Píxide amb imatges de dones filant al gineceu. British Museum de Londres

[Fotografia de Sebastià Giralt]

M’he passat tota la vida ficada al gineceu, la veritat és que m’agradaria haver nascut en una família de classe social i econòmica millor, però la vida es així. Suposo que m’hauré d’anar acostumant a la meva vida, perquè no canviarà, així que hauré de seguir aprenent de la meva mare a portar la casa, a cuinar, a treballar la llana…
Ara mateix estic nerviosa, perquè fa poc he fet els tretze anys i sé que els meus pares m’estan buscant una parella per casar-me, com ho han fet amb les meves germanes, però el que més por em fa és no ser feliç amb aquella persona, ja que ens casen per conveniència i la finalitat del matrimoni (i de la dona) és només la de proporcionar una descendència i formar una família, i els sentiments importen poc, per no dir res.
Si ho penso bé, preferiria ser de condició molt humil o de bon nivell econòmic, ja que si fos d’un nivell humil, en haver de guanyar-me un sou per poder sobreviure, venent, treballant en la producció artesana o al camp, no podria estar sempre tancada al gineceu; i si fos d’un bon nivell econòmic, seria el millor, perquè gaudiria de gran formació cultural, de llibertat i podria acudir al simposi, que les meves germanes m’han explicat què és. Es tracta del nom donat a la segona part dels banquets, en la qual els comensals beuen d’acord amb la prescripció del simposiarca, canten poemes, reciten poesies o conversen. Hi pot haver fins a quinze convidats, que ajaguts en divans, gaudeixen de bon menjar i de la música executada per joves complaents. També m’agradaria més poder ser de cultura espartana; pel que sé, la dona espartana té molta més llibertat, va a la palestra amb els joves per enfortir-se per al part, té mes poder sobre els seus fills i marit…
Estar tant de temps tancada al gineceu et fa pensar moltíssim i reflexionar, madures com a persona, però sóc conscient que, encara que pensi tot això, no puc canviar el meu destí.
Els meus pares em criden, ja és l’hora de conèixer el que serà el meu marit, després que el meu pare i ell firmin el contracte matrimonial.

Ariadna Jiménez Ferrer
1.2 Batxillerat