In Italia multae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia…

Encara avui dia diem, tot fent al·lusió a la magnífica xarxa viària dels romans, en diferents llengües que tots els camins duen a Roma. Tots coneixem la Via Augusta i com els romans construïen les seves vies. Voleu saber quines són les principals vies romanes d’Itàlia i d’on sortien fins on arribaven? Si visiteu Roma, no us oblideu de caminar per la Via Àpia i potser fins i tot us vindran ganes de fer-ne un poema!

In Italia multae et magnae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia, via Aemilia. Via Appia est inter Romam et Brundisium; via Latina inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum; via Aurelia inter Romam et Genuam; via Aemilia inter Ariminum et Placentia, …via Appia longa est. Via Latina non tam longa est quam via Appia. Quam longa est via Flaminia?

(Capitulum sextum, Familia Romana LLPSI)

Quant de temps trigaríem a l’època romana en arribar a Roma des de Càpua,…? Tria un lloc i deixa en comentari per on feries camí, quina distància hauries de recórrer i quant de temps trigaries?

Irene Sanz
1r Batxillerat Llatí

31 thoughts on “In Italia multae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia…

  1. Pingback: In Hispania viae magnificae sunt: Via Augusta et via Argentea | Aracne fila i fila

  2. Pingback: La xarxa viària a la Britànnia romana | Aracne fila i fila

  3. Pingback: Les vies romanes a la Gàl·lia | Aracne fila i fila

  4. Mar Cruz Viladoms

    Xaipe!!
    La veritat és que no hvia sentit parlar dels noms de les antigues vies romanes, però si que és cert que encara avui dia utilitzem els termins vies en depén de quines situacions i els noms que fan honor a aquestes vies.
    Si mirem atentament el thinglink podem veure que la que destaca és la via Appia, com en totes les ciutats, sempre torbem una via que destaca més que d’altres.

  5. Joaquin

    Salve¡¡
    La Via Latina fue una calzada romana que iba desde Roma hacia el sureste de unos 200 km .
    A diferencia de la mayoría de las vías romanas , no lleva el nombre del fabricante, lo que sugiere que esta es una de las calles más antiguas.

    Via Apia..
    fue una de las más importantes calzadas de la antigua Roma, que unía Roma con Brindisi, el más importante puerto comercial con el Mediterráneo oriental y Oriente Medio. Estacio describió su importancia al describirla por su nombre común:
    ”APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM”
    ”La vía Apia es conocida comúnmente como la reina de las grandes calzadas romanas”

    Via Flaminia..
    fue una calzada romana que llevaba de Roma a Ariminium y era la principal vía del norte de Italia. Fue construida por Cayo Flaminio Nepote durante el tiempo en que ejerció como censor (220 a. C.). Salía de la Puerta Flaminia cercana a la moderna puerta del Popolo y se dirigía al Puente Milvio (Pontus Milvius) para cruzar el Tíber. En Ariminium se unía a la Vía Emilia.

    Via Aurelia
    Fue una calzada romana que llevaba de Roma a Pisa (Etruria) y a la costa de Liguria y los Alpes marítimos. El primer tramo iba de Roma a Alsium; de allí llegaba hasta Pisae (Pisa). No se sabe cuándo fue construida. Se supone que la construyó un magistrado llamado Aurelius (Aurelio).

    Bonum Diem

  6. Anna Bagaria

    Salve!
    Com ja sabem hi havia una gran quantitat de vies romanes i hem après tots els seus noms, però gràcies a aquest thinkling he après a situarles i a saber on són perquè no tenia ni idea. Un bon treball!
    In proximum!

  7. Valentina Restrepo

    Apart de les vies italianes també he trobat les vies de la península Ibèrica, aquí les deixo:
    Via Apia, antiga calçada romana a Itàlia. La primera i més cèlebre
    de les calçades de la república romana, construïda al 312 a.C. pel censor
    romà Api Claudi el Cec, en honor al qual se li va donar el nom. Es dirigeix ​​cap al
    sud des de la muralla de Servi a Roma fins Capua, a través del Appii Fòrum i
    Terracina i més tard va ser ampliada fins Taranto i Brundisium (ara Brindisi).
    Com a principal ruta cap a Grècia, la via Apia tenia més de 560 quilòmetres de llarg.
    Va ser sòlidament construïda i marcada amb fites. Les parts que perduren del
    17
    paviment estan construïdes amb grans blocs hexagonals, principalment de
    pedra volcànica, col·locats sobre fonaments assegurats i reforçats amb morter;
    però, és probable que aquest no sigui el ferm original. Des de Roma a Terracina
    és gairebé recta, tot i el terreny abrupte dels turons de Alban i del pantanós de
    la llacuna Pontina. Els primers quilòmetres des de Roma encara conserven moltes de
    les antigues tombes que vorejaven la calçada, i que en part encara s’utilitzen.

    Via Aemilia (Llatí Via Aemilia), antiga via romana a la Itàlia actual,
    de 282 quilòmetres, construïda pel cònsol Marc Emili Lèpid al 187 a.C.
    Arrenca on la via Flaminia finalitza i comença a Ariminun (avui Rimini) per
    finalitzar al nord-oest a Placentia (avui Piacenza). Més tard es va estendre al nord-oest,
    creuant el riu Po fins Mediolanum (avui Milà). La moderna carretera segueix la
    mateixa ruta, passant fins i tot per alguns dels ponts originals, fins al punt de
    que la zona situada entre Rimini i Piacenza encara conserva el nom d’Emilia,
    derivat del de l’antiga calçada.

    Via Domitia: Beaucaire és el punt de partida de la Via Domitia al
    Llenguadoc-Rosselló. Aquí es pot descobrir un veritable tresor: mil·liaris in situ i
    a la Mas de Tourelles s’aprèn considerablement sobre la viticultura de l’època
    18
    gal-romana. En el seu pas pels Pirineus, al Rosselló, al sud de Perpinyà i de la
    fortalesa de Ruscino, la Via Domitia es dividia en dues. Un itinerari recorria la costa per
    Elne (oppidum de Illiberris), Portvendres (Portus Veneris: port de Venus) i el
    port de Banyuls. Illiberris i Portus Veneris constituïen posades de l’itinerari. a Port
    Vendres, han estat trobats restes romans mentre que antics vestigis de la
    fortalesa de Illiberris van ser trobats en la seva major part recoberts per la ciutat
    medieval.

    Via Augusta: La Via Augusta era la via romana més llarga de la
    península ibèrica. Amb els seus prop de 1.500 quilòmetres uneix els Pirineus amb Cadis, en el
    sud d’Espanya. L’emperador August (27 AC a 14 DC) va ordenar la seva rehabilitació amb
    el canvi d’era i li va donar el seu nom a aquesta via. Es va convertir llavors en una
    important via de comunicació i comerç entre les ciutats, les províncies i els
    ports de la Mediterrània

    Via Egnacia, via militar romana, construïda en la segona meitat del
    segle II a.C., que creuava la península dels Balcans, des del mar Adriàtic fins
    Bizanci (actual Istanbul, a Turquia). Començava a dos punts de l’Adriàtic:
    Apolonia, prop de la desembocadura del riu Aoos (avui Vijöse), a Albània, i
    Dirraquio (actual Durrës, a Albània). La via s’estenia cap a l’est, fins a Lycnidos
    (Actual Ohrid, a la República de Macedònia), Heraclea (l’actual Bitola, a la
    República de Macedònia), Edessa (a Grècia), Pela (a Grècia), i arribava al mar
    Egeu, a Salònica (Tessalònica). Després, creuava la península Caládica, fins
    Anfípolis i Filipos, i al principi acabava en Kipsela, al riu Hebros (Marica),
    però posteriorment es va perllongar fins a Bizanci.
     S’han descobert diversos mil·liaris (fites de pedra ubicats a la
    via que indicaven les distàncies). Al segle IV es van fer reparacions, mentre el
    tram entre la Porta Daurada (a l’extrem sud de les muralles de Constantinoble,
    20
    l’antiga Bizanci) i Küçükçekmece (actualment, ciutat turca en els suburbis de
    Istanbul) sembla ser que va ser pavimentat per primera vegada per l’emperador
    bizantí Justinià I al segle VI. Qualsevol que fos el seu estat, va ser la principal
    ruta terrestre durant l’edat mitjana. La via Egnacia va exercir un paper
    fonamental en les comunicacions de Roma amb Orient, tant en l’aspecte militar
    com comercial.

    SALVE!!!

  8. Maryama

    Bonum diem!

    Un thinglink molt ben fet, gràcies al thinglink he pogut situar més le vies de les que paralvem sempre a classe. També he pogut observar que hi ha moltes vies i que totes porten a Roma.

  9. xenia

    Salve!
    Jo he dicidit anar de Barcelona fins a Roma, i trigaria 58 dies, i 1361 pases

  10. Sara Pradas

    Bonum diem!

    He mirat quan trigaria i quin seria el recorregut que hauria de fer per anar des de Londres fins a Roma en l’época romana i m’ha sorprès perquè nomès tardaria LXIII dies qu en total són 63 dies d’anada i 63 dies de tornada també m’ha sorpres la quantitat de pases que faria CMXXX en total 900.030 pases.

  11. Aida Martins

    Salve!
    Em sembla molt emocionant saber quants dies i passes farien els romans per desplaçar-se.
    Jo he triat anar de Roma fins a Oporto, tardaria XCIX (99) dies i faria MCDLXXV (1475) passes.
    Actualment això és una barbaritat!
    Vale.

  12. mbonis010301

    salve!
    He buscat cuantes pases i dies, feian en l’epoca romana desde Barcelona fins a londres, i aquesta ha sigut la meva cerca:

    DCCXXXI = 1231 pases
    XLIX = 49 dies

    Iter brevissimum
    Ab ‘Barcenone’ ad ‘Londinio’
    Summa DCCXXXI Milia Passuum / Leuga Gallica.
    Fere XLIX dies.

    Em sembla ua tasca interessant , per coneixer quan trigaven, les seves condicions, etc.

    In proximum!

  13. Sara Marin

    Salve!
    Jo he triat anar des de Cambidge, Anglaterra a Roma amb el sistema romà, i hauria de fer MCIX Milia Passuum, que serien 1109 passes. En total trigaria LXXIV dies, 64 dies.
    M’agradaria aturar-me a Pisis, Pisa.
    Opino que aquest sistema romà era molt bo i estava casi tant o més desenvolupat com l’actual google maps. Crec que aconseguir fer tot això sense l’actual tecnologia té molt mérit, ja que es molt complicat controlar-lo tot d’aquesta manera

  14. Raquel Villellas

    Jo he triat Tarragona. Tardaria 62 dies (LXII) i faria 900.028 pases (CMXXVIII).

  15. Rime Chairi

    Jo he escollit anar de Gesocribate (Brest), Franaça a roma i la durada és LXII dies, és a dir, 62 dies, més de 2 mesos i faria 900.029 pases, és a dir, CMXXIX pases en llatí

  16. Rime Chairi

    Jo,he escollit anar de Gesocribate (Brest), Franaça a roma i la durada és LXII dies, és a dir, 62 dies, més de 2 mesos i faria 900.029 pases, és a dir, CMXXIX pases en llatí

  17. Jordi Alvárez Garcia

    Salve!
    Jo vaig de Barcelona a Roma. Trigaria LVIII (58) dies. I faré DCCCLXI (861) passes.
    De totes les ciutats per on passo m’agradaría visitar: Gerona (Girona), Ruscione (Perpiñán), Masilia Grecorum (Marsella), Pisis (Pisa) i per acabar Roma.

  18. Nerea Judez

    A l’època romana, per arribar a Roma des de Càpua (Ab ‘Casilino’ ad ‘ROMA’) trigaríem 6 dies (fere VI dies) i faríem 79 mil passes (LXXIX Milia Passuum)

    He mirat quant trigaria de Roma a París (Ab ‘ROMA’ ad ‘Lvteci’) en època romana, i hauria de fer 780 mil passes (DCCLXXX Milia Passuum), i trigaria 53 dies. (Fere LIII dies).

  19. Paula Nieto Acosta

    El viatge que he buscat va de Valencia a Roma i es trigan 74 dies en arribar. M’agradaría parar a Pisa, esncara que com bé m’has dit encara no veuria la torre inclinada.
    Aquesta tasca m’ha semblat molt interesant perque hem vist com un google maps pero dels Romans, i he vist quants dies trigaven en arribar als llocs.

  20. Nadia Castillo García

    Salve!
    Jo he escollit el trajecte d’Itàlia als Països Baixos, i tardaría uns 66 dies a peu.
    Els lloc que m’agradaria anar a Roma, ja que, podría veure la “Via Augusta”.
    Aquesta tasca m’ha agradat, ja que, m’ha sorprès la duració d’un lloc a un altre.

  21. Alba Moreno Mújica

    Salve!
    Des de Roma fins a l’Índia trigaria 202 dies, uns 6 mesos.
    M’agradaria parar a Eslovènia, Bulgària i Turquia.
    Aquesta tasca m’ha semblat molt interessant i divertida, ja que hem pogut conèixer un Google Maps de l’època dels romans,
    un gran treball per part d’ells, ja que es coneixien tots els jocs on anaven.

  22. Lola Fígols

    Salve!
    M’ha semblat molt interessant l’article ja que he pogut saber més sobre les antigues vies romanes. He decidit fer el trajecte de Roma fins a Manchester, i he vist que hauria de fer 1190 passes, és a dir, trigaria 80 dies en arribar-hi. Si fes aquesta ruta, m’agradaria parar a Torino i a Londres, ja que crec que són dues ciutats molt interessants, i en temps romans segur que ho eren més.

  23. Andrea Montalban Arias

    Bonum diem!
    Avui he calculat quant temps tardaria d’anar des de Barcelona a Roma. M’he quedat impressionada al saber que tardaria LVIII dies, 58 d’anada i 58 de tornada. En total 116 dies, i DCCCLXI passes, que són 861 passes. És impressionant aquest mapa, ja que et calcula les passes i els dies des del punt que en vulguis. M’ha agradat molt!!
    Salve!

  24. Ariadna Ortiz

    Salve!
    He escollit per anar a Italia desde París. Hauria de fer DCCLXXX (780.000) passes. I trigaria LIII (53) dies. Si m’hagués de aturar seria a Lyon, Florència i Livorno.
    Aquesta tasca ha sigut molt interessant i entretinguda perquè hem vist un google maps però en els temps dels romans.

  25. Pau Roca

    Salve Lida!

    De l’antiga Romà a Barcelona (Barcenone) hi ha DCCCLX peus que són 860 peus, i 58 dies de viatje.

    Es molt interessants saber el que tardaven perque ens posa en la situació de quan havien d’anar fins allà i fer aquets viatjes, ara aquests viatjes els fas amb hores i sense complicacions.

  26. Mercè

    Salve
    He escollit d’anar des de Cambridge fins a Roma. Hi ha MXCIV (1094) peus i LXXIII(73) dies de camí. Gràcies a aquesta tasca ara ens podem fer una idea més encertada del temps que trigaríem anant a peu fins a Roma des de diferents llocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *