Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!
ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ
Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.
ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.
1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!
2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?
3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?
4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?
5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?
6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?
7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?
8. Per a què serveix estudiar grec?
ΑΝΗΡ ΓΕΟΡΓΟΣ ΜΕΛΛΟΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΥΟΣ ΤΑΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΕΙΝΑΙ ΤΕΣ ΓΕΟΡΙΑΣ , ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΕ <> ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΝΤΟΝ ΤΕΛΕΥΤΕΥ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΤΗΝ ΓΕΟΡΓΙΑΝ ΟΡΥΘΑΝ . ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΣΑΝΡΟΝ ΟΝΧ ΕΥΡΟΝ , Ε ΓΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΝΠΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΝΑΤΟΙΣ ΑΠΕΤΕΓΙΓΟΝ.
Ο ΛΟΔΟΣ ΓΕΛΟΙ ΚΑΠΑΤΟΣ ΘΕΣΑΥΡΟΣ ΕΣΟΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΘΡΟΠΟΛΣ.
ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ
ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΩΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΡΟΝΣ ΕΙΝΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ
ΜΕΤΑΚΑΛΕΟΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ.ΤΕΚΝΙΑ, ΕΝ ΜΙΑ ΜΟΥ ΤΩΝ ΑΜΠΕΛΩΝ ΘΗΟΑΝΡΟΣ ΑΠΟΚΕΙΤΑΙ. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΥΤΟΥ ΤΕΛΕΥΤΛΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΟΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΩΡΥΖΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΟΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ,Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΟΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΠΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ, ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΘΗΟΑΥΡΟΣ ΕΟΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΘΡΩΠΟΙΣ
PD:Hi ha una lletra que no se si era una omicron o una altre lletra.
XAIPE!
1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!
ΑΝΕΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΜΩΜ ΤΕΛΕΥ ΚΑΙ ΒΟΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΛΑΣ ΕΜΠΕΙΠΟΥΣ ΠΟΙΗΣΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ. <>. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΠΓΙΑΝ ΩΡΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΣΑΥΡΟΠ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΝΤΕΔΙΔΟΥ. Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΘΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΘΡΩΠΟΙΣ.
2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?
L’Isop, era un esclau brut, pero molt llest, ja que tenia molt de cervell.El seu aspecte era d’una persona bruta i inutil, era negre i panxut, llaperut, baldat, camatort, curt de braços, guinyo, tenia manca de veu i era desdentat.
Realment, va ser un escriptor Grec de faules grec al segle VIIa.C i del que se’n desconeix la data exacta del naixement i la mort.
3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?
Aquesta fabula vol dir que el treball és un tresor per als homes. Crec que a aquestes altures tal i com esta el panorama si que és un tresor, ja que penso que amb uns anys, tot començara a ser privat, i només els rics podran tenir estudis. Aprenem a llegir amb ell perquè a sota tenim la trasducció en català i podem nar comparant.
4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?
La primera pregunta l’he fet amb la perkings, la màquina d’escriure en braille i pel que fa la segona pregunta m’imagino a Isop baixet, jeperut, curt de braços…, en resum, poca cosa. isop, va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC.
Laura, Alina, força bé però encara ha de ser millor. Hi ha paraules que no puc llegir, com aquestes:
ΕΜΠΕΡΟΝΣ
ΜΕΤΑΚΑΛΕΟΑΜΕΝΟΣ
ΜΙΑ
ΘΗΟΑΝΡΟΣ
ΤΕΛΕΥΤΛΝ
ΕΦΕ
ΔΙΚΕΛΛΣ, ΚΤΛ.
Memorandum: La iota subscrita passa a adscrita en majúscules. μιᾷ > ΜΙΑΙ
Víctor Barranco, presta més atenció a les vocals llargues (η, ω) així com a les múltiples faltes d’ortografia i d’expressió en català.
Víctor Sánchez, el text en Braille està bé, tanmateix el farem revisar a consciència. Estic contenta que puguis comentar al blog i navegar pels enllaços sense perdre’t!
Laura, crec que la lletra que no entens és la sigma inicial o intervocàlica (σ). En majúscula la sigma (σ/ς) és Σ. Està bé que hagis posat l’Àngela, tot i que només va fer un trosset a la bitàcola del Moodle. Diu molt de tu!
1-
ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ
ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΩΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΕΙΝΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ. <>. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΥΤΟΥ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΩΡΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΠΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΘΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΘΡΩΠΟΙΣ.
2- M’imagino a Isop com un home pobre, brut i panxut. Isop era un faulista grec. Isop ha escrit le següents fabules: la cigala i la formiga, la gallina dels ous d’or, La llebre i la tortuga, La Àguila de l’ala tallada i la guineu, l’Àliga i els galls, L’Àliga i la fletxa, l’Àliga i la guineu, l’Àliga i l’escarabat, L’Àliga, el corb i el pastor, l’Àse vestit amb pell de lleó, Les Granotes del pantà sec, La Guineu i el Cocodril, La Guineu i el raïm, La Guineu i la Serp, La Guineu i Llenyataire, la Guineu i l’espí, La Guineu que va omplir la panxa, La Guineu a la riba del riu Meandre, el Lleó, la guineu i el llop, l’Ós i els amics.
3- ens ensenya que el treball és un tresor. Per que és més fàcil llegir una faula que no un altre tipus de text. L’educació també és un tresor ja que no tothom pot tenir-la.
4- Hi ha accent (aguts, greu i circumflex) i asperits (aspre i suau. També hi ha signes de puntuació. Hi ha signes de puntuació per poder pronunciar correctament le paraules.
5- Hi ha tres tipus de accents: els circumflex, l’agut i el greu. Accent circumflex: δηλοî, toîs, τοῖς. Αccent agut: λóγοσ, μἐλλων, γεωργἰασ. Accent greu: γεωργὸς, καὶ, δὲ. Esperit aspre: Oἱ,ἡ ,ὅτι. Esperit suau:αὐτοῦ,οὐχ,ἐν. No porten accent: τε i μου.
6- gràcies a l’alfabet grec avui en dia ens podem comunicar per escrit, podem llegir llibres i fins i tot podem comunicar-nos oralment. Tot i que els accents grecs ens compliquen una mica les coses a l’hora de llegir, ens serveixen per poder pronunciar com cal les paraules. En llatí en canvi és més fàcil de llegir ja que no porta accents. Però de fet el català i el castellà també tenen accents per facilitar la lectura de les paraules.
7- la paraula antropocentrisme: ve del grec: άνθρωπος, anthropos, “ésser humà”; i κέντρον, kentron, “centre”. “Home” en grec és : ἀνθρώποις.
8- serveix per relacionar algunes paraules gregues amb les de la nostra llengua, per exemple γεοργὀσ que en grec vol dir pagés derva del nom: Jordi i del nom Jordina. A més hi ha moltes paraules del català que venen del grec, o que si més no si assemblen.
XAIPETE!
1- ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΟΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΕΙΥΑΙ ΓΕΩΡΓΙΑΣ ΤΗΣ ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ <>. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΥΤΟΥ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΟΡΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΠΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ,ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΘΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΘΡΩΠΟΙΣ.
2- Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC. Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. Algunes de les faules més famoses són la cigala i la formiga,o La llebre i la tortuga. Segons el que han escrit alguns alumnes Isop no era gaire net,tenía barba i no anava gaire ben vestit.
3- aquesta fabula vol dir que el treball és un tresor és un treball per als homes. Perqué és el més dificil i així ens anem acostumant a les iotes subscrites i a altres signes ortografics. Penso que l’educació és un tresor ja que als paisos menys desenvolupats hi ha molts nens i nenes que no poden anar a l’escola.
4- Tenim la iota subscrita que no es pronuncia pero que en majuscula es posa al costat. Hi ha els accents aguts i els greus i els circumflexs. S’introdueixen amb la finalitat que sápiguem com hem de pronunciar les paraules en grec.
5- Hi ha l’accent greu que només apareix en la darrera síl·laba d’unaltre mot accentuat, tret que sigui final de frase. L’accent agut pot recaure en la vocal d’una de les tres últimes síl·labes. Agut: ἀμπέλων,γεωργίας, i βουλόμενος. Greu:τὴν, γεωργὸς i θησαυρὸν. Circumflex: αὐτοῦ,τελευτᾶν i δηλοῖ. Eperit suau:ἐμπείρους,αὐτοῦ i ἀνθρώποις. Esperit aspre: Oἱ, οὐχ i ὁ. Les paraules que no porten accent són τε i μου. No el porten ja que que és una monosil·laba que es pronuncia juntament amb el mot següent (τε) i ja que es recolza el la paraula anterior perdent l’accent (μου).
6- Els grecs van inventar els signes ortografics per facilitar la lectura. Penso que ha estat un gran invent ja que sinò no sabriem com pronunciar les paraules correctament.
7- geòrgic, Geòrgia, Georgina,les Geeòrgiques de Virgili, Jordi, Joridna… ve del grec γεωργóς que traduit al català és pagés.
8- Els grecs van millorar l’alfabet fenici introduint les vocals, que ara ens seria imposible pronunciar una paraula sense elles. Van escriure de esquerra a dreta i entre altres coses. Moltes paraules provenen del grec com αιμα que vol dir sang i trobem moltes paraules que deriven d’aquesta com hemofilia en català, hemóphilie en francés, etc. A més l’alfabet grec el van importar també els romans i moltes paraules llatines provenen del grec. El grec serveix per conèixer els origens de les paraules que provenen del català o les que provenen del llatí o fins i tot les que provenen del eslau. Sabent grec s’em fa molt més fàcil aprendre el llatí.
XAIPE!
1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!
ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΟΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΠΟΙΛΗΣΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ “ΤΕΚΝΙΑ, ΕΝ ΜΙΑΙ ΜΟΥ ΤΩΝ ΑΜΠΕΛΩΝ θΗΣΑΥΡΟΣ ΑΠΟΚΕΙΤΑI”. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΩΤΟΩ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΟΡΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ θΗΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΝΤΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ ΚΑΜΑΤΟΣ θΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΑΝθΡΩΠΟΙΣ.
2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?
Era un esclau: brut, d’aspecte inútil però amb cervell, panxut, capgros, geperut, negre, baldat, camatort, curt de braços, guenyo, morrut. Era una ruïna vident. Tenia manca de veu, també era desdentat i no podía parlar.
Isop va ser un escriptor grec de faules gregues, molt famós, al segle VII a.C i del que no es coneix la data del naixement ni de la mort.
3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?
Aquesta faula ens ensenya, ens diu que el treball és un tresor per als homes. Aprenem a llegir Grec amb ella perquè ens adonem que el treball i tot el esforç que hi posem son tot un tresor i val la pena. Jo penso, que si que ho és, puc afirmar que l’educació es un tresor.
4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?
En aquest text només apareixen el signes de puntuació de les dues comes, per introduir una oració que es diu.
5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?
En Grec, l’accent era un principi tonal o musicañ: consistia a aixecar la veu en una síl.laba determinada de cada mot. Hi ha 3 tipos de accent: Agut (´), Greu (`), circumflex (^).
Greu: γεωργὸς / Aνὴρ / καὶ
Agut: βουλόμενος / κάματος / θησαυρός
6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?
L’alfabet és molt important i gràcies a els inventors, ens podem comunicar. També hem de reconèixer que són molt importants els accents gràfics, els punts, comes, encara que de vegades no els posem.
8.Per a què serveix estudiar grec?
El Grec es una de les llengües més importants per a nosaltres, i no només la llengua si no també la història i tot el que ens ha proporcionat aquesta cultura. N’ha fet de nosaltres un altre cultura molt semblant gràcies a els Grecs nosaltres som com som, i es important estudiar-ho per tenir més coneixements.
Irina, Andrea, una molt bona feina. Irina la sigma final en minúscula és ς (la trobaràs en la lletra w del teclat).
El títol de les faules d’Isop hauria d’anar entre cometes. En català posen majúscula en començar frase o …
Nora, has fet un gran esforç però encara hi ha alguna paraula que no entenc, per exemple:
ΠΟΙΛΗΣΑΙ
ΑΩΤΟΩ
T’hauries de repassar els signes de puntuació (Grec 1, pàg. 21).
Per què no has posat almenys un exemple d’accent circumflex?
1. El text en majúscules:
ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΩΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΕΙΝΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΠΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ <>. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΥΤΟΥ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΘΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΩΡΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΠΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΟΗΛΟΙ ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΘΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΘΡΩΠΟΙΣ.
2. A l’Isop me l’imagino com un senyor que era un esclau, que no tenia ni diners i amb molt mals modals, en que es vesteix malament, sempre va brut, és japerut i gras. Es sap que l’Isop va se un escriptor de faules gregues i que es desconeixen les seva data de naixement i de mort, se’n desconeixen molt poques dades sobre la seva vida.
3.Aquesta faula ens ensenya que el treball que fem es un tresor per nosaltres. Aprenem a llegir en Grec ja que es un treball que fem i aquesta faula la podem relacionar amb el treball que fem al intentar llegir. Crec que l’educació es un tresor perquè és una cosa que ens ajudara molt en el futur però que tenim que fer un esforç avans per aconseguir-ho.
Xènia, ΓΕΩΠΓΙΑΣ?
ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΩΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΙΣ ΠΟΙΕΣΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ. ΤΕΚΝΙΑ, ΕΝ ΜΙΑ ΜΟΝ ΤΩΝ ΑΜΠΕΛΩΝ ΘΗΣΑΘΡΟΣ ΑΠΟΚΕΤΑΙ. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΤΕ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΩΠΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΕΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΝΤΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΟΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΥΠΩΙΣ
2.No se, me’l imagino gordet i baixet
– Clar que és un tresor l’educació, ens ensenya a tot, les bases de tot. sense l’educació ens deixariem enganyar per qualsevol cosa i és el que pretenen fer ara.
-Hi ha accent (aguts, greu i circumflex) i asperits (aspre i suau. També hi ha signes de puntuació. Hi ha signes de puntuació per poder pronunciar correctament le paraules.
-L’alfabet és molt important i gràcies a ell, ens podem comunicar. També hem de reconèixer que són molt importants els accents gràfics, els punts, les comes, els signes de puntuació en general. Tenen molta importància.
Reprenc el comentari de la faula d’Isop amb les preguntes 3 i 4. Pregunta 3: aquesta faula ens ensenya que per aconseguir un lloc de treball ens costarà molt d’esforç i que no ho tindrem fàcil. La pregunta 4: en la faula d’Isop trobem la coma, els dos punts i el punt. Els signes de puntuació es van introduir al segle II aC aproximadament i es va fer perquè els grecs, poguessin comprentre millor el que llegien.
XAIPE!
1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!
ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΟΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΕΙΥΑΙ ΓΕΩΡΓΙΑΣ ΤΗΣ ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ . ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΥΤΟΥ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΟΡΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΠΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ,ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΘΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΘΡΩΠΟΙΣ.
2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?
Isop era un escriptor grec de faules del segle VII aC. Les faules son históries senzilles i están protagonitzades per animals, aquestes históries sempre tenen un missatge moral(moraleja). Físicament Isop era un home brut, amb barba i no vestía molt bé.
3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?
Aquesta faula ens ensenya que el treball és un tresor, algo molt important pels homes. Perquè amès d’aprendre una lecció moral fent la transliteració aprenem grec. Penso que l’educació és el valor o un dels valors mes importants ja que sense educació no ens podríem desembolupar en ningún àmbit.
4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?
Hi ha la iota subscrita que no es pronuncia pero que en majúscula es posa. Hi ha els accents aguts i els greus i els circumflexs. S’introdueixen amb la finalitat de que pronunciem bé aquestes paraules.
5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?
Hi ha l’accent greu que només apareix a la última síl·laba d’un altre mot accentuat, tret que sigui final de frase. L’accent agut pot recaure a la vocal d’una de les tres últimes síl·labes. Agut: ἀμπέλων,γεωργίας, i βουλόμενος. Greu:τὴν, γεωργὸς i θησαυρὸν. Circumflex: αὐτοῦ,τελευτᾶν i δηλοῖ. Eperit suau:ἐμπείρους,αὐτοῦ i ἀνθρώποις. Esperit aspre: Oἱ, οὐχ i ὁ. Les paraules que no porten accent són τε i μου. No el porten ja que que és una monosil·laba que es pronuncia juntament amb el mot següent (τε) i ja que es recolza el la paraula anterior perdent l’accent (μου).
6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?
Els grecs van inventar els signes ortografics perquè la gent sapigués com havía de pronunciar aquella paraula. Crec que es un gran invent perqué gracies a aixó es molt mes facil llegir i pronunciar correctament.
8. Per a què serveix estudiar grec?
Crec que estudiar grec és molt important ja que es la mare de les llengües europees, gràcies al grec tenim el nostre abecedari i la forma d’escriure(d’esquerra a dreta), també heretem dels grecs moltes de les nostres costums. També moltes paraules de la nostra llengüa provenen del grec, per tant gràcies al grec sabem l’origen de moltes paraules.
ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΩΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΕΙΝΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ <> ΟΙ ΔΕ ΗΕΤΑ ΤΗΝ ΑΥΤΟΥ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΩΡΥΖΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΗΣΑΥΠΟΝ ΟΥΧ ΕΥΠΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΠΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΠΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΓΟΙ ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΘΗΣΑΥΠΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΥΣ ΑΝΘΡΩΠΟΥΣ.
Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que se’n desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Es conta d’Isop que va nàixer esclau.
Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falèron cap al 300 aC.
Aquesta faula ens ensenya que el treball és un tresor per als homes.
Ens trobem punts (ἀπεδίδου.), comes (εὗρον,) i punts volants (ἔφη•)
En grec hi ha tres tipos d’accents:
L’accent agut: pot recaure en la vocal d’un de les tres últimes síl•labes; però només podrá anar en l’antepenúltima si la última es breu.
Ex: μετακαλεσάμενος, θησαυρός, λόγος
L’accent circumflex: Només pot anar en les dues últimes síl•labes d’una paraula sempre que sigui llarga.
Ex: δηλοî, toîs, τοῖς.
L’accent greu: Només pot aparèixer en la derrera síl•laba d’una paraula seguida d’un altre mot accentuat.
Ex: δὲ μετὰ τὴν.
Cada mot s’ha de saber pronunciar perfectament així que crec que és un gran invent el fet que els grecs iinventaren els signes ortogràfics. L’ortografia és molt important per a saber llegar i escriure, un text amb una pésima ortogràfia no s’enten res.
Com sempre dic, als grecs els hi hem d’agrair molt!
antropocentrisme: ve del grec: άνθρωπος, anthropos, “ésser humà”; i κέντρον, kentron, “centre”. “Home” en grec és : ἀνθρώποις.
Del grec parteixen la meitad de les assignatures que nosaltres estudiem: Matemàtiques, Filosofia, Llengües, Història etc.
Del grec també parteix l’Astronomia.
Hem d’estudiar grec perquè és la nostra arrel en mots sentits i és molt bó obtener nous coneixements.
Acabo el comentari amb les preguntes 6, 7 i 8. Pregunta 6: Opino que gràcies a l’invenció dels sicnes ortogràfics és tot un encert, ja que si no n’hi hagués, no podríem pronunciar diversos sons. Pregunta 7: alguna paraula catalana que surt en grec a la faula d’isop és geòrgic i totes les paraules que deriven d’aquest mot. Pregunta 8: estudiar grec serveix per saber d’on provenen les paraules i l’alfabet que utilitzem en l’actualitat. Crec que estudiar grec pot ser interessant perquè aprens un nou idioma.
Irina, en grec la sigma a finals de mot s’escriu ς (la trobaràs utilitzant el teclat grec en la lletra w).
Andrea, ΕΙΥΑΙ ha de ser ΕΙΝΑΙ.
Nora, ΑΩΤΟΩ això no rutlla!
La iota subscrita és un signe de puntuació?
Víctor S., estic molt contenta que ja puguis comentar amb el Haus.
1. ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΩΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΙΣ ΠΟΙΕΣΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ. ΤΕΚΝΙΑ, ΕΝ ΜΙΑ ΜΟΝ ΤΩΝ ΑΜΠΕΛΩΝ ΘΗΣΑΘΡΟΣ ΑΠΟΚΕΤΑΙ. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΤΕ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΩΠΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ ΘΕΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΝΤΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ ΟΤΙ ΚΑΜΑΤΟΣ ΟΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΤΟΙΣ ΑΝΥΠΩΙΣ
2. Isop cada persona se l’imagina d’una forma diferent, per el que fa amí, m’el imagino deixat, brut i molt pelut! pero sense deixan-se de que va ser un gran escriptor! Ell diu que va néixer esclau, aixó el va caracteritzar i gràcies a aixó, va tenir aquestes idees per escriure contes, llibres i faules.
3. Aquesta faula ens vol fer aprendre que la feina es un tresor per els homes. Jo ho veig així, ja que la feina et don de menjar (clar que depén de la feina) i així no estàs parat i aprens molt! També hi ha gent que creu que la feina és un rotllo (i encara més si et baixen el sou cada vegada més!!)
4.Hi ha accent (aguts, greu i circumflex) i asperits (aspre i suau). També hi ha signes de puntuació, aquests estàn per poder pronunciar correctament les paraules.
5.Hi ha l’accent greu que només apareix en la darrera síl·laba d’unaltre mot accentuat, tret que sigui final de frase. L’accent agut pot recaure en la vocal d’una de les tres últimes síl·labes. Agut: ἀμπέλων,γεωργίας, i βουλόμενος. Greu:τὴν, γεωργὸς i θησαυρὸν. Circumflex: αὐτοῦ,τελευτᾶν i δηλοῖ. Eperit suau:ἐμπείρους,αὐτοῦ i ἀνθρώποις. Esperit aspre: Oἱ, οὐχ i ὁ. Les paraules que no porten accent són τε i μου. No el porten ja que que és una monosil·laba que es pronuncia juntament amb el mot següent (τε) i ja que es recolza el la paraula anterior perdent l’accent (μου).
6. L’alfabet l’invent més important de tots i gràcies a als seus inventors ens podem comunicar. També hem de reconèixer que són molt importants els accents gràfics, els punts, comes… per a una correcta pronúncia.
7. Primer de tot dir que la nostra història i saviesa la debem als Grecs, no tenía consciéncia de que Grécia influís tant en la nostra história. És una passada!
8. Estudiar Grec, primer de tot, serveix per poder aprovar a la matèria de Grec I de la Margalida!!
I segon per aprendre noves cultures, fer servir el cap! i més ni menys que aprendre una nova llengua! la llengua de la que provenen moltes de les actuals!
Finalment disculpar-me per el retart en fer aquest comentari i dir que més val tard que mai!
Χαίρετε!
Anem a respondre tant bé com sàpiga, però l’exercici 1 no el farem ja que el varem copiar a mà com a treball i la professora ens l’ha convalidat.
2. M’imagino a Isop com a un vell molt sabi que en sap molt de faules. També una mica geperut, gros i brut. Una mica lleig i amb barba,una entrecella fructosa i de pell obscura. Ell va ésser un escriptor de faules del segle VII aC.
3.Ens ensenya a que el treball es el tresor, i a que amb una bona motivació podem arribar a fer grans coses. Aprenem a llegir amb grec gràcies a que hi son totes le lletres, que ens ajudarà a aprender-nos-la, i també podem anar veient el que llegim amb la seva traducció al català i ens ajuda. Avui en dia crec que una bona educació ho és tot ja que sense ella no ens podem moure enlloc, i com ho és tot és un tresor poder disposar d’ella.
4.Hi trobem els punts, i comes, que donen i marquen les pauses i també les dues cometes que tenen el mateix significat que en català.
5.En grec antic hi ha 3 classes d’accents;
-El greu:γεωργὸς, καὶ
-L’agut; λóγοσ
-El circumflexe;δηλοî, toîs
També s’usen esperits, que n’hi ha de dos tipus;
-Aspre:Oἱ,ἡ ,ὅτι
-Suau:αὐτοῦ,οὐχ,ἐν
N’hi ha que no porten accent perquè són monosíl·labes com: τε, μου.
6.De fet ho van fer molt bé, jo sóc un enganxat al internet, i de tant fer-ho m’he acostumat a escriure “relativament bé” per axí fer que el meu receptor capti millor les idees que li vull expressar. Si no fos pels grecs que varen inventar tots els accents i demès avui en dia, no ens podriem comunicar massa bé per medis escrits.
7.Nomès cal mirar la primera paraula, ΓΕΩΡΓΟΣ, que es derivarà de Jordi, o de Gregoria etc…
8.Per tot, si a l’escola no ens donessin ni la mínima influència del grec, avui en dia no podriem saber res de res, Això si estudiar concretament grec, serveix més per saber ètims de paraules, i per aprendre idiomes que vulguis o no servirà més endevant per aprendre’n més.
Aquest article, Margalida, ens va molt bé com a complement del llibre i permet a l’alumnat fer una reflexió entorn el primer text que han llegit en grec.
Martí, et faig algunes precisions:
-Estaria millor que seguissis els enllaços proposats per obtenir més informació sobre l’autor.
-La sigma final no està sempre ben escrita.
-La gran aportació dels grecs, més que els accents va ser l’alfabet en si.
Χαίρετε !!
1. L’exercici 1 me’l salto ja que l’hem hagut de fer a mà a classe.
2. Jo m’imagino Isop com un home brut i lleig, geperut i poc cuidat físicament. També me’l imagino amb roba bruta i feta malbé.Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC. Va nàixer esclau i no se sap quan va morir exactament.
3. El missatge d’aquesta faula és que el treball és un tresor per els homes i que tenir-lo és una sort. Aprenem a llegir en grec amb ella gràcies a la traducció catalana que té a sota, amb la que podem comparar paraules i sons que siguin més o menys semblants. L’educació és un tresor i una necesitat bàsica que hem d’intentar conservar, ja que qui no té educació no podrà fer res a la vida, mentre que qui té podrà defensar-se millor i afrontar més bé els problemes que li vinguin.
4. Hi ha accents aguts, greus i circumflexos i esperits aspres i suaus. També hi ha signes de puntuació com comes i punts. Els accents i els esperits s’usen per poder pronunciar les paraules de manera correcta, i les comes i punts per poder llegir el tex d’una forma correcta i pautada. Els grecs, però, utilitzaven ben poc els signes de puntuació.
5. En grec hi ha tres tipus d’accent: l’accent agut(´)-> μέλλων, βουλόμενος, ἐμπείρους; l’accent greu(`)-> Aνὴρ, καὶ,τοὺς; i l’accent circumflex(῀)-> τελευτᾶν, αὐτοῦ, τῶν. També hi han dos tipus d’esperits: l’esperit suau(᾿)-> εἶναι, Oἱ, ὕννας; l’esperit aspre(῾)-> αὐτοῦ , ἐμπείρους, αὐτοῦ.
6. La veritat és que opino que els grecs van fer un munt de coses importantísimes a les quals avui en dia no les hi donem tanta importàcia, però que si no les tinguéssim ho notariem. El fet d’ara tenir accents fa possible una millor comunicació y més fluidesa alhora d’entendre les coses que es volen trasmetre.
7. La paraula ἀνθρώποις que és l’última del textt, transcrita al català vol dir “antropos” i ha derivat com “ésser humà”.
8. Crec que estudiar grec serveix per tenir més cultura a part de per saber l’origen etimologic d’algunes de les nostres paraules modernes. A l’hora d’aprendre un altre idioma també pot ser útil tenir uns minims de grec, ja que podrà resultar més fàcil aprendre’l.
Laura, tal com has respost la pregunta 7, fa la sensació que no has entès conceptes com la transcripció, l’etimologia i la derivació. Mira de reescriure-la més clarament, tot tenint en compte que no té sentit barrejar transcripció amb significat (“vol dir”),ni el significat amb la derivació o etimologia. Seria millor que busquessis mots catalans que deriven d’aquest ètim grec.
Pingback: [BLOCKED BY STBV] Aracne fila i fila » Blog Archive » Éssers humans amb ànima d’animal!
Xaipete!
1. ΑΝΗΡ ΓΕΩΡΓΟΣ ΜΕΛΛΟΝ ΤΕΛΕΥΤΑΝ ΚΑΙ ΒΟΥΛΟΜΕΝΟΣ ΤΟΥΣ ΑΥΤΟΥ ΠΑΙΔΑΣ ΕΜΠΕΙΡΟΥΣ ΠΟΙΛΗΣΑΙ ΤΗΣ ΓΕΩΡΓΙΑΣ, ΜΕΤΑΚΑΛΕΣΑΜΕΝΟΣ ΑΥΤΟΥΣ ΕΦΗ “ΤΕΚΝΙΑ, ΕΝ ΜΙΑΙ ΜΟΥ ΤΩΝ ΑΜΠΕΛΩΝ θΗΣΑΥΡΟΣ ΑΠΟΚΕΙΤΑI”. ΟΙ ΔΕ ΜΕΤΑ ΤΗΝ ΑΩΤΟΩ ΤΕΛΕΥΤΗΝ ΥΝΝΑΣ ΤΕ ΚΑΙ ΔΙΚΕΛΛΑΣ ΛΑΒΟΝΤΕΣ ΠΑΣΑΝ ΑΥΤΩΝ ΤΗΝ ΓΕΩΡΓΙΑΝ ΟΡΥΞΑΝ. ΚΑΙ ΤΟΝ ΜΕΝ θΗΣΑΥΡΟΝ ΟΥΧ ΕΥΡΟΝ, Η ΔΕ ΑΜΠΕΛΟΣ ΠΟΛΥΠΛΑΣΙΑΝ ΤΗΝ ΦΟΡΑΝ ΑΥΤΟΙΣ ΑΝΤΕΔΙΔΟΥ.
Ο ΛΟΓΟΣ ΔΗΛΟΙ ΚΑΜΑΤΟΣ θΗΣΑΥΡΟΣ ΕΣΤΙ ΑΝθΡΩΠΟΙΣ.
2. Me l’imagino un home vell, baixet i poc net, però amb molta imaginació.
Desconeixia l’existència d’Isop fins a l’última classe de grec, però ara ja sé que és el creador de les faules i he buscat informació sobre ell. Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L’objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s’ha de comportar una persona en la vida quotidiana.
3. Penso que aquesta faula ens ensenya que per guanyar-nos la vida ens hem de treballar les coses, ja que no ens regalaran res en aquesta vida.
Aprenem a llegir grec amb ella perquè l’ensenyament moral ens explica això, que hem de fer esforços per aconseguir beneficis (com al traduir el text, que ens ha costat un esforç però ha servit de molt, ja que practiquem la lectura i escriptura en grec).
Sí, l’educació és totalment essencial, ja que sense educació no se’n va a cap lloc.
4. Hi ha accents (aguts, greus i circumflexos) i esperits (aspres i suaus). A més, hi ha signes de puntuació per pronunciar i entonar correctament les paraules. També hi ha signes de puntuació com comes que s’introdueixen abans i després dels punts.
5. Hi ha tres tipus d’accents: els circumflexos, els aguts i els greus.
Agudes: ἀμπέλων, γεωργίας i βουλόμενος.
Greus: τὴν, γεωργὸς i θησαυρὸν.
Circumflexes: αὐτοῦ, τελευτᾶν i δηλοῖ.
Eperit suau: ἐμπείρους, αὐτοῦ i ἀνθρώποις.
Esperit aspre: Oἱ, οὐχ i ὁ.
Les paraules sense accent són: τε i μου.
6. Abans de començar a estudiar grec no sabia que aquesta llengua també utilitzava signes de puntuació. De moment ja conec l’esperit suau i l’esperit aspre i se identificar-los. A més, és veritat que els signes de puntuació es perden a l’hora d’escriure a través de xarxes socials, o almenys en el meu cas, fet que pot comportar problemes a l’hora d’escriure a mà.
7. ΓΕΩΡΓΟΣ (Georgos) que en català és Jordi, Gregòria, Geòrgia, etc…
8. Serveix per conèixer els nostres orígens i veure com han evolucionat les paraules des de Grècia fins al nostre món actual, ja que d’allà prové tot el que tenim ara. I si sabem grec, en ser l’origen de les llengües, ens serà més fàcil aprendre altres.
Glossari d’Isop http://esopo.blogspot.es/
Pingback: El plaer de conèixer les lletres gregues i llegir en grec! | El Fil de les Clàssiques