Africanus, captivat per la lectura

 

Durant un sopar d’estiu un amic em va parlar del llibre que el tenia captivat: Africanus.

El meu dia a dia no em va permetre trobar el moment de dedicació a tan vasta lectura fins que, fa poc, un dia, tafanejant en una llibreria d’ocasió, va caure a les meves mans la trilogia sencera de Santiago Posteguillo: Africanus. El hijo del Cónsul, Las legiones malditas i La traición de Roma.

Des que vaig començar no he pogut parar de llegir; en poc més de 15 dies he llegit, o millor encara, he devorat, els dos primers llibres. I no és feina fàcil atès el seu volum!
Evidentment el mèrit no és meu, és de la novel·la. Escrita amb un estil fàcil i amè combina perfectament la part documentada de la història i la trama de ficció.

Si tenim en compte que la novel·la està centrada en les confrontacions entre Cartago i Roma durant la segona guerra púnica i més concretament en el duel entre dos dels millors estrategues que la història ens ha fet arribar, Aníbal Barca i Publi Corneli Escipió, podem deduir que es tracta d’una lectura de marcat caràcter bèl·lic amb minucioses explicacions de totes les batalles i campanyes que van protagonitzar.
Cal afegir però algunes trames paral·leles basades en la intriga política, la lluita entre els costums romans i l’obertura a les tendències gregues i una constant i permanent exaltació de l’honor, l’amistat i el valor.

Encara no he llegit el tercer llibre. He decidit deixar descansar els ulls…però no trigaré gaire. He llegit aquesta trilogia? Us hi animeu? Us agrada llegir novel·la històrica? Què en sabeu de la segona guerra púnica, i de l’enfrontament bèl·lic entre Roma i Cartago? i d’Hanníbal? i d’Escipió l’africà? Quina ciutat catalana fou fundada pels germans Escipions?… La Margalida m’ha recomanat aquest apunt i aquest altre!

Alfred Redrado Gil
Professor d’Educació Física IPM

Illuminatis, realitat o ficció?

Ja que aquest any he fet el treball de recerca sobre “Les societats secretes”, he trobat oportú fer aquest petit article referent a les activitats clàssiques d’aquestes institucions. Gràcies a l’ajuda incessant del meu company Eric, hem pogut fer l’apunt, tot partint de l’article de la meva companya Coty i també d’un altre article publicat a El Fil de les Clàssiques.

Des de l’antiga sumèria ja hi ha hagut societats secretes, o podríem dir discretes. La definició, segons el diccionari català, de societats secretes és:

Una societat és “1 1 f. [LC] [SO] Reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns. La societat humana. Viure en societat.”

El secret és “1 adj. [LC] No revelat a la generalitat, que qui ho sap no ha de divulgar, que resta amagat, ignorat de la gent. Matrimoni secret. Un contracte secret. Policia secreta. Una ordre secreta. Votació secreta. Societat secreta. Tenir secreta una cosa. Tenir enemics secrets. Una porta secreta.”

Aquestes petites definicions les he posat com a introducció a aquest món tant difús; per tant una societat secreta seria:

Conjunt de persones que es reuneixen habitualment en un lloc amb una ubicació desconeguda. Aquest tipus de societat sol ser de caràcter iniciàtic i es caracteritza per l’ús d’insígnies i salutacions molt especials.

La història de les societats secretes és molt extensa però no vull estendre’m molt per això em vull centrar en l’ordre hermètica dels illuminatis i espero que vosaltres m’ajudeu a trobar societats secretes amb referents clàssics.

HISTÒRIA:

L’Ordre dels Il luminats de Baviera va ser fundada la nit del 30 d’abril a l’1 de maig de 1776 (vigília de la famosa nit de Walpurgis), en un bosc prop d’Ingolstadt (Baviera), al sud d’Alemanya, on un petit grup de joves van establir i van jurar complir els propòsits de la societat. Entre les persones que es trobaven aquella nit només se sap la identitat de tres: Adam Weishaupt, Max Merz i Anton von Massenhausen. El fet que no es sàpiga qui va estar present aquella nit ha estat el causant d’especulacions pel que fa al nombre de persones que van crear l’ordre, algunes diuen que van ser només quatre i altres argumenten que tretze.

Fundador de l'ordre Illuminati, Adam Weishaupt

DISSOLUCIÓ:

El 22 de juny del 1784, el príncep elector de Baviera, el duc Karl Theodor va intuir el perill que suposaven els Illuminati per a l’Església catòlica i les monarquies a causa de la seva ideologia, va aprovar un edicte contra aquests, la maçoneria, i en general qualsevol societat no autoritzada per la llei (Englobant a les dues institucions com si tinguessin una naturalesa comuna, malgrat l’important conflicte que ja existia en aquell moment entre els Illuminati i els Maçons).

El més atractiu d’aquesta societat secreta és l’alt grau de simbolisme que hi té. Aquí us poso alguns exemples:

En aquesta imatge, hi podem veure com en el bitllet de dòlar surt el gran símbol dels illuminati ,i la gran piràmide truncada. També surt la paraula “masón”, que es refereix a la maçoneria.

Podem trobar com en el bitllet de dòlar hi ha un lema  annuit coeptus i el novus ordo seclorum.

Literalmente aquestes inscripcions  signifiquen  «va justificar les coses que va iniciar» L’ull de la imatge del dolar representa Déu, el coneixement omnipotent i suprem.

 

Aquí podem veure la constitució francesa de l’any 1789 amb el símbol de l’ull, un clar referent illuminati.

Tota societat secreta o no ha de tenir una jerarquia on els de dalt manen sobre els altres, en aquest món està passant el mateix, els coneguts com a il·luminats solen ser les elits, ja siguin banquers com Madoff o multimilionaris com Rockefeller o la família Bush.

Insígnia dels Illuminatis , mussol que representa a Minerva

Aquí us deixo els graus illuminatis:

I.Primera classe: Viver

1. Preparatori.

2. Novici (noveller)

3. Minerval.

4. Il.luminat menor.

 

II. Segona classe: Francmaçoneria:

5. Aprenent.

6. Company.

7. Mestre.

8. Il.luminat major.

9. Il.luminat dirigent.

 

III. Tercera classe: Misteris:

10. Sacerdot (Petits misteris)

11. Regent (Petits misteris)

12. Mag (Grans misteris)

13. Rei (Grans misteris)

Encara que resulti una mica estrany  a l’antiga Roma també hi havia societats secretes i moltes d’elles eren molt esotèriques. Feien rituals amb assassinats, sobretot amb sang i també hi havia sexe. Una d’aquestes societats secretes seguia el culte al déu Mitra.

Nosaltres pensem que totes aquestes societats secretes són una mica vinarres, tot i això creiem que  tant illuminatis com maçons  oculten coses que ens interessaríem a tothom. Com va dir Kennedy en el seu últim discurs un dia abans que l matessin:

“La societat americana no accepta els grups que fan rituals i símbols on mitjançant  la ambició volen expandir el seu domini arreu del món”.

Iván Zapico Fernández , 2n de Batxillerat C, Llatí

Οἱ θεοί ἑλληνιστί

Χαίρετε

Hem fet un powerpoint explicant els diferents déus grecs, hem aplicat la morfosintaxi grega del nominatiu singular. El resultat ha estat aquest:

 

Coneixeu aquests déus grecs? Sabeu escriure bé els seus noms en grec? Recordeu l’equivalent romà? Els seus atributs?…

Què creieu què volen dir les frases en grec?

Podríeu dir alguna cosa sobre cada un dels déus en grec? Per exemple, de cada diapositiva: Τί ἐστιν; ποῦ οἰκεῖ; τί φέρει;…

Paula Franco, Yasmina Berkane i Maryam Alaoui
1er Batxillerat C

Bàrcino i les seves magistratures

A Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcinoel govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom amb la missió de propagar l’organització i la cultura de Roma. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat en si (urbs) i sobre l’àrea rural que l’envoltava (territorium). Les classes socials, tan arrelades en l’Antiga Roma, es podien dividir entre:

– Els ciutadans (cives):  nascuts a la ciutat o que n’havien obtingut la ciutadania.

– Els domiciliats sense ciutadania (incolae).

– Els residents transitoris (hospitales).

– Els esclaus: sense drets.

Ciutadans i domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de la Constitució, la resta d’homes lliures de les províncies van poder exercir els drets de ciutadania.

Les magistratures

Com era una colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi:

– Dos duòvirs: feien la funció dels cònsols.

– Dos duòvirs quinquennals: feien la funció dels censors. El seu càrrec durava cinc anys, mentre que la resta de magistratures sols s’exercia un any.

– Edils (ædiles): Els regidors vigilaven els carrers i les institucions públiques.

Ordo decuriorum: era la cúria municipal, formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). La cúria es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir-hi es requeria ser home lliure i posseir patrimoni. Dos representants presidien la cúria per un any, i tenien poder civil, criminal i fins i tot militar.

Altres funcionaris, elegibles cada 5 anys, s’encarregaven del cens, els patrimonis, les finances i els cultes ordinaris (sacerdots o pontífexs) o imperials (sevir augustal), entre altres activitats.

 

Làpida honorífica a un edil de Bàrcino. Temple d’August

A veure si ens ajudeu a saber quin dels càrrecs equivalia al del nostre alcalde? Què hi diu la làpida honorífica en llatí? Què podríeu dir vosaltres de Bàrcino en un redactat d’unes 200 paraules? Quins apunts tenim ja publicats sobre aquest tema?…

Uxue Avilés i Laia Muñoz

2n Batx. Llatí