Emporiae MMXI: Es ven domus de luxe!

Photobucket

En plena crisi de construcció d’habitatges venem aquesta domus patrícia.  Evidentment no és nostra i no la podem vendre, però sí podem fer-ne un article.

A partir de la visita que vam fer a Empúries, hem volgut analitzar els diferents tipus d’habitatges que es podien trobar dintre i fora de les ciutats romanes. En aquest article ens hem centrat més en la domus de luxe (casa patrícia) . En les ciutats romanes es podien distingir tres tipus d’habitatges:

  • la domus tradicional, pròpia de la classe mitjana baixa (petits propietaris, artesans i comerciants);
  • l’habitatge de luxe de les classes privilegiades, i
  • la casa de pisos de lloguer, on s’apilaven els nombrosos treballadors urbans.

La domus que vam poder observar a la visita d’Emporiae era una domus de luxe, en la qual hi vivia una família patrícia, la que corresponia a la família de la nostra guia, la Julia, una dona benestant d’Emporiae que no parava de remarcar els seus orígens. De fet ens va ensenyar la casa de la família del seu marit, que era, per tant,  la seva des del seu casament, sense, però, oblidar la de la seva infantesa, que no varen poder veure ja que era molt visitada en aquell moment del recorregut.

Era una casa molt luxosa, mig romana i mig grega.  La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus, però estava dedicada als negocis i als seus locals com el tablinum o despatx,  magatzems i rebost.

Per a la vida privada hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny del soroll del carrer, amb una estructura copiada de la casa grega tradicional. Es basava en una concepció més oberta, més espaiosa, més  còmoda i més luxosa. S’estructurava al voltant d’un atrium: un pati interior envoltat de columnes, anomenat peristylum, al qual donaven les habitacions. El menjador on es va posar de moda la instal·lació del triclinium fet d’obra, també per menjar a l’estil grec, les cuines, les sales de rebre o exedres. Segons la Júlia hi feien unes festes que devien ser impressionants ja que els agradava molt mostrar l’esplendor i la riquesa de la seva família, ja que ells ho eren molt de rics!

La decoració d’aquesta part de la casa solia ser molt luxosa: les pintures murals cobrien les parets, i els mosaics, fets a base de minúscules peces (tessellae) que cobrien el terra de totes les estances. De mosaics n’hi havia de molt bonics! En varen poder veure uns quants durant el nostre recorregut. Fins i tot els sostres, en forma d’artesonat i de volta estaven decorats, però aquests no els varen veure ja que no en quedaven restes.  Tampoc faltava la instal·lació d’un sistema termal complet i de comunes. Així s’estalviaven haver d’anar als banys que, segons ens va dir la Júlia, no els agradaven massa ja que s’ajuntaven amb segons qui!, que feia feredat!

Anna Carmona i Andrea Ocaña

1r batxillerat

El grec altre cop a Rodamots!

Mots dorigen llatí

Aquests dies reprenem bells costums. Ha tornat RODAMOTS: cada dia un mot i aquí anem recollint els mots d’origen llatí i en fem una frase; a El Fil de les Clàssiques han tornat Ecce pictura, els llatinismes... i avui amb el primer mot grec de Rodamots, ja escrit en lletres gregues per insistència i agraïment de la Margalida, reprenem a l‘Aracne el Rodamots en grec.

Alumnes de grec d’arreu, doneu suport a aquesta bella iniciativa. Subscriviu-vos a Rodamots i aneu deixant en comentari sols els mots d’origen grec, i a més de la definició, l’etimologia i la frase pròpia en podríem posar els mots derivats.

El mot d’avui és dicotomia (ja saps què significa?) i l’explicació etimològica que se’ns dóna és la següent:

Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.

A llatí de 4t també estudiem els ètims, per tant podem treballar aquí també la pervivència del lèxic en català de l’ètim tomo-, -tom i –tomia, per exemple: tomografia, micròtom, craneotomia.

Irene

Quina lletra grega hi veieu?

Recordo que vaig començar a fer classes de grec quan un dia la Margalida ens va ensenyar fotografies de lletres gregues en el nostre entorn i ens va dir, mig en broma, que a partir d’ara patiríem de alfabetograecomania. Vaig arribar a casa i vaig vestir-me per anar-me a entrenament de voleibol, quan de cop m’estava posant la samarreta, em vaig adonar de que hi havia un lletra grega, la veieu?

 

Veieu la lletra grega amagada?

Cristina Berjano 1r Batx. Grec i Llatí

Si sabeu llatí, sabreu quin títol tinc!

Guardava amb gelosia aquest certificat. Tot just he començat les classes de llatí de 4t de l’ESO amb la Margalida i em plau compartir-lo a Aracne per tal que endevineu què és i comenteu per què està expedit en llatí. No creieu que l’any l’haguessin pogut posar amb números romans? Com seria? Sabeu què vol dir Dni?

Si cliqueu damunt la imatge, es farà més gran:

diplom

Aïda Espasa Vilardell
4t ESO Llatí