Tag Archives: Isop

Isop. Hi ha un tresor amagat a dins

Ja llegim en grec!

Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!

 

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.

ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

 

1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!

2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?

3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?

4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?

5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?

6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?

7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?

8. Per a què serveix estudiar grec?

La rebel·lió dels elefants!

La rebel·lió dels elefants. Valèria Cuní 6è d’Educació Primària

La cacera del rei Joan Carles I a Botswana ha posat d’actualitat els elefants. La Valèria, gran defensora i amant dels animals, ens ha fet aquest dibuix La rebel·lió dels elefants, reflectint el seu rebuig de ser caçats i de viure en llibertat.

Alumnes d’Isop en valors, us proposo de fer una recerca d’aquest animal des del seu nom (Què sabeu del mot elefant? Quin és el seu origen? Quins derivats coneixeu i què signifiquen?) fins a buscar i explicar faules d’Isop en què aquest paquiderm sigui el protagonista.

Una vegada feta aquesta recerca, serà el moment d’escriure la vostra narració o poesia farcida de referents clàssics i amb una bona lliçó moral.

Reescrivim la faula de “La cigala i la formiga”

Ara que ja coneixeu bé la faula de la cigala i la formiga, hauríeu d’inventar un diàleg, un poema, un conte… amb aquests dos personatges al llarg de totes les estacions de l’any. Tot mirant el vídeo, si us cal un xic d’inspiració, i llegint Cavall Fort , heu d’explicar una història inventada que parli de l’amistat, de les diferents maneres de veure la vida i de com encarar-la… buscant l’ofici que més us agradi i deixant volar la vostra imaginació. Podeu mantenir el final tradicional de la faula o canviar-lo, els personatges poden ser animals o persones. Ara bé, heu de tenir molta cura de l’expressió i de l’ortografia, introduir referències a la natura, als aliments de la temporada, als sorolls (cric-crac fa la cigala…), als valors (el treball, l’esforç, la solidaritat, la diversitat…). Després l’haureu de posar en comú a classe: recitar el poema, llegir el conte, dramatitzar el diàleg tenint en compte el lleguatge corporal…

Què voleu ser: cigala o formiga? Vet aquí el quid de la qüestió!

Isop a El metge d’Atenes

Dimarts vàrem gaudir de la presentació de El metge d’Atenes amb l’escriptora Teresa Pous que ens va donar savis consells per iniciar-nos en la pràctica literària. Ara a classe de la matèria optativa de primer d’ESO “Isop en valors” ens plau de llegir i comentar aquest fragment de la seva novel·la en què utilitza amb mestria la faula isòpica de L’oreneta i la cornella:

“A més del plaer experimentat al costat dels nostres animals, m’agradava molt llegir faules i poesia. Quan els poetes es reunien al vespre a casa amb motiu dels banquets organitzats pel pare, jo m’amagava i els escoltava. També m’entretenia llegint les faules d’Isop. Una de les meves preferides era la de l’oreneta i la cornella. Aquesta faula es refereix a la importància de la resistència física i tracta de la discussió sobre la bellesa entre una oreneta i una cornella. La cornella va dir a l’oreneta: ” La teva bellesa només floreix a la primavera; el meu cos, en canvi, resisteix l’hivern i tot.” Segons el meu preceptor, el meu interès per aquesta faula, que fa referència a la fortalesa del cos, devia ser un senyal del destí i, per tant, del futur que m’esperava. A més, la meva curiositat pels fenòmens naturals, pels animals, pel caràcter de les persones, per què s’alegraven o s’entristien, per què envellien més de pressa o més a poc a poc, eren signes evidents als ulls del meu pare. Deia que els déus volien que jo fos metge.” El metge d’Atenes, Ed. Moll 2011 pàg. 23

Què n’opineu? Quin paper tenien les faules en l’educació dels nens grecs? Creieu que encara les faules isòpiques ens poden educar en valors en el segle XXI. Què és millor la fortalesa o la bellesa? Per què? Les nostres preferències literàries poden ser premonitòries del nostre futur? Quina faula us agrada més?…

Com ens imaginem Isop a partir de Vida d’Isop?

Una de les tasques del curs Moodle de 1r de l’ESO Isop en valors consistia en fer una caricatura del fabulista grec a partir de la descripció de Vida d’Isop.

Gràcies a l’enginy de Gaby, podreu gaudir aquí d’aquesta interessant activitat de El Fil Moodle. A veure què us sembla? No sé què n’opinaria el propi Isop, tanmateix!

“Isop en valors i competències”, l’optativa interdisciplinar de 1r de l’ESO

Un nou curs, un nou institut, – tot i que en dos centres vells!-, té la seva guinda amb una nova optativa al primer cicle de l’ESO i en l’aula virtual El Fil Moodle: Isop en valors i competències!

Imatge de previsualització de YouTube

Les faules d’Isop (Esopo, en castellà), sens dubte, obren un món imaginatiu i simbòlic a les persones de la nostra època, tan tècnica, tan analítica, tan mancada d’imaginació humanista, tan materialment pràctica, tan consumista, tan en crisi… Fometen la creativitat, la curiositat, la simbologia, l’expressió artística, els valors, entre altres.

Les faules d’Isop a primer de l’ESO es planteja com una matèria optativa del Departament de Català i Clàssiques per tal d’ajudar a adquirir les competències bàsiques i els elements bàsics de la cultura, per preparar-los per a la societat de la informació i contribuir a millorar la convivència en les aules i espais del nou centre IPM. Es parteix de la premissa que les faules d’Isop poden fomentar l’adquisició de valors per ser uns bons ciutadans i ciutadanes del món, amb els seus drets i obligacions.

Agafem les piques i els arpiots i comencem a cavar sense dilació per desenterrar el tresor que amaga l’educació!

Ja podem escriure en grec α El Fil! Εὐχαριστῶ!

Αα Ββ Γγ Δδ Εε Ζζ Ηη Θθ  Ιι Κκ Λλ Μμ Νν Ξξ Οο Ππ Ρρ Σσ Ττ Υυ Φφ Χχ Ψψ Ωω

 

 

 

Per a molts potser no és una gran notícia però per als alumnes de grec (tot i que els de primer tot just aprenem l’alfabet) de l’IES Cristòfol Ferrer i especialment per a mi, professora i catedràtica de grec, era una frustració no poder escriure ni un sol mot en grec en les entrades ni en els comentaris de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila, ara gràcies a l’administració de la Xtecblocs, després de molts esforços i temps invertit, podem escriure en grec antic i modern a El Fil de les Clàssiques. A Aracne encara no podem, però esperem que ben aviat sigui també possible. En els blocs nous no hi ha cap problema des d’abans de l’estiu, però en els més antics com els nostres ha estat més complicat, però amb l’esforç i la dedicació dels administradors de Xtecblocs ha estat possible. Moltes gràcies de nou!

Als administradors i a tots vosaltres estrenarem el poder escriure en grec amb aquesta faula d’Isop sobre un pagès i els seus fills que ens ensenya el valor de l’esforç, el nostre vertader tresor. Amb esforç i dedicació segur que superarem amb escreix aquest curs acabat de començar i aconseguirem els reptes de l’educació que segons Delors “hi ha un tresor amagat a dins”. Agafem, doncs, les relles i els arpiots i comenem a cavar com els fills del pagès cavaren la vinya i obtingueren una bona collita!

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ


Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων  θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.
ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

“El corb i la gerra” d’Isop: realitat o ficció?

De tots és sabut que el pare de la faula és el grec Isop, un personatge d’incerta existència i més incerta biografia, que cal situar al segle VI aC, lleig, quec i deforme, però dotat d’un gran enginy. Isop escriu les faules amb una clara intenció moralitzant i els seus personatges acostumen a ser animals que es presenten caracteritzats en estereotips: la guineu és l’astúcia, l’ase l’estupidesa, la formiga la previsió, el llop la malvolença…. Si bé aquestes bèsties parladores actuen, parlen i pensen, no difereixen pas gaire de com ho fem els humans.

Amb la nova reforma educativa, he considerat Isop de tremenda actualitat (i el treballem a classe, als blocs i al Moodle) ja que és fabulós per educar en el segle XXI en valors i en competències bàsiques; les seves faules són sorprenents, farcides de sana ironia i meravellosament breus i divertides, malgrat siguin fictícies tenen un rerafons real intemporal i universal; però realment creieu en la realitat científica de la faula? Potser després de veure aquest vídeo, basat en la faula isòpica El corb i la gerra,  realitzat recentment per científics de la Universitat de Cambridge, ho tindreu més clar:

La investigació, publicada el 6 d’agost a la revista Current Biology, demostra com la cornella, pertanyent a la família dels còrvids, és capaç de resoldre per necessitat problemes complexos i emprar la tècnica utilitzada en la faula d’Isop en què en temps de sequera, dos corbs descobreixen una gerra amb aigua i el més espavilat té la idea de recollir unes quantes pedres amb el bec i les deixa caure a la gerra d’una en una fins que l’aigua arriba a dalt de tot i així pot apaivagar la set.   “Els còrvids són extremadament  intel·ligents i, en molts sentits, rivalitzen amb els grans simis en la seva habilitat per a resoldre problemes”, explica en roda de premsa Christopher David Bird, investigador de la universitat britànica i principal  autor de la recerca´. Conclou dient que “només l’orangutà fa tasques semblants”.

El corb i el gerro

En l’experiment científic britànic, les cornelles negres van utilitzar pedres per pujar el nivell de l’aigua i del tub i així poder agafar el cuc que surava a la superfície. Van demostrar molta precisió en el nombre de les pedres i no intentaven aconseguir atrapar el cuc després de cada pedra. Quan se’ls va presentar pedres de diferent mida en un altre experiment, no van dubtar a agafar les més grosses, fet que els científics atribueixen a l’aprenentatge ja que les més grosses desplacen més aigua i així més aviat aconsegueixen el premi. En un tercer experiment, amb dos tubs: un de serradís i un altre d’aigua, van triar de seguida el tub líquid. Com diu la dita “l’experiència és la mare de la ciència”; però a aquestes cornelles els escauria potser millor “val més enginy que força”.

Aquest enginy de les cornelles en captivitat no l’utilitzen en plena natura ja que l’ús de les eines, segons els científics, depèn de la motivació, i en llibertat no les necessiten, tal com diu la faula “un dels dos corbs, en no poder introduir el bec en la gerra de coll estret i no poder beure ni una gota d’aigua, es va enlairar i va anar a buscar aigua en un altre lloc”. La faula ens ensenya a afrontar amb paciència i intel·ligència les adversitats. L’experiment científic de les cornelles confirma, doncs, la moralitat de la faula  “la necessitat és la mare de l’enginy”.

Aquest experiment britànic ha revolucionat la comunitat científica i s’afegeix a d’altres que ja havien demostrat la intel·ligència d’aquest ocell que es reconeix davant d’un mirall i, com l’home o les rates, es troba per tot el món. Ara bé, en Isop són enginyosos o intel·ligents els corbs?  Si hem de fer cas a una altra faula isòpica El corb i la guineu ens adonarem que en aquesta el corb peca d’insensat en deixar-se lloar per una guineu famolenca.

A quina faula correspon?

Després de visionar aquest vídeo, podríeu dir a quina faula d’Isop correspon l’animació  de Penelope Yocum i després traduir-la en comentari: aqueixa, aquesta o aquesta altra? Aneu en compte amb la guineu! És la bèstia més astuta i amb més enginy de tots els animals de les faules isòpiques!

Imatge de previsualització de YouTube