La Corunya ens ha rebut avui en el nostre periple. Sobre la Torre d’Hèrcules, crec que em limitaré a adreçar-vos al complet article de la Margalida, que ja vaig esmentar al primer article d’aquesta sèrie. Quan un tema ja ha estat tractat amb profunditat i solvència, em sembla més profitós referir-m’hi i intentar aportar nous punts de reflexió. Tot i això, compleixo la meva promesa i us envio una foto amb la meva presència per deixar constància que realment hi he estat (sí, sóc la de rosa i blau…). A la segona foto hi trobareu un punt de vista diferent del monument: l’esplèndida vista que es contempla després d’haver pujat -a peu!- els 234 esglaons repartits en diferents trams que separen la base de la part superior del far.

Torre d'Hèrcules. (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Vista des de la Torre d'Hèrcules (Fotografia de Josep Lario Gómez)

D’altra banda, a la ciutat antiga he visitat la casa-museu d’Emilia Pardo Bazán, una dona d’aquelles que trenquen esquemes a la seva època, una comtesa que va preferir disoldre el seu matrimoni abans que renunciar a la seva vocació literària. És per això que el rebedor de casa seva estava decorat amb dos tapissos que representen escenes protagonitzades per dones fermes i valentes com ella. Un d’ells tenia motius clàssics i l’encarregada de l’arxiu, una noia jove molt amable (altre cop), possiblement una becària, que havia fet grec al batxillerat, s’ha afanyat a documentar-se sobre els detalls de la història. Es tracta de la representació de la reina Tomiris (imatge central) que submergeix en sang el cap tallat de Cir en venjança per l’ultratge al seu fill Espargapises, història relatada per Heròdot que va ser molt versionada des del Renaixement; sense anar més lluny el mateix Rubens en va fer una pintura.

Tapís de reina Tomiris. Vestíbul de la casa-museu d'Emilia Pardo Bazán (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Què en sabeu d’Heròdot? I dels personatges que protagonitzen aquest episodi històrico-mític? I fem també cultureta general: Qui era Emilia Pardo Bazán?

TERESA