Els set savis de Grècia

Després d’estudiar el tema de la geografia grega (unitat 4 Grec 1, ed. Teide) i fer-ne un kahoot, he decidit fer aquest thinglink per saber situar en un mapa de Grècia els set savis i de mica en mica conèixer millor la geografia grega i els seus personatges rellevants.

És ben curiosa la màgia del set! Quin savi us ha cridat més l’atenció? Per què?

Rocío Rodríguez
Alumna de Grec 1

Ubi est Joan Marc?

Aquests dies, com bé sabeu, el professor del departament de Llengua catalana i clàssiques, en Joan Marc, ha presentat en un important congrés de didàctica, el XVII Congreso Internacional de la Sociedad Española de Didáctica de la Lengua y la Literatura, l’experiència elaborada per alguns de vosaltres el curs passat: Expopoètica.

 Ha aprofitat l’estada per terres extremenyes fer una escapada clàssica.

dsc_0399-1

Fotografia de Joan Marc

A veure si sabeu des d’on ens ha enviat aquesta fotografia?

Una vegada localitzat l’indret, busqueu informació sobre aquest edifici i el lloc on es troba. Quin nom rebia  en temps dels romans? Per què va ser important? …

Què és l’Hèl·lada? Qui són els hel·lens?

ΧΑΙΡΕ!

Sóc un estudiant de 1r Batxillerat i he començat a estudiar grec. Buscant informació de la Grècia Clàssica he trobat aquest vídeo a youtube i m’ha semblat molt interessant! Espero que us agradi i que us resulti interessant. A continuació us deixo el vídeo amb unes unes preguntes (Què sabeu de Grècia? Del seu nom? De la seva geografia? De la seva història?…).

Ara que ja sabeu què és l’Hèl·lada, es tracta de llegir el text següent i comentar la diferent denominació dels hel·lens:

Van passar més de mil anys fins que els grecs no van adquirir una pròpia denominació comunament admesa; i avui en tenen dues. En la seva llengua es diuen “hel·lens”, i el seu país és l´Hèl·lada. “Graeci” és el nom que els donaren els romans i que més endavant fou generalment adoptat a Europa. En l’antigor de més a més, els veïns de llevant els donaren encara un tercer nom: “jonis”, els homes de Ivan de l’Antic Testament. I tots tres són tardans, ja que no en trobem cap que sigui aplicat generalment per Homer, el qual, de la seva part, en diu “argius”, “dànaus” i molt més sovint, “aqueus”.

La història d’aquesta nomenclatura és ben fosca. En Homer, l’Hèl·lada és una mera regió de la Tessàlia meridional, i Graia, un indret de la Beòcia fronterer amb Atenes. Després d’Homer, Acaia i Argos van sobreviure, però foren degradats a topònims locals de la Grècia meridional… Com que no hi ha res en les tauletes en lineal B que ens doni cap pista, per a nosaltres l’inici és dins la “Ilíada”. El fet que ens presenti algun nom comú és un símbol de fet que la història de Grècia ja havia ben bé començat.Però hi havia més d’un nom, i això també serveix de símbol de la diversitat social i cultural que caracteritzà l’Hèl·lada tant en en seu primer període com durant tota la seva història per poc visible que això sigui dins els dos poemes homèrics.

M. I. Finley, El món d’Ulisses (1985).

Ignasi Pujol

1r Batxillerat Humanístic

Kouros i Kore

Kouros I Kore, del grec antic κοῦρος i  Κόρη respectivament,  és una obra escultòrica d’autor desconegut, esculpida durant el segle VI a.C en marbre, amb una alçada d’1,94 m el Kouros i 1,21 m la Kore. Formen part de l’estil grec arcaic.
Es troben i formen part de la col·lecció del Museu Nacional d’Atenes, a Grècia.

Kouros I Kore forma part de l’estil arcaic predominant en el període del S. VII a.C al S.V a.C.
Podríem caracteritzar l’obra amb diferents trets com ara:

– Gran influència de l’art egipci.
– Escultures rígides.
– Poc moviment amb un dels peus avançat i frontalitat del cos.
– Simetria.
– Ulls ametllats i lleu somriure.
– Figures masculines nues.
– Figures femenines vestides amb túniques.

Aquest tipus d’escultures de l’època, tenien diferents funcions, com ara: funció funerària, aquella gent que tenia possibles, manaven esculpir-les pel record o també tenia funció d’ofrena pels déus o per decoració de llocs públics.

Sabries dir alguna altra escultura grega d’influència arcaica?

Podries buscar informació sobre alguns exemples de Kouroi com  el curos del cap Súnion, kouros de Tenea o també anomenat Apol·lo de Tenea, kouros d’Aristodikos o de corai com la Dama d’Auxerre i l’Hera de Samos i la Kore amb el peple.

Us imagineu aquestes escultures en color? Com us agraden més?

Què n’opineu? Quina relació podeu establir entre l’escultura grega i el perfum Kouros de Yves Saint Laurent?
kouros

Laia Arcas Mateos
2n Batxillerat Humanístic B