Author Archives: Margalida Capellà Soler
Sort que es conserva!
Erica Rossi, 4rt llatí
Referents romans a Polònia
Quin nom rebia a Roma el defensor del poble? A quin número de telèfon cal trucar per fer una denúncia ciutadana? Què és una quadriga?
Valèria
Aracne fila i fila: bloc destacat a xtecblocs!
La fruita a la Boqueria, per Marta Gijón i Eric Sánchez
Pervivència del llatí, per Eric Sànchez, Xavi Martinez i Marta Gijón
Emocions i sentiments bilingües!
Us he preparat un vídeo amb dibuixets meus per demostrar que el llatí perviu en les emocions i els sentiments en català. Què n’opineu?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/J0UErj0WqwU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Marina Caimel
4rt Llatí
MARGALIDA CAPELLÀ I ROGER COCH OBTENEN ELS PREMIS AURIGA 2008
El passat divendres 27 de febrer va tenir lloc, a la localitat maresmenca de Premià de Mar, el lliurament dels premis Auriga 2008, destinats a guardonar anualment professors i alumnes dels territoris de parla catalana per la seva contribució a la difusió del llegat grecoromà. Els premis Auriga arriben enguany a la seva setzena edició i estan promocionats per la revista que duu el mateix nom, vinculada a l’organització Capital de la Cultura Catalana i que actualment és l’única publicació en català dedicada específicament a la divulgació del món clàssic.
La professora Margalida Capellà va rebre el premi Didascàlia, d’experiències docents, pel seu projecte El fil de les clàssiques, el bloc per no perdre el fil del llatí i del grec a l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. El premi Núria Tudela i Penya, per a estudiants d’ensenyament secundari i universitari, fou lliurat a Roger Coch, alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat, pel seu treball Antígones, tutoritzat per la professora Roser Campi.
Com a preàmbul d’aquest acte de lliurament dels premis Auriga, els assistents vàrem poder gaudir d’una visita prèvia al jaciment arqueològic de les termes romanes de Can Farrerons. Ramon Coll, tècnic de l’àrea de Cultura de l’ajuntament premianenc i arqueòleg, va tenir l’amabilitat de guiar els assistents per aquesta peculiar troballa arqueològica, consistent en un edifici de planta octogonal d’uns 750 metres quadrats i que conté vint-i-tres habitacions que es distribueixen seguint un ordre geomètric gairebé perfecte al voltant d’un gran espai central també de planta octogonal. El conjunt va tenir en origen una funció residencial confirmada per l’existència d’uns banys privats (balneum), que va perdre més endavant en favor d’usos productius i industrials. El jaciment ja ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Local i actualment s’està a l’espera de la redacció del Pla Director i de l’Estudi d’Identificació Narrativa en col·laboració amb l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) per procedir a una futura museïtzació.
Maria Jesús Espuña, Margalida Capellà, Montserrat Tudela, Roger Coch i Joan Pedrola a Can Farrerons. Foto de T. Devesa
A continuació, els assistents es traslladaren al centre cívic de la mateixa localitat, on tingué lloc la resta de l’acte, presidit pel tinent d’alcalde i regidor de Cultura del municipi Ernest Casadesús i que comptà també, entre les gairebé cent persones del públic, amb la presència de la regidora d’Ensenyament Mercè Gisbert i de l’arqueòloga de l’ICAC Marta Prevosti. Després dels mots de presentació per part del regidor Ernest Casadesús, la sotsdirectora de la revista Auriga, Montserrat Tudela, va tenir unes paraules per destacar la vitalitat dels estudis clàssics en el panorama actual de la cultura catalana i en va donar uns quants exemples tot aportant dades molt recents, del Baròmetre de la comunicació i la cultura, a propòsit de la consolidació de la revista Auriga dintre del ventall de publicacions periòdiques en llengua catalana. Després, l’arqueòleg i museòleg Pere Izquierdo va fer una dissertació titulada “Món clàssic en temps de la II República”, tot destacant la importància que va arribar a tenir aleshores la nissaga dels Bosch Gimpera com a referents i estendards en la construcció d’un espai cultural nacional català. Amb dades a la mà, el conferenciant va deixar ben clar el compromís que aquesta família i altres, filles del romanticisme i protagonistes del noucentisme, tingueren amb l’educació i la cultura nacional catalana.
Més endavant, en el moment de l’entrega dels guardons va prendre la paraula Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’Organització Capital de la Cultura Catalana, qui va destacar així mateix la vitalitat dels premis Auriga i va fer una breu història de les seves denominacions i motivacions. A continuació, i després d’uns mots d’agraïment de Roger Coch a la tutora del seu treball Roser Campi pel seu suport, Margalida Capellà va tenir unes amables paraules per a totes aquelles persones que han fet i fan possible l’existència del seu projecte El fil de les clàssiques, i molt especialment per als seus alumnes, alguns dels quals eren presents a la sala i sense els quals no tindria sentit la seva feina. Per acabar, Margalida Capellà va mostrar la validesa dels blocs com a eina de participació dels alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge i de formació de la seva competència digital, tot fent un interessant recorregut a través de les diverses seccions que formen el seu bloc i destacant l’aparició d’Aracne fila i fila, un bloc específic dels alumnes de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar.
La cerimònia va cloure amb la tradicional foto de família amb les persones premiades, les autoritats locals presents i els membres del consell de redacció de la revista Auriga.
Foto de Teresa Devesa
Joan Pedrola
Atlas
El tità Atlas era fill de Jàpet i de la nimfa Climene. Després que els titans s’haguessin posat a la disposició de Zeus i els seus germans, Atlas no va ser fet presoner en el món dels morts com la resta d’ells. Zeus li va infligir un càstig especial que va consistir a carregar amb l’arc del cel sobre les seves espatlles.
Atlas va portar a terme la tasca en el racó més occidental que els grecs coneixien i que se situaria prop de l’estret de Gibraltar. Hèracles va visitar Atlas en un dels seus Dotze Treballs per a recollir les pomes d’or de les Hespèrides. Gaia, la deessa de la terra, li havia donat les pomes a Hera quan es va casar amb Zeus i aquesta al seu torn les hi va lliurar a les Hespèrides, filles de Atlas, perquè les guardessin en un bell jardí que estava protegit pel drac Ladón. Atlas li va posar una condició a la seva visita. Per a evitar-li el problema de lluitar amb el drac, aniria ell mateix fins el jardí mentre Hèracles li sostenia l’arc del firmament.
Afortunadament, Hèracles era prou fort i Atlas va poder arribar al jardí. Quan va tornar amb les pomes, li va suggerir que podria anar ell a lliurar-se-les a Euristeu, cap d’Hèracles, mentre l’heroi seguia sostenint l’arc un poc més.
Hèracles va fingir estar d’acord amb la idea, però va demanar a Atlas que prengués l’arc un moment per a poder posar-se un coixí sobre els seus muscles adolorits. Atlas va accedir i aixì Hèracles va poder fugir amb les pomes.
Ovidi descriu com Perseu, fill de Zeus com Hèracles, va visitar Atlas. Perseu li va demanar passar la nit amb ell i aquell s’hi va negar, recordant un oracle que una vegada li havia dit que un fill de Zeus arribaria per a robar-li les pomes de les seves filles -probablement es referia a Hèracles-. Atlas va amenaçar Perseu i aquest va utilitzar el cap de Medusa per convertir-lo en muntanya de pedra.
On es troba aquesta muntanya?
Sabríeu dir més paraules en català que derivin d’atles?
Verónica Vega
2n batx A
Qui és Atalanta?
Hi ha un Club de futbol que es diu Atalanta Bergamasca Calcio. Aquest equip va ser creat l’any 1907. És de la ciutat de Bergamo que es troba a Itàlia. Els seus colors són el blau i el negre. Si no us ho creieu, entreu a la web oficial del club Atalanta en italià.
Què en sabeu d’Atalanta? Expliqueu la seva història. Surt a Narracions de mites clàssics, ed. Teide!
Sara Pèrez Hernandez 2n Batx. A grec i llatí