Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?
Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?
Salve.
No estic del tot segura, però crec que es tracte del mite de Pan i Siringa. En la mitologia clàssica, Siringa fou una nàiada d’Arcàdia que l’hi agradava caçar amb un arc de corn. El déu Pan la va trobar un dia baixant del mont Liceu. Es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que es va tirar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes, les nimfes, i commogudes la varen transformar en una flauta de canya. Quan Pan va arribar tan sols va poder abraçar les canyes mogudes pel vent, i el so que produïen li va agradar tant que va construir un nou instrument musical, la siringa.
Crec que l’autor d’aquest quadre és François Boucher.
Vale.
Salve!
És Pan, provocava pànic a les nimfes, era el déu dels pastors i dels ramats; era especialment venerat a Arcàdia.
Va estimar a la nimfa Siringa, qui no li corresponia. Una vegada mentre fugia la nimfa es va llançar al riu Ladó; allà, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes,i la van convertir en un canyar; quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes,i va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d’aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa Siringa.
El quadre pertany a Ncolas Poussin, i li ha possat com a nom “Pan y Siringa” del 1637-1638.
El mite és el de Pan i Sireinga i tracta de que el déu Pan va trobar a Siringa un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, i la van convertir en un canyar.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa que també s’anomena Flauta de Pan.
L’autor d’aquest quadre és François Boucher i crec que es troba al museu nacional del prado.
Salve!!
El personatge de la dreta és un Sàtir, és a dir, meitat home i meitat cabra. Aquest Sàtir és Pan i està perseguint a la ninfa Siringa, la ninfa escapa de Pan i demana ajuda a les seves germanes ninfes, aquestes al veure el que succeeix la converteixen en una canya. Quan Pan arriva Siringa ja està convertida en canya, i aquest fa un nou instrument amb la canya. Aquest instrument s’anomena Siringa o flauta de Pan per aquest mite.
El quadre és de Jean François de Troy, el podem trobar a los Angles i el titol és Pan and Syrinx.
Com a curiositat hem trobat que el personatge mitològic, el Sàtir apareix en diverses pel·lícules conegudes com:
Hèrcules i Les Cròniques de Narnia.
Vale!!
Es tracta del mite de Pan i Siringa. Siringa era una nàiade d’Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc. El déu Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa que en català també s’anomena flabiol de canons o flauta de Pan.
El quadre és del pintor “Jean-François de Troy” i s’anomena “Pan i Siringa” i es troba en el museu “Getty”, a Los Ángeles.
Salve!!
Aquest mite tracta del mite de Siringa i Pan. En la mitologia Siringa va ser nàiada de Arcàdia a la qual li agradava caçar amb un arc de banya. Un dia Pan la va veure baiaxant de la muntanya Liceu i al veure-la es va enamorar d’ella i la va perseguir fins que ella va demanar ajuda a les seves germanes nimfes i es va tirar al riu Ladó per salvar-se. Elles la van transformar en una flauta de canya. Ell trist que estava quan ho va veure va abraçar el que quedava de la nimfa i agafant les canyes va construir un instrument de música en record de la nimfa.
L’autor d’aquesta obra és Jean Francoise de Troy auotr francés.
Aquest quadre està en el Museo del Prado.
Salve!
El quadre és de Jean François de Troy, el podem trobar a los Angles i el titol és Pan i Siringa.
El mite tracta de la nàiade Siringa filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc. El sàtir Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, es va enamorar d’ella i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes que la van convertir en unes canyes.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes
i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa que en català també s’anomena flauta de Pan.
Salve!
Deixem el diàleg:
Pan: Salve puella formosa!
Siringa: Quid nomen tibi est?
Pan: Mihi nomen est Pan, et tu?
Siringa: Mihi nomen est Siringa
Pan: Veni cum me.
Siringa: Discede, Pan!
Pan: non, quia ego amo te.
Siringa: Auxilite!
Pan: non curre!
Siringa: Auxilite meus sorores!
Sorores Siringa: Nos te mutabimus harundinetum
Pan: Ubi es? Quid est id? Harundinetum! Ego faciam instrumentum cum harundinteum, syrinx polycalama.
Salve!
Doncs bé, com ha dit tothom, aquest quadre reflecteix l’escena entre Siringa i Pan. Dos personatges mitològics.
Aquest quadre representa una escena narrada en “Les Metamorfosis d’Ovidi” que il · lustra la persecució de la nimfa Siringa pel déu clàssic Pan. Aquesta, fugint, es refugiarà en les aigües del seu pare, el riu Ladó, on desapareixerà transformada en una canya.
Aquí deixo el meu diáleg en llatí:
Pan: Syringa ego vos beatus
Syringa: No! Ego nolo!
Pan: Ita! Te amo!
Syringa: Non amo te
Pan: Syringa, formosa puella, volo habe filium
Syringa: Et ego ero aurundinem quia nolo filios habentes vobiscum.
Pan: No! Quid? Ero aurundinem quoque!
Salve!!
La foto grafia esta be, es tracta del mite de Pan i ompte la llegenda que “el déu Pan, enamorat de la nimfa Siringa, la va perseguir fins al riu Ladó on ella vivia amb altres nàiades o nimfes de rius i fonts. Quan estava a un pas d’agafar va quedar convertida en canya que bressolada pel vent produïa un bell so. Pa tallar la canya en set trossos desiguals i els va col · locar paral · lelament construint la flauta de Pan o Siringa en record de la nimfa “.
Valee!!!
Aquesta fàbula és la de Pa i Siringa. Siringa, era una nimfa de l’Arcàdia i una vegada, perseguida per Pa, va fugir horroritzada i va tractar d’amagar-se entre la vegetació de l’aigua del riu Ladón (déu).
Salve!
L’autor d’aquest quadre és François Boucher. En el quadre es representa el mite de Pan i Siringa. En aquest mite Pan, semidéu dels pastors s’enamora de Siringa i la persegueix. Siringa es llançà al riu Ladó i demanà ajut a les altres nímfes germanes, les quals van convertir-la en un canyar.
Pan va veure el canyar i li va agradar el so que feia el vent quan topava amb el canyar així que va crear un instrument: La Siringa o Flauta de Pan.
Pingback: Pan i Siringa | El fil del mite grec
Bonum diem!
Aquest cuadre representa el mite de Siringa, de la 2ª part de narracions de mites clàssics.
El mite tracta sobre el déu Pan, que estava enamorat de la nimfa Siringa, la va perseguir fins al riu Ladò . Quan estava a punt d’agafar-la ella va quedar convertida en una canya. A Pan li va agaradar tan el so que produia la canya a causa del vent que va fer un nou instrument, la siringa, en record de la nimfa.
El cuadre es diu Pan and Syrinx. Es de Jean-François de Troy”.
In proximum
Salvete!
– De quin mite es tracta?
És el mite de Pan i Siringa
Pa, faune d’aspecte molt desagradable, al veure-ho tots li fugien (pànic) era fill d’Hermes i d’una cabra (entre altres versions), amb tors humà molt pelut, aparença caprina de cintura cap avall i amb banyes de cabra en el seu front .
El déu pa va formar part del consell de Dionís. Déu de pastors i de la naturalesa salvatge, (potència universal de la vida) vivia en el més profund dels boscos i muntanyes i no dubtava a sortir d’ells per llançar-se en persecució de les nimfes.Siringa, era una nimfa de l’Arcàdia i una vegada, perseguida per Pa, va fugir horroritzada i va tractar de amagar-se entre la vegetació de l’aigua del riu Ladó (déu). Per salvar-la del sàtir, Ladó va convertir a la nimfa en joncs de cànem, Pa la busca desesperadament però només escolta l’agradable so que produeixen els joncs en ser moguts pel vent. Sorprès talla una de les canyes, la trosseja i uneix les seves parts amb cera, construint així un instrument musical: la Siringa o Flauta de Pa.
– Quina és la transformació?
Siringa es tranforma en una flauta de canya.
– De qui és aquesta pintura?
És de l’artista Jean Francois de Troy
– On es troba actualment?
Al museu nacional del Prado.