Quins mots provenen del grec? i quins del llatí?
Què volen dir? Es correspon el significat amb el que es pretén vendre o anunciar?
Coneixeu algun altre producte o material que s’anunciï amb referents llatins o grecs a la publicitat?
Alma Bergel
1r BATX.Llatí i Grec
El cap de setmana passat vam assistir a la conferència de Marta Prevosti, L’arqueòleg, el Sherlock Holmes del passat i l’anterior vam anar a la IX Magna Celebratio al Museu de Badalona. Nosaltres vam agafar l’entrada gratuïta, encara que hi havia molta gent, i vam poder gaudir de l’exposició i de les petites representacions de la vida quotidiana durant l’Imperi Romà que van tenir lloc en les termes i el decumanus del Museu de Badalona.
Cistarius. Fotografia Xènia
Piscator. Fotografia Xènia
Al llarg de tota la visita, hi havia diferents persones interpretant diferents treballs que es feien en aquella època i diferents jocs que es jugaven. Vam veure per exemple com es treballava el teixit, com feien diferents estris per poder cosir, com era el mercat d’aquella època i que venien, etc. Al llarg d’aquestes parades, hi havia uns cartells que explicaven com feien tots aquests treballs i també la gent que estava allà, feia explicacions de com aprofitaven el menjar, com construïen les diferents eines, tèxtils, mosaics, maons, etc. També hi havia una zona on exposaven ossos de persones i animals, que havien seguit uns rituals funeraris.
Foto Xènia
Foto Xènia
En una part del recorregut, hi havia un petit mercat on es podien comprar diferents records i exposaven de més a prop les armadures i estris de la vida quotidiana romana.
També hi havia una part on hi havia una representació dels soldats romans, on les persones anaven vestides de soldats i ens ensenyaven les diferents posicions de defensa que tenien i ens van estar explicant les diferents armadures (la més lleugera i la més pesada) i els avantatges i inconvenients de tot això, com per exemple, que a l’hora de defensar-se, es posaven tant junts que hi havia soldats que morien aplastats. Després d’aquestes explicacions, van fer una petita demostració d’una lluita, en què va guanyar el que portava l’armadura lleugera.
Quina serà la nostra propera sortida de cap de setmana clàssic?
Sheila Pena i Xènia Serra
1r Batxillerat
Llatí i Grec
Comenius és el nom llatí de Jan Amos Komenský que va néixer a Moràvia el 28 de març de 1592. Va ser un teòleg, filòsof i pedagog nascut en l’actual República Txeca. Va ser un home cosmopolita i universal, convençut de l’important paper de l’educació en el desenvolupament de l’ésser humà. L’obra que li va donar fama per tot Europa i que és considerada com la més important és la Didactica Magna, i la seva primera edició va aparèixer el 1630. Va donar importància a l’estudi de les llengües i va crear una obra anomenada Porta oberta a les llengües.
Se’l coneix com el Pare de la Pedagogia, ja que va ser qui la va estructurar com a ciència autònoma i va establir-ne els seus primers principis fonamentals. En la seva obra Les noves realitats Peter Drucker realça la posició de Comenius com l’inventor del llibre de text.
Les grans aportacions realitzades a la Pedagogia, els seus viatges per diferents països d’Europa (en molts d’ells, convidat per reis i governadors), i l’alta preparació i constància en la seva tasca d’educar, li van valer el títol de “Mestre de Nacions” .
El seu llibre Orbis Sensualium pictus (1658) mostra un món visible en dibuixos, un llibre per a l’aprenentatge del llatí, que sembla ser el primer llibre il·lustrat per a nens. Avui dia podem trobar molts llibres il·lustrats i hauríem de tenir en compte a Comenius, de qui podem clarament dir que va ser el seu inventor. Fins i tot Goethe, la infantesa va transcórrer cent anys després de la publicació del Orbis pictus, considera, amb el major agraïment a aquest llibret com un dels seus primers tresors.
Comenius va dividir la seva gran obra Didàctica Magna en tres parts:
La paraula didàctica prové del grec διδακτικός, ή, όν que significa “didàctic, disposat a ensenyar”. Magna significa gran moralment. Aquesta obra recull el necessari mètode. Comenius busca la sistematització dels processos educatius. Es preocupa de les diferents etapes del desenvolupament educatiu i separa per edats l’educació per tal de col·locar els coneixements en espiral. Parla de la globalitat de les unitats, aspecte que avui en dia encara es té molt en compte. Cada aprenentatge ha de formar part d’un altre o induir. L’autor és el primer a tenir compte a l’alumnat i les seves necessitats. Comenius també esmenta que cada alumne és diferent i no cal menysprear-ne cap. No s’ha de fer distinció social o de gènere. La dona ha estat creada a la semblança de Déu, és un ésser racional igual que l’home. Comenius també creia que la dona és bona per a la Ciència i que hauria de tenir estudis científics per posteriorment seguir amb l’educació universal.
Ara ja sabeu d’on agafa el nom el programa Comenius que té com a finalitat reforçar la dimensió europea en el camp de l’educació infantil, primària i secundària, promovent la mobilitat i la cooperació entre centres educatius de tot Europa.
Aquest any, s’ha dut a terme un nou projecte anomenat COMENIUS PROJECT. Aquest consisteix en fer diferents movilitzacions entre França, Alemanya, Anglaterra i Espanya (INS Premià de Mar) amb l’objectiu de fer diferents treballs sobre la sostenibilitat a Europa. Durant un període de 2 anys 8 alumnes de cada institut viatjarem a un d’aquests països i en tornar haurem de realitzar un treball sobre el tema que més els interessi però relacionat amb la sostenibilitat. En total ens movilitzarem 24 alumnes de cada país.
Dintre l’àmbit de la sostenibilitat aquests projectes poden estar relacionats amb les diferents energies; eòlica, hidràulica, etc.. La construcció, com per exemple, els edificis construïts amb la finalitat de ser més sostenibles i de contribuir més amb l’ecologia. I molts més àmbits que envoltin la sostenibilitat. Nosaltres dues per exemple hem escollit el consum sostenible.
Al nostre treball de Comenius pretenem saber quina quantitat de gas, aigua, llum, brossa i menjar rebutjat consumeixen les diferents famílies de tots els participants de Comenius. Hem passat una enquesta a cadascun d’ells i tan aviat com la retornin contestada elaborarem una gràfica per països i en traurem diferents conclusions a partir de la informació obtinguda. L’alumna de ciències que fa llatí, Sheila Pena, farà amb l’Elisa com a part del Comenius Project un treball de recerca, dirigit per la Margalida, sobre si els antics grecs i romans tenien consciència ecològica i si contaminaven. Què n’opineu vosaltres?
Si algú vol informar-se més sobre aquest projecte que estem realitzant por entrar a la pàgina web de COMENIUS de l’INS Premià de Mar. No us perdeu la visita al nostre institut dels alumnes dels centres estrangers ni el dia solar! Per cert, podríeu fer recerca i mirar d’esbrinar si hi podeu trobar alguna relació amb les clàssiques!
Logo del Comenius Project institut Premià de Mar
Alma Bergel
Elisa Moya
1 BAT Grec i Llatí
El cap de setmana passat, vaig anar un any més a Badalona, malgrat la pluja no em volia perdre la Magna Celebratio i ja allí vaig visitar l’exposició El sexe a l’època romana, que es podrà veure al Museu de Badalona fins el 30 de juny de 2013 i que després itinerarà per altres museus d’Arqueoxarxa. Es faran visites guiades i conferències molt interessants!
Dissabte 18 de maig a les vuit de la tarda fins a la una en el decurs de la Nit dels Museus hi haurà visita lliure a les Termes i al Decumanus, on es recitaran poemes eròtics d’autors llatins, acompanyats per música de cambra. L’aràcnida de segon, Laura Luna, hi tocarà la flauta!
“El sexe a l’època romana” ha tingut un gran ressò a la premsa escrita (El periódico, Ara…) i a la televisió! Ha anat acompanyada del llibre Cuina eròtica romana de KuanUm i de la representació de Converses de meuques.
Aquesta exposició em va agradar molt perquè per primera vegada vaig poder contemplar peces romanes de temàtica eròtica conservades en diferents museus catalans; reproduccions de pintures molt explícites (les originals es troben en el Museu Arqueològic de Nàpols) i textos d’autors llatins. Fins el curs passat el tema del sexe era un tabú entre els aràcnides, vàrem ser els alumnes de quart que vàrem atrevir-nos a publicar La sexualitat a l’època clàssica, El lupanar de Pompeia, Les dones de la vida … i ara m’atreveixo amb aquest apunt que espero que no es censuri perquè en l’exposició es dóna a conèixer no només el sexe legal, el practicat dins el matrimoni, sinó també el sexe prohibit de les relacions extra-maritals, zoofíliques i homosexuals. També s’expliciten les diferents maneres de fer l’amor, una cosa és llegir els textos d’Ars amatoria (lectura prescriptiva PAU Catalunya 2013) en llatí o en català i l’altra veure que les pintures pompeianes de l’època reflectien aquests textos. Alumnes de segon si heu arribat fins al final del llibre (concretament en el llibre tercer a partir dels versos 770 en què Ovidi diu:
Nota sibi sit quaeque; modos a corpore certos
sumite: non omnes una figura decet.
Quae facie praesignis erit, resupina iaceto.
spectentur tergo quis sua terga placent…
“Segons el cos que tingueu, agafeu determinades postures. Una mateixa posició no s’adapta a totes les dones. La que sigui bonica de cara, que jegui cara amunt. Les que estiguin contentes de la seva esquena, que es mostrin d’esquena… ” (trad. de Teresa Puig) sabreu quins consells dóna Ovidi tot i que diu abans “Ulteriora pudet docuisse” i com es veuen reflectits en les reproduccions de les pintures pompeianes parietals d’aquesta exposició! Impacta també per la seva curiositat el recull lèxic de mots llatins relacionats amb el sexe.
Alma Bergel
1r de Batxillerat Llatí i Grec
