Alysa, princesa dels esclaus

23 Replies

Esclava grega. Hiram Powers. [Font wikimedia]

Les dones van marxar a les seves habitacions, i les meves companyes i jo varem retirar el menjar que havia sobrat del sopar del senyors, havíem de retirat el pa i les hortalisses i els trossos de carn seca que ja no volien, deixant només les fruites seques i les fresques.
L’esclava Alina va netejar tot el terra en mig minut, deixant-lo ben net i amb un molt bon olor a flors silvestres, va apartar les cortines rosades, encengué les llànties i va assotar els coixins dels senyors per estovar-los.
Vàrem portar el necessari per començar el simposi. Cadascuna duia dues gerres plenes de vi, que prèviament ja havíem barrejat amb aigua. Després entrà Eglé amb el seu quitó blau cel i començà a ballar al so de la música de la lira, que tocava Gines. Una música tan agradable que encisava qualsevol persona de Grècia.
Aquell dia l’amo tenia ganes de molta festa i després de estar parlant dels seus diners i dels pactes que volien fer entre ells, van ordenar que totes festegéssim.
Així doncs, vàrem omplir de vi els gots dels nostres senyors i ens varem treure l’ himàcion i les xancles. Doris i jo ballàvem amb Eglé, i les altres dues noies cantaven i tocaven un altre instrument juntament amb Gines, la de la lira. Tots ebris, no cessaven de cridar de cantar i de beure, i contínuament nombraven al déu del teatre i del vi, Dionís.
Ben cansades, totes havíem de seguir servint als convidats del nostre amo, omplint el got de vi i donant alguna fruita que ells desitgessin. Els esclaus no deixaven de portar àmfores i més àmfores plenes de vi, més obscur que la sang i substanciós, que desprenia una olor dolça intensa que em marejava quan l’abocava en la gerra per barrejar-lo amb aigua. L’ habitació cada cop era més fosca, i feia més calor. I el nostre amo parlava d’arreglar el món amb la seva filosofia i tots li reien la gràcia.
Al cap de sis hores, l’amo s’aixecà, s’acomiadà de tots els convidats i marxà a la seva habitació. El simposi havia acabat.
Andrea Martínez
1r batxillerat INS Isaac Albéniz

Un dia a casa de la Irene

20 Replies

Dibuix de l’autora, Carla Asensio

La Irene s’aixeca d’hora com de costum, tot i que ella no té per què fer-ho, ja que és atenesa i no és un nen, per tant no va a l’escola. En canvi, el seu germà gran ja hi és, perquè té vuit anys. Ella en té cinc, i es queda a casa amb la seva mare. Es pren el seu pa amb vi, li agrada molt. Moltes vegades s’avorreix, així que demana a la seva mare si la pot ajudar amb la feina de la casa. Ella sempre li diu que no, excepte quan li desenreda els cabells i juga a ser perruquera. La mare està enfeinada, així que juga amb la seva germana petita amb titelles i ninots de drap. Durant la resta del dia han anat a fer alguna compra, ja que els pocs esclaus que viuen a casa seva estan malalts. Abans del capvespre menja sardina amb enciam (però no li agrada el peix, així que el posa al plat de la seva germana sense que se n’adoni). Més tard la mare l’envia a dormir, però ella no vol perquè sap que convidava uns amics i celebraven el simposi. Té curiositat i s’acosta a la sala per veure si mengen alguna cosa bona, però una esclava la intercepta i l’envia al llit. La Irene està enfadada ja que no sap què els diverteix fins al punt de fer tant de xivarri amb els instruments i els ballarins!
Carla Asensio
1r batxillerat
INS Isaac Albéniz

“Rei publicae finis VI: Cleopatra, pulchra Aegypti regina”

19 Replies

Aquí us deixo un document amb la informació que he recollit sobre el personatge de Cleòpatra. És tan apassionant i intervé en tants moments de la història de Roma, que m’ha costat sintetitzar.


(Cliqueu aquí per llegir-ho còmodament)

A Cleòpatra se li ha atribuït una bellesa excepcional, no obstant això, gravats i dibuixos trobats donen testimoniatge que el seu encant radicava en la seva personalitat més que en el seu aspecte físic. Els escriptors romans parlen d’una Cleòpatra intel·ligent però no mencionen la seva bellesa. Cleòpatra com a símbol de bellesa a Occident es remunta a l’obra de William Sheakespeare.
El romanç de Cleòpatra amb Antoni ha estat idealitzat per escriptors, artistes i directors de cinema, però ha sigut sobretot el modern Hollywood qui ha anat alimentant la idea que Cleòpatra era una gran bellesa.

Dibuix tradicional basat en els relleus

L’actriu Elizabeth Taylor en el film “Cleopatra” de l’any 1963

L’egiptòloga Sally Ann Ashton, de la Universitat de Cambridge, ha realitzat aquesta reconstrucció digital a partir de la iconografia estudiada. [Font: web interesante]

I per acabar, no sé estar-me de remarcar algunes curiosittas que m’han cridat l’atenció al llarg del procés de recerca.

  • Mai va ser l’única titular del poder en el seu país, de fet, va co-governar amb un home sempre al seu costat: en primer lloc va ser el seu pare, més tard el seu germà (amb qui es va casar) i després amb el seu fill.
  • Vint dones s’encarregaven de la preparació dels seus banys, se submergia durant sis hores en aigües banyades en plantes aromàtiques.
  • Provava l’eficiència dels seus verins donant-los als esclaus.
  • Era intel·ligent i tenia facilitat per aprendre idiomes, segons Plutarc, motiu pel qual era usual que intervingués en discussions diplomàtiques. Era erudita en ciències i s’envoltava d’intel·lectuals.

Sara Cañizares

1r batxillerat

INS Isaac Albéniz