La pintura mural a l’antiga Grècia

Xaipete! Sóc la Marina Cañas de Grec de 1r de Batxillerat, en aquest apunt us parlaré sobre les manifestacions artístiques, concretament de la pintura i les seves característiques (unitat 8 llibre Grec 1 ed. Teide).

Començaré dient que les parets dels palaus minoics estaven decorades amb unes excepcionals pintures al fresc (és a dir, sobre murs acabats d’emblanquinar) que es caracteritzaven per la fina execució i vivesa de colors. Els principals temes representats eren les festes de braus, escenes de la vida quotidiana, motius vegetals (fulles, espigues).

Art minoic

Fresc de la taurocatàpsia. Palau de Cnosos

Detall d’un pop, Palau de Cnosos

Els murs dels palaus micènics de Micenes, Tirint i Pilos han conservat restes de la seva decoració mural en la més pura tradició cretenca. Ara bé, exclouen les decoracions ornamentals inspirades en els elements vegetals o animals, típics de la pintura minoica. En són un bon exemple el fris amb dones sobre un carro o el fris amb una escena de cacera o la dona abillada amb collaret, de Micenes.

Dona amb collaret. Pintura micènica

En canvi no hem conservat res de la pintura grega d’època clàssica, atesa la fragilitat dels seus materials. Polignot va ser un dels artistes més admirats i la seva pintura buscava la profunditat, el naturalisme i la varietat de la vida.

La pintura grega troba en el s. IV aC el seu moment culminant i és il·lustrada per còpies posteriors. Els petits quadres van gaudir de més admiració que els frescos decoratius. Tanmateix, es va perfeccionar l’estudi de la tècnica mural, i la utilització de vernissos i de les barreges de colors. En aquest cas podem destacar el pintor Timantes de Citnos, conegut sobretot pel Sacrifici d’Ifigenia, i Apel·les, retratista oficial de la cort de Macedònia.

En el món Hel·lenístic, les pintures murals es multipliquen amb el desenvolupament de la mansió privada: Les esteles de la necròpoli de Volo o de les cases de Delos.

Detall del fresc de la façana de la casa a l’oest de la casa del Turó. Museu de Delos

Observeu bé:

Com es diu aquesta pintura? Qui la va fer? A quin any? Què representa? D’on prové? On es troba ara?

Quines altres pintures gregues coneixeu?

Marina Cañas, Grec 1r Batxillerat.

Els números romans avui

Avui en dia, tot i que fem servir majoritàriament els números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, que van arribar a Occident a través dels àrabs, encara utilitzem els números romans en molts aspectes de la vida quotidiana.

Números romans

Aquest sistema de símbols que òbviament va ser creat pels romans va ser capaç d’expressar els números amb lletres que aleshores eren símbols.

Per tant, ‘I’ no prové de la lletra ‘l’ sinó una osca (tall que es fa amb un bastó com a senyal), un traç vertical fet en una fusta, en un os…Els romans van fer coincidir la forma d’aquest traç (I) amb la lletra l. Els signes corresponents al 2 (II), el 3 (III) i el 4 (IIII) (originàriament no es feia la substracció i s’escrivia III en comptes de IV) representen 2, 3 o 4 osques. En el cas del número cinc, es va representar amb una “V” perquè es va observar que cada cinc osques hi havia un tall doble (que podia ser ⋀, ⋁, ⋋, ⋌, etc.). A més a més, cinc són els dits de la mà, l’instrument més proper per comptar! A més, V representa de forma gràfica la disposició dels quatre dits de la mà amb el polze oposat.

El mateix va passar amb el número deu, però aquest cop hi havia un tall en forma de creu (X). Realment és l’equivalent als dits de totes dues mans. S’empraven així dues V, una d’elles capgirada per indicar X.

Més complicat era el número 50 que s’escrivia amb V i una I: ᗐ fins que va anar evolucionant fins a L. Centum i mille van influir en les xifres per indicar cent i mil respectivament: C i M.

Aquest vídeo ens ajuda a aprendre millor totes les normes d’aquesta numeració que sovint els joves no recordem:

Des de petits, ens ensenyen a saber utilitzar els números romans i de seguida pensem que això no ens serà de cap utilitat, però a mesura que anem creixent, ens anem adonant que allò que vam aprendre a la primària comença a tenir més importància de la que crèiem.

Per utilitzar correctament els números romans, cal tenir en compte que sempre que afegim “I” abans d’un altre número (V,X…) se li resta un número. Si l’afegim darrere, suma.

Una característica que també és important és que no es pot utilitzar la mateixa lletra més de tres cops seguits.

Si ens hi fixem, en l’àmbit de la química (a la formulació, per exemple) s’utilitzen números romans per indicar la valència de l’element. També, trobem aquesta numeració en els rellotges i en molts articles on hi apareixen diferents apartats, així com en el nom dels Papas o dels reis. A tall d’exemple, aquests dies amb l’abdicació de Joan Carles I es parla de Felip VI.

Amb tot això vull dir que encara que faci molts anys que aquesta numeració existeix, encara continua sent vigent entre nosaltres i com això, moltíssimes altres coses amb referents clàssics. A veure si mireu bé al vostre voltant i ens feu arribar fotografies amb números romans arreu?

Realment, qui no està d’acord en què devem molt als nostres avantpassats romans?

Andrea Torrente

4t ESO Llatí opt.3

Les villae romanes

Salvete alumnes de llatí!

Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i abans d’acabar el curs hem volgut fer les Villae per tal de cloure la nostra trilogia sobre l’habitatge a l’antiga Roma: les domus romanes, les insulae i ara les villae. Ja les parts de la casa romana?” target=”_blank”>en sabeu les parts?

Per fer-ho, hem creat també un vídeo basat en imatges de les Vil·les i les seves parts i les hem anat explicant.

Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les cases de camp romanes, un clar antecedent de les masies catalanes, i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.

Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:

[youtube]http://youtu.be/rskX4x62rwk[/youtube]

Més cuina romana

Després de la desaparició del vídeo cuinant una truita de llet, ous i pebre, la qual ens va semblar bona però amb un gust diferent, potser massa dolç, la Júlia Calvo i l’Ariadna Zarkos hem fet un Thinglink amb quatre receptes de l’època romana.

Per tal de continuar ampliant el nostre receptari de cuina romana així com les nostres entrades als blogs El Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila amb cuina romana (no us perdeu Las torrijas de la Georgina, hi reconeixereu el nostre company Guillem!), hem fet un recull de les feines que els companys i companyes de l’optativa 3 de Llatí de 4t de l’ESO han deixat al Moodle:

També l’Andrea Torrente ha fet un thinglink però dels ingredients més destacats que utilitzaven els romans en els seus àpats.

Dolços de llet=torrijas

Maria Cancio i Guillem Tur ens presenten els dolços de llet, les “torrijas”

La Maria Benito ens elabora pastissets i ens ajuda a ampliar el nostre lèxic en llatí:

[youtube]http://youtu.be/t6ap4oN8zus[/youtube]

Maria Cancio en aquest altre vídeo ens explica com fer un pastís (libum):

[youtube]http://youtu.be/zy3uUtEWC5g[/youtube]