Mireu quina coseta! A veure si endevineu quin nom de lletra grega li he posat? S’hi representa virtualment la majúscula i la minúscula. S’hi hagués estat un gos li hagués posat Argo, oi que sabeu per què? Però ha nascut gosseta i el rap de les lletres gregues del Deka m’ha ajudat a posar-li nom. Ja sabeu el nom de les lletres gregues? les majúscules i les minúscules?
Que tingueu un bon curs!
Valèria
5è Primària
En el claustre de la catedral de Barcelona, prop de l’antic temple romà, crida l’atenció un esbart d’oques. Generalment n’hi ha tretze perquè simbolitzen els anys de Santa Eulàlia, però potser són les descendents de les oques sagrades del Capitoli a Roma. Les oques claquen davant la presència d’estranys i els romans les utilitzaven com a guardianes de les propietats, tot i que també en feien fetge.
Consagrades a la deessa Juno Moneta -aquella que adverteix- van salvar en una ocasió els romans quan Roma es trobava assetjada per la gent del nord, els gals. Hi hagué lluites aferrissades i els romans es varen refugiar en el Capitoli. Tota la ciutat era una flamarada i va fer acte de presència un nou enemic: la fam. Tot i que els venien ganes de cruspir-se les oques sagrades, no ho feren i tanta de sort ja que s’esdevingué una nit que un jove romà molt intrèpid, anomenat Manlius, va veure interromput el seu son pel claqueig de les oques sagrades. Els ànec no deixaven el seu clan al mig de la nit. Manlius s’apropà a la muralla i es trobà fit a fit amb un gal. L’estimbà i les oques no pararen de fer escàndol fins que despertaren tots els defensors i varen córrer al combat. No cal dir que guanyaren!
The Comic History of Rome
És curiós perquè a Palma al costat del mur Manli també hi ha encara un estany d’oques.
Tomeu
Un turista mallorquí a Barcelona
Logo original de la Carme Rosanas
Al Facebook vàrem fer difusió a través de Fildelesclàssiques Aracne de la crida homenatge amb aquest vídeo:
Tot just acabo de llegir l’apunt d’homenatge publicat a El Fil de les Clàssiques i seguint amb els referents clàssics aquí us deixo un poema de Màrius Torres perquè en gaudiu de la lectura, el comenteu i el compareu amb aquest altre de Muriel Rukeyser.
Dos apunts d’estiu del nostre bloc Aracne, un llibre i una notícia de la televisió grega, m’han portat a la recerca apassionada de l’Atlàntida i de grans civilitzacions, com és el cas de la minoica, així com de visionaris com Heinrich Schliemann, Arthur Evans, Spyridon Marinatos… Què en sabeu? Què n’opineu?
L’Atlàntida, el continent perdut:
Com era l’Atlàntida dels minoics?
Gaby
