Encara avui dia diem, tot fent al·lusió a la magnífica xarxa viària dels romans, en diferents llengües que tots els camins duen a Roma. Tots coneixem la Via Augusta i com els romans construïen les seves vies. Voleu saber quines són les principals vies romanes d’Itàlia i d’on sortien fins on arribaven? Si visiteu Roma, no us oblideu de caminar per la Via Àpia i potser fins i tot us vindran ganes de fer-ne un poema!
In Italia multae et magnae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia, via Aemilia. Via Appia est inter Romam et Brundisium; via Latina inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum; via Aurelia inter Romam et Genuam; via Aemilia inter Ariminum et Placentia, …via Appia longa est. Via Latina non tam longa est quam via Appia. Quam longa est via Flaminia?
(Capitulum sextum, Familia Romana LLPSI)
Quant de temps trigaríem a l’època romana en arribar a Roma des de Càpua,…? Tria un lloc i deixa en comentari per on feries camí, quina distància hauries de recórrer i quant de temps trigaries?
Irene Sanz
1r Batxillerat Llatí
Optime, Irene! Amb aquest thinglink fet ad hoc quedaran molt més clares les diferents vies romanes d’Itàlia!
Pingback: In Hispania viae magnificae sunt: Via Augusta et via Argentea | Aracne fila i fila
Pingback: La xarxa viària a la Britànnia romana | Aracne fila i fila
Pingback: Les vies romanes a la Gàl·lia | Aracne fila i fila
Xaipe!!
La veritat és que no hvia sentit parlar dels noms de les antigues vies romanes, però si que és cert que encara avui dia utilitzem els termins vies en depén de quines situacions i els noms que fan honor a aquestes vies.
Si mirem atentament el thinglink podem veure que la que destaca és la via Appia, com en totes les ciutats, sempre torbem una via que destaca més que d’altres.
Salve¡¡
La Via Latina fue una calzada romana que iba desde Roma hacia el sureste de unos 200 km .
A diferencia de la mayoría de las vías romanas , no lleva el nombre del fabricante, lo que sugiere que esta es una de las calles más antiguas.
Via Apia..
fue una de las más importantes calzadas de la antigua Roma, que unía Roma con Brindisi, el más importante puerto comercial con el Mediterráneo oriental y Oriente Medio. Estacio describió su importancia al describirla por su nombre común:
”APPIA LONGARUM TERITUR REGINA VIARUM”
”La vía Apia es conocida comúnmente como la reina de las grandes calzadas romanas”
Via Flaminia..
fue una calzada romana que llevaba de Roma a Ariminium y era la principal vía del norte de Italia. Fue construida por Cayo Flaminio Nepote durante el tiempo en que ejerció como censor (220 a. C.). Salía de la Puerta Flaminia cercana a la moderna puerta del Popolo y se dirigía al Puente Milvio (Pontus Milvius) para cruzar el Tíber. En Ariminium se unía a la Vía Emilia.
Via Aurelia
Fue una calzada romana que llevaba de Roma a Pisa (Etruria) y a la costa de Liguria y los Alpes marítimos. El primer tramo iba de Roma a Alsium; de allí llegaba hasta Pisae (Pisa). No se sabe cuándo fue construida. Se supone que la construyó un magistrado llamado Aurelius (Aurelio).
Bonum Diem
http://terraeantiqvae.blogia.com/2008/010901-recrean-virtualmente-las-v-as-que-part-an-de-roma-con-sus-monumentos-villas-y-.php
Mapping the Via Appia in 3D http://linkis.com/mappingtheviaappia.nl/7eN7n
Salve!
Com ja sabem hi havia una gran quantitat de vies romanes i hem après tots els seus noms, però gràcies a aquest thinkling he après a situarles i a saber on són perquè no tenia ni idea. Un bon treball!
In proximum!
Apart de les vies italianes també he trobat les vies de la península Ibèrica, aquí les deixo:
Via Apia, antiga calçada romana a Itàlia. La primera i més cèlebre
de les calçades de la república romana, construïda al 312 a.C. pel censor
romà Api Claudi el Cec, en honor al qual se li va donar el nom. Es dirigeix cap al
sud des de la muralla de Servi a Roma fins Capua, a través del Appii Fòrum i
Terracina i més tard va ser ampliada fins Taranto i Brundisium (ara Brindisi).
Com a principal ruta cap a Grècia, la via Apia tenia més de 560 quilòmetres de llarg.
Va ser sòlidament construïda i marcada amb fites. Les parts que perduren del
17
paviment estan construïdes amb grans blocs hexagonals, principalment de
pedra volcànica, col·locats sobre fonaments assegurats i reforçats amb morter;
però, és probable que aquest no sigui el ferm original. Des de Roma a Terracina
és gairebé recta, tot i el terreny abrupte dels turons de Alban i del pantanós de
la llacuna Pontina. Els primers quilòmetres des de Roma encara conserven moltes de
les antigues tombes que vorejaven la calçada, i que en part encara s’utilitzen.
Via Aemilia (Llatí Via Aemilia), antiga via romana a la Itàlia actual,
de 282 quilòmetres, construïda pel cònsol Marc Emili Lèpid al 187 a.C.
Arrenca on la via Flaminia finalitza i comença a Ariminun (avui Rimini) per
finalitzar al nord-oest a Placentia (avui Piacenza). Més tard es va estendre al nord-oest,
creuant el riu Po fins Mediolanum (avui Milà). La moderna carretera segueix la
mateixa ruta, passant fins i tot per alguns dels ponts originals, fins al punt de
que la zona situada entre Rimini i Piacenza encara conserva el nom d’Emilia,
derivat del de l’antiga calçada.
Via Domitia: Beaucaire és el punt de partida de la Via Domitia al
Llenguadoc-Rosselló. Aquí es pot descobrir un veritable tresor: mil·liaris in situ i
a la Mas de Tourelles s’aprèn considerablement sobre la viticultura de l’època
18
gal-romana. En el seu pas pels Pirineus, al Rosselló, al sud de Perpinyà i de la
fortalesa de Ruscino, la Via Domitia es dividia en dues. Un itinerari recorria la costa per
Elne (oppidum de Illiberris), Portvendres (Portus Veneris: port de Venus) i el
port de Banyuls. Illiberris i Portus Veneris constituïen posades de l’itinerari. a Port
Vendres, han estat trobats restes romans mentre que antics vestigis de la
fortalesa de Illiberris van ser trobats en la seva major part recoberts per la ciutat
medieval.
Via Augusta: La Via Augusta era la via romana més llarga de la
península ibèrica. Amb els seus prop de 1.500 quilòmetres uneix els Pirineus amb Cadis, en el
sud d’Espanya. L’emperador August (27 AC a 14 DC) va ordenar la seva rehabilitació amb
el canvi d’era i li va donar el seu nom a aquesta via. Es va convertir llavors en una
important via de comunicació i comerç entre les ciutats, les províncies i els
ports de la Mediterrània
Via Egnacia, via militar romana, construïda en la segona meitat del
segle II a.C., que creuava la península dels Balcans, des del mar Adriàtic fins
Bizanci (actual Istanbul, a Turquia). Començava a dos punts de l’Adriàtic:
Apolonia, prop de la desembocadura del riu Aoos (avui Vijöse), a Albània, i
Dirraquio (actual Durrës, a Albània). La via s’estenia cap a l’est, fins a Lycnidos
(Actual Ohrid, a la República de Macedònia), Heraclea (l’actual Bitola, a la
República de Macedònia), Edessa (a Grècia), Pela (a Grècia), i arribava al mar
Egeu, a Salònica (Tessalònica). Després, creuava la península Caládica, fins
Anfípolis i Filipos, i al principi acabava en Kipsela, al riu Hebros (Marica),
però posteriorment es va perllongar fins a Bizanci.
S’han descobert diversos mil·liaris (fites de pedra ubicats a la
via que indicaven les distàncies). Al segle IV es van fer reparacions, mentre el
tram entre la Porta Daurada (a l’extrem sud de les muralles de Constantinoble,
20
l’antiga Bizanci) i Küçükçekmece (actualment, ciutat turca en els suburbis de
Istanbul) sembla ser que va ser pavimentat per primera vegada per l’emperador
bizantí Justinià I al segle VI. Qualsevol que fos el seu estat, va ser la principal
ruta terrestre durant l’edat mitjana. La via Egnacia va exercir un paper
fonamental en les comunicacions de Roma amb Orient, tant en l’aspecte militar
com comercial.
SALVE!!!
Bonum diem!
Un thinglink molt ben fet, gràcies al thinglink he pogut situar més le vies de les que paralvem sempre a classe. També he pogut observar que hi ha moltes vies i que totes porten a Roma.
Salve!
Jo he dicidit anar de Barcelona fins a Roma, i trigaria 58 dies, i 1361 pases
Bonum diem!
He mirat quan trigaria i quin seria el recorregut que hauria de fer per anar des de Londres fins a Roma en l’época romana i m’ha sorprès perquè nomès tardaria LXIII dies qu en total són 63 dies d’anada i 63 dies de tornada també m’ha sorpres la quantitat de pases que faria CMXXX en total 900.030 pases.
Salve!
Em sembla molt emocionant saber quants dies i passes farien els romans per desplaçar-se.
Jo he triat anar de Roma fins a Oporto, tardaria XCIX (99) dies i faria MCDLXXV (1475) passes.
Actualment això és una barbaritat!
Vale.
salve!
He buscat cuantes pases i dies, feian en l’epoca romana desde Barcelona fins a londres, i aquesta ha sigut la meva cerca:
DCCXXXI = 1231 pases
XLIX = 49 dies
Iter brevissimum
Ab ‘Barcenone’ ad ‘Londinio’
Summa DCCXXXI Milia Passuum / Leuga Gallica.
Fere XLIX dies.
Em sembla ua tasca interessant , per coneixer quan trigaven, les seves condicions, etc.
In proximum!
Salve!
Jo he triat anar des de Cambidge, Anglaterra a Roma amb el sistema romà, i hauria de fer MCIX Milia Passuum, que serien 1109 passes. En total trigaria LXXIV dies, 64 dies.
M’agradaria aturar-me a Pisis, Pisa.
Opino que aquest sistema romà era molt bo i estava casi tant o més desenvolupat com l’actual google maps. Crec que aconseguir fer tot això sense l’actual tecnologia té molt mérit, ja que es molt complicat controlar-lo tot d’aquesta manera
Jo he triat Tarragona. Tardaria 62 dies (LXII) i faria 900.028 pases (CMXXVIII).
Jo he escollit anar de Gesocribate (Brest), Franaça a roma i la durada és LXII dies, és a dir, 62 dies, més de 2 mesos i faria 900.029 pases, és a dir, CMXXIX pases en llatí
Jo,he escollit anar de Gesocribate (Brest), Franaça a roma i la durada és LXII dies, és a dir, 62 dies, més de 2 mesos i faria 900.029 pases, és a dir, CMXXIX pases en llatí
Salve!
Jo vaig de Barcelona a Roma. Trigaria LVIII (58) dies. I faré DCCCLXI (861) passes.
De totes les ciutats per on passo m’agradaría visitar: Gerona (Girona), Ruscione (Perpiñán), Masilia Grecorum (Marsella), Pisis (Pisa) i per acabar Roma.
A l’època romana, per arribar a Roma des de Càpua (Ab ‘Casilino’ ad ‘ROMA’) trigaríem 6 dies (fere VI dies) i faríem 79 mil passes (LXXIX Milia Passuum)
He mirat quant trigaria de Roma a París (Ab ‘ROMA’ ad ‘Lvteci’) en època romana, i hauria de fer 780 mil passes (DCCLXXX Milia Passuum), i trigaria 53 dies. (Fere LIII dies).
El viatge que he buscat va de Valencia a Roma i es trigan 74 dies en arribar. M’agradaría parar a Pisa, esncara que com bé m’has dit encara no veuria la torre inclinada.
Aquesta tasca m’ha semblat molt interesant perque hem vist com un google maps pero dels Romans, i he vist quants dies trigaven en arribar als llocs.
Salve!
Jo he escollit el trajecte d’Itàlia als Països Baixos, i tardaría uns 66 dies a peu.
Els lloc que m’agradaria anar a Roma, ja que, podría veure la “Via Augusta”.
Aquesta tasca m’ha agradat, ja que, m’ha sorprès la duració d’un lloc a un altre.
Salve!
Des de Roma fins a l’Índia trigaria 202 dies, uns 6 mesos.
M’agradaria parar a Eslovènia, Bulgària i Turquia.
Aquesta tasca m’ha semblat molt interessant i divertida, ja que hem pogut conèixer un Google Maps de l’època dels romans,
un gran treball per part d’ells, ja que es coneixien tots els jocs on anaven.