A través del mite de la Caverna, Plató ens explica el camí cap al coneixement absolut,verdader i únic:
El mite situa a tres homes en una caverna, encadenats de peus i mans i obligats a mirar a un mur. A l’altra banda del mur, hi ha uns altres homes que duen per sobre dels seus caps una sèrie d’objectes. També, a l’altra banda del mur, hi ha foc. El resultat del foc i de les figures és un reflex d’aquestes que resulten ser ombres. Els homes encadenats només veuen les ombres i arriben a pensar que són figures reals, també això es deu a que els homes darrere el mur tenen conversacions.
Un dels homes lligats aconsegueix deslligar-se amb molt de dolor i passar a l’atra banda del mur, a conseqüència del canvi de llum, a l’home deslligat li fan molt de mal els ulls, li costa acostumar-se a aquest canvi. L’home lliure aconsegueix sortir de la caverna i torna a patir un canvi encara més fort de llum, per a adequar-se primer mira els objectes més foscos, després les ombres, després els objectes i finalment aconsegueix mirar el sol. L’home fascinat pel descobriment intenta ajudar els homes lligats, retornant a la caverna, tornant a adequar-se a la foscor i els hi explica la realitat; però, els homes lligats, ignorants, se’n riuen d’ell i arriben fins i tot a matar-lo.
Com podem interpretar aquest mite?
L’interior de la caverna simbolitza el món sensible, és a dir, el món que coneixem a través dels sentits. El deslligament simbolitza que l’home aconsegueix desfer-se dels prejudicis a través de la refutació (mètode socràtic), aquest procés és molt dolorós. El foc que hi ha dins de la caverna, a l’altra banda del mur el podem interpretar com el que simbolitzen les matemàtiques al coneixement general, és a dir, que ens obren el camí cap al copneixement més abstracte.
El procés d’adequació a la llum, simbolitza el procés lent que s’ha de patir fins a arribar al coneixement real. Aquest procés es denomina dialèctica ascendent (del món sensible al món de les idees).
Al sortir de la caverna, l’home mira primer els objectes més foscos, igual que ha de fer l’home primer reconeixent els conceptes menys abstractes, més simples, fins a arribar a la idea més abstracte: el sol. El sol esdevé a la idea del “bé”, que segons Plató, tot el coneixement es veu il·luminat pel bé; no farem el mal si coneixem el que és el bé.
El retorn de l’home a la caverna es denomina dialèctica descendent (del món de les idees al món sensible), torna amb el desig d’ajudar els altres, patint un altre cop el procés d’adequació a la vista, que simbolitza el procés d’adequació a tornar al món sensible, amb ignorants. Descobreix, per tant, que els objectes que li havien semblat reals tota la seva vida només són una representació de la realitat, això simbolitza que quan un home que ja ha adquirit els coneixements més abstractes i veu que tota la seva vida havia estat plena d’enganys, pateix un gran dolor. Per tant, l’home deslligat, que intenta ajudar els altres representa, el que hauria de ser un veritable dirigent. La mort d’aquest simbolitza la mort de Sòcrates, que es produeix si no hi ha un sistema polític adequat.
Carla Domigo Luengo i Camila Pérez López.
2n de Batxillerat llatí i Grec
