Tempus fugit! És ben cert: el temps s’esmuny, però en deixa petja i en aquest cas indelebre. Encara recordo aquella tarda de dimarts, primer dia de classe del 2007 en què entrava a la sala d’actes, no sé què hi fèiem allà? (no teníem en aquella època ni aula!), i vaig trobar, després d’un any i mig d’estar fora de les aules, una munió de gent de Cultura Clàssica de tercer que no es volia seure, ni fer silenci. Poc acostumada a aquests enrenous, perquè els alumnes en coneixen i ja saben com sóc i què vull, no sabia què fer per pacificar aquella Gàl·lia insurrecta. Dona de caràcter, vaig dir en veu ben alta: “SÓC DE CLÀSSIQUES i no puc començar tot un curs, i més enguany que ja no és trimestral, amb tanta malastrugança”. Així que torno a sortir de l’aula, faig veure que no he entrat i que no m’he trobat aquest aldarull i comencem amb bon peu no sigui que un començament així sigui tot un mal averany”. Us vàreu quedar de pedra. Vaig sortir i vaig tancar la porta. Hi havia gent al passadís, recordo la cara estupefacta quan em van veure tornar a entrar sense trepitjar el portal. Amb pede dextro i com si entrés per primera vegada vaig saludar, no sé si amb Bonum diem o bé amb Avete o XAIPETE! No semblàveu els mateixos, quins alumnes més disciplinats, això sí al·lucinats amb una magistra que abans mai no havíeu vist i amb un mètode sui generis. Em vàreu deixar explicar el que faríem i us faig escoltar per saber què coneixíeu d’aquest món meravellós que ens ha unit durant quatre anys (la resta us heu anat incorporant a 4t de llatí, o bé a primer de batxillerat!).
A l’octubre, va néixer Xtecblocs i en Joan Marc, un professor aleshores nou de català, em va proposar d’obrir un bloc de Departament Llegir molt i escriure bé. Jo no sabia què era un bloc, ni què en faria, però, com bé sabeu, no sé dir mai NO i sense adonar-me ja tenia bloc. Bé, després del primer apunt, la nostra Gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia de Catalunya, en va dir que era millor que m’obrís el meu. Estava perduda, no sabia què fer i vaig obrir un bloc per trobar el fil a les meves classes: El Fil de les Clàssiques. Us hi vàreu enganxar de valent. Quin goig! Em vàreu donar feina, però la feia a gust; però vàreu treballar tant i tan bé que aviat va venir el reconeixement extern i varen començar a caure premis i això de veure la “profe” al Telenotícies i de pensar que éreu a l’ull de l’huracà us va refredar. Llavors, us vaig regalar Aracne fila i fila perquè fos vostre i hi convidéssiu altres alumnes d’altres centres. Si havíem trencat les parets de l’aula treballant des de tercer fins a segon de batxillerat en un mateix espai, ara era el moment de tirar a terra les parets del centre i fer del món la nostra aula. Ho heu aconseguit amb escreix i han caigut més premis i més reconeixement. Heu deixat el llistó molt alt, ara feina tindré per mantenir-lo!
El laberint era tan gran que calia un fil més ferm per no perdre’s, per tenir-ho tot al seu lloc. Aquest espai, més reservat, és el Fil Moodle, una aula d’ensenyament-aprenentatge i també d’avaluació per cada curs que alimenta els blocs i els blocs, Google Maps, Google Sites, Google Docs, … el nodreixen. Treballs de recerca fan néixer altres espais, com L’empremta d’Orfeu, un bloc a la recerca dels referents clàssics en la música actual. Cinèfils com sou, finalment heu fet néixer, Coty, Carlos i Rebeca, La cinta de Νίκη. Mentrestant, m’heu ajudat a trobar el camí, hem après a ser un, a valorar la feina dels altres, a trobar el nostre lloc en aquest teixit col·laboratiu i col·lectiu. Hem passat moltes hores junts, moltes peripècies, moltes aventures, molts aprenentatges i també hi ha hagut topades i algun plor, quan un vídeo ha desaparegut, quan algú s’ha carregat la feina d’un altre a la wiki o ha usurpat l’entrada d’un Google Maps. Hem gaudit amb la traducció de textos grecs i llatins i, fins i tot, amb la sintaxi. Heu fet recerca, heu fet molt grossa la teranyina clàssica de la xarxa en català. També m’he enfadat i us ha sabut greu, ho sento, però si us he renyat és perquè sé que no podíeu tirar la tovallola al mínim entrebanc, que cal tenir respecte, ser puntuals, posar la feina al seu lloc, treballar amb ordre i rigor, acabar les tasques, practicar amb l’exemple i esforçar-se sempre. Mai no oblidaré tots aquests bons moments que m’heu fet passar, tampoc la còlera en veure el meu diccionari de llatí tot mossegat pel gos del Dani. En fi, …!
De tot això, us ofereixo aquest petit homenatge, fet de moments especials, tanmateix l’agraïment és molt més gran, no té preu.
Espero que tingueu molta sort a la vida i als estudis, tot començant per la Selectivitat que s’apropa (aquí trobareu uns consells d’or d’un professor chironià ja jubilat, el magister Lluís) o bé pels exàmens extraordinaris de juny (val a dir que, si us hi esforceu, podeu aprovar, i tant!). Cada un i una us en porteu un trosset de Margalida i en deixeu un trosset vostre, mimeu-lo, cuideu-lo tant com jo ho faré. Si em necessiteu, ja sabeu on trobar-me. Basia mille!
N.B.: Amb aquest emotiu apunt de comiat de la meva primera generació digital (MMVIII-MMXI, tot i que el curs va començar el 2007 fins el Nadal no vàrem digitalitzar-nos) vull acomiadar aquest curs la tasca col·lectiva a l’aula, tot i que queda per acabar el projecte de recerca de 4t, començar el treball de recerca del curs vinent, els exàmens finals de primer de batxillerat, els exàmens extraordinaris i de recuperació, les avaluacions i les reunions… a més de la preparació d’un nou curs en un nou institut fusionat; però El Fil de les Clàssiques és un bloc d’aula i farà vacances fins a reprendre les classes en l’institut de Premià. Esperem que tingui tanta fortuna com l’ha tinguda al Cristòfol Ferrer i que les noves generacions preservin i valorin la vostra llavor. MOLT BON ESTIU A TOTHOM!
Com hem crescut, com hem canviat, quant hem après! Moltes experiències, moments més durs i més diverits. Estrès, plors, riures i orgull per la feina. Han estat quatre anys molt plens, així que espero que els nostres blocs continuiïn la seva marxa imparable i que els alumnes trobin més referents clàssics (si es que encara és possible!). Ho hem fet tot el millor que hem pogut, així que, crec que parlo en nom de tots quan dic que espero que la nostra feina sigui útil per la gent que ve darrere nostre.
El nostre cicle ha arribat al final, per a bo o per a dolent, i ara hem de descobrir què és el que ens depara el futur.
Moltes gràcies a tots, gràcies Lida!
WOW Lida! quin vídeo més maco, t’ha quedat genial! M’he emocionat i tot…
M’enrecordo d’aquells dies a la sala d’actes…no se perquè però d’un especialment. T’enrecordes quan ens vas manar que fèssim un treball sobre la vida quotidiana a Grècia i Roma i ens vas donar a escollir el tema que volguèssim? Llavors, jo vaig agafar la indumentària grega i romana i vaig fer aquell vídeo que em va fer estar-me a casa tot el cap de setmana retallant paperots! jajajaja
També recordo que tú em vas donar aquelles fotocopies, sempre darrere nostre perquè els nostres treballs siguin perfectes, gràcies.
Podria estar-me molts dies parlant de moments viscuts, bons i dolents (però efectius), com els meus plors d’estrés, o les converses eixelebrades sobre l’amor! Però em quedo amb tots!
Comença una etapa nova de la nostra vida, i fa por pensar-ho perquè mai saps que et trobaràs; en aquests moments d’incertesa, sempre penses tot el que deixes enrere, i la veritat és que trobaré molt a faltar tot: explicar-li a l’Uri què s’ha de fer, les traduccions a la pissarra, el teu riure Margalida (és molt graciós), els BLOCS, les xerrades a classe sobre qualsevol cosa, els meus COMPANYS, les festes i les representacions de mites cassolanes, les sortides…
Han sigut uns anys increíbles entre Grècia i Roma, de gran profit per a tots, i només em queda dir que moltes gràcies a tots, i en especial a tú Margalida! Sigui com sigui, sempre et portarem en el nostre record com la professora de clàssiques, una mica dura, tot s’ha de dir jajajaja, però gràcies a això hem aprés a treballar d’una manera molt dinàmica, independent i virtual.
PD: No et preocupis, ja veuràs com els nous alumnes descobriran que treballar amb la xarxa, és profitós! Bona sort i bon estiu a tú també!
Sincerament no m’esperava un apunt com aquest, Margalida. Jo, tot i formar part d’aquesta primera generació, m’hi vaig unir molt recentment, l’any passat, a primer de batxillerat. Tot i així, mai m’he sentit apartada de tot el que ja estava construït, dels coneixements que els alumnes ja sabien d’aquest camp, de les antigues amistats. Moltes gràcies per l’esforç que ha estat, se que portar un bloc és molt difícil, i si no hagués estat en aquest institut, fent classe de clàssiques, no crec que hagués après per mi mateixa tot el que he après, i ja no parlo de la llengua llatina i grega, si no sobre la xarxa i altres aspectes informàtics.
Com sempre he dit, m’encanten els vídeos que fas, són genials, i el fet de veure totes aquestes fotografies en aquest vídeo en concret m’ha fet emocionar-me més.
Sort a tu també (tots sabem que la unió dels dos centres serà difícil sobretot pels professors) i seria ideal que tot aquest conjunts de blocs i webs no parés mai de créixer, en honor a tot el teu treball, i a tot el treball dels alumnes que hi han passat.
SORT I GRÀCIES!
Ui, ara sóc jo que estic emocionada. No m’esperava que comentéssiu tan ràpid. Vinc d’una reunió a Barcelona i amb trobo amb tot això. Us trobaré molt a faltar, però continuereu sent molt presents a les meves classes i en el meu record. Hem treballat de valent i hem rigut, però potser no us he dit que l’etapa que ara començareu és una etapa fantàstica de la vida. Sempre m’ha fet molta pena la gent que no ha pogut viure el món universitari. Aprofiteu-lo al màxim. Coty, Laura i Rebeca, estic convençuda que encara el millor de vosaltres ha d’arribar. Carpe diem!
Laura, aquí tens l’apunt d’ara fa tres anys amb la meravella de vídeo que em vas fer. Em vas sorprendre i em vas demostrar que amb un bon guiatge podíeu fer coses meravelloses! L’esforç ha valgut la pena: molts mestres de primària l’utilitzen a les seves classes i també professors de Cultura Clàssica i de Socials. L’enhorabona altre cop!
Es dur deixar darrera tante coses viscudes, bones i dolentes; tancar la paradeta i obrir-ne una altra, però la vida sempre és moviment, sempre continua ( i tant que continua) i ara, com un Odisseu qualsevol has de deixar la terra coneguda per llançar-te a conèixer de noves: nous alumnes, nous companys…
Vinga a la feina. Tinc moltes ganes que arrivi setembre per a poder llegir-te de nou.
Per cert, no dubtis ni per un moment que els teus alumnes se’n recordaran de tu sempre :D.
Moltíssimes gràcies, Mertxu! Tens tota la raó, amiga.
Molta sort nois i noies! Que pugueu acomplir tots els vostres somnis i, per començar, que us vagi molt bé la selectivitat! En certa manera, jo també us he anat veient crèixer a través de la vostra tasca en xarxa i crec que sou capaços de fer grans coses.
I bon descans per a tu, Margalida, que una aturada de tant en tant dóna forces per continuar lluitant.
Moltes gràcies, Teresa, tanmateix no sé quan podré descansar perquè tinc una pila de fronts oberts i enguany més que mai amb tot això de la fusió. Un bloc d’aula, de fet, sense aula no té massa sentit i ara ja tenim altres vies digitals!
Molt bona selectivitat també per als aràcnids de Bètulo! Bon descans per a tu, també ben merescut! Al setembre hi tornem, però al Premià!
Després d´un any tan fructífer com aquest només em cal desitjar-vos un estiu tranquil però fèrtil a l´hora d´afrontar i dissenyar nous projectes. Teresa i Margalida, us ho ben mereixeu (crec que tots)! I als aràcnids i aràcnides una bona Selectivitat i molta sort a la vida, que també la mereixen.
Una abraçada a tot@.
Moltes gràcies, Jordi, i molta sort als teus tripùlants en la selectivitat i en la vida. Descansa i agafa forces en un bon port, capità!
M’heu demanat el vídeo de la Fortuna: el trobareu aquí. Ja té més de tres anys i no hi ha promoció que me’l deixi de demanar per tal d’invocar la bona Fortuna, tot i que sabeu que jo crec en l’esforç, en el treball diari, en la constància, en la superació de dificultats… En fi, no fos cas que fos cert: Bonam Fortunam habeatis!
ooh molt maco, espero el mateix per nosaltres el pròxim any, t’ha quedat molt bé el vídeo! sort a tots
Moltes gràcies, Edgar. A més vosaltres el curs vinent tindreu l’honor de ser la primera promoció del Nou Premià!
En primer lloc, l’enhorabona per tots aquests ‘aràcnics’ anys, plens de feina ben feta, com es veu pels guardons obtinguts. L’enhorabona, a la Margalida i a tots els alumnes que han anat teixint la xarxa.
Us desitjo el millor a tots i totes.
Ah! I moltes gràcies a la Margalida per l’enllaç a L’Orientació a l’abast.
Bon estiu a tothom!
Moltes gràcies a tu, Lluís! Els alumnes et segueixen a través dels enllaços compartits al Facebook i saben que ens ajudes ara tot i no tenir alumnes propis, ara bé tos ho som. Ens ets un gran ajut. A més sempre ens ofereixes un autèntic bri d’esperança i un gran caliu! Molt bon estiu i el curs vinent t’esperem amb els braços oberts!
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels!
http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc
Un regal fantàstic, Dolors! Bon viatge cap a Ítaca també tingueu a Sant Hilari i especialment la Cristina a qui em va encantar conèixer. Esperem que la selectivitat els vagi molt bé i els déus els protegeixin amb l’examen de llatí i de grec.
Per cert, el déu Hermes enllaça aquest apunt en el seu diari del dimecres. Ens protegeix!
Lida! M’ha encantat formar part d’un gran projecte com és aquest, i tot i que no hi he estat des del principi, sí que hi he estat el temps suficient com per adonar-me’n de la magnitud i com pot arribar a ser d’útil un bloc com aquest!
I és que, seriosament, una de les assignatures de les que més he aprés en aquests dos anys ha sigut sense cap mena de dubte el llatí, no només per haver descobert el principi del fil del gran món de les clàssiques, sinó també per haver treballat amb bloc, amb el moodle, i, en general, haver desenvolupat les competències digitals, que segurament aniran sent cada vegada més necessàries per a qualsevol àmbit.
En fi, moltes gràcies, Lida, per aquests dos anys de magnífic treball, i també per la increïble paciència!
Moltíssimes gràcies a tu, Toni, i molta sort en l’examen de selectivitat d’avui. Segur que t’anirà molt bé, ja ho veuràs!
MOLT BON EXAMEN DE GREC I DE LLATÍ A TOTS I A TOTES! Avui és el nostre gran dia!
El video ha sigut un detall molt macu, per part teva Lida els de 2n. Ha sigut un magnifíc video que fa recordar els bons moments en conjunt i amb les persones que has estimat i que no les ovlidarás!
Amb sentu molt afortunada d’haver estat en les teves clases i poguer conèxer-te, i també haver tingut un gran apoyo per vostè en tot un any i quan pensava que no podria vaig creure en tú i en mi i vaig donar el pas endavant i que m’alegro d’haver donat.Quan amb sentia trista, vostè amb donava anims , quan mestressava vostè m’ajudava, quan volia dir algú i no amb donava conte jà t’havias enfadat, però això si sense voler. Un any que no el canviaria nomès per estar amb voostè.
Quan vaig obrir els ulls i vaig decidir plantejar-me el meu futur i seguir endavant et vaig trobar, no sè si el destí amb va conduir a vostè, però m’alegro que m’hagi deixat en bones mans, en aquest temps.
Voldria dir, finalment com a últimes paraules: que agraeixo de tot cor tot el que has fet per nosaltres i de veritat espero poder gaudir d’altres moments amb vostè.
També vull tenir un video com aquest per l’any que ve a 2n de batxillerat, amb aquella foto oque nomès jo vaig tenir el plaer de fer-la amb vostè.
He obert els ulls, i t’he trobat.
Gràcies!!!
Chaima, no tinc paraules! Com ets! Ja veig que el curs vinent no em puc oblidar de fer-vos el vídeo de comiat perquè no m’ho perdonareu!
Salve i Xairete,
Margalida tu i jo sabem que no t’enrecordaras de mi per el diccionari que el meu goss va mossegar, no el podem culpar si pretenia endrapar-se els coneixemnts clàssics a la se va manera.M’enrecordo quant vaig arribar al institut ja fa…quasi deu anys; tot era diferent i semblant alhora.Em vas coneixer quant era un nen petit i ara que sóc un nen una mica mes gran tinc ganes de trobar el meu camí a la facultad de filosofia.
Tot i el meu caracter extravagant destitjo que els meus companys trovin la felicitat cada dia de les seves vides, he viscut moments de tota mena i recordo els moments en que em sentia orgullos d’ensenyar les meves històries als companys i en especial a la Laura que sempre m’ha animat a escriure i a sigut un pilar de suport tots aquells dies facilitant un somriure a tota hora.L’Uri i jo ens em explicat centenars d’anecdotes i em tingut eternas xerrades sobre amors i desamors, amb el Carles ens hem de rigut de tot i de totom i així podria continuar amb moltes persones que he conegut al llarg de tots aquets anys.
Per ultim vull adreçar-me a tu Margalida, se de bona tinta que sents la mágia del món clàssic des de fa ja molt de temps i m’agradaria que sempre mantinguesis aquest esperit en els millors moments i els pitjors, jo certament m’enporto una part de tu i deixó una part meva. Ara no sé si aconseguiré passar a l’universitat però si alguna “musa” em dona aquesta oportunitat l’agraire sempre, perdona les meves faltes, també les de ortografia i recorda els meus versos lliures.
Pd: he penjat un article de Tit Livi a aracne, per si inspiren a alguna musa a aprovar-me llatí. 😉
Dani, sempre trobant el moment oportú per ablanir el meu cor! Com em coneixes! Són molts anys observant-me i patint-me! Tens sort: vinc de la presentació d’un llibre d’un amic i el teu comentari em farà pensar i potser m’arribi la inspiració que tant desitges.
Sempre t’he dit que si els teus mots anessin embolcallats d’una bona ortografia triomfaries. Seràs un bon filòsof, no en tinc cap mena de dubte i potser influïda per Sèneca avui, quan he tornat a veure el diccionari de llatí, no m’ha semblat tan greu. A més, en Mekki s’ha ofert per operar-lo a casa seva, demà me’l portarà i quedarà en una anècdota que en farà riure i recordar-te sovint. Segur que em deixes un bon tros de tu i segur que amb el temps sols recordaré els teus versos i les teves “filosofades” (amb tot l’amor del món, ja saps com m’agrada la filosofia). En Carlos, en Mekki, l’Uri i tu, Dani, heu estat la salsa de les classes de llatí i de grec d’aquests dos últims anys. Hem après, a més del currículum oficial, i les TIC molt sobre l’amor, l’existència, la felicitat, l’amistat… mentre jo intentava explicar un cum històric o un ablatiu absolut. M’heu ensenyat moltíssim i no us oblidaré mai. Ara ja saps que no m’agrada que em supliquin amb les notes. Tanmateiox, Dani, m’agradaria que trobessis aviat el teu camí. Bona sort!
Jutgeu vosaltres mateixos, a Aracne trobareu la producció poètica d’en Dani sobre Tit Livi. Original, com no podia deixar de ser! No és un copia i enganxa, a mi m’agrada però no crec que un corrector de llatí de la Selectivitat ens la donés per bona. Què n’opineu?
Aue lida!!
encará que no vaig acabar els cursos jo també vaig formar part d’aquesta primera generació i la veritat que me vaig sentir molt contenta de estar en les teves classes!!! ara tot el que vaig aprendre que no es poc em serveix a farmacia perque hi han moltisims llatinismes!!!
L’any vinent em tornares a tenir per el cole, pero no fare el batx d’humanitats perque e trobat la meva vocació i son les ciencies!!! qui m’ho diria!!!
Vale lida, molts records i una abrazada molt forta!!!
Me n’alegro moltíssim, Marta! Quina alegria que tornis a estudiar batxillerat! M’encantarà tenir una col·laboradora científica! A veure si m’ajudes a completar els llatinismes de la farmaciola! Fins ben aviat!
Aue lida!
aixó esta fet! em tenias que veurem a les classes de anatomia quan em van donar unes fitxes plenes de llatinismes i em sonaben totes!! tot el que te que veure amb la medicina esta ple de llatinismes.
Vale i fins molt aviat =)
Pingback: El primer final de curs del Premià! | El Fil de les Clàssiques
Pingback: El projecte El fil de les clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials, nominat al VII Premi Impuls! | El Fil de les Clàssiques