Com esteu veient, els alumnes de l’institut Isaac Albéniz estem molt endinsats en les formes artístiques, ja siguin clàssiques, prosaiques o tecnològiques, com diu la Teresa a l’article sobre el nostre primer treball a la Viquilletra. Hi participem amb un estudi del personatge de Nausica, de la qual treballem dues versions: la de l’Odissea per treballar els textos grecs, i la versió de Maragall per als textos en català.
Com estava promès, aquest article estarà centrat en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall, que personalment m’ha agradat molt fer, encara que de vegades no estigués gaire d’acord amb les motivacions del personatge, com per exemple, que el seu somni fos casar-se amb un heroi.
Centrant-nos en l’aspecte dramàtic, primer de tot vam fer la selecció de textos a partir de l’obra Nausica de Joan Maragall, i vam decidir quins eren els més representatius:
Com a primera escena, vam escollir el fragment on Nausica somia desperta, imaginant-se que arriba un heroi i s’enamora d’ella. En aquell moment, a la vora del riu amb les donzelles, apareix un nàufrag que demana ajuda, i Nausica se li apropa sense por, al contrari de les donzelles que s’espanten. Això representa la personalitat d’una noia curiosa, atrevida i oberta que vol conèixer coses més enllà del seu palau. La segona escena és el descobriment del nom de l’heroi, Ulisses, davant de la reina dels feacis, on Nausica s’enamora encara més d’Ulisses ja que és l’heroi que sempre havia somiat. La tercera és el desenllaç inevitable, Ulisses ha de tornar a Ítaca, on la seva dona i fill l’esperen. Aquí Nausica entén que Ulisses no és el seu heroi i que no podrà viure la seva història d’amor amb ell, ja que té una família i un deure amb ells. Per finalitzar, es va escollir un fragment de Daimó per la seva gran importancia com a “cec que ho veu tot”, és el personatge que dóna els consells savis i és, com si diguéssim, el personatge que revela el futur.
Com a última cosa a ressaltar, l’escenografia va quedar molt integrada en l’entramat de disciplines que volíem lligar, el piano i el contrabaix integrats en l’escena va ser una bona idea, i lligar-ho tot amb els dibuixos crec que fa la història més clara i entenedora.
Sara Castro
2n batxillerat
INS Isaac Albéniz
Sara, ja fa un temps que vam fer aquesta activitat, però encara ens quedava saber la teva visió com a actriu. Vas fer una molt bona feina, com la que has dut a terme a la “Magna” com a “discipula” del “Rhetoricus”. T’hi esperem l’any vinent, espero que com a exalumna.
Però Sara!!!
La veritat és que de tu no m’ho esperava, eh… :'(
Que sí, que sí, que tot ha quedat molt bonic, i que tu ho has fet molt bé, i el Jordi també, i per descomptat tots els altres… PERÒ I JO QUÈ?
És una cosa que sempre em passa, però després del temps que hi vam dedicar pensava que no cometries el mateix error que tothom…
JO NO TOCO EL CONTRABAIX!
Espero que puguis curar la meva dignitat, que en aquests moments està en les seves últimes, sagnant i a punt de morir per sempre més…
Núria, hi ha un llatinisme ideal per a aquest setiment que expresses a la Sara: “Tu quoque, fili mi!”.
Enhorabona per l’article, Sara. Has fet un bon comentari de les escenes triades i de la raó per la qual vam seleccionar cadascuna d’elles. Això prova que la feina feta amb dedicació i interès sempre dóna resultats satisfactoris. En aquests moments en què s’acosta la selectivitat, i només el fet de pronunciar aquest nom espanta més que la visió d’Ulisses a les donzelles, la confiança en un mateix i en el treball ben fet, hauria de ser un esperó i un estímul. Que així sigui. Endavant!
L’enhorabona, Sara! Recorda que tenim pendent la gravació!Bona sort en la Sele i en la vida!
Hola!
És interessant el personatge de Nausica a l’Odissea, ja que tot i que surt molt poc temps en l’obra, és molt important el seu paper, ja que com heu dit és una dona diferent a les altres de l’obra, i a les dones en general de la Grècia clàssica.
És curiosa i atrevida i això la fa ser un personatge molt reconegut.
Hola!
Com sabreu jo ja havia comentat en alguns articles sobre la Viquilletra. Ara, però, acabo de treballar l'”Odissea i n’he llegit l’adaptació “Les aventures d’Ulisses”.
M’ha sorprès el protagonisme de Nausica en el vostre treball, ja que la impressió que vaig tenir quan vaig llegir l’adaptació fou que no feia massa cosa. Tot i això és cert que el seu paper destaca, ja que no actua com ho faria una típica princesa grega: és molt valenta i s’inventa una estratègia per portar Odisseu al seu palau.
La princesa Nausica és filla dels reis feacis Alcínous i Arete. És al seu palau on Odisseu explica totes les aventures i peripècies que transcorren en el seu viatge de tronada a casa després d’haver lluitat a la guerra de Troia, a l’Àsia Menor. Tot el que explica forma part del νοστός, el poema que explica la tornada de l’enginyós guerrer a Ítaca.
Adéu!!
Efectivament, Maragall parteix d’un personatge puntual de l’argument per confeccionar la seva peça teatral. Això és el que tenen els clàssics, que suposen un punt de partida per a noves obres d’art.
Pingback: L’Odissea d’Homer | Literatura grega a escena