La vida quotidiana d’una jove grega

Píxide amb imatges de dones filant al gineceu. British Museum de Londres
[Fotografia de Sebastià Giralt]

M’he passat tota la vida ficada al gineceu, la veritat és que m’agradaria haver nascut en una família de classe social i econòmica millor, però la vida es així. Suposo que m’hauré d’anar acostumant a la meva vida, perquè no canviarà, així que hauré de seguir aprenent de la meva mare a portar la casa, a cuinar, a treballar la llana…
Ara mateix estic nerviosa, perquè fa poc he fet els tretze anys i sé que els meus pares m’estan buscant una parella per casar-me, com ho han fet amb les meves germanes, però el que més por em fa és no ser feliç amb aquella persona, ja que ens casen per conveniència i la finalitat del matrimoni (i de la dona) és només la de proporcionar una descendència i formar una família, i els sentiments importen poc, per no dir res.
Si ho penso bé, preferiria ser de condició molt humil o de bon nivell econòmic, ja que si fos d’un nivell humil, en haver de guanyar-me un sou per poder sobreviure, venent, treballant en la producció artesana o al camp, no podria estar sempre tancada al gineceu; i si fos d’un bon nivell econòmic, seria el millor, perquè gaudiria de gran formació cultural, de llibertat i podria acudir al simposi, que les meves germanes m’han explicat què és. Es tracta del nom donat a la segona part dels banquets, en la qual els comensals beuen d’acord amb la prescripció del simposiarca, canten poemes, reciten poesies o conversen. Hi pot haver fins a quinze convidats, que ajaguts en divans, gaudeixen de bon menjar i de la música executada per joves complaents. També m’agradaria més poder ser de cultura espartana; pel que sé, la dona espartana té molta més llibertat, va a la palestra amb els joves per enfortir-se per al part, té mes poder sobre els seus fills i marit…
Estar tant de temps tancada al gineceu et fa pensar moltíssim i reflexionar, madures com a persona, però sóc conscient que, encara que pensi tot això, no puc canviar el meu destí.
Els meus pares em criden, ja és l’hora de conèixer el que serà el meu marit, després que el meu pare i ell firmin el contracte matrimonial.

Ariadna Jiménez Ferrer
1.2 Batxillerat

26 thoughts on “La vida quotidiana d’una jove grega

  1. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Veig que el tema dels matrimonis concertats us ha impressionat i d’aquest sentiment n’han sortit creacions molt sentides, però penseu que a hores d’ara, a molts llocs del món i no molt llunyans, se segueix duent a terme aquesta pràctica…
    A part de reflexionar sobre aquest tema a partir del text de l’Ariadna, podríeu dir-me què és una píxide i comentar la decoració de la que encapçala l’article?

  2. Alissa Komarova

    Esta molt be la hisoria, no sabia que les dones Espartanes eren més lliures i que podien anar a la palestra!!
    Aquesta història es sembla una mica a una que vaig llegir en Aracne la semana pasada, perque tenen una mica la mateixa estructura.

  3. Margalida Capellà Soler

    Ja veig, Alissa, que a més de no venir a classe tampoc t’has llegit la part corresponent del llibre!

  4. Ariadna Jiménez

    Ave!

    Un píxide és un recipient grec de terrissa, de forma cilíndrica, sense nanses i amb tapa.

    A la imatge es veuen tres dones filant al gineceu.Pot ser que la roba que porten sigui un quitó(χιτών), ja que la que esta de peu, la seva túnica té mànigues, com també una de les que esta sentada.
    A sobra del quitó pot ser que portin un himàcion(ἱμάτιον).

    Espero que os agradi el meu text.

    Vale!

  5. Jessica Llavero

    Un text molt ben documentant. Respecte a la pregunta de la Teresa, una píxide, és una caixa petita que s’utilitzava de joier o de tocador. Es conserven bastants provinents de les illes Cíclades del mar Egeu, són de gran qualitat artística i sovint solen ser de terrisa i en el cas de la píxide de la imatge, no té nanses i és de forma cirular, culminada amb un petit agafall.
    Es poden veure tres dones al gineceu, diria que dos gregues benestants i una esclava. Les tres porten un himàcion i un quitó a sota. Les dones estan entre teles, suposo que estatarien filant. Les dones dels laterals sembla que no portin el cabell recollit, cosa que la dona grega, he escoltat, no acostumava a fer, suposo que serà així ja que estan tancades al gineceu, a la intimitat.

  6. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Si ajuntessim les definicions de píxide de l’Ariadna i la Jéssica tindríem una visió completa d’aquest tipus de ceràmica, ja que l’una s’ha deixat l´ús i l’altra les característiques. D’altra banda, heu après a precisar molt l’anàlisi iconogràfica, me n’alegro!
    Un bon text també, Ariadna.

  7. Blanca Pérez

    Salve!

    Aquest text em sembla interessant pel que diu de que si sigues una altra persona la seva vida seria millor. Aquest tema l’he sentit molt identificat amb l’actualitat, ningú es conforma amb el que té, necessitem pensar que si fossin o tinguessin unes altres qualitats estaríem més feliços, cosa que a vegades em passa a mi encara que crec que tindríem que començar a pensar en les coses bones que té ser com ets, haver nascut on has nascut, etc; en canvi de pensar en com ens agradaria ser o estar.
    La veritat es que el que acabo de dir no té molt a veure amb el llatí però és el que m’ha vingut al cap quan he acabat de llegir el text.

    Espero que us hagi agradat i Vale!

    Blanca Pérez.

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Blanca, a partir dels articles que has triat per comentar detecto grans inquietuds per part teva, que estic segura que et portaran a ser una gran periodista. Has de tenir ben clar que tots els aspectes de la vida tenen relació amb el món clàssic, grec i llatí, i que si aconseguim entendre com eren, com pensaven i fins i tot què sentien els nostres predecessors, podrem mirar al futur amb una base ferma i segura. A mida que avancis en el món clàssic ho aniràs entenent, n’estic segura.

  9. Andrea Muñoz

    M’ha cridat molt l’atenció com ens transmet els teus sentiments i la teva opinió a través d’aquests text. Quasi ningú estem contents amb el que tenim i sempre volem més.Si em permetreu diré que la societat d’ara es una mica egoista.
    M’agradaria aprofundir el tema del matrimoni i com era tractada la dona en l’època grega. En el text la protagonista es sent infeliç i anguniosa perquè sap que ella no tria casar-se ni enamorar-se sinó que són els seus pares i ells no escolten els seus sentiments.
    Casar-se per als grecs era necessari ja que calia un hereu perquè es es fes càrrec de la hisenda familiar i per aconseguir el prestigi que els solters no tenien. El pare de la nuvia signava el contracte familiar i s’establia un dot que havia d’aportar la núvia, després es feia la celebració i a continuació anaven a viure a casa dels pares del nuvi
    L’home quan es casava ja era adult tenia aproximadament trenta anys per contra, la dona només tenia quinze. No es valorava la dona, el home tenia la màxima autoritat per decidir, també sobre la dona els esclaus i els fills. Si no tenien fills perquè no podien una opció era adoptar i l’altra l’home podia repudiar la dona, tornava el dot esmentat anteriorment i es tornava a casar amb una altre. Si tenien un fill, ho feien saber. Si era nena penjaven un floc de llana a la porta i si era un nen un ram d’olivera. Una setmana després el pare decidia si el nen o nena podia formar part de la família i això es feia en una festa anomenada les amfidròmines
    L’home es passava tot el dia fora de casa ja que es dedicava als negocis o a la política. Anava a fer la compra per així mantenir conversacions amb altres ciutadans. També dedicava part del seu temps en el seu físic, anava al barberia o al gimnàs. Per diferència, la dona estava tot el dia a casa, fent les activitats domèstiques, preparaven el menjar, educaven els fills i teixien roba.
    He arribat a la conclusió que hem evolucionat bastant però que encara es veuen casos aixi on la dona no té drets, no té poder de decisió i l’home esta per sobre seu. On els homes les miren per sobre de les esquenes pensant que són inferiors i que no poden fer el que ells fan. Obligades a unes normes o lleis que ells estableixen. Hi han molts casos de masclisme i violència de genere per aquestes raons i també hi han països on encara tenen aquesta mentalitat i aquestes costums.
    Ens veiem!

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    M’ha agradat molt la teva reflexió, Andrea, realment no estem tan lluny d’aquella època com pot semblar.

  11. Anna Ferrón

    Χαίρετε!

    Respecte ho estudiat a classe, l’article explica amb claredat la vida de les noies en la seva infància i adolescència, al gineceu, el lloc on passaven gairebé tot el dia amb les seves mares que filaven i brodaven quitóns o peples i mentres elles jugaven , en relació amb el gineceu em ve a la ment un text de Llucià treballat a classe on també es deia que les mares molts cops es quedaven allà perquè si havien de sortir al carrer, havien de maquillar-se exageradament per aparentar la seva bellesa, als homes. Altre tema que hem estat treballant i que en la meva redacció de vida quotidiana vaig incorporar és la simposi, en el meu cas, parlava com si fos un home , en canvi aqui es com una dona.

    · Podríeu dir-me què és una píxide i comentar la decoració de la que encapçala l’article?
    Una píxide es una caiga petisa de cerámica delicada , que s’utilitzaba per guardar cosmétics, joyes io a tres objetes pertanyents a una dona. A la imatge és veu una píxide que representa a tres dones al gineceu que estan teixint .

  12. Iria Rael

    Salve!!
    M’he llegit bastants articles de recreacions de la dona grega i llatina, i pensó que aquest és el primer en el que has pogut transmetre Els teus sentiments i la teva opinió, la veritat jo pensó que es una recreació Molt ben estructurada i representada.
    A l’època hi havia molt masclisme i els homes eres superiors a les dones, la veritat pensó qué això va acabat millorant Tot i que encara es dona en alguna païssos del món Més que altres.
    Com a exemple podem veure que l’Home surtia de casa i feia coses que en canvi la doma no podía fer, ella estaba tancada tot el día a casa.

  13. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    Aquest article que tracta sobre les emocions d’una jove grega abans del seu casament és obra de l’Ariadna Jiménez Ferrer, alumna de Grec de l’1.2.
    L’article s’estructura en una imatge, la narració d’una noia grega, el nom de l’autora i el curs.
    El fet que el pare de la noia i el seu futur marit firmessin l’acta de matrimoni d’ella amb ell (ἐγγύησις, mot possiblement relacionat amb ἐγγύς) ens mostra fins a quin punt la dona a l’antiga Grècia no era considerada una persona, sinó una propietat d’un home, primer del pare i, després, del marit. Si no tenia cap familiar viu, era lliure però, al mateix temps, moltes vegades es trobava submergida en l’extrema pobresa, ja que a Grècia les dones no podien tenir propietats). A l’antiga Grècia, per a un home tenir una dona per muller era el mateix que tenir un gerro o un cavall. Una mostra d’aquest tipus de mentalitat és el fet que l’esclavització sexual de dones en temps de guerra, fins i tot de territoris no enemics, es feia de manera pública. Per exemple, quan Ἀγαμέμνων (Agamèmnon) va prendre Briseida a Ἀχιλλεύς (Aquil·les), aquest es va enfadar perquè opinava que se li havia robat una propietat, no per cap consideració humanitària ni amorosa.
    La vida familiar estava regida pel pare. A Atenes el pare de família no tan sols s’ocupava del culte familiar, sinó que disposava de la màxima autoritat sobre la dona, els fills i els esclaus. El tractament donat a les dones no era gaire diferent del dispensat als esclaus. Tant l’esclau com la dona eren propietats del cap de la casa, és a dir, del pare i espòs. La família no era comunitària sinó patriarcal i jerarquitzada. Tot i això, la dona també donava ordres als esclaus. Un altre punt del masclisme imperant a l’antiga Grècia és el fet que la dona havia de ser casta, no podia tenir relacions fins que es casés i no podia sortir del gineceu sinó per assistir a la meitat de festes de la ciutat a què li estava permès participar-hi i per anar a buscar aigua a la font. En canvi, l’home podia flirtejar amb moltes dones, podia tenir relacions sexuals abans del matrimoni i, per descomptat, sortia fora de casa a treballar i per tant era autònom econòmicament parlant. També podia anar a l’àgora a parlar i a discutir amb altres homes.
    La píxide és un un recipient grec elaborat amb ceràmica, en forma de cilindre, sense nanses i amb una tapa. Les píxides podien tenir la funció de caixeta per guardar-hi joies o de tocador.
    Actualment, una píxide també pot ser una copa metàl·lica amb tapadora, on s’hi guarden les hòsties consagrades.
    A Esparta, els marits, quan no participaven en una guerra, s’estaven entrenant i els fills marxaven de casa als set anys per passar a entrenar-se en campaments militars. Les filles es quedaven a la casa familiar fins que eren raptades i es casaven a la força, ja grans. Així doncs, la vida familiar no tenia gaire importància en la societat espartana. A més, en estar sovint el marit fora de la llar, elles tenien una gran autoritat sobre fills i filles. A Atenes, les dones només sortien del gineceu en tres tipus de circumstàncies: per participar en la meitat de cultes de la ciutat, llevat d’alguns rituals (sobretot de sacrifici), per anar a plantar les tendes durant tres dies a la Pnix, a l’oest de l’acròpoli d’Atenes, en el mes de Pinapsió (inicis de Novembre i per a un altre acte plenament quotidià: anar a buscar aigua a la font. En conseqüència, moltes relacions extramatrimonials, en la vida real i els mites, tenien lloc en el camí al doll d’aigua. Quan les dones sortien fora de casa, en senyal de fidelitat al tutor masculí (marit, pare, germà i fins i tot fill gran) i per evitar semblar provocadores, utilitzaven l’himàcion, peça de roba rectangular que es pot fer servir com a vel. En la cultura grega, es creia que el fet que les dones portessin himàcion quan sortien de casa ajudava a protegir-les de possibles agressions i, fins i tot, violacions. A Esparta, les dones anaven a les palestres amb els joves i practicaven la cursa, el pugilat, el llançament de disc i el de javelina per enfortir-se i no sentir dolor en els parts. Licurg va ensenyar les donzelles a desfilar, dansar i cantar en alguns cultes nues i davant els joves. La nuesa no era considerada una vergonya; eren habituals el pudor i la no existència de libidinositat en auqests balls. S’educava les dones en la senzillesa i se’ls fomentava l’autoestima. Aprofito per fer una aportació meva: el fet que, en la Grècia antiga, al contrari dels homes, les dones s’ornessin molt, formava part de la cosmovisió masclista segons la qual la dona no té valor per si mateixa, sinó per la seva riquesa i capacitat productiva. A l’antiga Esparta, tant l’homosexualitat femenina com la masculina formaven part de l’educació per al matrimoni. La diferència d’edat en el casament d’homes a l’antiga Grècia era la següent: l’home estava prop de tenir trenta anys quan es casava, mentre que la dona a penes en tenia quinze.
    En canvi, a Esparta les dones es casaven per rapte i ja madures.
    La situació de la dona a Esparta, més justa i igualitària que a la resta de polis gregues, va provocar que els atenesos consideressin les espartanes com a dones sexualment lliures. Tant era així que fins i tot moltes dones espartanes van tenir fills amb ciutadans no espartans, a causa de les llargues absències dels seus marits. Aquest fenomen s’anomena poliàndria.
    Això sí, les nenes mai no anaven a escola i només sabien el que les mares els havien ensenyat al gineceu, tant a l’antiga Esparta com a la resta de Grècia.
    A l’antiga Grècia, el destí dels nens i de les nenes, respectivament, estava marcat des del seu naixement. Si naixia un nen, els pares penjaven un ram d’olivera a la porta però, en canvi, si era una nena, penjaven un floc de llana. El significat és el següent: els homes estaven destinats a treballar al camp o en qualsevol altra ocupació, mentre que les dones s’ocuparien de teixir la roba, manar les esclaves, preparar els aliments, anar a buscar aigua a la font, fer conserves, educar els fills… La religió no deixa de ser un reflex de la concepció grega de la dona, igual que la Bíblia en la cultura hebrea. En totes dues cultures, la dona era considerada com el sexe dèbil. Per culpa de Πανδώρα (Pandora), l’home viu a la terra, pateix, ha de treballar i està arriscat a sofrir malalties, segons la mitologia grega. D’aquí ve tota la intenció de “protegir-la”. En conseqüència, es va crear un atmosfera masclista que discriminava la dona i la mantenia tancada al gineceu, llevat d’excepcions.

  14. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Pau, ves amb compte. Havies afegit el comentari d’un altre article ·Casada i conformada”. Si et va millor pots redactar el cometari en un altre espai i després enganxar-lo al bloc, però has de mirar de no cometre aquesta mena d’errors.

  15. Robert Cepeda

    Una recreacio bastant completa, el tema del masclisme es repeteix molt pero no es per menys ja que per a una dona jove ha de ser tot un infern esta a casa i a sobre no tenir una bona situacio economica que nomes es pot solucionar per un matrimoni de convinencia, l’article te molt de sentiment i ens fa comprendre les emocions, suposo que no era gens facil ser una dona a la antiga Grecia

  16. abrilramosa

    Salve!

    Penso que segurament a aquesta edat les noies es deurien començar a preocupar més per quin seria el seu futur. No era com ara, que podien estudiar, treballar i viure la vida que elles vulguessin, moltes vegades juntaven a dos persones per l’interés econòmic.

  17. Pingback: Arriba la primavera: A quin mite correspon aquesta flor? | El fil del mite grec

  18. ariadnaruiz

    Salve!
    És una llàstima que les dones haguessin de casar-se sent nenes, no tenir tants drets i sobre tot que el matrimoni sigués com un contracte.

    Es suposa que el matrimoni es un acte d’amor per a estar tota la vida amb la persona que estimes ( encara que actualment no durin gaire) i no un contracte en el que importa són els diners i les aparències.

    A més a més, quan la dona es casa, s’ha de quedar a casa cuidant dels fills, de la casa, fent les administracions… si eres de classe alta l’únic que havies de fer es manar les esclaves, podies estudiar i com a mínim vivies una mica millor. Per no dir les pobres esclaves que aquestes eren les que pitjor ho passaven, i més d’una de ben sagur que va ser violada pel seu propi amo.

    Estic d’acord amb el fet que els romans de tontos no tenien res, però en aquest cas em sembla pèssim que creguessin que les dones eren inferiors i que sempre en els mites o les històries les possesin com les dolentes i cruels! En definitiva, em sembla molt injust!

  19. afrodita

    Una nena a Grècia.
    Des de que era petita sempre he estat tancada al gineceu amb la meva mare, la meva àvia i les meves germanes. Encara que a vegades, amb la excusa de ajudar a la meva mare a refrescar-se quan estava embarassada del meu germà petit, sortia al pati interior de la casa, això era un privilegi, les meves germanes no han aconseguit sortir mai. La meva mare i la meva àvia sempre ens cuidaven i ens ensenyaven des de ven petites. Recordo quan era ven petita, quan la meva mare em vestia amb el pitó i les sandàlies, i me n’anava a jugar amb unes nines fetes de drap, que feien les meves dos germanes grans mentre la meva àvia les ensenyava a cosir. Jo sempre he volgut ser com la meva germana gran, sobretot de petita que veia com la mare li ensenyava a posar-se guapa, amb el seu maquillatge, es pintava les pestanyes i es ressaltava els pòmuls, jo sempre volia ser com ella i arribar a aquella edat en que la meva mare m’ensenyes a posar-me guapa. Quan ja vaig ser lo suficient gran perquè la meva mare i la meva àvia m’eduquessin, és a dir, m’ensenyessin a cuinar, treballar la llana i el teixit, portar la casa, i quan era una mica més gran a preparar les celebracions que el meu marit desitgi en el futur i portar els esclaus, vaig deixar les nines per començar a aprendre a ser una bona esposa. Però no creieu que era gaire gran, tindria uns set anys quan ja vaig començar a ajudar a casa. Allà la meva segona germana gran ja no hi era a casa, ella ja vivia amb el seu marit des de feia un parell d’anys i des de el dia del seu casament ja no el he vit més, en canvi al seu marit el veig cada dos per tres anant a comprar quan els esclaus no van, a la caverna amb els amics…I la meva germana gran, la que des de petita he desitjar ser com ella , també es va cassar, fa ja tres anys, el seu marit va morir per una malaltia i s’ha quedat a càrrec del seu sogre, i quan el seu fill sigui lo suficient gran passarà a ser càrrec d’ell, és a dir, que tampoc la veig des de fa molt de temps. La meva mare i la meva àvia no estaven gaire contentes amb mi perquè no sem donava gaire bé portar una casa i volien casar-me el més aviat possible, així que em passava dia i nit esforçant per poder ser una bona dona grega, fins que vaig aprendre, fins i tot, a dirigir als esclaus i preparar la celebració d’un simposi per els amics del meu futur marit. Ara ja tinc catorze anys i dintre de poc, igual que les meves germanes gran em toca anar-me’n de casa, he de casar-me amb el meu futur marit, i això no passarà dintre de molt, perquè ja he tingut el plaer de conèixer al nuvi. I sincerament crec que he sigut una noia bastant afortunada, perquè de tots els homes de vint anys que he arribat a veure ell es el millor, i com tampoc podria negar a casar-m’hi amb ell perquè ho decideixen els meus pares, estic preparant el meu casament amb il•lusió, encara que em sàpiga greu deixar a la meva mare i la meva àvia soles, i sobretot deixar la meva infància enrere.

  20. Raquel Martínez i Maria Popovich

    Χαίρετε!
    Trobo que aquest article no ens queda tan lluny com sembla… Ja que el matrimoni de conveniència ha existit al llarg del temps és més, encara avui dia en segons quins països el matrimoni es un contracte que fan els pares respecte els seus fills. Nosaltres no estem d’acord amb aquest contracte ja que els fills no poden decidir lliurement, encara que en aquest cas aquesta jove, al no conèixer al seu futur marit, ja s’imagina un prototip d’home ric, pensant en tots els luxes que podrà tenir gràcies al seu estatus social.
    La major part dels matrimonis no eren eficaços pel fet de que no eren compatibles, o bé hi havien infidelitats, o també si la dona no era capaç de tenir fills.

  21. Erola Such Tormo

    XAIPETE!

    Una recreació fantàstica!
    Crec que ha fet una bona recreació de les diferents classes socials de l’època i del que suposava una vida atenesa per a una noia en edat de casar-se.
    Fantàstc.

  22. Juls París

    Salve!!

    M’agradat molt com a partir d’aquesta recreació he pogut possar-me a la pell d’aquesta nena de l’antiga grècia.
    Actualment ens queixem per tot; els estudis, la feina, la familia, el que tenim i el que no tenim, els problemes amorosos… i la meva pregunta és: si visquessim en aquella època on les dones eren tractades com a objectes, com ens sentiriem i com reaccionariem? Per sort la nostra societat a evolucionat, en uns llocs més que en d’altres, per mala sort.

    Casar-se per als grecs era necessari ja que calia un hereu perquè es es fes càrrec de la hisenda familiar. L’home quan es casava ja era adult teniaaprox 30 anys, la dona només en tenia quinze. En aquella societat no es valorava la dona, el home tenia la màxima autoritat per sobre la dona els esclaus i els fills. Si no tenien fills perquè no podien una opció era adoptar, l’altre opció era casar-se amb una altre. Si tenien un fill, ho feien saber.Una setmana després el pare decidia si el nen o nena podia formar part de la família i esfeia un dia de festivitat.
    L’home es passava tot el dia fora de casa, es dedicava als negocis o a la política. Anava a fer la compra per així mantenir conversacions amb altres ciutadans al fòrum. També dedicava part del seu temps en el seu físic. La dona en canvi , desde ben petita, estava tot el dia a casa, fent les tasques domèstiques, preparaven el menjar, educaven els fills i teixien roba.

    Vale!!

  23. sanchez.cano

    Xaipete!!

    M’agrada molt llegir aquestes recreacions per que em fa identificar-me amb la gent d’aquella època.

    Amb aquestes recreacions em fa pensar que pel fet de ser dones ja no tenien les mateixes capacitats i els mateixos privilegis. Ja que no podien anar a l’escola, no podien casi ni sortir de casa, amb prou feies podien fer el que els agradava, havien d’estar molt pendents de la casa, de la feina diaria i dels seus marits- Penso que afortunadament la societat ha cambiat i ens ha aportat millors condicions de vida per les dones.

    Es trist però les dones tenien un objectiu bàsic a la vida, que era cuidar de la casa i l’educació dels fills.

  24. Clara Galiano Rodriguez

    Χαίρετε!
    M’ha agradat molt aquest article i el seu contingut, m’agraden molts els comentaris i opinions dels demés respecte aquests tema per que em sento molt identificada i et fa posar en la pell de la dona de l’època.
    És una pena que a hores d’ara després de tot el temps que ha passat la visió femenina encara no se li doni la importància que hauria de tenir encara que les coses han canviat cap a millor, però, malgrat això hi han molts països no molt llunyans que els pares encara decideixen el futur de les seves filles i aquestes no poden opinar per que no tenen veu ni vot en aquest cas.
    Hi han moltes opinions masculines que alegrement han canviat el seu pensament al llarg del temps i han vist que la dona pot fer moltes més coses que el treball a casa i l’educació dels fills, i han vist que tant la dona com l’home poden fer el mateix treball i amb el mateix rendiment per poder així viure en un món on n hi ha ningú exclòs ni molt menys menyspreat.
    Per aquest motiu, crec que aquest article mostra molt bé el paper de la dona en aquells temps i mostra les seves habilitats en la vida quotidiana.

  25. Sebastián Lindo A

    Xaipete
    Aquest relat està escrit des del punt de vista d’una noia jove a l’antiga Grècia a punt de casar-se. La protagonista es passa la major part del temps al gineceu. El gineceu era una cambra a les cases de la Grècia antiga per ús exclusiu de les dones.
    Les dones eres molt submises als homes, sortien poc de casa, se les vigilava molt i passaven molt temps al gineceu.

  26. Clara Campos Rovira

    Hola!
    M’ha agradat la visió des del punt de vista d’una noia de baixa classe social.
    Es pot veure com la noia se sent desgraciada per la vida que li toca viure, per no poder decidir casar-se i enamorar-se, sinó haver de conformar-se amb el que volen els seus pares. I a sobre casar-se amb un home que tenia el doble d’edat que elles, que si fos per amor, ho veuria molt bé, però si és per conveniència, ho veig fatal.
    El que no entenc és com un pare pot acceptar que la seva filla sigui tractada com a un objecte, perquè és el que donen a entendre, com pot cedir a què es casi amb algú que no l’estima o que no tingui drets, per molt que també li afavorís a ell, ho trobo vergonyós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *