Conferències de llatí i grec a les Terres de l’Ebre

El passat dimecres dia 2 de febrer, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat que cursem les assignatures de llatí i/o grec, vam traslladar-nos fins a Tortosa amb la finalitat d’escoltar unes conferències destinades al currículum de selectivitat d’aquestes dues matèries. Les conferències van tenir lloc, més concretament, a l’Institut Joaquin Bau, l’alumnat del qual també hi va asistir juntament amb els alumnes d’altres centres. El professor de grec i llatí del nostre centre Francesc Franquet ens va acompanyar amb la professora Amparo Pallàs.

Les conferències es van dur a terme des de les 12h. fins a les 14h. La primera conferència va ser realitzada per la professora Mònica Miró, adreçada a la matèria de llatí. Va ser molt interessant ja que va relacionar els orígens de Roma amb la història de l’art, basant-se en el conjunt de llibres escrits per Titus Livi. La següent confeència la va oferir la professora de grec Montserrat Reig en la qual va establir una relació entre la literatura i les formes de govern a l’antiga Grècia.

Van ser dues conferències realment interessants i l’alumnat es va mostrar prou complagut en sortir del centre.

Sara Cano Roselló
2n Batxillerat-E
INS Ramon Berenguer IV
Amposta

pic_1111

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών·
(7)… Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

 


































Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec

Llatí, llengua mare

El meu treball de recerca, Llatí, llengua mare ha estat tutorat per la Teresa Devesa i és un treball d’àmbit clàssic en què em plantejo per què les llengües romàniques actuals tenen diferències, si totes provenen de la mateixa, el llatí.

Ara que ja he acabat el meu treball de recerca i l’exposició, el presento. L’objectiu quan vaig començar amb aquest treball va ser veure com el llatí havia canviat en el temps en les diferents llengües romàniques i buscar-ne la causa.  Per veure aquest canvi vaig decidir escollir la morfologia verbal d’una selecció de llengües romàniques que es parlen en l’actualitat i fer una comparació amb el llatí. Les llengües que vaig escollir han estat el català, castellà, francès, portuguès, italià i el romanès; aquest últim el vaig escollir per tal de poder demostrar que la proximitat geogràfica influïa en la semblança o diferència de la llengua amb el llatí.

Vaig escollir una sèrie de temps verbals, no els vaig fer tots, només els que vam treballar l’any passat a llatí, és a dir, el present d’indicatiu, l’imperfet, el futur imperfet, el pretèrit perfet, el plusquamperfet i el futur perfet. Tots els verbs en veu activa, ja que encara no havíem estudiat la passiva.

Com es veu a la presentació de powerpoint que vaig utilitzar per a l’exposició, el meu treball tenia un apartat teòric en què s’explicava la història de la llengua llatina i de les llengües romàniques. Aquest apartat va servir per saber d’on provenien exactament les llengües actuals, del llatí vulgar, el que parlava el poble i els soldats romans, els qui realment van ser els colonitzadors i els divulgadors de la llengua arreu d’Europa.

Un cop feta la comparació, vaig arribar a una sèrie de conclusions, les quals en un principi ja em plantejava però amb incertesa. Aquestes conclusions van ser, com ja he dit, la influència de la proximitat geogràfica amb el lloc de naixement del llatí, que com ja sabeu sorgeix a Itàlia, al Laci concretament. Llavors la lògica permet abans de fer la comparació, saber que l’idioma amb més semblances amb el llatí hauria de ser l’italià, ja que el lloc on es parla en l’actualitat i l’origen del llatí és el mateix. D’altra banda, fent la comparació, vaig detectar que la llengua més allunyada és el romanès, pel fet de la seva llunyania del nucli de l’imperi i per la colonització de la Dàcia, la més tardana. Aquests fets fan que la llengua que arriba a aquesta zona sigui un llatí vulgar més vulnerable, ja que els diferents colonitzadors, és a dir, els milites Romani, no tots provenien de la regió italiana, sinó d’arreu de les conquestes de l’Imperi.

A continuació podeu visualitzar el powerpoint que vaig utilitzar per dur a terme l’exposició:

Llavors plantejo les següents preguntes:

Si el català i el castellà provenen ambdues del llatí, per què presenten diferències? Quina creieu que és la més fidel al llatí? Per què?

Jessica Llavero

2.2 batxillerat

Cupido a “Romeu i Julieta”

Encara que vaig amb un dia de retard, ja que el dia de Sant Valentí era ahir, us publico aquest article de Romeu i Julieta, una de les històries d’amor més conegudes de tot el món.
He trobat en aquesta obra de Shakespeare, versionada per Miquel Desclot de l’editorial Proa, un referent clàssic que es repeteix diverses vegades: Cupido.
Aquí us deixo els fragments on s’esmenta aquesta deïtat romana.

Romeu: De veres, bon cosí, estimo una dona.
Benvolio: Veient-te enamorat, a això apuntava.
Romeu: Tens bona punteria! I bella, que és.
Benvolio: Un bell fitó és més fàcil d’encertar.
Romeu: Erres el tret: no la podrà encertar la fletxa de Cupido; ella és Diana, i armada amb una castedat segura els trets del dèbil arc d’amor atura.
Defuig el setge de galants paraules i resisteix l’assalt d’uns ulls guerrers, i a l’or que els sants abat no obre la falda: oh, és molt rica en bellesa, només pobra perquè la mort sabrà marcir aquella obra.

Benvolio: Ja no és bon temps per la loquacitat: no tindrem cap Cupido embenat d’ulls, amb el seu arc de fusta pintadet, com un fantotxe d’espantar senyores (…)

Mercutio: Tu manlleva les ales a Cupido i t’alçaràs per sobre de tothom.
Romeu: Tan endins m’ha ferit amb el seu dard que no em pot aixecar amb les seves ales, ans em lliga amb la corda del dolor (…)

A l’Empremta d’Orfeu, una companya de 2n de Batxillerat ha posat un fragment de la pel·lícula de Romeu i Julieta. És l’escena en que fan el ball on els dos protagonistes es besen per primera vegada.

Recordeu uns dibuixos animats que de segur miraveu de petits anomenats “Les tres bessones”? Varen fer un capítol on les tres nenes anaven a parar a la història de Romeu i Julieta, i gràcies a la meva companya Sílvia Espinach, he pogut posar aquestes dues fotografies on, en una, es veuen els dos enamorats juntament amb Cupido, i a l’altra la noia amb Cupido també.

Hi ha dues pel·lícules de Romeu i Julieta. Serieu capaços de trobar algun fragment en què s’esmenti  Cupido?
A quina pel·lícula l’heu trobat?

Cristina Álvarez
1r de batxillerat Grec i llatí