La Caixa avui celebra cent anys de l’obertura d’una oficina al carrer Girona de Tarragona. Durant tot l’any, l’entitat ho celebrarà amb un programa d’una vintena d’actes culturals i socials, que arribarà a tretze municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. A principi de maig s’estrenarà a Catalunya, en una carpa a la plaça Verdaguer de Tarragona, l’exposició itinerant i de gran format Romanorum Vita; però abans s’estrenarà a Saragossa. Ha estat comissariada per Enric Seritjol, president del grup tarragoní de reconstrucció històrica Projecte Phoenix, i per Magí Seritjol, director de Tarraco Viva. De fet, la mostra vol recollir i exportar l’esperit d’aquest festival tot recreant, mitjançant l’ús d’eines audiovisuals, la vida quotidiana en un carrer o una casa d’un patrici romà. Per anar fent boca aquí en teniu un tastet:
Per cert, els romans tenien armaris? Sabeu on guardaven la roba de la llar?
Seguint l’activitat proposada a classe per la Margalida i avaluada al Moodle de llatí, l’ Èric i l’Edgar ens presenten els seus gossos, quina monada!, tal com ja ho havien fet en Ruben i l’Oriol amb la Dana, la gossa dàlmata d’en Ruben. Quin regal més bonic per a les nostres mascotes! Qui més s’hi anima! És una oportunitat única per presentar les vostres mascotes en llatí i a Aracne! No la desaprofiteu!
Aquesta setmana l’equip itinerant de Divendres, el programa que presenten cada tarda a TV3 Xavi Coral i Espartac Peran, s’ha desplaçat fins a Caldes de Montbui per desgranar al públic els aspectes més importants de la cultura i les tradicions de la vila vallesana. I com no podia ser d’altra manera, per ambientar la primera connexió d’ahir dilluns van escollir les termes romanes de Caldes, des d’on el regidor de cultura i una experta en hidroteràpia van parlar de les propietats terapèutiques de les aigües termals i la idoneïtat de l’emplaçament escollit en el seu dia pels romans.
Tal com vam fer el curs passat per contextualitzar la tragèdia que us tocava llegir al segon trimestre, la Medea d’Eurípides, enguany hem de parlar de Sòfocles, el tràgic per excel·lència. Pare d’herois i heroïnes que no poden ser anomenats d’altra manera que “sofoclis” i del recurs de la ironia tràgica, aquest literat és molt diferent del creador de personatges desenfrenats, en la seva majoria femenins, com la Medea de l’any passat, a qui finalment un “deus ex machina” rescatava en companyia dels cadàvers dels seus fills.
No és estrany, doncs, comprovar que el recorregut vital dels dos personatges es correspon perfectament amb la diferent concepció de la creació literària i amb la distància que separa els protagonistes de les seves obres.
Visioneu aquest documental i responeu les qüestions que el segueixen.
Quantes obres va escriure i quantes se’n conserven?
On va néixer i com es coneix el seu lloc de naixement?
Quins són els tres grans tràgics grecs i quina és la seva relació amb la batalla de Salamina?
Com descriu Diògenes Laerci la història de la tragèdia grega? Busca informació sobre aquest escriptor i sobre un altre historiador, l’obra del qual és esmentada també com a font més endavant.
Quines diferències s’estableixen al llarg del vídeo entre Sòfocles i Èsquil?
Quantes vegades va quedar en tercer lloc del concurs de les Grans Dionísies?
Quines obres se citen? Què en saps? El narrador s’equivoca en una ocasió a l’hora de citar un títol, ¿quin és?
Quin il·lustre amic va tenir Sòfocles? Què en saps, d’aquest personatge, i què els unia?
A quina edat va morir i just després de quin esdeveniment?
Al llarg de tot el vídeo se citen diferents fragments del corpus dramàtic de Sòfocles? Quin en triaries? Reflexiona-hi una mica…
Finalment, compara el que has après sobre el personatge de Sòfocles i el que explica sobre Eurípides l’article enllaçat al principi. Després de llegir Èdip rei, compara-la amb Medea i intenta establir paral·lelismes amb les diferències entre els respectius autors.
I per acabar, aquí us deixo també cites que m’acompanyen sempre i que, com d’altres que esmenta el documental, fan de Sòfocles un poeta amb majúscules. He triat fragments de la tragèdia Antígona, perquè l’Èdip rei, ple també de moments de grandesa i sensibilitat, ja tindrem temps de comentar-lo després de la lectura.
Dos són els moments d’Antigona que em corprenen especialment per la profunditat de les seves reflexions: l’estàsim primer, esmentat al vídeo, en què el cor s’admira de la grandesa humana, i l’estàsim tercer, un cant a l’infinit poder de l’amor, mireu si no com sona de la mà del gran Carles Riba…
EL COR:
Estrofa: Amor invencible en la batalla,
Amor, que enmig dels bestiars et llances,
que vas a les galtes suaus
de la joveneta a fer nit
i rondes més enllà del mar
i per feréstegues clastes:
de tu ningú no s’escapa,
ni dels celestes que no moren
ni dels efímers humans;
i el qui et té, tot d’una delira.
En fi, a mi m’impacta més dit en grec: ᾿´Ερως ἀνίκατε μάχῃ,…
