Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.
Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.
Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.
L’igualadí Salvador Oliva és professor de llengües clàssiques a l’institut Alexandre de Riquer de Calaf, artífex del grup Prometeu Encadenat de la Secció d’Estudis Clàssics del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i un estimat col·laborador aràcnida. A Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny ens convida a resseguir des de la segona meitat del segle XVIII fins a començament del segle XXI la mitologia clàssica a través de l’escultura de la nissaga d’escultors catalans dels Campeny: Damià Campeny, Josep Campeny i Xavier Medina-Campeny. L’il·lustre llinatge dels Campeny li permet no sols apropar al lector a la biografia i obra d’aquests tres escultors sinó també fer un interessantíssim recorregut històric i artístic pels tres corrents artístics més rellevants de l’escultura pública catalana: el neoclassicisme, el realisme i la postmodernitat; tres maneres, alhora, diferents d’assumir el llegat de la mitologia clàssica a casa nostra, tot un sistema simbòlic ben vigent que humanitza l’entorn urbà.
Neptú
Hèrcules
Prometeu
Igualada és la vila que té el privilegi de lluir tres escultures mitològiques: el Neptú de Damià Campeny, i el Prometeu i l’Hèrcules de Josep Campeny. A part de l’anàlisi històrica i artística corresponent, en destaca la tradició cultural i contextualitza aquestes obres. Mentre el Neptú és un dels millors exemples de l’art neoclàssic català, Prometeu i l’Hèrcules presenten les característiques pròpies del realisme escultòric de les acaballes del segle XIX. L’obra de Xavier Medina-Campeny ofereix una mirada actual, una baula imprescindible de tradició clàssica i modernitat. Un clar exponent n’és la Venus de Brooklyn.
Venus de Brooklyn
Per què es presenta Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny a Mataró? Doncs, en paraules del seu autor perquè la primera part del llibre tracta sobre Damià Campeny, que era mataroní. Passà els seus primers anys d’aprenentatge a la capital del Maresme abans de traslladar-se a Barcelona per ingressar a l’escola de La Llotja. És la figura més important del neoclassicisme català i qui connecta l’escultura catalana barroca amb el romanticisme. A més un institut de Mataró en porta el nom.
Aneu dijous a la llibreria Dòria de Mataró i coneixereu més detalls del llibre de la mà de Salvador Oliva, un entusiasta professor i un gran defensor d’apropar el llegat clàssic a la ciutadania.
Comencem un nou escolar per a alguns el primer al nostre institut de Premià de Mar, per a uns altres l’últim i per a la majoria encara us queda camí per recórrer; però desitjo a tothom que aquest sigui un curs inoblidable!
L’estiu és a punt d’acabar i s’han acabat les vacances. Avui comencem les classes, tot i que divendres vàrem tenir la presentació del curs. El temps passa i tot canvia encara que sembli que tot continuï igual. Malauradament aquest curs ja no tindrem els somnis d’Hermes i els dimecres almenys per a mi seran diferents ja que el seu déu, l’estimat Juanvi Santa Isabel, ha volat cap a l’Olimp i ens ha deixat malaguanyadament massa d’hora però amb un gran llegat i un entusiasme contagiós per a les clàssiques. Sovint ens comentava els nostres apunts i no hi havia setmana que no enllacés al seu bloc la nostra feina, un dels últims comentaris ens el va deixar fascinat per unes vambes amb ales que varen sortir en un dels seus últims somnis.
Enguany, la Cultura Clàssica la farà l’Aida López en anglès Classical Culture, tot un repte!. La resta continua igual, tret que el llatí de quart el farà el cap de Departament de català, el professor i escriptor Vicent Sanz. Compartirem l’aula virtual, un altre repte!. També faré totes les clàssiques del batxillerat: grec i llatí de primer i de segon. Tot i que no hi ha tanta matrícula de batxillerat, a Clàssiques haurem de fer canvis perquè ja no hi cabem a l’aula d’administració i curiosament la matrícula de grec ha estat esplendorosa.
Des del primer dia us informo dels canvis de les PAU Llatí (Grec continua igual), quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement, ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:
Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2014) ja no seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, sinó Miles Gloriosus de Plaute i els següents poemes d’Horaci, traduïts al català per Josep Rodríguez Perisé, de Josep Vergès i de Victòria Bescós):
Us recomano Epodes, Horaci, Horaci de l’editorial La Magrana. En aquest enllaç a l’edició de la Bernat Metge, hi trobareu Odes i èpodes corresponents i aquí les odes. Ramon Torné ha publicat a la revista Sárasuati la traducció catalana d’aquestes odes d’Horaci.
Juli Cèsar també us recorda el llistat de llatinismes PAU 2014! Cliqueu a sobre!
Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!
La primera promoció de clàssiques digitals de l’institut Premià de Mar ha recollit una pila de premis i de reconeixements. L’enhorabona a totes i a tots!
Chiron va atorgar el dia d’Internet un Centaure d’or a La cinta de NIKH, el blog de referents clàssics en el cinema, gestionat principalment per l’alumna de segon de batxillerat Núria Yela.
Deixeu el llistó molt alt a les futures promocions digitals i la vostra feina continuarà formant part de les nostres classes i no sols del vostre currículum digital. Moltes gràcies, alumnes, per tot el que hem compartit i m’heu ensenyat! Bona sort en els estudis i en la vida!
Qui ens ho havia de dir! Turisme arqueològic al Maresme, el treball de recerca de dues alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar, Hadyatou Camara i Georgina Tur, ha estat guardonat amb un dels setanta premis als Alumnes Baldiri Reixac 2013, tot un orgull per a les Clàssiques i per al nostre institut!
Ahir, diumenge 2 de juny va tenir lloc a l’Espluga de Francolí el lliurament dels XXXV Premis Baldiri Reixac, presidits pel conseller de Cultura Ferran Mascarell. Aquests premis dels països de parla catalana, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala i cada treball premiat ha rebut un xec de 700 euros. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural i amb la participació com a jurat de Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep González- Agápito, Anna Ramis i Maria Vinuesa. Va llegir el veredicte el poeta Carles Duarte, president del CoNCA.
Hady i Georgina, ara fa un any, em van proposar de continuar amb la recerca que havien endegat a quart de l’ESO en el seu Projecte de RecercaJaciments romans al Maresme i en el mateix format (una pàgina Jimdo). Tot i que la Georgina no ha fet llatí al batxillerat, no m’hi vaig poder negar perquè sempre he cregut que el treball de recerca del batxillerat ha de tenir a veure amb el projecte de recerca de 4t o amb qualsevol recerca començada anteriorment als blocs de clàssiques com a treball personal.
Turisme arqueològic al Maresme és un treball de camp que es va defensar davant d’un tribunal de professors abans de Nadal i que per Sant Jordi es va presentar, com a model a seguir, als alumnes de primer de batxillerat. Tot i partir d’una recerca anterior, varen obrir una nova pàgina web i varen començar amb una línia nova en què es varen plantejar com dinamitzar els jaciments romans que tenim a prop de casa (Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar i Mataró). Han anat a les activitats de dinamització cultural que ofereixen aquests jaciments, han fet entrevistes als responsables i llavors han aconseguit de muntar elles soles uns tallers a l’obrador del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seu del futur museu del jaciment romà de Can Ferrerons. Els vídeos, les fotografies i tot el seu treball, fins i tot el de quart, es pot veure en aquest enllaç.
Durant dos caps de setmana van oferir cinc tallers. Varen entrevistar els infants, els pares i els adolescents que hi varen assistir.
Per acabar, fan un molt bon balanç de l’experiència i també són conscients de les seves limitacions. Els tallers van tenir una molt bona difusió al poble i fins i tot vàrem anar a parlar-ne a la ràdio i van ser actualitat a Premià notícies.
El Consell Comarcal del Maresme es va interessar pel seu primer treball, esperem que amb aquest puguin demostrar que malgrat la crisi cal donar a conèixer a tothom, i especialment als infants i als joves, el ric patrimoni romà que té el Maresme ja que som el que som gràcies als nostres avantpassats els romans: la nostra llengua, la nostra moneda, les comunicacions, el dret, la política, l’economia, la literatura, el plaer per l’oci, per l’aigua, pel vi etc.
En definitiva, HadyGeorgina, Georgina&Hady, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar al Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments. Consulteu el seu treball, gaudiu del nostre patrimoni romà també al Maresme!
N.B.: Hady no va poder assistir al lliurament dels premis i a través del Facebook li vàrem passar algunes fotografies fetes amb el mòbil. La Georgina i la seva família van viure amb il·lusió els nervis previs, l’emoció de l’acte, intercanviar unes paraules amb el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i deixar-se fer aquesta fotografia de família feliç, guardonada amb un Baldiri Reixac. L’ENHORABONA!
PD:
Arran del premi, ens conviden a “Les coses d’en Torrents” dins “Tot d’una” del 2 de juliol de 2013 (a partir del minut 24):
ReprenemQuae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?
Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?
El jurat l’han format dos membres del Grup d’Història del Casal (Jaume Vellvehí i Maria Salicrú-Maltas), la catedràtica de l’IES Thos i Codina Núria Nogueras, Mercè Colomer -en representació d’Òmnium Cultural- i el Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats, Julio Naveira.
El premi el convoquen des de fa nou anys l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró amb el copatrocini de la família Cobo descendents de Terenci Thos i Codina.
VALORACIÓ DELS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT DEL IX PREMI THOS I CODINA (divendres 10 de maig de 2013 per Mercè Colomer com a membre del jurat en representació d’Omnium Cultural de Mataró) corresponents al curs 2011-2012:
L’any passat va guanyar el VIII Premi Thos i Codina el treball titulat Història de Can Rogent, una recerca que il·lustrava la història d’una família de Sant Andreu de Llavaneres des del segle XV fins a l’actualitat. Enguany tres treballs finalistes opten al IX Premi Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat, que són:
En primer lloc, el treball Un jaciment romà excepcional, Can Farrerons, finalista amb el pseudònim de Gladius és una recerca exhaustiva que destaca perquè a partir del coneixement teòric d’unes restes romanes conservades a Premià de Mar, analitza la planta octogonal del jaciment de Can Farrerons i fa aportacions singulars inèdites. L’alumne ha realitzat un important esforç de documentació –també gràfica- així com entrevistes de gran valor a especialistes que constitueixen gairebé l’essència del treball. La recerca compleix el requisit d’elaboració d’una tesi, un mèrit en un treball de recerca de batxillerat. Cal reconèixer també l’evolució i entusiasme de l’alumne des de l’inici del treball fins al seu acabament on assumeix la seva implicació en la defensa i valoració del patrimoni.
En segon lloc, el treball La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània, finalista amb el pseudònim en blanc, es tracta d’una investigació original que ressegueix les notícies publicades al Diari de Mataró sobre la República alemanya de Weimar. La recerca demostra la implicació de la ciutat amb allò que passava fora de les nostres fronteres entre 1919 i 1933. L’alumne ressegueix l’actualitat alemanya vista des de la premsa mataronina i la compara amb la realitat espanyola. Cal destacar l’important esforç d’interpretació de la política alemanya i de contextualització a nivell català, així com el fet que ha hagut de ser una recerca llarga amb resultat minsos. És interessant també la valoració final d’on es desprèn una visió del passat des del present com a antídot davant les circumstàncies actuals. Acaba demostrant la vocació de mantenir vincles des de Mataró amb l’exterior.
I en tercer lloc, el treball Armats de Mataró, finalista amb el pseudònim de “Manaia”, és una recerca exhaustiva que incideix en tots els aspectes relacionats amb el món dels Armats de Mataró. L’autor o autora del treball ha recollit una àmplia documentació sobre el món dels armats i s’ha entretingut en tota mena de descripcions (la indumentària, els passos, els moviments, la història, el paper de l’entitat a la ciutat, el paper dels personatges, la terminologia…). Aquesta recerca aporta un gran volum d’informació entre la que hem de destacar la documentació gràfica, que resulta molt interessant, rica i descriptiva. A més a més, les fonts que l’alumne ha utilitzat per nodrir-se són molt variades: a part de la recerca en diversos arxius, ha realitzat entrevistes als protagonistes. “
El premi va quedar malauradament desert davant la sorpresa de l’auditori i la desil·lusió dels finalistes, especialment d’en Rubén. L’accésit va ser per a La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània de l’alumne Jean Luc Mendes de l’Institut Obert de Catalunya. L’Enhorabona!
Rubén Florencio amb els seus pares, finalista 9è Premi Thos i Codina
En Rubén Florencio amb la seva tutora de TR
Rubén Florencio i la seva tutora de TR
L’ENHORABONA, Rubén Florencio per aquest últim guardó de finalista al IX Premi Thos i Codina, després d’haver guanyat el Premi Hèracles i un Premi de recerca jove, més és impossible!
El proper 30 de maig finalitza el termini per al lliurament d’originals de la convocatòria del X Premi (treballs de batxillerat del curs 2012-2013) que s’atorgarà el proper any. Podeu consultar les bases aquí.
Enguany Ars amatoria d’Ovidi és una de les lectures prescriptives de les PAU de llatí a Catalunya. El seu estudi ens ha portat a detectar, a més de la seva actualitat en l’art de lligar, la influència ovidiana en el Cançoner de Ripoll o Carmina Rivipullensia precisament en l’any que Ripoll és Capital de la Cultura Catalana. El Cançoner de Ripoll és un corpus poètic breu d’influència goliardesca que es troba dins del manuscrit 74 de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, actualment ubicat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Al monestir de Ripoll, anys abans dels preats Carmina Burana, un estudiant enamorat o un monjo amb un gran coneixement de la mètrica clàssica -un coetani dels destacats trobadors catalans Guillem de Berguedà (1130-1196), Guillem de Cabestany (?-1212) i el rei Alfons I (1154-1196)- va escriure d’amagat uns poemes eròtics, en llatí, no gaire coneguts i que encara reclamen un estudi a fons. El seu descobridor, Lluís Nicolau d’Olwer, el va anomenar l’Anònim Enamorat. Jaume Arnella (Barcelona, 1942) va rescatar de l’oblit part del poemari, traduït per Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), i va enregistrar el CD Eròtica Monàstica l’any 1994. L’editorial Adesiara va publicar el 2010 El cançoner de Ripoll amb traducció de Jordi Raventós i amb la introducció de Pere Quetglas.
A partir de la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995) del poema medieval ripollès, els alumnes de segon de batxillerat de llatí, Cristina Álvarez i Ricard Martínez, n’han fet la seva versió barrejant llatí i català i ens han cantat amb el tòpic de l’amor com a milícia (Militia Amoris) aquesta balada Quare Cupidini militaverim, acompanyats de la guitarra amb la música “I Don’t Want to Miss a Thing” d’Aerosmith:
Greu nafra d’amor, que porta molt dolor! És font de gran furor i comporta molt terror. Tement el seu furor, jo vaig buscar l’amor. I així, sense terror, evito el seu dolor. Quem dum sequor, apricam sum adeptus amicam. Fa temps que me’n delia i amb casta ment venia. El front i el coll et papilla sat dura quia sunt sine ruga, candent plus nie pura. Blanques té les dents. I els ulls ben relluents.
Mans, peus i cames com lluna són de blanques. Hac me Venus donauit, qua me nimis ditauit M’hi hauria menys tornat si or m’hagués donat. Val més que no pas l’or i més que cap tresor (que cap tresor) Em plau molt més que l’or, que venç tots els tresors. Aquesta estimaré! Sols a ella serviré! Deprecor Cithaream mihi quod seruet eam. Aquesta estimaré! Sols a ella serviré!
