A la mitologia grega, Dèdal (en grec “Daídalos”) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta. Dèdal va tenir dos fills: Ícar (en grec, “Íkaros”) i Jàpige.
Dèdal va construir una àmplia pista de ball per a Ariadna i més tard va construir un laberint en el qual estava tancat el Minotaure.
El laberint era un edifici amb incomptables passadissos i carrers sinuosos obrint-se uns a uns altres, semblava no tenir principi ni final. Dèdal el va construir per al rei Minos, però després d’això va perdre el favor del rei i va ser tancat amb el seu fill Ícar en una torre. El rei Minos volia el laberint per a tancar-hi el Minotaure, el fill de la seva esposa Pasífae. Posidó havia maleït Pasífae i Dèdal perquè li va construir una vaca de fusta per poder-se unir amb un toro.
Dèdal va aconseguir escapar de la seva presó, però no podia abandonar l’illa per mar, ja que el rei mantenia una estreta vigilància sobre tots els velers i no permetia que cap navegués sense ser registrat. Ja que Minos controlava la terra i el mar, Dèdal es va posar a treballar per a fabricar ales per a ell i el seu jove fill Ícar. Va enllaçar plomes entre sí començant per les més petites i afegint-hi unes altres cada vegada més llargues, per a formar així una superfície major. Va assegurar les més grans amb fil i les més petites amb cera, i va donar al conjunt la suau corba de les ales d’un ocell.
Antonio Canova, 1777-1797, Museo Correr, Venècia
( IMATGE 1: Estàtua de Dèdal mesurant els braços d’Ícar. Artehistoria.jcyl.es. )
Quan per fi va acabar el treball, Dèdal va batre les seves ales i es va trobar pujant i suspès en l’aire. Va equipar llavors el seu fill de la mateixa manera i li va ensenyar com volar. Quan ambdós van estar preparats per a volar, Dèdal va advertir Ícar que no volés massa alt perquè la calor del sol fondria la cera, ni massa baix perquè l’escuma del mar mullaria les ales i no podria volar. Llavors pare i fill van començar a volar.
El noi va començar a ascendir com si volgués arribar al paradís.
( IMATGE 2: Ícar enlairant-se amb les ales. Il·lustració de Carla Asensio. )
L’ardent sol va estovar la cera que mantenia unides les plomes i aquestes es van desenganxar. Ícar va agitar els seus braços, però no quedaven suficients plomes per a sostenir-lo en l’aire i va caure al mar, on va morir.
"La caiguda d'Ícar" de Jacob Peter Gowy 1636-37
( IMATGE 3: Ícar caient. Blog Sombras del sol. )
El seu pare el va plorar, lamentant-se amargament de les seves arts. Va anomenar la terra propera al lloc del mar on Ícar havia caigut Icària en memòria seva. Dèdal va arribar a Sicília sota la cura del rei Còcal, on va construir un temple a Apol·lo en el qual va penjar les seves ales com ofrena al déu.
Carla Asensio
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz
