Odisseu i les sirenes

Després de llegir amb molta atenció el text grec, creus que la pintura reflecteix el que diu el grec? Com eren realment les sirenes?

‘Οδυσσεὺς τήν νῆσον παρέπλει τῶν Σειρήνων. Τούτων ή μέν έκιθάριζε, ἡ δὲ ἦδεν, ἡ δέ ηὔλει, καὶ διὰ τούτων ἒπειθον καταμένειν τοὺς παραπλέοντας.

“Ulisses i les sirenes” de Marie-François Firmin-Girard, 1868

17 thoughts on “Odisseu i les sirenes

  1. Zícora

    Salve!

    Responent a la primera qüestió, jo crec que la pintura sí que reflecteix el que es diu en el text. No obstant, pel que fa en la representació de les sirenes, no es correspon amb la seva iconografia clàssica. Certament, les denominades “sirenes”, partint des dels seus mites originals, eren unes criatures amb cos d’au i rostre de dona que utilitzaven els seus dolços càntics per seduir als mariners.

    Per altra banda, no em d’oblidar que aquest peculiar monstre ha estat motiu d’interès per a molts, com el cas de Walt Disney, amb la seva superproducció de La Sireneta, tot adaptant el seu personatge cap a un públic infantil.

    Vale!

  2. Arnau Lario

    Xαιρετε!
    Aquesta és la meva traducció: Odisseu navegava per davant de l’illa de les sirenes. D’elles, una tocava la cítara, una altra cantava i l’altra tocava la flauta, i mitjançant això persuadien a quedar-se aquells que travessaven.
    Aquest text parla dels éssers mitològics que es dedicaven a fer encallar els vaixells mitjançant melodiosos cants per menjar-se els mariners: les sirenes. A diferència del quadre, aquestes bèsties tenien mig cos de dona i mig d’ocell, i tenen més semblança a les harpies que a les dones. Cal remarcar la diferència entre aquestes i les sirenes de tradició anglosaxona, que són mig peix mig dona.

  3. Margalida Capellà Soler

    Arnau, et falta acabar de contestar algunes qüestions proposades a la tasca corresponent al Fil Moodle Grec 2. Podries afinar millor la traducció de τοὺς παραπλέοντας (repassa els tipus de participi Unitat 7 Grec 1 i Unitat 2 Grec 2).

  4. Dani

    EL text d’aquest apunt tracta d’unes de les aventures d’ “Odisseu navegava al costat de l’illa de les sirenes. Una d’aquestes tocava la cítara, una cantava i l’altra tocava la flauta, i per mitjà d’aquestes habilitats persuadien els que navegaven a que es quedessin”

    Per la part d’etimologia, ‘Οδυσσεὺς – Odissea, Odisseïc; Σειρήνων – camp de sirenes; νῆσον – Polinesia

    El text consta de 5 oracions: la penúltima i la última són coordinades copulativament pel kaì i les altres són oracions simples. El kai vol dir “i” per tant és el nexe. En segon lloc, cada oració té el verb en imperfet.

  5. Alina Roman

    La traducció es: Odisseu navegava al costat de l’illa de les Sirenes. Una d’elles en tocava la cítara, una cantava i l’altra tocava la flauta, i per mitjà d’aquestes habilitats persuadien els que navegaven a que es quedessin.

    En aquest quadre no és reflecteix el què tenim al cap de les sirenes , ja que en la mitologia les sirenes eren mitat ocells mitat humanes i després mitat peix i dona . En aquesta escena en que Ulisses pasa amb el vaixell per l’illa de les Sirenes , podem veure com no tenen res de sirenes perque son dones normals tocant i cantant cançons per atraure als navegants fet que comportava la mort. La dona es retractada així perque significa la bellesa i l’atracció i d’alguna manera ens explica el que feien les sirenes amb els seus encants a cada vaixell que navegaba per allà atraient-los cap a elles. En l’episodi d’Ulisses no moren ja que als navegants del vaixell es hi fa posar tapons a les orelles per no quedar hipnotizats per la melodia i Ulisses l’aten a un pal perque ell volia escoltar la melodia i així consegueixen salvar-se de la mort per les sirenes. En la mitologia les sirenes eren vistes com espècies malvades ja que manipulàven i mataven a través dels seus encants a més de que no tenien un aspecte seductor.

  6. Xènia Serra

    Χαιρε!
    El text consta de 5 oracions simples i les dues ultimes estan conectades mitjançant el καὶ. En aquestes oracions es pot ressaltar el participi present atributiu (τοὺς παραπλέοντας) que trobem en la cinquena oració que esta conectat amb el verb ἒπειθον. Els verbs que trobem en el text són παρέπλει, έκιθάριζε, ἦδεν, ηὔλει i ἒπειθον, els quals estan tots en 3a persona singular del preterit imperfet. La traducció d’aquest text és: “Odisseu navegava a costat de l’illa de les Sirenes. Una d’aquestes tocava la cítara, l’altra cantava i l’altra tocava la flauta i mitjançant això persuadien als navegants a quedar-se.” En aquest text trobem varies paraules les quals podem relacionar etimològicament amb paraules actuals com per exemple ‘Οδυσσεὺς, que correspon a Odisseu, νῆσον que es pot relacionar amb la paraula Peloponès i Σειρήνων que correspon a la paraula Sirena.

    Aquest text fa referència al poema d’Homer, “Odissea” i concretament correspon a una de les aventures que va tindre Odisseu en el seu viatge, el moment en que ell i els seus companys navegaven per davant la illa de les Sirenes. Al passar per davant la illa, Odisseu va demanar als seus homes que es tapessin les orelles i que a ell el lliguessin al pal major perquè així no poguessin escoltar el cant de les sirenes el qual podia fer que es xoquessin contra les roques. La pintura de Marie-François Firmin-Girard si reflecteix el que diu el text grec, encara que la forma real de les sirenes era forma de dones-ocell i no com les que hi ha representades en el quadre.

  7. Roser

    Aquest fragment que titula Odisseu i les sirenes, pertany al llibre de la Odissea i narra un episodi del llarg viatge d’Odisseu en el qual el seu vaixell amb ell abord i els seus companys passa prop de l’illa de les sirenes, un ser mitologic amb mig cos de dona i mig cos d’ocell que sedueix als homes que per allà passen.
    La traducció: Odisseu navega prop de l’illa de les sirenes. Es deixaven veure mente tocaven la guitarra i la flauta dolçament i els van convencer de quedar-se a l’illa. Analisi: ‘Οδυσσεὺς (subjecte) τήν νῆσον (complement directe) παρέπλει (verb) τῶν Σειρήνων(complement del nom). Τούτων ή μέν έκιθάριζε(verb), ἡ δὲ ἦδεν, ἡ δέ ηὔλει(adverbi), καὶ διὰ τούτων ἒπειθον(verb) καταμένειν (verb) τοὺς παραπλέοντας. Analisi dels verbs: παρέπλει (3a persona del singular, present d’indicatiu) έκιθάριζε (2a persona plural del aorist) ἦδεν(3a persona plural del plusquamperfect) ἒπειθον(2a persona plural del aorist d’imperatiu) καταμένειν(3a persona plural del present d’indicatiu).
    Aquest quadre no correspon a la idea de sirena que tenim actualment ja que en el quadre es representen tres dones en figura humana total.

  8. Arnau Lario

    Xαιρετε!
    Aquesta és la meva traducció: Odisseu navega per davant de l’illa de les sirenes. D’elles, una tocava la cítara, una altra cantava i l’altra tocava la flauta, i mitjançant això persuadien a quedar-se aquells que travessaven.
    Aquest text, que fa referència a l’Odissea d’Homer (s. VIII aC) parla dels éssers mitològics que es dedicaven a fer encallar els vaixells mitjançant melodiosos cants per menjar-se els mariners: les sirenes. A diferència del quadre, aquestes bèsties tenien mig cos de dona i mig d’ocell, i tenen més semblança a les harpies que a les dones. Cal remarcar la diferència entre aquestes i les sirenes de tradició anglosaxona, que són mig peix mig dona, tot i que els grecs més tardans ja van crear-se aquesta imatge de dona-peix.
    Pel que fa a l’etimologia, podem trobar diferents exemples:
    -Σειρήνων: sirènid, sireni
    -Οδυσσεὺς : odissea
    -νῆσον: Peloponnès, Polinèsia
    -έκιθάριζε: Cítara, guitarra
    παραπλέοντας : periple
    Podem trobar cinc verbs: παρέπλει (present), έκιθάριζε (imperfet), ἒπειθον (imperfet), ἦδεν (imperfet) i παραπλέοντας (participi).

  9. Camila Arigón

    “Ulisses navegava per davant de les illes de les Sirenes. D’aquelles una tocava la cítara, una cantava i una altra tocava la flauta i mitjançant aquestes habilitats persuadien als que navegaven perquè es quedessin.”

    Aquest fragment pertany a una de les aventures d’Ulisses a l’Odissea, obra èpica d’Homer composta el VIII aC. Ulisses i els altres navegants passaven per davant de les illes de les Sirenes. Com que Ulisses sap que elles sedueixen amb els seus cants per matar-los després, elabora un pla. Demana als seus companys que el lliguin i que els altres es taponin les oïdes perquè no puguin ser atrets per les sirenes. Ulisses, al escoltar els cants, demana que l’alliberin, però els seus companys no l’escolten. D’aquesta manera, les escolta sense ser assassinat per elles.

    Aquest text consta de cinc oracions: les quatre primeres són simples i l’última és composta. En la primera oració el subjecte és ‘Οδυσσεὺς i τήν νῆσον és el complement de règim verbal, mentre que παρέπλει és el verb i τῶν Σειρήνων és el complement del nom. En la segona oració Τούτων és un genitiu participi i ή μέν és el subjecte i el verb és έκιθάριζε. En la tercera oració ἡ δὲ és el subjecte i el verb és ἦδεν. En la quarta oració ἡ δέ és el subjecte i el verb és ηὔλει. En l’última oració καὶ és el nexe i διὰ τούτων és el complement circumstancial, ἒπειθον és el verb καταμένειν és un verb d’infinitiu i τοὺς παραπλέοντας és el participi de present d’atributiu.

    Sobre l’etimologia cal tenir en compte que ‘Οδυσσεὺς , traduït com Ulisses o Odisseu, en deriva Odissea, Odisseïc; de Σειρήνων en deriva sirena; Polinèsia o Peloponnès proven de νῆσον; έκιθάριζε que significa cítara i en deriva citerista; παρέπλει en pot derivar periple; …

    Tots els verbs estan en pretèrit imperfet de la veu activa: παρέπλει, έκιθάριζε, ἦδεν, ηὔλει, ἒπειθον. καταμένειν és un verb d’infinitiu i τοὺς παραπλέοντας és el participi de present d’atributiu.

  10. Dani

    EL text d’aquest apunt tracta d’unes de les aventures d’ “Odisseu navegava al costat de l’illa de les sirenes. Una d’aquestes tocava la cítara, una cantava i l’altra tocava la flauta, i per mitjà d’aquestes habilitats persuadien els que navegaven a que es quedessin”

    Per la part d’etimologia, ‘Οδυσσεὺς – Odissea, Odisseïc; Σειρήνων – cant de sirenes; νῆσον – Polinèsia, Peloponnés

    El text consta de 5 oracions: la penúltima i la última són coordinades copulativament pel kaì i les altres són oracions simples. El kai vol dir “i” per tant és el nexe. En segon lloc, cada oració té el verb en pretèrit imperfet singular de la veu activa (παραπλέω; έκιθάριζε; ἦδεν; καταμένειν) més també el verb παραπλέοντας.) participi del present atributiu.

  11. Clàudia Cazaux Cuberas

    Xaipe!
    Aquesta frase consta de cinc oracions, la penúltima oració està unida amb la última mitjançant un καὶ i tots els verbs que hi apareixen (un a cada oració) estan en tercera persona del singular de l’imperfet (παρέπλει, έκιθάριζε, ἦδεν i ηὔλει) excepte l’últim que és el participi de present atributiu que fa la funció de Complement Directe (παραπλέοντας) i un infinitiu (καταμένειν).

    Ulisses és un heroi que apareix a l’Odissea d’Homer on les sirenes intenten seduir-lo. Pel que fa a les sirenes retratades al quadre no són una imatge fiable del que Homer entenia com a sirenes, meitat dones i meitat aus, ja que al quadre les sirenes surten reflectides com a tres dones normals que toquen instruments per cridar l’atenció dels navegants del vaixell d’Ulisses.

    Pel que fa a l’etimologia podem trobar ‘Οδυσσεὺς que l’entenem com a Odisseu o com a Ulisses; amb νῆσον tenim Polinèsia, Peloponès (Illa de Pèlops), Dodecanès (Dotze illes); Σειρήνων ha passat a Sirenes o també la sirena d’un timbre…

    La traducció d’aquesta frase seria la següent:
    Odisseu navegava al costat de l’illa de les sirenes. Una d’aquestes tocava la cítara, l’altra cantava i l’altra tocava la flauta, i mitjançant això persuadien als navegants a quedar-se.

  12. Judit Gimenez

    Aquesta és la meva traducció:
    “Odisseu navegava al costat de l’Illa de les Sirenes. Una d’aquestes tocava la cítara, l’altra cantava i l’altra tocava la flauta i amb això persuadien els navegants a quedar-se.”
    El text grec està format per 5 oracions, l’última i la penúltima coordinades per la conjunció “καὶ” i tots els verbs de les quals estan en imperfet. Aquests verbs en tercera persona d’imperfet d’indicatiu són: παρέπλει, έκιθάριζε, ἦδεν, ηὔλει, ἒπειθον. Després també hi ha dos verbs en forma no personal: καταμένειν (Que és infinitiu) i παραπλέοντας (Que és participi de present)
    Descriu una de les aventures d’Odisseu mentre navegava per davant de l’Illa de les Sirenes. Les sirenes realment eren meitat dona meitat ocell tot i que més tard es va començar a confondre amb les nereides que eren meitat dona meitat peix. Les sirenes quan atreien els homes amb el seu cant els acabaven matant tot i la seva bella apariencia. D’aquí ve l’expressió “cant de sirena” perquè aquests són molt atractius pero realment no són el que semblen. Al quadre les sirenes es veuen representades com dones perquè han de resultar atractives pels mariners.
    Al fragment hi ha moltes paraules que s’han mantingut al català com ara “‘Οδυσσεὺς” que és Odisseu, sirena, o “νῆσος” que vol dir illa i que es manté en paraules com Peloponnès o Polinèsia.

  13. Dani

    EL text d’aquest apunt tracta d’unes de les aventures d’ Odisseu:
    “Odisseu navegava al costat de l’illa de les sirenes. Una d’aquestes tocava la cítara, una cantava i l’altra tocava la flauta, i per mitjà d’aquestes habilitats persuadien els que navegaven a que es quedessin”

    Per la part d’etimologia, ‘Οδυσσεὺς – Odissea, Odisseïc; Σειρήνων – cant de sirenes; νῆσον – Polinèsia, Peloponnès

    El text consta de 5 oracions: la penúltima i la última són coordinades copulativament pel καὶ i les altres són oracions simples. El καὶ vol dir “i” per tant és el nexe. En segon lloc, cada oració té el verb en pretèrit imperfet singular de la veu activa (παρέπλει; έκιθάριζε; ἦδεν; καταμένειν) més també el verb παραπλέοντας.) participi de present atributiu.

  14. barroso.rebeca

    Xaipete!!

    Traducció: “Odisseu navegava al costat de l’illa de les sirenes. Una d’aquestes tocava la cítara, una cantava i l’altra tocava la flauta, i per mitjà d’aquestes habilitats persuadien els que navegaven a què es quedessin”

    Mitologia: ‘Οδυσσεὺς – Odissea / Σειρήνων – Sirenes / νῆσον – Peloponnès / έκιθάριζε – Cítara

    Els text està formar per 5 oraciones, les dues últimes eón coordinades per la conjunció “καὶ” i tots els verbs en imperfect (παρέπλει, έκιθάριζε, ἦδεν i ηὔλει), menys παραπλέοντας, que és participi.

  15. Pingback: Expressió “cant de sirenes” | L'univers clàssic dels nostres mots

  16. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Sabina i la mitologia en les seves cançons

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *