Esclava grega. Hiram Powers. [Font wikimedia]
Les dones van marxar a les seves habitacions, i les meves companyes i jo varem retirar el menjar que havia sobrat del sopar del senyors, havíem de retirat el pa i les hortalisses i els trossos de carn seca que ja no volien, deixant només les fruites seques i les fresques.
L’esclava Alina va netejar tot el terra en mig minut, deixant-lo ben net i amb un molt bon olor a flors silvestres, va apartar les cortines rosades, encengué les llànties i va assotar els coixins dels senyors per estovar-los.
Vàrem portar el necessari per començar el simposi. Cadascuna duia dues gerres plenes de vi, que prèviament ja havíem barrejat amb aigua. Després entrà Eglé amb el seu quitó blau cel i començà a ballar al so de la música de la lira, que tocava Gines. Una música tan agradable que encisava qualsevol persona de Grècia.
Aquell dia l’amo tenia ganes de molta festa i després de estar parlant dels seus diners i dels pactes que volien fer entre ells, van ordenar que totes festegéssim.
Així doncs, vàrem omplir de vi els gots dels nostres senyors i ens varem treure l’ himàcion i les xancles. Doris i jo ballàvem amb Eglé, i les altres dues noies cantaven i tocaven un altre instrument juntament amb Gines, la de la lira. Tots ebris, no cessaven de cridar de cantar i de beure, i contínuament nombraven al déu del teatre i del vi, Dionís.
Ben cansades, totes havíem de seguir servint als convidats del nostre amo, omplint el got de vi i donant alguna fruita que ells desitgessin. Els esclaus no deixaven de portar àmfores i més àmfores plenes de vi, més obscur que la sang i substanciós, que desprenia una olor dolça intensa que em marejava quan l’abocava en la gerra per barrejar-lo amb aigua. L’ habitació cada cop era més fosca, i feia més calor. I el nostre amo parlava d’arreglar el món amb la seva filosofia i tots li reien la gràcia.
Al cap de sis hores, l’amo s’aixecà, s’acomiadà de tots els convidats i marxà a la seva habitació. El simposi havia acabat.
Andrea Martínez
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
A partir de la narració de l’Andrea, us proposo que reflexioneu sobre l’esclavitud a l’antiga Grècia i la seva evolució al llarg de la història. A més d’aquest text, utilitzeu la informació del tema “Economia i treball”, els textos que heu comentat i relacioneu-ho també amb la imatge de l’article. A sota hi teniu un link que us ajudarà a interpretar-la.
Apa doncs, un comentari combinat icono-textual. Més difícil encara!
Com es nota que fem servir el mateix llibre de grec! Nosaltres també treballem ara l’esclavitud i hem de comentar a més aquest altre article!
Espero que us hagi agradat molt la meva redacció!!
La imatge que l’ acompanya es una escultura de Hiram Powers que representa una esclava grega amb unes cadenes a les mans, un mantell a les mans i tot nua. Els cabells els porta recollit en un monyo baix que recull tots els seus rinxols.
Amb expreció de pena i enuig la escultura representa per una banda la situació d’ esclavitud que va patir la humanitat en un llarg període de temps i en la majoria de paisos.
El seu autor volia símbolitzar una lluita contra la esclavitud. En trobem dos:
-la reevindicació de les dones gregues esclavitzades pels Turcs.
-Guerra de succesió americana en la que s’ aboleix definitivament l’ esclavitud al 1865.
També podem ovserbar en la estatua els patrons grecs de la bellesa en época clàssica.
Molt bon text sobre l’escena d’un simposi Andrea, dona un punt de vista molt real de com una esclava treballava el seu dia a dia, com a la escultura que tenim dalt, estaven encadenades a un destí que quasi be mai podrien escapar.
Les esclaves estaven sotmeses al poder d’un senyor, es a dir, estaven lligades a unes cadenes imaginaries que a la fotografia ens les representa, i a més com és una escultura neoclàssica els “sentiments” són representats més expressivament, podem veure la cara de la dona fatigada i trista perquè cada dia té que fer les mateixes tasques per a una família que la tracta malament, pero a la vegada la escultura té una posició molt sensual i conquistadora, això és per el “context” que vol donar, es a dir, la llibertat de la dona, els seus drets, i una mica crec jo, utilitza aquesta posició tan sensual per dir que no només és una esclava sinó que també és una persona i ningú té que ser propietari de ningú.
Edgar Baena 1.2 Batx. Isaac Albeniz
Hiram Powers va quedar fascinat per l’estètica neoclàsica, va estudiar a Florència i va realitzar aquesta obra, “L’esclava grega”. No només es va valorar els seus fins detalls i la seva aproximació a l’escultura perfecta, sinó que va ser un símbol contra l’esclavitut al seu país, els Estats Units.
A l’Antiga Grècia els esclaus eren considerats coses animades, sense sentiments ni patiments. Els feien treballar durant moltes hores a ple rendiment i només ees podien retirar si els seus senyors ho manaven. En el cas de la redacció de l’Andrea, les esclaves preparen la sala corrents abans del simposium i es retiren sis hores després, preparant els triclinis, servint vi, tocant música i ballant… sense parar. No es podien queixar perquè no se’ls permetia, com que són “coses” i no persones pels seus amos, feien el mateix o més cas a un animal.
L’Antiga Grècia està situada a molts segles abans de Crist, però la situació del país de l’autor en el segle XIX era pràcticament la mateixa: Homes blancs tenien homes negres segrestats i convertits en esclaus, amb la mateixa definició per ells que l’esmentada anteriorment.
Així doncs, quan va esculpir “l’esclava grega” aquesta va esdevenir un símbol en contra d’aquell sistema. Criticava la falta de llibertat d’unes persones que pel fet de ser d’un altre país o raça era inferiorment considerades, com es veu en les cadenes que lliguen les seves mans, sent un objecte real i simbòlic a la vegada.
Aquesta imatge acompanya perfectament al meu text ja que es veu clarament la manca de propietat que teniern les esclaves en si mateixes i que estaven completamnt dominades pels seus amos, com animals o objectes que es poguessín posseïr.
Hola! 🙂
En el text de la Andrea pudem veure com treballaven els esclaus, tenien que ser rapits i molt nets. Apart de ser netejar eran ballarines en els sinopsis com en la historia de la Andrea.
En el text de la Andrea podem veure como era de dur ser esclau en la antiga Grecia. Tenien que treballar sense para ni un momente per descansa. Era cruel peruqe els esclaus no els consideraven persones sino animals o menys que aixo. Els esclaus no tenien llibertat es pasaven tota la vida treballan per els seus amos, i si tenien fills ells també treballaven.
I per que podem veure a la imatge és una escultura del neoclassico d’una esclava. Que no es la tradicional esclava que podem veure o lleigir els llibres, pero hi ha un detall que és les mans que las té atades, que es una clara imatge de una esclava. En la imatge aquesta podem trobar una noia esclava bella.Creec que en la antiga Grecia consideraban els esclaus lletjos, i aquesta imatge contra diu.
Adeu.
L’Andrea a sigut la única original que no ha fet el text d’un dia de la vida d’una dona grega, sinó que ha fet un escena de simposi, a més m’ha agradat molt perquè s’ha posat a la pell de l’esclau i m’ho ha transmés.
Respecte a la imatge en relació amb el text, trobo que ha estat molt ben trobada, que és molt representativa. Aquesta imatge com he pogut llegir ha sigut molt popular, amb el simbolisme de la cadena per representar una esclava. És una peça d’art neoclàssic, i és nota per la seva senzillesa ja que no està molt recarregada i també em recorda a la representació de la divinitat Venus, perquè està despullada i amb la mateixa postura. Tinc entès que les dones gregues mai sortien despullades a les pintures ni a les escultures, tot i que aquesta obra sigui del neoclàssic i a més no era benestant. Aquesta escultura va represantar la lluita per aconseguir la llibertat a Estats units.
Molts textos antics però, com per exemple, el de “Política” del Filòsof Aristòtil parla sobre la necessitat dels esclaus com a cosa natural i necessària per completar una família. Aquest text és totalment contrari al que es vol aconseguir amb l’escultura de H. Powers. Crec que aquest autor utilitza la dona grega per representar l’esclavitud ja que els esclaus a Grècia van ocupar un paper molt important. La família grega no estava complerta sense la presència d’aquests objectes animats que no podien gaudir de drets, només de deures.
Aquest text de l’Andrea esta molt ben elaborat, a més, és original ja que tots a classe vam fer una dona o nena que es trobava al gineceu i el que feia, i ella ho ha fet sobre un simposi(els convidats, asseguts al terra menjaven sense veure,fins que estava apunt d’acabar el menjar i el vi feia acte de presència per fer una libació religiosa en honor al déu Dionís,els esclaus després netejaven i retiraven las taulas.En un simposi es parlava de temes de filosofia,política,art cultura en mig del soroll dels músics,les ballarines,acròbates…)
Parlant de la imatge penso que ha estat ben escollida, és relaciona molt bé amb el seu text.
Aquesta escultura és del Neoclàssica,del s.XVIII,XIX.
Amb aquesta escultura, el seu escoltor va voler mostrar referències gregues i llatines, les dones gregues en l’esclavitud.
Aquesta peça s’ha relacionat amb la de la deessa Venus, en grec Afrodita, la deessa de l’amor i bellessa, que te com atributs la petxina, colom i poma.
S’han relacionat perquè les dues escultures segueixen uns mateixos cànons de proporció i també perque la postura és molt semblant.
Relacionant amb el tema que estem donant ara, sabem que a Grècia era habitual tenir esclaus.Els esclaus podien ser propietat de l’Estat o bé dels ciutadans.
La majoria d’esclaus provenien de las guerras.
Un gran filòsof d’aquella època era Aristòtil, el qual va dir que l’antítesi amo-esclau era natural.
M’agrada la història.Es super entretinguda com moltes que esriben, em aquesta narració és veu el com eren les coses en l’antiga Grècia des del punt de vista de l’esclaves.
Ara estem treballant al greg el tema d’esclavitud.
Pero una cosa que no entenc, és que el titol del comentari és diu Alyssa (com el meu nom casi) pero en canvi en el relat surt el nom de Alina.
Tots dos noms són bastant del est.
Molt bona apreciació, Alissa. Cal fixar-se sempre en els noms propis i triar-los segons el context. En el cas del text de l’Andrea, el nom Alysa (amb una sola “s”) l’he acceptat perquè la “y” suggereix una “υ” i la α privativa és comuna en grec, semblaria que prové del verb λύω. A veure qui em diu què significaria aleshores el nom? A més, cal tenir en compte que moltes esclaves eren estrangeres, botins de guerra.
Ara bé, estaria bé que l’Andrea ens expliqués la gènesi dels noms propis del text.
Pel que fa a la resta de comentaris, esta força bé. Molt complet, Carla. Jéssica i Ariadna, heu fet molt bé de fer referència a les tesis d’Aristòtil, és nota que heu entès el text del llibre, a més heu assimilat bé les característiques de l’obra de Powers. Edgar, es nota molta sensibilitat en la percerció de l’obra plàstica, tot i que hauries d’her-ho complementat amb els altres aspctes del comentari que us demanava. Knarik, has sabut analitzar bé el detall de la cadena, però ves amb compte amb la utilització de termes com “simposi”.
Hola!!
M’ha agradat bastant aquesta narració sobre la visió de l’esclava d’un simposi (συμτόσιον ‘beguda en comú’). Com l’etimologia d’aquesta paraula indica, el simposi es feia després del δεῖπνον, l’àpat principal fet al capvespre, i era un moment en què les dones abandonaven la sala i els homes bevien vi i parlaven de filosofia, política, literatura, o d’art, enmig de la gatzara de les músiques, ballarines, acròbates… Tenint això en compte crec que el relat de l’Andrea està molt ben treballat i contextualitzat ja que no se li ha escapat cap detall.
Crec que el paper dels esclaus està molt ben reflectit, ja que havien de fer allò que els amos els manaven.
El verb λύω vol dir ‘deslligar’. Per tant, tenint en compte l’α privativa, el nom deu voler dir ‘la que està lligada’.
Adéu!!
No us sembla un bon nom per a una esclava: “no deslligada”? Igual que la Dula que apareix al vostre text, Carla, sobre les “Floralia”!
χαίρετε!
Aquesta redacció m’ha agradat molt, mostra com tenien que actuar i servir les dones esclaves. Una cosa que he trobat jo que amb l’informació que en se m’ha semblat una mica estrany ha estat que diria que quan començava el simposi els senyors es quedaven sols i era estrany que més tard fessin tornar a les dones esclaves per festejar, el festeig solia ser sempre abans de que començes el simposi. Com bé diu el text les noies podian festejar, però havien de seguir servint i estar pendentes dels senyors. La celebració acabava quan el amo ho decidia.
Respecte el nom que proposes Teresa ,”no deslligada” , en el meu punt de vista el veig ben acertat , ja que els esclaves anaven com lligades als seus amos, havien de estar disponibles sempre quan ells necessitaven alguna cosa .
El teu relat m’ha agradat molt. Has sabut reflectir molt bé la vida/tasques de l’esclau i també l’hora del simposi. Mentres llegia m’hi fet una imatge de l’escena, deuria ser una celebració molt divertida i entretinguda, sería increíble fer-hi una representació. Encara que sembli que les esclaves també s’ho passaven bé, després per elles eren molt més feina de le que hi tenien, tenian que netejar tota la bruticia que havien deixat del simposi.
Salve!
M’ha agradat ja que esta ben estructurada i ben narrada.
Sabia que hi havien dones esclaves però no m’hen havia informat molt sobre elles. La recreació mostra com tenien que actuar i servir les dones esclaves. Les esclaves pitjor paradas a l’època eren elles, eren considerades objectes, tenien pitjors treballs i a més tenien que complaure al seu propietari sexualment, ellas no podien casar-se.
Tot estava ple d’injusticies en l’època, però per las dones sobretot.
Χαίρετε!
Aquest article titulat “Alysa, princesa dels esclaus” és obra de l’Andrea Martínez, alumna de 1r de Batxillerat de l’INS Isaac Albéniz. S’estructura igual que els anteriors: títol, narració, nom de l’autora i curs.
Una esclava narra l’ambient de la seva vida en una casa grega. En la societat grega, els esclaus eren una propietat més de l’amo. Fins i tot Aristòtil en la Política, I, defensa que l’esclau és un suplement animat i necessari del cap de família, tot i que la muller dirigia les esclaves. Els esclaus eren presoners de guerra o pirates capturats per mariners grecs. Aquest grup social, en l’antiga Grècia, no tenia cap dret. El marit podia assotar-los, torturar-los o fins i tot matar-los. L’economia de la societat grega, com les de totes les civilitzacions antigues, se sostenia sobre el col·lectiu d’esclaus. Esparta era la societat més esclavista de Grècia; la majoria de la seva població ho era. Aquesta és una de les raons per què, en aquesta ciutat, hi hagués tants fills de dona espartana i ciutadà no espartà. Els esclaus, d’entrada, no eren ciutadans espartans. Sovint aquestes relacions es produïen quan el marit era absent de casa, perquè s’entrenava o bé feia la guerra. A Atenes, hi havia aproximadament cent mil esclaus: és a dir,aproximadament la tercera part de la població.
Χαίρετε!
Gran recreacio. Mai habia pensat en la esclavitut de l’antiga Grècia i la veritat es que aquest apunt a sigut de gran utilitat, a la antiga Roma i a GRècia els esclaus vivien en una situacio horrible apart de no ser lliures feien feienes denigrants ja que eren tratats com objectes sense sentiment i no com a personas.
Salve!
Un gran text tenint en compte que deuria ser dificil escriure sobre la vida d’un esclau. Havien de servir als seus amos i fer el que els altres vulguessin. Jo això no ho trobo just… Però bé, tot i així una molt bona recreació! Feliciter!
Salve!
Aquesta recreació ens mostra el servei que fan unes esclaves al seu amo i als seus convidats.
Elles han d’anar servint a les persones d’aquesta festa i al seu amo. Si les paguessin amb diners i fòssin lliures em semblaria just, però tots sabem que això era impossible, ja que eren esclaves i mes ben dit, els hi donaven menjar per sobreviure i ja està.
Tot i això la recreació està força bé!
Xaipete!!
L’esclavitud a l’antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l’antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història. Els grecs consideraven l’esclavitud no solament com una realitat indispensable, sinó també com un fet ben natural.
La majoria dels escriptors antics entenien que l’esclavitud no era tan sols un fenomen natural, sinó també necessari.
L’esclavitud a l’antiga Grècia planteja problemes importants als estudiosos, ja que la documentació és dispar i molt fragmentària, concentrada principalment a la ciutat d’Atenes; es dubta del nivell d’implantació de l’esclavitud a la mateixa Esparta perquè n’hi ha molt poca informació.
Actualment, l’esclavitud grega és objecte de debats historiogràfics i, en particular, el debat es centra al voltant de dues qüestions: Si es pot dir que la societat grega era esclavista; i, la segona, si els esclaus grecs formaven una classe social.
Respecte el relat, és interessant per conèixer altres temes de la societat i l’economia grega i fer recerca dels mateixos.
XAIPETE!
Realment no hi penso gaire en l’esclavitut a l’antiga Grècia. doncs no és algo tampoc bonic de saber ja que les seves condicions eren molt dures i bastant denigrants.
Però aquesta recreació relata bastant bé el que una esclava havia de fer, sense arribar a ser desagradable de llegir, ja que ho ha fet des de un punt innocent.
La recreació està molt bé i m’ha agradat molt.
Salve!
Aquesta recreació de l’Andrea em sembla molt bona, és original i està ben narrada!!
Ella ho ha fet sobre el simposi, com l’etimologia d’aquesta paraula indica, el simposi es feia després del δεῖπνον, l’àpat principal fet al capvespre, i era un moment en què les dones abandonaven la sala i els homes bevien vi i parlaven de: filosofia, política, literatura, d’art…
A l’Antiga Grècia els esclaus eren considerats objectes. Els feien treballar durant moltes hores i només es podien retirar si els seus senyors ho manaven. En aquesta recreació, les esclaves preparen la sala abans del simposium i es acabaven el seu servei sis hores després.
La imatge penso que és molt acertada, ja que mostra a la perfecció l’esclavitut a l’Antiga Grècia. Si ens hi fixem l’escultura de l’imatge està completament nua i amb unes cadenes lligades a les mans, crec que l’escultor va voler possar-hi aquest objecte per a representar que els esclaus estaven totalment sotmessos als seus amos.