Clàudia i la deessa Cíbele IV: L’estàtua

Fuente de Cibeles - 05Estàtua de Cíbele a Madrid Font: wikimedia.org

A la ciutat de Roma el sol s’està amagant i aviat es farà de nit, mentrestant els romans cobreixen l’estàtua que dóna forma al meu cos amb llençols. Suposo que ho fan per protegir-me de qualsevol contacte amb l’exterior que em pugui fer malbé, ja que el dia de demà al meu cos li espera un llarg i intens trajecte.

El meu descans d’aquesta nit m’ha permès percebre que a la ciutat hi ha especulacions sobre la castedat de la vestal Clàudia. S’especula que aquesta té un amant romà i que és molt possible que això l’hagi portat a trair la seva promesa de ser casta.

M’agradaria pensar que això no és cert ja que això pot ocasionar a la vestal un seriós problema del qual la paraula no li serviria de defensa davant els jurídics ulls de la gent.

Més tard, quan ja es pot apreciar alguns raigs de llum del sol, escolto tant brogit entre la multitud de la població com tensió. Puc imaginar que la tensió deu venir donada per la importància que representa un acte com aquest per als romans.

Avui el meu dur cos haurà de ser transportat fins el port d’Òstia per arribar al meu destí, Cartago.

I no pot tenir lloc cap error, tot ha de succeir amb plena exactitud. Qualsevol fet que no estigui planificat podria acabar en tragèdia i tot hauria de ser refet i res de l’esforç produït fins ara haurà  estat útil.

L’Oracle ha desitjat que l’estàtua del meu cos, cos de la deessa Cíbele sigui traslladat fins a Cartago travessant territoris secs com també molls, port d’Òstia, sense fer-me malbé i així ha de succeir.

Damunt la ciutat s’ha situat el sol il·luminant tots els racons de la ciutat romana. Allà hi ha els expectants romans esperant la meva arribada. Sense adonar-me soc enmig del carrer transportada per homes i vestals que arrosseguen el meu cos amb molt d’esforç.

De sobte puc sentir com enmig del riu camí del port d’Òstia  la vestal Clàudia se sent molt incòmoda davant els ulls de la gentada que se li claven a sobre.

El meu cos ha quedat encallat enmig del riu camí al port d’Òstia, això no era el planificat per cap poder diví ni per ells, els ciutadans. Això fa que es busqui un responsable, el qual ha fet que el manifest i desig de l’Oracle no s’hagi produït satisfactòriament.

Aquest acusat és la vestal Clàudia, o millor dit, el seu trencament de la castedat, qual cosa ha provocat, a ulls dels romans que jo, l’estàtua, quedi encallada.

La vestal Clàudia es deixa mostrar molt nerviosa ja que sap que la paraula no li serveix de defensa i que el pas del temps juga en contra seva.

Passa la nit i el meu cos continua aquí, al mateix lloc on havia quedat encallat aquest migdia. No tinc fred ni calor, només sento com les onades xoquen contra  la pedra que em forma i no puc dormir pensant si aquest és el meu destí o si la vestal Clàudia estarà pensant cap solució per portar-me fins Roma.

Poc a poc va sortint el sol i la vestal Clàudia li demana a la vestal Màxima que l’ajudi a arrossegar-me. Veig com la vestal Clàudia, amb l’ajuda del mariner, agafa el cinturó i se’l cenyeix a la seva petita cintura.

La sacerdotessa comença a caminar i jo segueixo el seu pas. Els romans queden encantats davant els fets que els seus ulls estan apreciant. Finalment, aconsegueixo arribar al meu destí i els romans callen, sabent que les seves acusacions davant la vestal Clàudia i la seva castedat no eren certes.

Ja sabia jo que la meva idea d’encallar-me faria que la vestal Clàudia decidís arrossegar-me i així poder demostrar al seva innocència.

Judith Consentino

1r Batxillerat

Productes i productes que parlen grec i llatí!

Quins mots provenen del grec? i quins del llatí?

Què volen dir? Es correspon el significat amb el que es pretén vendre o anunciar?

Coneixeu algun altre producte o material que s’anunciï amb referents  llatins o grecs a la publicitat?

Alma Bergel

1r BATX.Llatí i Grec

De cap de setmana: IX Magna Celebratio

El cap de setmana passat vam assistir a la conferència de Marta Prevosti, L’arqueòleg, el Sherlock Holmes del passat i l’anterior vam anar a la IX Magna Celebratio al Museu de Badalona. Nosaltres vam agafar l’entrada gratuïta, encara que hi havia molta gent, i vam poder gaudir de l’exposició i de les petites representacions de la vida quotidiana durant l’Imperi Romà que van tenir lloc en les termes i el decumanus del Museu de Badalona.

 

 photo 2013-04-27183554_zps6a9e8908.jpg

Cistarius. Fotografia Xènia

 photo 2013-04-27183632_zps5bd7861f.jpg

Piscator. Fotografia Xènia

 

Al llarg de tota la visita, hi havia diferents persones interpretant diferents treballs que es feien en aquella època i diferents jocs que es jugaven. Vam veure per exemple com es treballava el teixit, com feien diferents estris per poder cosir, com era el mercat d’aquella època i que venien, etc. Al llarg d’aquestes parades, hi havia uns cartells que explicaven com feien tots aquests treballs i també la gent que estava allà, feia explicacions de com aprofitaven el menjar, com construïen les diferents eines, tèxtils, mosaics, maons, etc. També hi havia una zona on exposaven ossos de persones i animals, que havien seguit uns rituals funeraris.

 photo 2013-04-27184007_zpsa2eb3818.jpg

Foto Xènia

 photo 2013-04-27184024_zps51e09aa3.jpg

Foto Xènia

 

 

 

 

 

 

 

 

En una part del recorregut, hi havia un petit mercat on es podien comprar diferents records i exposaven de més a prop les armadures i estris de la vida quotidiana romana.

També hi havia una part on hi havia una representació dels soldats romans, on les persones anaven vestides de soldats i ens ensenyaven les diferents posicions de defensa que tenien i ens van estar explicant les diferents armadures (la més lleugera i la més pesada) i els avantatges i inconvenients de tot això, com per exemple, que a l’hora de defensar-se, es posaven tant junts que hi havia soldats que morien aplastats. Després d’aquestes explicacions, van fer una petita demostració d’una lluita, en què va guanyar el que portava l’armadura lleugera.

Quina serà la nostra propera sortida de cap de setmana clàssic?

Sheila Pena i Xènia Serra
1r Batxillerat
Llatí i Grec

Jan Amós Comenius i el “Comenius project”

 

Comenius és el nom llatí de Jan Amos Komenský que va néixer a Moràvia el 28 de març de 1592. Va ser un teòleg, filòsof i pedagog nascut en l’actual República Txeca. Va ser un home cosmopolita i universal, convençut de l’important paper de l’educació en el desenvolupament de l’ésser humà. L’obra que li va donar fama per tot Europa i que és considerada com la més important és la Didactica Magna, i la seva primera edició va aparèixer el 1630. Va donar importància a l’estudi de les llengües i va crear una obra anomenada Porta oberta a les llengües.

Se’l coneix com el Pare de la Pedagogia, ja que va ser qui la va estructurar com a ciència autònoma i va establir-ne els seus primers principis fonamentals. En la seva obra  Les noves realitats Peter Drucker realça la posició de Comenius com l’inventor del llibre de text.

Les grans aportacions realitzades a la Pedagogia, els seus viatges per diferents països d’Europa (en molts d’ells, convidat per reis i governadors), i l’alta preparació i constància en la seva tasca d’educar, li van valer el títol de “Mestre de Nacions” .

El seu llibre Orbis Sensualium pictus (1658) mostra un món visible en dibuixos, un llibre per a l’aprenentatge del llatí, que sembla ser el primer llibre il·lustrat per a nens. Avui dia podem trobar molts llibres il·lustrats i hauríem de tenir en compte a Comenius, de qui podem clarament dir que va ser el seu inventor. Fins i tot Goethe, la infantesa va transcórrer cent anys després de la publicació del Orbis pictus, considera, amb el major agraïment a aquest llibret com un dels seus primers tresors.

Comenius va dividir la seva gran obra Didàctica Magna en tres parts:

  • Didàctica General (cap. 1 – 9)
  • Didàctica Especial (cap. 10 – 14)
  • Organització Escolar (cap. 15-33)

La paraula didàctica prové del grec διδακτικός, ή, όν que significa “didàctic, disposat a ensenyar”. Magna significa gran moralment. Aquesta obra recull el necessari mètode. Comenius busca la sistematització dels processos educatius. Es preocupa de les diferents etapes del desenvolupament educatiu i separa per edats l’educació per tal de col·locar els coneixements en espiral. Parla de la globalitat de les unitats, aspecte que avui en dia encara es té molt en compte. Cada aprenentatge ha de formar part d’un altre o induir. L’autor és el primer a tenir compte a l’alumnat i les seves necessitats. Comenius també esmenta que cada alumne és diferent i no cal menysprear-ne cap. No s’ha de fer distinció social o de gènere. La dona ha estat creada a la semblança de Déu, és un ésser racional igual que l’home. Comenius també creia que la dona és bona per a la Ciència i que hauria de tenir estudis científics per posteriorment seguir amb l’educació universal.

Ara ja sabeu d’on agafa el nom el programa Comenius que té com a finalitat reforçar la dimensió europea en el camp de l’educació infantil, primària i secundària, promovent la mobilitat i la cooperació entre centres educatius de tot Europa.

Aquest any, s’ha dut a terme un nou projecte anomenat COMENIUS PROJECT. Aquest consisteix en fer diferents movilitzacions entre França, Alemanya, Anglaterra i Espanya (INS Premià de Mar) amb l’objectiu de fer diferents treballs sobre la sostenibilitat a Europa. Durant un període de 2 anys 8 alumnes de cada institut viatjarem a un d’aquests països i en  tornar haurem de realitzar un treball sobre el tema que més els interessi però relacionat amb la sostenibilitat. En total ens movilitzarem 24 alumnes de cada país.

Dintre l’àmbit de la sostenibilitat aquests projectes poden estar relacionats amb les diferents energies; eòlica, hidràulica, etc.. La construcció, com per exemple, els edificis construïts amb la finalitat de ser més sostenibles i de contribuir més amb l’ecologia. I molts més àmbits que envoltin la sostenibilitat. Nosaltres dues per exemple hem escollit el consum sostenible.

Al nostre treball de Comenius pretenem saber quina quantitat de gas, aigua, llum, brossa i menjar rebutjat consumeixen les diferents famílies de tots els participants de Comenius.  Hem passat una enquesta a cadascun d’ells i tan aviat com la retornin contestada elaborarem una gràfica per països i en traurem diferents conclusions a partir de la informació obtinguda. L’alumna de ciències que fa llatí, Sheila Pena, farà amb l’Elisa com a part del Comenius Project un treball de recerca, dirigit per la Margalida, sobre si els antics grecs i romans tenien consciència ecològica i si contaminaven. Què n’opineu vosaltres?

Si algú vol informar-se més sobre aquest projecte que estem realitzant por entrar a la pàgina web de COMENIUS de l’INS Premià de Mar. No us perdeu la visita al nostre institut dels alumnes dels centres estrangers ni el dia solar! Per cert, podríeu fer recerca i mirar d’esbrinar si hi podeu trobar alguna relació amb les clàssiques!

Logo del Comenius Project institut Premià de Mar

Alma Bergel

Elisa Moya

1 BAT Grec i Llatí