Quins dialectes són del grec clàssic? Fins a quin segle perviuen? Quin nom reben els dialectes grecs més moderns? On són oficials? Per què el grec modern té una varietat més pura de la llengua?…
Per acabar fes un breu resum ben redactat de la llarga història de la llengua grega des del micènic fins al grec modern a partir de la unitat 2 del llibre Grec 1 ed. Teide.
Raül Àlvarez
1r Batxillerat Grec 1
El grec és la llengua indoeuropea més antiga que encara es parla avui dia. El primer testimoni de la llengua grega és el micènic, que data entre els anys 11450 i 1150 aC. En un principi el grec no fou una llengua unificada, constava de diferentes dialèctes: l’Arcàdico- xipriota, l’Eòlic, Tessàlia i Beòcia (la poetessa Sofo escrivía les seves poesies en aquest dialecte), el Dòric, ,el Jònic i l’Àtic,que es parlà a Atenes i als seus voltants.
Amb el pas del temps, el dialecte àtic va a anar evolucionant i es va donar lloc a la llengua comuna que va ser la llengua oficial al sud d’Itàlia i des de les fronteres de la Índia fins a Egipte durant l’època de Alexandre el Gran. Més tard amb el trasllat de la capital de l’Imperi Roma a Constantinoble i fins la conquesta turca la llengua oficial fou el bizantí. Avui en dia, amb la seva evolució, trobem el grec modern, llengua europea i oficial a Grècia.
Xaipete!!
Els primers testimonis de la llengua grega que trobem provenen del grec micènic, escrit en un sistema gràfic de tipus sil•làbic anomenat “lineal B”. Els dialectes que són del grec clàssic són l’arcàdico-xipriota ,l’eòlic , el dòric, el jònic i l’àtic
Aquests dialectes perviuen fins el segle III aC. Els dialectes grecs més moderns són el κοινή que, va ser la llengua oficial durant el temps d’Alexandre el Gran i es parlava des de les fronteres de l’Índia fins a Egipte, i des d’allà fins al sud d’Itàlia.
XAIPE¡¡
Algunos datos interesantes son:
El griego es la lengua indoeuropea más antigua que todavía se habla hoy en día. El primer testigo de la lengua griega es el micénico , que data entre los años 11.450 y 1.150 aC.
Los dialectos que surgieron del griego son:
El jónico : hablado en Eubea , en las Islas Cícladas y en la región de Asia Menor.
– El dórico : hablado en el Peloponeso, en la parte sur de la costa de Asia Menor, en Creta y Rodas, Cos y sur de Italia. Se da en torno al año 1150 aC.
– El ático : hablado en Atenas y en sus alrededores. Se da en el siglo V y IV a. El griego moderno sería la hiedra del ático. Era con mucha diferencia el dialecto más referente y más utilizado.
– El eólico : hablado en la parte norte de la costa de Asia Menor, en la isla de Lesbos, en Tesalia y Beocia.
– El arcádico -chipriota : hablado en arcade o Chipre.
Xaipee!!!
M’ha agradat molt aprendre que el grec és la llengua indoeuropea més antigai que encara avui dia es parla. El grec va tenir el seu origen en les emigracions d’indoeuropeos que es van començar a la península Balcànica cap a l’any 2000 a. C. Aquests van emigrar cap a les terres fèrtils del Sud i es van assentar en diverses regions de Grècia, on van aparèixer diferents dialectes, els quatre principals van ser el arcadio-xipriota, el dòric, eòlic i jònic:
-El grec jònic-àtic, parlat en l’Ática (la regió d’Atenes), les illes Egeas, la Jonia microasiática i les colònies jòniques d’ultramar.
-El grec dòric, parlat al Peloponès del sud-est, Creta i la Doria microasiática; a més de ser la lingua franca a la colònia itàlica de Magna Grècia.
-El grec eòlic, parlat en Tesalia, Beòcia, les illes Cícladas septentrionals, l’illa de Lesbos i, en menor mesura, en la Eolia microasiática.
-El grec arquejat-xipriota, últim reducte del grec micènic, propi dels descendents dels refugiats micènics supervivents de l’Edat Fosca assentats a Arcàdia i Xipre.
Xaipe!!
El grec el la llengua indoeuropea és la llengua més antigua parlada.
Les llengües que van sortir del grec van ser:
-El jonic
-El doric
-El atic
-El eolic
-El arcadiac
Xaipe!!!!
A l’antiga Grècia no existia una llengua uniforme comú a tots els pobles grecs, sinó que existien diversos blocs dialectals. Si bé molts dialectes eren mútuament comprensibles hi havia diferències fonològiques i gramaticals sistemàtiques entre ells. Entre les variants gregues registrades durant el període es troben:
– El grec jònic-àtic
-El grec dòric
-El grec eòlic
-El grec nord-occidental
-El grec arquejat-xipriota
-El grec panfilio
Amb el pas del temps, el dialecte àtic va a anar evolucionant i es va donar lloc a la llengua comuna (Grec Koiné) que va ser la llengua oficial al sud d’Itàlia i des de les fronteres de la Índia fins a Egipte durant l’època de Alexandre el Gran. Més tard amb el trasllat de la capital de l’Imperi Roma a Constantinoble i fins la conquesta turca la llengua oficial fou el bizantí (també anomenat grec medieval). Avui en dia, amb la evolució de la llengua bizantina, trobem el neohel·lènic (també anomenat grec modern), llengua europea i oficial a Grècia.
Xaipete!
Els primers testimonis de grec que es van trobar van ser de grec micènic al 1450 fins al 1150 aC i les primeres manifestacions literàries al segle VIII aC. El grec micènic el trobem a lògicament Micenes i altres llocs de Grècia, en quant el context sociopolític ens trobem en els regnes micènics de testimonis escrits l’escriptura lineal B prové del sil·labari lineal A. Les manifestacions literàries se situen a Jònia , testimonis escrits la Ilíada i l’Odissea, una de les seves característiques és que és èpica. En el grec clàssic trobem:
Arcàdic-Xipriota: fins al segles III aC, a Arcàdia i a Xipre, es bastant semblant al grec micènic.
Eòlic : fins al segle III aC, a nord Àsia menor, Lesbos, Tessàlia i testimonis escrits: Alceo i Safo.
Dòric: fins al segle III aC, en Peloponès, sud d’Àsia menor, Creta, Rodes, Cos, Tera, Magna Grècia i Epir. Testimonis escrits: Píndar, Baquílides i Teòcrit.
Jònic: fins el segle III aC, Eubea, illes Cíclades i Àsia Menor. Testimonis escrits: Homer, Hesíode, Heròdot, elegia i iambe. És semblant a l’Àtic.
Àtic: fins el segle III aC, a Atenes i els territoris dels voltants, context sociopolític Atenes era superior políticament i estaven en una democràcia. Testimonis escrits Aristòfanes. És una llengua literària donen un us més especialitzat a la llengua.
Xaipe!
El grec va originar-se quan els indoeuropeus van emigrar cap a la península balcànica el 2000 aC aproximadament.
Es van establir a diverses regions de Grècia, on l’idioma va anar evolucionant i separant-se en dialectes. Aquests eren:
– El jònic-àtic: parlat a la regió d’Atenes, les illes Egees i a la Jònia micro asiàtica.
– El dòric: parlat al Peloponès i a la Dòria micro asiàtica.
– L’eòlic: parlat a Tessàlia, Beòcia, Lesbos i a l’eòlia micro asiàtica.
– L’arcàdic-xipriota: parlat a Xipre i Arcàdia.
Més tard, la llengua va evolucionar fins a convertir-se en una comuna, el grec Koiné.
Després, quan l’imperi romà va traslladar-se a Constantinoble, es va transformar en el grec medieval (bizantí).
Avui dia es parla el grec modern o neohel·lènic.
Xaipe!
El grec i el llatí, anomenades també llengües clàssiques, formen part de l’extens grup de llengües indoeuropees. El concepte d’indoeuropeu respon a una llengua que es parlava, en el tercer mil·leni abans de Crist, en una extensa zona, des de l’Índia fins a l’oest d’Europa. En deriven la majoria de llengües d’Europa i de bona part d’Àsia.
ls principals grups derivats de l’indoeuropeu són:
-L’indoirànic: el sànscrit, l’hindú, les llengües de la Índia, la llengua de l’ètnia gitana, l’avèstic i el persa.
-El tocari i l’anatòlic (hitita), ja extingits
-L’armeni
-L’albanès
-El grec: el grec modern o neohel·lènic és la llengua indoeuropea més antiga parlada avui dia.
-L’itàlic: l’osc, l’umbre, el falisc i el llatí.
-L’eslau: el rus, l’ucraïnès, el polonès, el txec, l’eslovac, l’eslovè, el búlgar, el serbi i el croata.
-El bàltic: el lituà i el letó.
-El germànic: l’islandès, el noruec, el suec, el danès, l’anglès, el neerlandès i l’alemany.
-El cèltic: l’irlandès, el gaèlic o escocès, el gal·lès i el bretó.
Bonum diem!
El Grec antic és el grec que se parlava a la Grècia Antiga i a les seues colònies (sigles 11 aC a 3 aC). És l’antecessor del grec helenístic o grec koiné (sigles 3 aC a 3 dC).
El grec pertany a la gran família de llengües derivades d’una llengua antepassada comuna coneguda com a indoeuropeu.
La llengua grega de l’antiguetat se parlava no només en l’Antiga Grècia peninsular, sino també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem.
La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu orige en aquesta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d’història, des del grec micènic de l’edat del bronze fins al grec demòtic contemporàneu, passant pel grec helenístic i pel grec bizantí.
El dialectes del grec clàssic són:
1-Jònic
2-Eòlic
3-Dòric
4-Grec nord-occidental
5-Arcadoxipriota
6-Macedoni
Xaipete!
Em sembla molt interessant que el grec sigui una llengüa tant antiga i que hagi perdurat tant com per a que ara encara la estudiem. Crec que està molt bé que la estudiem perquè té molta història derrera i jo crec que sense el grec, avui en dia no tindriem moltes llengües que ara en tenim. El grec ens a aportat molt, gràcies a ell tenim la invenció del alfabet i molte paraules derivades.
El grec és una llengüa clàssica que pertany a la família lingüística indoeuropea.
Primerament. el grec no era una llengua unificada, existien 5 dialèctes, i més tard, al segle III-IV a.C es va unificar.
El grec té 5 dialectes:
– L’Arcàdic-Xipriota (parlat a Arcàdia i Xipre)
– L’Eòlic (Nord d’Àsia Menor, Lesbos, Tessàlia i Beòcia)
– El Dòric (Peloponès, sud d’Àsia Menor, Creta, Rodes, Cos, Tera, Magna Gràcia Epir)
– El Jònic (Illes Cíclades, Eubea i Àsia Menor)
– L’Àtic (Atenes i els seus voltants.)
Els dialectes de grec modern són:
– Koiné (parlat a les fronteres de l’Índia fins a Egipte i el sud d’Itàlia)
– El grec bizantí (parlat a l’Imperi Roma d’Orient)
– El grec modern (Grècia i Xipre)
Xapiete!!
Em sembla molt interessant el resum que ha fet aquest noi, són uns apunts molt visuals i facils d’entedre.
El grec és una de les llengües de la família lingüística indoeuropea. Es parla a Grècia i, antigament, a les àrees d’influència hel·lènica.
El grec pertany a la gran família de llengües derivades d’una llengua antepassada comuna coneguda com a indoeuropeu. El micènic va ser el primer testimoni de la llengua grega, parlat cap al 1450-1150 aC. Està escrit en lineal B, un sistema gràfic de tipus sil·làbic. Tot i que el micènic fou el primer testimoni el grec actualment té 5 dialectes L’Arcàdic-Xipriota parlat a Arcàdia i Xipre, L’Eòlic que el sentim al Nord d’Àsia Menor, Lesbos, Tessàlia i Beòcia,
El Dòric parlat a Peloponès, sud d’Àsia Menor, Creta, Rodes, Cos, Tera, Magna Gràcia Epir,
El Jònic parlat a les Illes Cíclades, Eubea i Àsia Menor i per últim L’Àtic parlat a Atenes i els seus voltants
Tot i no saber-ho trobem el grec molt present a la nostre vida cotidiana, moltes de les paraules que utilitzem son derivades d’ell, en certa manera, gràcies al grec es crea l’alfabet tal i com el coneixem avui en dia. Sense anar més enllà els que som de Premià, Vilassar i voltants , tots coneixem o hem senetit parlar del teatre Ateneu (Atena) de vilassar de Mar. Aquest és un clar exemple de que el grec,per molts una llengua morta, encara hi previu.
Xaipe!
Els primers testimonis de la llengua grega que trobem provenen del grec micènic, escrit en un sistema gràfic de tipus sil•làbic anomenat “lineal B”. Els dialectes del grec clàssic són l’arcàdico-xipriota (que es parlava a Arcàdia i Xipre), l’eòlic (que es parlava a la zona nord d’Àsia Menor, l’illa de Lesbos, Tessàlia i Beòcia) , el dòric ( que es parlava al Peloponnès, a la zona sud d’Àsia Menor, les illes de Creta, Rodes, Cos i Tera, i al sud d’Itàlia i Sicília), el jònic (es parlava a Eubea, les illes Cíclades i l’Àsia Menor) i l’àtic (que es parlava a Atenes i els seus voltants). Aquests dialectes perviuen fins el segle III aC. Els dialectes grecs més moderns són el κοινή (qua va ser la llengua oficial durant el temps d’Alexandre el Gran i es parlava des de les fronteres de l’Índia fins a Egipte, i des d’allà fins al sud d’Itàlia), el grec bizantí o medieval (que va des 330-1453 dC i es parlava a l’Imperi Romà d’Orient ) i el grec modern o neohel•lènic (que va del 1453 dC fins ara i es parla a Grècia i a Xipre).
Els dialectes del grec clàssic són: el grec jònic, el grec àtic, el grec eòlic i el grec dòric. Previuen del segle XI aC fins al III aC. Els dialectes grecs més moderns reben el nom de: grec koiné, el grec bizantí i el grec modern. El koiné va ser extraoficialment una primera o segona llengua en l’Imperi romà. El període postclàssic de la llengua grega abasta la creació i l’evolució del grec koiné durant tota l’era hel·lenística i la romana de la història de Grècia fins al començament de l’edat mitjana. El grec era també l’idioma de l’Església i de l’educació. El llatí es va mantenir, però, en les inscripcions i encunyacions monetàries fins al segle XI. Durant el període bizantí la llengua grega va perdre el seu antic caràcter, per l’evolució de les seves formes i per la barreja d’elements estranys, i va donar origen al grec modern.