Category Archives: General

Visita pel món grec gràcies als alumnes del Pilar

El dia 27 de novembre de 2019 els alumnes de 6è de primària de l’escola El Pilar van muntar unes exposicions relacionades amb quatre civilitzacions que vivien a prop del Mediterrani: els ibers, els egipcis, els romans i… Els grecs!!

T’explicaven com eren i els seus costums, alguns alumnes fins i tot van fer les màscares que s’utilitzaven als teatres!! Es nota que els alumnes s’ho van preparar i tots els grups ho van fer molt bé.

Personalment penso que va ser una molt bona idea ensenyar als nens una mica de les cultures que tenim al costat i de les quals tenim interioritzades moltes coses. És una bona manera de saber el que ens envolta, d’aprendre sobre altres civilitzacions i tenir una mica de cultura general. Per la meva part felicito tant als alumnes com als professors del Pilar per unes exposicions tan útils i ben fetes.

Unes expocisions molt treballades!!

Les màscares tenien fins i tot el nom dels alumnes en Grec.

Jena.

Del Liceo Classico a 1r de batxillerat a l’institut Premià de Mar

Durant les primeres setmanes de curs en què he passat a estudiar en aquest institut, he pogut trobar nombroses diferències amb el tipus d’estudis que he dut a terme a Itàlia i que a la tornada, després de Nadal, continuaré.

Mentre que a Espanya és rar començar l’estudi del llatí i del grec abans de l’inici del Batxillerat Humanista (tret de l’optativa Iniciació al llatí de 4t de l’ESO), a Itàlia s’estudia el llatí a partir dels 14 anys d’edat, l’inici del Liceo, en la majoria de les tipologies d’instituts.

A més, el sistema escolar italià funciona d’una manera diferent a l’espanyola: des dels 14 anys iniciem el Liceo, que dura 5 anys, fins als 19, i que segueix la possible universitat. El liceo classico, en què l’estudi del llatí s’estudia en profunditat i el del grec també està present, al seu torn es divideix en dues parts: els dos primers anys s’anomenen Ginnasio, mentre que els tres següents Liceo. Els primers dos anys, els estudiants se centren principalment en l’estudi complet de la gramàtica i la sintaxi, traduint versions diàries dirigides a consolidar les seves habilitats. En els tres anys següents, el coneixement s’aplica en canvi a l’estudi de la literatura: els autors s’estudien a partir de l’època arcaica fins a l’època imperial i es contextualitzen i aprofundeixen, i després passem a la traducció i l’anàlisi de passatges extrets d’obres de la literatura.

He trobat nombroses diferències entre els dos països pel que fa a l’aproximació d’aquests dos idiomes: aquí a Espanya és molt més vertical, de fet els estudiants matriculats al Batxillerat Humanístic segueixen seguint els estudis universitaris d’aquesta zona, mentre que a Itàlia, tot i que cursant un institut d’Humanitats, també es dóna importància a les assignatures científiques. Això permet que un estudiant de 14 anys, que estigui en procés de triar el tipus d’institució per matricular-se, tingui un coneixement sòlid del llatí i el grec com a assignatures científiques i, així, estigui preparat per realitzar una facultat que inclogui camps matemàtics de diversos tipus.

A Itàlia es dóna una especial rellevància a l’estudi del grec i del llatí: tots els alumnes, fins i tot els del Liceo Scientifico, estudien llatí, però l’estudi del grec està reservat només per als estudiants que trien el Liceo Classico, que en 5 anys de formació garanteix un coneixement complet de la gramàtica i literatura llatina i grega. Aquestes llengües no es veuen com a mortes, sinó com a eines per entendre el món que ens envolta i les bases de la nostra civilització i alhora s’utilitzen per aprendre a raonar.

Flavia Tomassini

1r de Batxillerat Grec

Institut Premià de Mar

N.B.: Mentre els alumnes de la meva classe de primer de batxillerat de l’institut Premià de Mar s’alfabetitzen a principi de curs en grec, jo tradueixo, segons m’ha dit la Margalida, un text d’Esquines Contra Ctesifont sobre els diferents règims polítics.

Recuperen un centenar d’àmfores plenes d’oli, vi i gàrum d’un vaixell romà trobat aquest estiu a Palma

Arran de la descoberta d’un vaixell romà per un bussejador a começament d’estiu a Palma, entre Can Pastilla i S’Arenal, durant el mes de juliol, s’ha fet una intervenció arqueològica d’urgència i s’han recuperat un centenar d’àmfores plenes i precintades per assegurar-ne la conservació. Els arqueòlegs subaquàtics del Consell amb l’ajuda de l’armada n’han fet l’extracció amb una mànega de succió que ha retirat la sorra acumulada sobre les restes.

L’embarcació, de la segona meitat del segle III dC, havia sortit d’algun port del sud de la península Ibèrica en direcció, molt probablement, a Roma. La nau transportava un carregament bastant heterogeni de productes com ara oli, vi i gàrum, la procedència dels quals també sembla que era diversa.

Àmfores dins un vaixell romà trobat a Palma
Foto: Consell de Mallorca

L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques assenyalen que no es tractaria d’un naufragi violent provocat per un fort temporal, ja que les àmfores d’aquest vaixell estaven perfectament col·locades al celler. Les primeres hipòtesis apunten que fa uns 1.700 anys es va produir una via d’aigua a la barca provocada per una mala maniobra o, fins i tot, que un cop de mar per damunt la coberta va ocasionar un enfonsament ràpid de la nau.

Sota el mar ara queda l’estructura d’aquesta embarcació del Baix Imperi esperant una nova operació de rescat. Als laboratoris hauran d’obrir les àmfores que ara són a les piscines dins un procés de dessalinització als dipòsits del Museu de Mallorca a Son Tous i examinar-ne el contingut per saber què portaven i quina era la seva procedència.

El material arqueològic recuperat formarà part en un futur del fons del Museu de Mallorca. És un dels derelictes més ben conservats de tota la Mediterrània.

Casc del vaixell romà de Palma. Foto: Consell de Mallorca

“Vist per a sentència”: A Grècia, els judicis públics van fer entrar en crisi el teatre clàssic

El Matí de Catalunya Ràdio del 15 de juliol va tractar sobre la justícia a Grècia en el seu espai “Vist per a sentència“, presentat per David Melgarejo, periodista de TV3 especialitzat en informació de tribunals.

Gaby

Per què volem estudiar grec?

Avui dia, encara conservem una gran part de la cultura grega en nosaltres i la nostra societat. Durant tota la història, pintors, pensadors, arquitectes i, en general, tota classe d’artistes, han utilitzat com a model tot el que ens van deixar els grecs, tant en els mites, com en els llibres, la seva forma de fer art, els seus filòsofs, la seva forma de pensar, i fins i tot la seva manera de viure en societat. Inclús la nostra democràcia no es tan nostra, sinó que ells en van ser els creadors.

L’època clàssica ha marcat un abans i un després en l’evolució de la humanitat. Per exemple, van ser els primers en plantejar-se d’on venim, què fem aquí, i a raonar el per què de tot. Han aportat conceptes dins de l’àmbit de la biologia, la geografia, la filosofia, la física, la música, el teatre, la medicina, etc.

Si no fos per ells, el curs de la nostra història hauria estat totalment diferent, ens han canviat, i han inspirat a milers de persones a l’hora d’actuar d’una forma o d’una altra. No hem de perdre consciència d’això, no hem d’oblidar d’on venim, quines són les nostres arrels, i hem de donar les gràcies a la civilització grega per tot allò que ens han transmès generació rere generació.

Per tot això i més, volem estudiar grec!

Lola

2n Batxillerat Humanístic

L’hortus conclusus de l’IPM

Els alumnes de CFGM de Jardineria i Floristeria del Vicent han dissenyat, sembrat i cuidat un hortus conclusus al pati del nostre institut.

Els alumnes de Clàssiques de 4t de l’ESO de la Margalida hem treballat les plantes aromàtiques, culinàries i medicinals que tenien els romans en els jardins dels peristils de les domus per al gaudi i ús familiar  i els hem etiquetat en llatí i en català.

Hortus conclusus al pati de l’institut Premià de Mar. Fotografia de Sergi Viader

Què és un hortus conclusus? Quina relació té amb el uiridarium de les domus romanes? A l’edat mitjana on el trobem? Sabeu reconèixer les plantes de l’hortus?

En la nostra visita a Empúries, ens vam adonar que a la ciutat romana també hi havia domus amb un jardinet geomètric ple de plantes aromàtiques, condimentàries, medicinals.