Ciència MMXI: la vaca

Photobucket

Fitxa científica

Nom vulgar: Vaca
Nom científic: Bos taurus
Descripció de l’animal: Mamífer ungulat perquè té les potes acabades en peülles. La vaca a més és un artiodàctil perquè té un nombre parell de dits. Pertany al grup dels cavicorns.
La vaca pot arribar a pesar 1.000kg, el seu pèl és curt i no espès. És de color fosc, vermellós, blanc o gris. La seva cua és llarga hi a  l’extrem te un floc de pèls.
Hàbitat: Segons el tipus productiu al qual pertany la vaca se les manté en un sistema o un altre d’explotació. Les races lleteres normalment es crien en un sistema intensiu. Les vaques de carn viuen a l’aire liure, es crien en extensiu.
Alimentació: Les vaques s’alimenten de farratges, concentrats i vitamines minerals
Reproducció: Mamífer

Photobucket

El mite

Amors de Júpiter: Io, Cal.listo, Alcmena, Europa i Ganimedes.

El riu Peneu regava la vall boscosa de Tempe. En una gruta tallada a la roca, manava sobre les aigües o sobre les nimfes. S’aplegaven allà els rius veïns, sense saber si felicitar o consolar Peneu pel destí de la seva filla Dafne, que havia estat transformada en llorer. Només hi mancava l’Ínac, que, amagat al fons de la seva cova, augmentava amb el seu plor el cabal i es planyia de la desaparició de la seva filla Io. No sabia si era viva o morta; però com que no la trobava enlloc, temia el pitjor.

Io quan tornava de veure el seu pare, Júpiter, déu del llamp i del ceptre celestial la va veure i la va voler fer seva; ella es va resistir i va intentar fugir, però  finalment Júpiter va fer cobrir tot amb una espessa boira perquè no els veiessin, i la va fer seva. La dona de Júpiter, que era Juno, acostumada a les seves infidelitats, va veure la boira en un dia tan clar i va baixar a la terra, sospitant l’engany del seu marit. Va aixecar la boira però només va veure Júpiter amb una vedella  que li va explicar que aquella vedella havia sortit de la Terra. La seva dona li va demanar com a regal i Júpiter va regalar la vedella a Juno perquè no descobrís la seva infidelitat. Juno va donar la custòdia de la vedella a Argos; la va fer portar  lluny del seu marit i, com que Argos tenia cent ulls, la podia tenir controlada a tota hora.
Argos sempre la vigilava amb 100 ulls, dos descansaven mentre  els altres vigilaven. Al mati la portava a pasturar i a les nits la tancava i encadenava.
Io era molt infeliç, volia implorar clemència però quan intentava allargar el braços no en tenia i quan intentava parlar, només li sortia un mugit. El riu, que no sabia que era la seva filla, li donava herbes. Io amb la pota va escriure unes lletres on explicava al seu pare la seva transformació.
Júpiter no podia suportar més el patiment de Io i va dir al seu fill Mercuri que matés Argos. Mercuri va baixar a la terra amb només un caduceu i, com si fos un pastor, pasturava unes cabres mentre tocava el flabiol.
Argos va quedar captivat amb la música del fabliol i va demanar a Mercuri que li fes companyia. Mercuri li va explicar la història de Siringa i Argos es va adormir. Mercuri li va tallar el cap amb la seva espasa. Juno va aplegar els ulls d’Argos i els va posar a la cua del seu animal favorit: el paó. Va castigar Io amb un tàvec i la va enviar mugint de dolor per tot el món. Quan Io va arribar al riu Nil, va alçar la seva mirada al cel i amb la seva mirada suplicava a Júpiter l’acabament del seu sofriment. Júpiter va demanar a la seva dona la fi del càstig i Io va recuperar el seu antic aspecte.
Io va acabar establint-se a Egipte, on va tenir un fill, Èpafos. Els egipcis l’adoraven com a dea i la van identificar amb Isis.

Alba Lorenzo

1r. Batxillerat

Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra

Enguany, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona ens hem presentat al concurs de la Viquilletra. Som un grup que estudiem les llengües clàssiques i la literatura catalana. Un dia vam començar a llegir el manuscrit deixat per Joan Maragall i reescrit per Carles Riba sobre l’obra Nausica. Va ser tanta l’emoció i el sentiment que ens va transmetre que ens vam animar a presentar-nos en aquest concurs i situar-la en els nostres dies. És per això que presentarem uns fragments seleccionats per tal que pugueu veure el sentiment d’una jove, Nausica, i el valent Ulisses.

A priori us ensenyem el vídeo de presentació del nostre grup Versos d’ara i de sempre.

Jordi Berdún

2.2 Batxillerat

L’Olimp, com te l’imagines?

 

ἡ μὲν ἄρ᾽ ὣς εἰποῦσ᾽ ἀπέβη γλαυκῶπις Ἀθήνη
Οὔλυμπόνδ᾽, ὅθι φασὶ θεῶν ἕδος ἀσφαλὲς αἰεὶ
ἔμμεναι. οὔτ᾽ ἀνέμοισι τινάσσεται οὔτε ποτ᾽ ὄμβρωι
δεύεται οὔτε χιὼν ἐπιπίλναται, ἀλλὰ μάλ᾽ αἴθρη
πέπταται ἀνέφελος, λευκὴ δ᾽ ἐπιδέδρομεν αἴγλη·
τῶι ἔνι τέρπονται μάκαρες θεοὶ ἤματα πάντα.

 

Tal havent dit, partí la dels ulls lluents, Atena,

cap a l’Olimp, on diuen que hi ha la seu per a sempre

ferma dels déus; ni vents la sotraguen, ni pluja la mulla

ni mai neu s’hi acosta sinó que tostemps s’hi desplega

sense núvols l’atzur, i una blanca lluor la corona.

És allí que es delecten els déus benaurats tots els dies.


Homer, ODISSEA VI 41-46 (trad. Carles Riba)

 

Un dibuix fet

Com t’imagines tu l’Olimp?

Diana