Què us han semblat aquestes tires còmiques del compositor del cercle de Manuel de Falla i pintor de mitologies, del meu amic Joan Comellas i Maristany (El Masnou, 1913-2000)? Empra amb encert l’ètim grec mono- μόνος o en fa un joc irònic al seu servei?
Author Archives: Margalida Capellà Soler
Mites versificats, un bell regal
En el principio fue el CAOS,
el desorden, la contienda;
después, la del amplio pecho,
la incestuosa y fértil GEA.
De su hijo URANO engendró
al OCÉANO y a REA,
a TEMIS y a MNEMÓSINE,
a HIPERIÓN, CEOS y TEA,
a CRIOS, más tarde a CRONOS
con TETIS, la jovenzuela.
FEBE, JÁPETO y los Cíclopes
(rebosantes de soberbia):
Cotos, Giges y Briáreos,
con sus cientos de cabezas,
también fueron engendrados
por la caprichosa GEA.
Y por no variar costumbre
a CRONOS lo casó REA;
y de esta unión fraternal
nacieron DEMÉTER y HERA,
HADES, el de los abismos,
POSIDÓN, de las mareas,
HESTIA, la llama que rompe
el temor de las tinieblas,
y ZEUS prudente padre
de dioses, hombres y tierras…
(De la Teogonia de Hesíode)
Como CRONO sospechaba
que un hijo suyo daría
al traste con su reinado,
al nacer se los comía.
REA, irritada por ello,
se encaminó hacia la isla
de Creta, en cinta de ZEUS
y lo alumbró en una cueva.
Las ninfas y los curetes,
con la leche de Amaltea,
amamantaban al niño
sin que CRONO lo supiera.
REA, con gran disimulo,
le ofreció a CRONO una piedra
envuelta en unos pañales,
para que se la comiera,
diciendo que era su hijo,
el último que pariera.
Salvó así su vida ZEUS
de una muerte verdadera.
(De Biblioteca 1 de Apol·lodor)
Luis Bregel
Literatura castellana
Vilassar de Dalt
Monòleg de Briseida per Aquil·les
“Mai vaig pensar que podria arribar a estimar-te tant, raptor meu, i que la meva llar seria el teu cor. M’agrada trobar-me amb els teus ulls totes les nits, els teus llavis em donen altres estels i m’alliberen. La meva vida és dolça al teu costat, i se’m fa impossible imaginar-me-la sense el teu amor. Estimar-te és la cosa de la qual ningú no pot privar-me. Sóc lliure quan t’estimo! Déus de l’Olimp, no em negueu també l’amor, perquè ell és l’essència de la meva persona, l’ànima del meu cos, i Agamèmnon no hi té cap dret.”
Laura Galán
1r batx. grec
Saturnalia per The Gutter Twins
Sabem que les saturnàlies romanes han servit de font d’inspiració per a diferents camps de la creació, pintura, esultura i com no podia ser també la música. I en aquesta última disciplina, no hem de retrocedir gaire en el temps per trobar una obra fonamentada en les festes paganes romanes: Saturnalia és el nom del primer àlbum que l’any 2008 va veure la llum de The Gutter Twins, duet format pels nordamericans Mark Lanegan i Greg Dulli, que es van formar en el bressol del rock alternatiu grunge de finals dels 90 i principis de segle.
En aquest primer treball publicat per The gutter Twins trobem a Internet un vídeo promocional amb el segell i l’estil propi de la formació, concretament “All Misery/Flowers”, amb una coreografia de caire místic que també podria inspirar-se en les Saturnàlies:
Martin T.
Com es fa un poema al segle I aC: Catul XI
Cada curs escolar es fa un curs de pensament i cultura clàssica al CaixaForum de Palma, Mallorca. Aquest any tracta de l’interessant món de la poesia: “XIV Curs de pensament i cultura clàssica 2009-2010. El món de les muses. Com llegir la poesia clàssica”.
Divendres passat, dia 18 de desembre, es va fer la segona conferència que va omplir la sala més gran i es va haver d’habilitar una sala en vídeo conferència. Va tractar sobre el poema XI de Catul, a càrrec del professor Antonio Alvar Ezquerra (Catedràtic de Filologia llatina de la Universidad de Alcalá). Va explicar la relació entre aquest poema i la poesia de Safo: tant formal com de contingut amorós. El romà Catul en el seu temps va seguir la poesia sàfica. A més va ser un dels primers homes a parlar del mal de l’amor no correspost (per Lèsbia), cosa no ben vista per la societat romana que ho fés un home. El curiós és que no és un poema d’un home feble sinó tot el contrari d’un home ben documentat que a més ens explica la situació d’aquell moment (val a recordar que els romans acabaven d’arribar a Britània) i de com concebien el món.
El poema es divideix en tres parts: una d’un to geogràfic on demostra el seu coneixement del món (en aquell temps no sabien com era el món ni que existís Amèrica), una altra d’un to irònic on critica la seva estimada Lèsbia i la darrera d’un lirisme molt elevat.
Sens dubte, el públic illenc es va sorprendre de com interpretaven els mapes antigament i sobretot de la segona part del poema: “rompiéndoles las ingles” (segons la seva traducció), segons d’altres les entranyes.
XI. ad Furium et Aurelium
FVRI et Aureli comites Catulli,
siue in extremos penetrabit Indos,
litus ut longe resonante Eoa
tunditur unda,
siue in Hyrcanos Arabesue molles,
seu Sagas sagittiferosue Parthos,
siue quae septemgeminus colorat
aequora Nilus,
siue trans altas gradietur Alpes,
Caesaris uisens monimenta magni,
Gallicum Rhenum horribile aequor ulti-
mosque Britannos,
omnia haec, quaecumque feret uoluntas
caelitum, temptare simul parati,
pauca nuntiate meae puellae
non bona dicta.
cum suis uiuat ualeatque moechis,
quos simul complexa tenet trecentos,
nullum amans uere, sed identidem omnium
ilia rumpens;
nec meum respectet, ut ante, amorem,
qui illius culpa cecidit uelut prati
ultimi flos, praetereunte postquam
tactus aratro est.
Sònia C.S., llicenciada en filologia catalana i biblioteconomia
Campanet, Mallorca
Ja us heu llegit “La còlera d’Aquil·les”?
Estimats companys i companyes,
La Coty i jo volem expressar la nostra opinió i fer una petita valoració sobre l’adaptació de la Ilíada del famós poeta grec Homer ja que era el llibre que havíem de llegir o rellegir el primer trimestre. La còlera d’Aquil·les és una adaptació de la Ilíada d’Homer per a un públic juvenil publicada a l’editorial Teide. És una de les lectures de clàssiques recomanades per molts seguidors de El Fil de les Clàssiques. Ja hi heu deixat la vostra opinió en forma de comentari?
Per fer-vos una idea us resumim el tema del llibre:
La còlera d’Aquil·les ens explica les desventures de l’heroi aqueu durant el desè any de la guerra de Troia i com la seva participació va ser decisiva. Si en voleu saber més el llibre us espera!
Opinem que la seva lectura és essencial, ja que és molt entretingut i amb el glossari del final s’aprén molt sobre els déus i la mitologia grega. És una adaptació plena de lluites, morts, amors, desamors, aventures… És a dir, és força complet. La història és molt bonica i està molt ben narrada, hi ha moments en els quals una s’arriba a sentir al costat d’algun heroi o déu grec. Tot això fa que sigui un llibre amè i fàcil de llegir, sobretot si se segueix la guia de lectura i de les propostes de treball que hi ha a l’apèndix final, precisament ara nosaltres aquí estem fent el primer exercici dins l’apartat Expressió escrita que diu: “Escriu una carta a un amic o amiga en la qual li expliquis La còlera d’Aquil·les i la teva opinió personal sobre aquesta obra literària” Seguim el model que s’indica a la pàgina 170, però en comptes de fer la tasca en paper i lliurar-la a la Lida, hem preferit compartir-la aquí amb tots vosaltres per animar-vos a llegir aquesta trepidant adaptació. (També hem descobert que es troba en castellà!).

Editorial Teide, 2006
També trobem una adaptació al cinema, amb el nom de “Troia” de W. Petersen, 2004. L’única cosa que ara voldríem criticar és que no apareixen els déus i algun altre error que podreu detectar si us llegiu el llibre aquests dies de festa i lliureu les activitats de lectura a la Lida abans de la recuperació de gener. No sigui que si us refieu de la pel·lícula, l’espifieu.
Esperem que la nostra opinió us animi a llegir-lo, si és que encara no l’heu començat!
Una forta abraçada,
Coty i Ire (la Lina està present des de Colòmbia!)
Alumnes de 1r de grec
Ego sum panis vitae
Com ja deu ser tothom conscient els llatinismes estan a tot arreu! Sigui on sigui, ens acabarem trobant amb un llatinisme o expressió llatina, ho vulguem o no. I això va passar l’altre dia, dimecres 16 de desembre, en una excursió de tutoria que vam fer a la Barcelona medieval. Vam visitar una mica la ciutat amb un guia, i en un mur de la capella del Santíssim Sagrament, al costat de l’església de Santa Maria hi havia la següent frase en llatí:
Què significa? Algú és capaç de comentar-la? I no em refereixo només a la traducció literal, sinó també al significat! Quin tipus d’expressió llatina és i per què apareix en un mur de la ciutat de Barcelona?


Ego sum panis vitae. Fotografia de Toni Moreno
Toni Moreno
1r de batx. llatí
Llatí porcí!
Mireu què he trobat quan mirava la pel·lícula de Disney Air Buddies! Em podríeu ajudar amb el que diu la truja en llatí? El parla bé?
Valèria, 4rt de primària
Natalia tintinnabula
Enguany he fet per felicitar les festes aquesta postal de Nadal a classe de dibuix. Sabeu què vol dir en llatí Natalia tintinnabula?
Moltes gràcies i molt bon Nadal!
Valèria, 4t de primària
Ave Maria
Ave Maria, cantada per Pavarotti
Aquí teniu la lletra en llatí:
Ave Maria, gratia plena.
Maria, gratia plena
Maria, gratia plena
Ave, ave dominus, tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
et benedictus
et benedictus fructus ventris tui
ventris tui, Jesus.
Ave Maria.
Et in hora
mortis nostrae.
mortis nostrae.
Ave Maria
Ave Maria, cantada per John Christopher:
Escolteu ara la versió de la cantant malaguenya Diana Navarro:
Aquí us deixo part de la lletra:
(Mare mia, mare mia
gratia plena
ave, ave mare mia (2 vegades)
Et benedictus
et benedictus
dominus tecum
ahhh
tú me das la vida
tú me das la vida
ahhh
ay amor, ay amor ah tú me das la vida mare mia, mare mia
gratia plena
ave, ave mare mia
Quina versió us ha agradat més? Heu entès el text llatí? En coneixeu altres versions?
Sere Velásquez
4rt de llatí