CURIOSITAT…

La vestimenta espartana estava composta per una espasa, un escut, una llança, unes gamberes i una cuirassa.

Imad 4t

Lingua Latina