Category Archives: Grec

Un clam políglota per al Grec i la Cultura Clàssica

“La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi van néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda es reflecteix en el llenguatge, no menys del 30% del lèxic usual del CATALÀ és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic”. (Grec 1, Margalida Capellà)

“La influencia de la cultura y de la civilización griegas es totalmente evidente en el mundo actual. Muchos elementos de nuestra cultura se los debemos a los griegos: asistir al teatro, los juegos olímpicos, pagar con monedas, pensar con lógica, la democracia, la mayoría de edad a los dieciocho años, etc. De hecho, en Grecia tenemos nuestras raíces culturales: allí nacieron la filosofía, la oratoria, la épica, la lírica, el teatro, la historiografía, la novela, los tratados científicos, la crítica literaria, etc., así como los estilos artísticos. Los orígenes de la historia de la ciencia también son griegos: las matemáticas de Euclides y de Arquímedes, la astronomía de Ptolomeo, la medicina de Galeno, el saber enciclopédico y la ambición filosófica de Aristóteles y de Platón…Pero quizá la huella más profunda de esta influencia helena se refleja en el lenguaje, ya que no menos de un 20 % del léxico usual del CASTELLANO es de origen griego. La lengua griega, gracias a las posibilidades de composición y derivación, ha influido a lo largo de los siglos, influye y continuará influyendo sobre las lenguas modernas en la formación tanto del lenguaje literario y artístico como del tecnicocientífico”. (Griego 1, Margalida Capellà)

“Η επίδραση του ελληνικού πολιτισμού είναι παραπολύ φανερή στον σημερινό κόσμο. Χάρη στους Έλληνες πηγαίνουμε στο θέατρο, πληρόνουμε με νομίσματα, σκεφτόμαστε με λογική, έχουμε τη δημοκρατία, την ενηλικιότητα στα 18 χρόνια, τους Ολυμπιακούς αγώνες κάθε τέσσερα χρόνια, κτλ. Στην Ελλάδα έχουμε τις ρίζες μας: εκεί γεννήθηκαν η φιλοσοφία, το έπος, η λιρική ποίηση, το θέατρο, η ιστορία, το μυθιστόρημα, η επιστημονικές πραγματείες, η ρητορική, η λογοτεχνική κριτική, τα καλλιτεχνικά στυλ. Είναι και ελληνικές οι πηγές της ιστορίας της επιστήμης: τα μαθηματικά του Ευκλίδη και του Αρχιμήδη, η αστρονομία του Πτολεμαίου, η ιατρική του Γαλήνου, η εγκυκλοπαιδική γνώση και η φιλοσοφική φιλοδοξία του Αριστοτέλη και του Πλάτωνα… Κι όμως η πιο βαθιά επίδραση από τους Έλληνες βρίσκεται στη γλώσσα μας: περισσότερο απο το 30% του λεξιλόγιου των ΚΑΤΑΛΑΝΙΚΩΝ προέρχεται από τα ελληνικά. Η ελληνική γλώσσα, χάρη στις δυνατοτητές της για σύνθεση και παραγωγή λέξεων, έχει επηρεάσει κατά τη διάρκεια των αιώνων, επρεάζει και θα επηρεάζει πάνω στις μοντέρνες γλώσσες, όσον αφορά τη διαμόρφωση της λογοτεχνικής, καλλιτεχνικής, τεχνικής και επιστημονικής γλώσσας”. (μετάφραση Joan Llull Vives)

“Influenţa culturii şi civilizaţii elene este foarte evidentă în lumea actuală. Graţie grecilor mergem la teatru, plătim cu monede, gândim logic, avem democraţia, majoratul la vârsta de 18 ani, jocurile Olimpice la fiecare 4 ani. În Grecia ne avem rădăcinile: acolo s-au născut filosofia, epica, lirica, teatrul, istoriografia, romanul, tratatele ştiinţifice, oratoria, critica literară, stilurile artistice etc. Greceşti sunt şi originile istoriei ştiinţei: matematicile lui Euclides şi lui Archimedes, astronomia lui Ptolemaeus, medicina lui Galen, cunoştinţele enciclopedice şi ambiţia filosofică ale lui Aristotel şi ale lui Platon. Totuşi, cea mai adâncă influenţă de la greci se vede în limba noastră: mai mult de 30% din vocabularul limbii catalane provine din limba greacă. Limba greacă, graţie posibilităţilor ei de compunere şi derivare a cuvintelor, a influenţat de-a lungul secolelor, influenţează şi va influenţa limbile moderne, în formarea limbii literare, artistice, tehnice şi ştiinţifice.” (Traducere Joan Llull Vives)

“L’influenza della civiltà e della cultura greca è molto evidente nel mondo attuale. Grazie ai greci andiamo a teatro, usiamo monete come pagamento, pensiamo con la logica, abbiamo la democrazia, concepiamo il passaggio dalla minore alla maggiore età, esultiamo per i Giochi Olimpici ogni quattro anni, e così via.
In Grecia abbiamo le nostre radici culturali: vi è nata la filosofia, l’epica, la lirica, il dramma, la storiografia, il romanzo, i trattati scientifici, l’oratoria, la critica letteraria, le correnti artistiche etc. Ma anche nella storia dsella scienza troviamo origini greche: la matematica d’Euclide ed Archimede, l’astronomia di Tolomeo, la medicina Galeno, l’ambizione filosofica e la conoscenza enciclopedica d’Aristotele e Platone .Ma certamente l’impronta greca più profonda si riflette nella lingua: più del 30% del lessico comune catalano è d’origine greca. La lingua greca, grazie alle sue possibilità di composizione e derivazione, ha influenzato nel corso dei secoli (e continuarà a farlo) lingue moderne che influenzano a loro volta, la formazione sia della lingua letteraria e artistica come il linguaggio tecnico e scientifico.” (Traduzione Santo Marletta)

“A influencia da cultura e da civilización gregas é ben evidente no mundo actual. Debémoslles ós gregos feitos coma asistir ó teatro, pagar con moedas, pensar con lóxica, a democracia, a maioría de idade ós dezaoito anos, a celebración dos xogos olímpicos cada catro anos, etc. En Grecia temos as nosas raíces culturais: alí naceu a filosofía, a épica, a lírica, o teatro, a historiografía, a novela, os tratados científicos, a oratoria, a crítica literaria, etc., así coma os estilos artísticos. Tamén son gregas as orixes da historia da ciencia: as matemáticas de Euclides e de Arquímedes, a astronomía de Ptolomeo, a medicina de Galeno, o saber enciclopédico e a ambición filosófica de Aristóteles e de Platón… A pegada grega máis profunda reflíctese na linguaxe, non menos do 30% do léxico usual do catalán é de orixe grega. A lingua grega, grazas ás súas posibilidades de composición e derivación, influíu ó longo dos séculos, inflúe e continuará influíndo sobre as linguas modernas na formación tanto da linguaxe literaria e artística coma da tecnicocientífica”. (Tradución Adelia Troncoso)

“L’influence de la culture et de la civilisation grecque est très évidente dans le monde actuel. Nous devons aux grecs d’aller au théâtre, payer avec des monnaies, penser avec logique, la démocratie, la majorité d’âge aux dix-huit ans, la célébration des jeux olympiques tous les quatre ans, etc. Nos racines culturelles sont en Grèce: y est née la philosophie, l’oratoire, la critique littéraire, etc., ainsi que les styles artistiques. Ce sont aussi grecs, les origines de l’histoire de la science : les mathématiques d’Euclide et d’Archimède, l’astronomie de Ptolemée, la médicine de Galien, le savoir encyclopédique et l’ambition philosophique d’Aristote et de Platon… La trace grecque plus profonde se reflète dans le langage, pas moins du 30% du lexique ordinaire du FRANÇAIS provient du grec. La langue grecque, grâce aux possibilités de la composition et la dérivation, a influencé tout au long des siècles, influence et continuera à influencer les langues modernes, autant dans le langage littéraire que dans l’artistique ou le technique-scientifique”. (Traduction Teresa Devesa, Núria Valls)

“The influence of Greek culture and civilization is clearly obvious nowadays. We owe the Greeks going to the theater, paying with coins, thinking logically, democracy, legal adulthood in the eighteen years of age, the Olympic Games every four years, and so on. In Greece, we have our cultural roots: philosophy, epic, lyric, drama, historiography, the novel, the scientific treatises, oratory, literary criticism, etc., as well as artistic styles were born there. The origins of the history of science are also Greek: Euclid and Archimedes’ mathematics, Ptolemy’s astronomy, Galen’s medicine, the philosophical ambition and encyclopedic knowledge of Aristotle and Plato… The Greek deeper footprint is reflected in the language, not less than 30% of the common lexicon in CATALAN is of Greek origin. Over the centuries, the Greek language, thanks to the possibilities of composition and derivation, has influenced, influences, and will continue to influence modern languages in the formation of all three languages literary and artistic as well as the technical-scientific.” (Translation Andreu Punsola, 4t ESO, reviewed by Roser Garrofé)

“Der Einfluss der griechischen Kultur zeigt sich offenbar in der heutigen Welt. Dank der Griechen gehen wir ins Theater, bezahlen wir mit Münzen, denken wir mit Logik nach. Wir schulden auch Ihnen die Demokratie, die Volljährigkeit, die Olympischen Spiele, usw. Wir haben in Griechenland unsere kulturellen Wurzeln: Da hat die Philosophie ihr Nest sowie die Epik, die Lyrik, das Theater, die Geschichtsschreibung, der Roman, die wissenschaftlichen Abhandlungen, die Redekunst, die literarische Kritik, usw.; auch die Kunststile.
Griechisch ist auch die Wissenschaftsgeschichteherkunft: die Mathematik von Euklid und von Arkimedes, die Astronomie von Ptolemäus, die Medizin von Gale, das enzyklopädische Wissen und das philosophische Streben von Aristoteles und Platon…. Die wichtigste Spur sieht man in der Sprache. Nicht weniger als 30% der katalanischen Lexik kommt aus dem Griechischen. Die griechische Sprache, dank ihrer Wortbildungs- und ihrer Ableitungsmöglichkeiten, hat im Laufe der Jahrhunderte die Kultur beeinflusst, auch heutzutage und sie wird weiter auf die modernen Sprachen einwirken, so sehr auf die künstlerische und auf die literarische Sprache, wie auf die wissenschaftliche und technische Sprache.“ (Übersetzung Marga Caballé)

N.B.: Petita història d’una  reivindicació ben justificada:

Un comentari meu al Facebook, va fer que el company de clàssiques, el capità de El vaixell d’Odisseu,  Jordi Rincón, em publiqués al mur el meu comentari i que jo l’acabés publicant en castellà (perquè la xifra és molt més alta en català per raons històriques òbvies però que caldria investigar i fer-ne una recerca) i que demanés la traducció a altres llengües. D’aquí l’ajut inestimable del també company de clàssiques i de promoció, mallorquí com una servidora, l’hiperpolíglota Joan Llull Vives.

Ara ha arribat el moment de continuar i de fer més traduccions a altres llengües per tal de reivindicar uns estudis amenaçats per l’avantpojecte de la llei Wert que des d’aquí esperem que no continuï endavant i que doni a les Humanitats, a les Clàssiques, al Llatí, al Grec i a la Cultura Clàssica el lloc que es mereixen.

P.D: L’amic Joan LLull aconsegueix que en Santo Marletta, sicilià, filòleg clàssic i professor titular de grec i llatí a l’IES Son Servera de l’illa de Mallorca ens hagi fet la traducció a l’italià.

La companya Adelia Troncoso, professora de clàssiques i gran estudiosa des de fa poquet de la llengua i de la literatura catalana, de l’ IES Val do Tea (Ponteareas) ens ha fet arribar la traducció al gallec.

Teresa Devesa, professora de Grec i de Llatí, Coordinadora Pedagògica de l’institut Albéniz de Badalona, aràcnida, ens ha fet la traducció al francès amb la revisió de Núria Valls.

L’alumne de llatí de 4 de l’institut IPM, Andreu Punsola, ens ha fet la traducció a l’anglès i ha demanat ajut a la seva professora d’anglès, Roser Garrofé!

La professora d’alemany del nostre institut, Marga Caballé s’ha afegit al clam amb la traducció a l’alemany.

Petición dirigida al gobierno de España: Que se cuente con la lenguas clásicas en la LOMCE. Petició organitzada pel grup somosdeclasicas@gmail.com

Mariano Rajoy, Presidente del Gobierno: ¡Que se asegure la presencia de los Estudios Clásicos en la LOMCE! Petició de la Sociedad Española de Estudios Clásicos.

Ja llegim en grec!

Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!

 

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.

ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

 

1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!

2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?

3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?

4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?

5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?

6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?

7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?

8. Per a què serveix estudiar grec?


L’alfabet grec: recapitulem

Ara que a ritme de rap o amb la cançó grega ja t’has après les lletres de l’alfabet grec, el seu nom, les majúscules i les minúscules, ara que ja les has dibuixat en línia, ha arribat el moment d’escriure en grec als blocs i al Moodle. Et recomano l’apunt al nostre bloc Tutorials per blocar bé i un canvi de teclat. A veure si te l’actives ja. És molt fàcil!

Vols saber com és l’alfabet grec en Braille? En Víctor Sánchez, alumne de Grec 1, ens l’ha escrit així:

Alfabet grec en Braille, escrit per Víctor

Recapitulem, doncs:

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

1. Per què creus que cal aprendre l’alfabet grec? Quina modificació cabdal van portar a terme els grecs, que van fer del seu alfabet el més útil i fàcil d’aprendre?

2. Quina és la petjada de l’alfabet grec en altres alfabets?  Vid. De l’alfabet grec, els alfabets europeusAlfabets, per triar i remenar!

3. És l’alfabet el major i més útil invent de tots els temps? Per què l’alfabet ha contribuït enormement al desenvolupament de la nostra civilització?

4.  És Palamedes l’inventor de l’alfabet?

Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides.

EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

5. Per què i quan sorgeixen les lletres minúscules gregues? Pots escriure en unes cinc o sis línies el que saps ara sobre l’origen i l’evolució de l’alfabet (l’esquema de la pàg. 16 de Grec 1, ed. Teide et pot donar un bon cap de mà).

6. Com ho veieu? L’encertarem enguany?

7. Les lletres de l’alfabet grec tenen empremta en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català? Justifica la resposta i exemplifiqueu amb exemples (Vid. Grec 1, Teide pàgs. 26-28 i Aracne fila i fila)

8.. Α i Ω per què són segons l’Apocalipsi, el símbol de Jesucrist com a principi i fi de la creació?

9. Ja pateixes d’alfabetomania i veus lletres gregues arreu? Si trobes establiments amb noms de lletra grega, no t’oblidis d’incloure’s en aquest Google Maps d’establiments amb referents clàssics. La publicitat no para d’utilitzar-les i les marques comercials tampoc, especialment agraden al sector de l’automòbil.

10. Per acabar, Alfabet i humor? Què n’opines? Música i alfabet? Podrem ampliar L’empremta d’Orfeu? i Aracne?

Dia europeu de les llengües a l’institut Premià

Dia 26 de setembre els alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar varen celebrar l’onzè Dia Europeu de les Llengües. El curs passat va ser una activitat de tot el centre, com podeu veure en aquest vídeo; però enguany, els alumnes de quart de Llatí han participat amb els dies de la setmana en diferents llengües per tal de demostrar que el llatí és el pal de paller de les llengües d’Europa.

Els alumnes de grec de primer, tot començant a llegir i a escriure en grec, hi han participat amb un mot grec i la seva pervivència lèxica per tal de demostrar que el grec perviu en llengües romàniques i no romàniques sobretot en la creació de neologismes.

Si us heu perdut el mural, aquí en teniu un tastet:

Apreneu llengües! De ben segur saber llatí i grec us serà d’un gran ajut!

Feliciter, Chiron!

Sis anys! Chiron ja té sis anys! Gràcies al president de Chiron, Carlos Cabanillas, i als companys i companyes chironianes, ja no recordo com eren les meves classes abans de Chiron! ni què faria ara sense el suport dels chironians!

Si encara no coneixes Chiron, has de saber que hi trobaràs tot el que necessites per a les classes de grec, de llatí i de cultura clàssica. Chiron no sols som els membres, Chiron som tots.

Aquest curs, malgrat tot,  Chiron vol començar amb empenta, animant al treball en equip i oferint espais de col·laboració.

La lectura col·laborativa de l’Eneida i l’Odissea continua. Us hi animeu? Mireu els vídeos de la lectura col·laborativa de L’Odissea i els de L’Eneida?

“Sentint la meva pell clàssica” és una nova proposta. Es tracta de reunir-hi fotografies en què apareguem tocant alguna cosa “clàssica”. Les imatges es recullen en un grup de Flickr. A veure si ho reconeixeu i us animeu a participar?

Chiron també proposa, entre d’altres, un certamen d’expressió artística per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Es tracta que els alumnes recreeu algun monument del món clàssic: la recreació pot ser un dibuix, un relat, una poesia, un vídeo … Els treballs s’han de remetre al correu de Chiron, i els guanyadors seran publicats.

Dibuix fet per Georgina Tur

Dibuix fet per Georgina Tur

 

 

 

 

 

 

 

 

Per molts anys Chiron! Per molts anys llengües clàssiques!

Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!

Comencem un nou escolar per a alguns l’últim al nostre institut, per a altres encara us queda camí per recórrer però per a totes i tots us desitjo que aquest sigui un curs inoblidable, molt millor que l’anterior i va ser fantàstic, però tot és millorable!

A l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, tret de l’anar fent anys i el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, en fa ja quatre i de tu dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica!

Sigui com sigui i malgrat les retallades, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que  treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil. Tot continua igual, les il·lusions també. Enguany, després del parèntesi del curs passat, torno a impartir classes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí. Des del primer dia us informo dels canvis, quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement , ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:

Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2013) seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, d’acord amb la selecció següent:

• Cant a la musa i pròleg (1, 1-33).
• Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304).
• Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta. (1, 723 – 2, 249).
• Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804).
• Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681).
• Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392).
• Suïcidi de Dido (4, 630-705).
• Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148).
• Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425).
• El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
• La posteritat. August (6, 788-807). Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863 – 886).
• Història de Nis i Euríal (9, 176 – 502).
• Mort de Pal·lant (10, 362 – 509).
• Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).

Sort que a primer de batxillerat us vàreu llegir A la recerca d’una pàtria i així podreu integrar cadascun dels episodis escollits en la trama general.

Quant a la producció literària d’Ovidi serà convenient insistir en el seu caràcter elegíac, aprofitant la lectura de l’Ars, sense descurar òbviament la importància singular de les Metamorfosis com a poema epicodidàctic. Recordeu que a primer també vàreu llegir-ne l’adaptació Narracions de mites clàssics.

Juli Cèsar també us adverteix del nou llistat de llatismes PAU 2013! Cliqueu a sobre!

Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!

Experiència TAC a l’aula de Clàssiques

El Departament d’Ensenyament acaba de publicar la nostra experiència TAC, El Fil de les Clàssiques, i amb aquests mots ha felicitat l’institut Premià de Mar:

“Hem publicat l’experiència del vostre centre El Fil de les Clàssiques.
Us felicitem la tasca que feu amb l’alumnat del vostre centre i que dóna exemple a la resta de centres educatius.

Si us plau, feu extensiva la felicitació a la Margalida Capellà.”

Felicitació que jo faig ben extensiva a tots vosaltres, filadors i filadores, aràcnids i aràcnides… MOLTÍSSIMES GRÀCIES per fer-me cas, sense vosaltres res hagués estat possible!

Al setembre continuarem. Descanseu, preneu forces i gaudiu de l’estiu!

El primer final de curs del Premià!

Tot comença i tot s’acaba. Encara queden exàmens i projectes de recerca, també recuperacions; però  avui, amb l’acabament de les classes, comencem el degoteig d’anar tancant una etapa: el primer final de curs de la primera generació de l’institut Premià de Mar. Tot plegat una mica estrany això de la fusió, tot és igual i diferent alhora! Les classes de llatí i de grec afortunadament no han experimentat cap canvi i fins i tot les hem acabat fent a la mateixa aula de sempre del Cristòfol Ferrer, tret les del dijous a la tarda al Serra; enguany per primera vegada en la meva carrera docent no faig segon de batxillerat, ni de llatí, ni de grec; m’he estrenat amb primer d’ESO i he fet dos cops quart d’ESO (optativa 1 i optativa 2)! Tots els cursos són digitalment parlant nous. No hi ha comiat de cap generació digital com el curs passat; però em plau començar amb bon peu i vull que aquest curs amb tots els problemes de la fusió, de les retallades, … passi als meus annals perquè sou únics, com totes les promocions, però sou encara més especials: sou la primera generació de l’institut Premià. A més, tot i les meves temences, hem continuat amb tot el nostre projecte digital de clàssiques.

És increïble tot el que hem arribat a fer! El qualificador Moodle dels diferents cursos aquests dies treu fum! Sigui quin sigui el resultat final, crec que moltes de les vivències que hem passat junts al llarg d’aquest any fan que siguin mereixedors d’atrapar-les del nostre oblit. Alguns de vosaltres també marxeu a un altre centre, a fer un cicle formatiu de grau mitjà, altres continuareu al centre, però fareu el batxillerat científic o tecnològic, uns quants continuarem aprenent junts a primer o a segon de batxillerat humanístic i en acabar també tindreu el vostre comiat. Tots vosaltres m’heu ensenyat moltes coses cada dia i una part de mi, crec, que també ha fet empremta amb vosaltres per tant per tots aquests meravellosos moments que hem passat aprenent dels grecs i dels romans no sols a classe sinó sobretot al pati o fora, a la tarda o en cap de setmana, aquí teniu un gran agraïment però un petit regal: aquest vídeo amb els millors moments.

Passeu un molt bon estiu. Aprofiteu el moment: Carpe diem!

Nomofòbia, la patiu?

M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia.  Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?

És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!

P.D.: