Un dia a casa de la Irene

Dibuix de l’autora, Carla Asensio

La Irene s’aixeca d’hora com de costum, tot i que ella no té per què fer-ho, ja que és atenesa i no és un nen, per tant no va a l’escola. En canvi, el seu germà gran ja hi és, perquè té vuit anys. Ella en té cinc, i es queda a casa amb la seva mare. Es pren el seu pa amb vi, li agrada molt. Moltes vegades s’avorreix, així que demana a la seva mare si la pot ajudar amb la feina de la casa. Ella sempre li diu que no, excepte quan li desenreda els cabells i juga a ser perruquera. La mare està enfeinada, així que juga amb la seva germana petita amb titelles i ninots de drap. Durant la resta del dia han anat a fer alguna compra, ja que els pocs esclaus que viuen a casa seva estan malalts. Abans del capvespre menja sardina amb enciam (però no li agrada el peix, així que el posa al plat de la seva germana sense que se n’adoni). Més tard la mare l’envia a dormir, però ella no vol perquè sap que convidava uns amics i celebraven el simposi. Té curiositat i s’acosta a la sala per veure si mengen alguna cosa bona, però una esclava la intercepta i l’envia al llit. La Irene està enfadada ja que no sap què els diverteix fins al punt de fer tant de xivarri amb els instruments i els ballarins!
Carla Asensio
1r batxillerat
INS Isaac Albéniz

20 thoughts on “Un dia a casa de la Irene

  1. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Com sempre, les teves il·lustracions són un dels atractius de l’article. En aquest cas, el canvi d’estil respecte a les anteriors trobo que hi afegeix encant. Hi destacaria les diagonals de la greca i els braços de la noia, el fons blanc i la manca de context, i les ombres, potser una mica massa accentuades a la cara. Ara bé, la ubicació de la signatura no trenca una mica l’equil·libri de la composició?
    Gràcies, Carla, i no triguis tant a fer-nos-en una altra…

  2. Margalida Capellà Soler

    Quina artista! M’ha encantat! Quin canvi! Dona amagada, potser marca l’ombra exagerada? El segell a l’obra com els ceramistes grecs? La greca blava, color mediterrani i del bloc!
    Carla, si no és molt demanar, ens podries renovar, si t’inspires, una Aracne filant com a logo del bloc? Ja seria el súmmum! Tenim poema, còmic… potser rap si l’Uri recupera les Muses!

  3. Saraa.

    Ave!
    Jo no sóc de grec però estava xafardejant per aqui i he vist aquest dibuix! És molt maco, i l’efecte de le ombres està força ben conseguit 😀 !!

    Valee!

  4. andreaa

    AVeee
    Doncs el textestà molt bé, però la imatge, si el punt de llum representa que prové de l’esquerra hauries decanviar unamica les hombres.
    VALEEEEEEEEEE

  5. Ana Rosa

    Ave!
    No m’ha quedat una cosa clara,això que te que veure?
    Bueno ha estat bé 🙂

  6. Alissa Komarova

    Hola!
    La narració esta bé.Pero com diu L’Ana Rosa que te que veure? Suposo que és com una petita narració que et fa entendre com vivíen en aquella època des del punt de vista de una nena petita.

  7. MARINA SALAS ZAMORA

    Χαίρετε!

    Un redactat breu però original. Queda clar el paper de la nena atenesa; al igual que la seva mare, es passava el dia a casa, sense fer cap feina que la fes sentir útil com aprendre a llegir o escriure que són la base per la formació dels nens. Com hem vist al llarg dels redactats, el paper de la dona estava molt per sota que el dels homes. Potser no patien danys físics com en altres cultures, ni eren obligades a vestir-se d’una manera concreta, però estaven sotmeses a una eterna clausura. N’estic segura que moltes dones van intentar rebelar-se contra aquestes costums i imposicions, però normalment fets com aquests són els que passen més desapercebuts al llarg de la història per una qüestió d’ideals. És interessant fixar-nos que això del que estem parlant, que la dona només servia per treballar a casa, pujar els fills i cuidar el marit no fa tants anys que ha canviat. No va ser fins al segle XIX que les dones van incorporar-se al món laboral, tot i que des de que el món és món haguessin estat treballant. Aquesta incorporació va ser fruit de la Segona Guerra Mundial. Mentre els homes eren al front, les dones havien de seguir amb les seves feines per poder tirar endavant una societat productiva. Bé, aquest era un apunt per reflexionar i veure el que comentava, que la dona no fa tants anys que pot tenir una feina fora de casa.Per tant, hem de seguir al peu del canó per lluitar pels drets que ens pertoquen, sempre amb igualtat.
    Per cert, un dibuix molt maco! Està fet amb ordinador?

    MARINA

  8. Abril Ramos i Aran

    Xaipete!

    Una narració molt ben feta i narrada. He vist que les ombres de la imatge no estan del tot ben fetes, però per totes les altres coses una feina genial!

  9. Iria Rael

    Salve!
    Aquesta recreació és de les millors que he llegit de moment, ja que és la que més m’ha fet sentir-me a l’època romana de la dona, explica molt bé com l’Irene, una nena de l’época no pot anar a l’escola perquè es noia, mentre, el seu germà pot i hi va.
    Estic segura de que moltes de les dones de l’època no es sentian bé amb això i els hi hagués agradat molt manifestar-ho, però era impossible a l’època.

  10. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    Un dia a casa de la Irene és un treball de la Carla Asensio, de 1r de Batxillerat, que tracta sobre la vida d’una nena atenesa de cinc anys.
    L’article s’estructura en el títol, la narració, l’autora i el curs.

    La narració és realista. Les nenes mai no anaven a aprendre amb un mestre privat (no existia l’educació pública). Tampoc tenien un pedagog (mainader). Les dones només coneixien allò que les mares els havien ensenyat al gineceu. El pare tampoc no apareix en cap moment de la narració. I és que la distinció de gèneres estava molt marcada a l’antiga Grècia. Els fills sí que tenien contacte amb la figura masculina, tot i que, abans dels set anys, la persona més important per a ells era la mare, però les nenes estaven recloses, com monges de clausura, al gineceu, on aprenien a fer música, cantar i cosir. Aquesta separació de sexes, en realitat, ajudava a formar dos papers ben diferenciats: el del nen, criat per ser el cap de família, i el de la mare, educada per saber cosir, ocupar-se de la casa, els fills fins als 7 anys, quan marxaven a casa d’un mestre privat, les nenes fins als 15 anys, quan es casaven, i en general de les feines domèstiques. Segons la cultura grega, el més important era que la dona (també els fills i esclaus) obeïssin el marit.

    Χαίρετε!

  11. Robert Cepeda

    Recreacio bastant pobre de detalls diria jo pero reflexa un cop mes com he vist a altres recreacions la situacio d’una dona a l’antiguitat, aquest cop es una nena. Encara que molts ens queixem si no anesim a l’escola la nostre vida seria molt aburrida ja que no tindriem res a fer. Es inhuma privar a algu d’una educacio i menys a una nena.

  12. abrilramosa

    Salve!

    Molt realista aquesta visió per la part d’una nena grega que no pot fer gaire cosa perquè és noia. Es veu al principi la clara diferència que hi havia, els nois estudiaven, mentres les noies es quedaven a casa fent les tasques domèstiques.

  13. ariadnaruiz

    Salve!

    Quan estava llegint el text m’he començat a ficar en el personatge i la veritat es que jo també he sentit aquest aburriment que sent aquesta nena. Jo també em sentiria super aburrida si no pogués fer gaire cosa, ni tan sols anar a l’escola!

    Què és això de que el germà pugui anar a l’escola i ella no? Com sempre ja en fan de les seves, ja fins i tot m’estic acostumant!

  14. Erola Such Tormo

    XAIPETE!

    Trobo que és un relat molt acertat i que relata molt bé el que la vida d’una noia atenesa és. Ha sapigut introduïr molt bé el que menjaven dins el relat i crec que ha fet una feina magnífica explicant un dia qualsevols per a aquesta nena.

  15. Mar Cruz Viladoms

    La veritat és que llegint aquest tipus de fragments ens podem donar compte de les poques coses que podien fer les dones, com ara no anar al col·legi, quedar-se a casa fent feina… Però bueno, la vida ha sigut així fins fa dos dies, gràcies a Déu ara tot és diferent, almenys a casa nostra.

  16. Juls París

    Un relat breu però complet i original. Amb aquest tipus de recreacions podem veure perfectament el paper de la dona en aquella societat, en aquest cas la Carla ens ha volgut recreear un dia a casa de la Irene, una nena de poca edat. Amb això vull dir que desde petites les dones estàn d’una manera o d’una altre fen un paper que els hi toca per obligació.
    Per sort cada vegada menys es donen situacions com aquestes.

  17. Irene Sanz

    Salve!

    Em sembla increïble el paper de la dona respecte al dels homes! Des de l’Antiga Grècia i abans que se la considerat inferior sense cap motiu aparent. Em sembla molt fort que la seva principal tasca fos estar a casa i no poder estudiar. Per sort això ha anat canviant (molt poc a poc) i la dona ja no és considerada tan inferior com abans.
    Per cert, el dibuix està genial!

  18. sanchez.cano

    Xaipete!!

    M’ha agradat molt aquesta recreació, encara que no m’agrada gaire el tracte que tenien les dones ja que penso que no tenien tantes diferències amb els homes per que se les discriminés d’aquesta manera. Afortunadament ja hem evolucionat una miqueta en la majoria de les cultures.

  19. Maria Sorribes

    Salve!

    Aquesta narració parla sobre el què fa una noia atenesa en la seva quotidiana, la seva educació, el què menja i la seva curiositat que mostra en els simposis.
    M’agrada aquesta noia atenesa perquè és transgressora, ella vol entrar en el món dels homes, en els simposis perquè té curiositat de què hi fan i es vol divertir.
    Això reflexa que en els simposis només hi podien entrar les noies però solament podien fer d’esclaves dels homes, portar el vi, animar, etc.
    En quant a l’alimentació feien 3 àpats molt importants:
    1.Un petitet desdejuni a base de sucar pa amb vi.
    2.Un refrigeri normalment a fora de les seves cases.
    3.Un sopar
    4.Pels homes, el simposi

    Com hem vist en la narració l’alimentació estava basada en els cereals, en el vi i per últim en el peix.
    El peix era el que hi menjava tothom com ara la carn , però en canvi la carn només es menjava en els sacrificis als déus perquè la carn es podria molt ràpid i al no poder-la aprofitar com el peix, que és més petit.

    El què em resulta estrany és que qui controla els esclaus són les dones i no l’home.

    Aquesta redacció està molt bé perquè té un punt agradable i a la vegada reflexa la mentalitat que imposaven a les dones, una mentalitat que han d’acceptar-ho tot i que estan subordinades d’alguna manera.

    Això és tot,

    Vale!

  20. Erica Román

    Χαίρετε!
    La veritat és que el text m’ha agradat bastant ja que és original i aprens una mica més sobre la vida en Grècia vista a través d’una nena de cinc anys.
    És una redacció molt detallada i realista on l’autora ha sabut recrear un dia qualsevol d’una nena petita atenesa. En aquest relat es reflecteix molt bé l’opressió que tenien les dones en la societat d’aquella època. Fins i tot des de tan petites, prohibint-lis anar al col·legi per a aprendre. També m’ha sorprès que l’autora hagi estat tan atenta, i hagin surtin els esclaus en aquesta història.
    Molt bon treball encara que jo hagués separat el text en diferent paràgrafs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *