Numerals i etimologies: IX, X, XX

En la setmana de la ciència d’aquest any, a mi m’ha tocat mostrar-vos  i ensenyar-vos els numerals IX, X i XX.

En el cas del numeral IX, novem, l’ètim del qual és nov-, podem observar que l’arrel del mot patrimonial ha canviat, ja que ha perdut -em, igual que la desinència de l’acusatiu en els substantius, i la -v- amb el temps ha esdevingut una -u, que donaria l’actual número nou.

L’ètim de l’ordinal XX, vigesim- ha experimentat un canvi en l’ordinal ètim, ja que la C de l’ordinal llatí viCesimus ha esdivingut una G, que acabrà donant en els nostres dies l’ordinal “vigèsim”. És molt probable que hagi estat influenciat per el cardinal llatí viginti.

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM
IX novem nov- nonus, -a, -um non-
X decem dec- decimus, -a, -um decim-
XX viginti No n’ha donat vicesimus, -a, -um vigesim-


Annia García

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Urbanisme de Bàrcino

Tal com anunciava l’article Cap a Bàcino s’ha dit, el passat 14 d’octubre els alumnes de batxillerat i 4rt d’ESO que estudiem Llatí de l’Instiut Isaac Albéniz vam visitar el Museu d’Història de de la Ciutat de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de l’urbanisme de Barcelona des de l’època romana.

A continuació, explicarem les diferents parts de la ciutat antiga i la seva utilitat:

Els dos carrers principals que s’encreuaven al forum eren el Decumanus maximus, que anava d’est a oest per l’actual carrer Jaume I i carrer Ferran, i el Cardo maximus, que anava de nord a sud per l’actual carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe. Els dos anaven a parar a la sortida de la ciutat i es trobaven a l’actual Plaça de San Jaume.

El forum es trobava al centre de la ciutat i era el punt de reunió de la societat lliure. Es trobava a l’actual Plaça de Sant Jaume, on encara es concentra el poder de la ciutat, com el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Al costat d’aquest, trobem el temple d’August, el qual està dedicat al primer Emperador i fundador de Bàrcino. Era un edifici de planta rectangular, sobre podium, hexàstil i perípter, on se celebraven cerimònies religioses però sempre a l’exterior de l’edifici. En l’actualitat només n’han sobreviscut quatre columnes, que trobem al carrer Paradís.

Per últim, les muralles, construïdes al I a.C, van ser contínuament millorades per aconseguir una major protecció de la ciutat de Bàrcino. Si ens situem a la Plaça de la Catedral, les seves restes són ben visibles i encara més al cantó de la Via Laietana. Hi ha dos arcs que són els aqüeductes, encara que no són de l’època, però es van decidir mantenir per mostrar la importància de l’entrada d’aigua a la ciutat emmurallada de Barcino.

Planta de la ciutat, extreta de l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995), que il·lustra un article d’El Fil de les clàssiques sobre la recuperació de la muralla.

Podeu trobar un plànol en alçat i més informació a l’article Bàrcino.

Knarik Badoyan, Ana Pardo, Thaïs Jiménez

1r batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: θ’ ι’ γωνία

Com no podia ser d’altra manera, els alumnes de Grec i Llatí també havíem de participar en la Setmana de la ciència.
Pel que fa a la meva tasca, jo m’encarrego dels nombres θ’ i ι’, que equivalen al 9 i 10. A més de numerals, també treballaré amb la paraula γωνία. Això ens servirà per la recerca de paraules de caràcter científic que continguin aquests ètims.

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM
θ’ ἐννέα ennea- ἒνατος, -η, -ον no ha deixat ètim
ι’ δέκα deca- δέκατος, -η, ον no ha deixat ètim

Enunciat Traducció Ètim
γωνία, -ας (ἠ) αngle -gon

Jéssica Llavero

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

La restitució dels marbres del Partenó

Des  que es va construir el nou museu de l’ Acròpolis a Atenes, s’ha iniciat de nou una discussió pel retorn dels marbres del Partenó, que un dia, l’embaixador britànic Lord Elgin i altres, procedents d’altres països, van endur-se amb l’argument de que a Grècia no hi havia espai suficient ni les condicions necessàries per a que es poguessin conservar en bon estat.

Com es natural, essent part del seu patrimoni, els grecs ho reclamen. S’han fet diverses intervencions  per donar suport als grecs, com per exemple aquesta campanya online que apareix en un apunt d’Aracne.

Jo opino que, ja que formen part d’un dels monuments arquitectònics més importants, per no dir el que més, de l’art grec, tenen tot el dret a demanar-los. A més, té un valor molt emocional pels atenesos, i no trobo bé que altres països en treguin benefici. Però tot i així, se’ls ha d’agrair tot aquest temps que els han conservat, perquè potser si no fos per ells, ara mateix no en podríem parlar-ne.

El British Museum, principalment, a diferència d’altres com el Vaticà, és el que es nega a retornar-los, i s’argumenta dient que la civilització grega té una gran importància en les arrels de les cultures europees i que mereix formar part de l’exposició dels museus més notables. Què n’opineu vosaltres?  Han o no de tornar els marbres al seu lloc d’origen? Quan han de tornar?

En aquest vídeo, apareixen tots els marbres i tresors que van ser expoliats del Partenó, i que ara es troben al British Museum de Londres:

Us els imagineu en color?

Laura Galán

2n de Batxillerat