Quins dialectes són del grec clàssic? Fins a quin segle perviuen? Quin nom reben els dialectes grecs més moderns? On són oficials? Per què el grec modern té una varietat més pura de la llengua?…
Per acabar fes un breu resum ben redactat de la llarga història de la llengua grega des del micènic fins al grec modern a partir de la unitat 2 del llibre Grec 1 ed. Teide.
Raül Àlvarez
1r Batxillerat Grec 1
Molt bé, Raül! Vares fer una bona exposició oral a classe i ara amb l’apunt publicat, de ben segur, encara ajudaràs més als alumnes de grec a entendre els més de tres mil anys d’història de la llengua grega que tot just acabem de començar a estudiar.
Un gran apunt Raúl! Queda bastant clara la distribució del grec per èpoques.
Els dialectes del grec clàssic són els següents: el Arcàdico-xipriota, l’Eòlic, el Dòric, el Jònic i el Àtic. Tots aquests perviuen fins el segle III a.C.
Els dialectes del grec més moderns reben el nom de: Grec Koiné, Grec bizantí i Grec modern.
El Grec Koiné es parla a les fronteres de l’Índia fins a Egipte i al sud d’Itàlia, el Grec bizantí a l’Imperi Romà d’Orient, i el Grec modern a Grècia i a Xipre. El Grec modern té una varietat més pura de la llengua degut a que és el més semblant a l’actual ja que es comença a parlar aproximadament l’any 1453 fins a l’edat contemporània. Els altres dos de l’apartat del grec més modern neixen en èpoques diferents: el Grec Koiné és de l’època d’Alexandre el Gran i el Grec bizantí neix l’any 330 fins al 1453 a.C.
Xaipe!
Un apunt molt visual Raúl! Ens anirà molt bé per entendre-ho i fer-nos una imatge al cap.
Tot i que el primer dialecte de grec que va existir fou el grec micènic, datat entre el segle XV i XII a. C, la literatura no va aparèixer fins el segle VIII a.C. Es diu grec micènic perquè procedia de Micènes, tot i que també es parlava a altres llocs de Grècia. Una de les característiques d’aquest grec Micènic original és que s’escrivia en lineal B, provinent del lineal A. Per altra banda, les primeres manifestacions de literatura es van fer a la Jònia i vindrien a ser la “Ilíada” i “l’Odissea”, que eren narracions de caràcter èpic.
Hi ha 5 tipus de grec clàssic (Tots ells parlats fins al s.III a.C): el arcàdico-xipriota (a l’Arcàdia i Xipre), l’eòlic (a Lesbos, Tessàlia, Beòcia i al Nord de l’Àsia Menor), el dòric (al Peloponnés, sud d’Àsia Menor, Creta, Rodes, Cos, Magna Grècia, Tera i Epir), el jònic (a Eubea, Illes Cíclades i Àsia Menor) i l’àtic (a Atenes i pels voltants). Alceu i la poetessa Safó parlaven grec eòlic, per contra, Teòcrit, Píndar i Baquílides parlaven el dòric. Al mateix temps, el cèlebre escriptor de “l’Ilíada” i “l’Odissea”, Homer, com Hesíade i Heròdot parlaven el dialecte jònic. Per acabar amb els dialectes del grec clàssic, cal dir que el grec àtic va ser un de molt utilitzat pels autors del moment ja que era una llengua literària més culta, un dels més destacats fou Aristòfanes.
Durant l’època d’Alexandre El Gran la llengua era coneguda amb el nom de grec koiné que era parlat per filòdofs com Plató, Aristòtil i Plutarc. Més tard, entre 330 i 1453 d.C (que equival a 11 segles), es parlava el grec bizantí, també anomenat medieval, a l’Imperi romà d’orient. Finalment, l’actual grec modern es parla des de 1453 d.C fins l’actualitat. Aquest últim es parla a Grècia i Xipre.
El grec com a llengua prové de l’indoeuropeu i es pot dir que la majoria de llengües europees provenen d’aquesta llengua degut a les similituds entre certes paraules. El motiu pel qual l’indoeuropeu es va dividir en altres llengües va ser la diàspora (dispersió). Com ja he dit abans, el grec micènic estava escrit en línial B, aquest és un sistema gràfic sil·làbic.
Xaipe!
El grec tenir el seu origen en les emigracions d’indoeuropeos que es van assentar a la península Balcànica cap a l’any 2000 a. C. Aquests van emigrar cap a les fèrtils terres del Sud i es van assentar en diverses regions de Grècia, on van aparèixer diferents dialectes, els quatre principals van ser el arcadio-xipriota, el dòric, eòlic i jònic:
-El grec jònic-àtic, parlat en l’Ática (la regió d’Atenes), les illes Egeas, la Jonia microasiática i les colònies jòniques d’ultramar.
-El grec dòric, parlat al Peloponès del sud-est, Creta i la Doria microasiática; a més de ser la lingua franca a la colònia itàlica de Magna Grècia.
-El grec eòlic, parlat en Tesalia, Beòcia, les illes Cícladas septentrionals, l’illa de Lesbos i, en menor mesura, en la Eolia microasiática.
-El grec nord-occidental, parlat al Peloponès del nord-oest, la Grècia central i Epir; encara que els grecs consideraven “μιξοβάρβαρος” (semibárbara) a la llengua de les regions perifèriques del nord-oest);
-El grec arquejat-xipriota, últim reducte del grec micènic, propi dels descendents dels refugiats micènics supervivents de l’Edat Fosca assentats a [Arcàdia]] i Xipre.
-El grec panfilio, també considerat “μιξοβάρβαρος” pels grecs de la mare pàtria, parlat a la costa de Pamfília; i efectivament contaminat per les influències extretes de la llengua epicórica no grega.
El grec modern és la continuació de la koiné basada en el dialecte àtic dels temps clàssics que va substituir als altres dialectes (arcadi, eòlic, Locrio, jònic, micènic). L’únic que va aconseguir sobreviure fins als nostres dies d’aquella època, a part de l’àtic, ha estat el tsaconio, procedent del dialecte Laconi de l’antiga Esparta, i avui en dia és parlat per unes milers de persones al Peloponès. Però entre la koiné i el grec modern va haver un període de transició que va durar diversos segles denominat grec bizantí.
La llengua grega, parlada pels nostres avantpassats en aquest extrem d’Europa durant gairebé quatre mil · lennis, té la història més extensa de totes les llengües dels pobles europeus, ja que amb els seus monuments escrits podem seguir la seva evolució per més de 2.500 anys.
El grec és una de les llengües de la família lingüística indoeuropea. Es parla a Grècia i, antigament, a les àrees d’influència hel·lènica.
El testimoni més antic de la llengua grega és el micènic, parlat cap al 1450-1150 aC. Està escrit en lineal B, un sistema gràfic de tipus sil·làbic.
Per raons geogràfiques i històriques no va ser fins al segle III que la llengua grega va ser unificada. Fins aleshores es tractava una sèrie de dialectes amb elements comuns. L’arcàdico-xipriota es parlava a Arcàdia i a l’illa de Xipre. L’eòlic se situava al nord d’Àsia Menor, a Lesbos, a Tessàlia i a Beòcia. Alceu i Safo van escriure les seves poesies en eòlic. El dòric es parlava al Peloponnès, al sud d’Àsia Menor, a Creta, Rodes, Cos, Tera, i al sud d’Itàlia i Sicília. El parlava Píndar, Baquílides i Teòcrit, a més de ser la llengua de la poesia bucòlica i coral. El jònic, situat a Eubea, les illes Cíclades i a Àsia Menor, és molt semblant a l’àtic. Homer (la Ilíada i l’Odissea són les primeres manifestacions literàries de la llengua grega), Hesíode i Heròdot el parlaven. També es va escriure el gènere poètic de l’elegia i el iambe en aquest dialecte. L’àtic, parlat a Atenes i als seus voltants, va ser la llengua literària parlada per Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes, Tucídides, Xenofont, Plató, Lísias, Demòstenes i Èsquines.
El dialecte àtic es va esdevenir una llengua comuna, oficial en temps d’Alexandre el Gran. Aquesta llengua va ser utilitzada per Aristòtil, Polibi i Plutarc. Des del 330, a l’època de Constantí, la llengua és el grec bizantí a Constantinoble, centre del poder polític i cultural.
Actualment, els grecs parlen el grec modern.
Els dialectes grecs clàssics són:
Jònic-àtic
Dòric
Eòlic
Arquejat-xipriota
Perviuen fins el s.III a.C i els dialectes moderns reben el nom de: Grec modern, Grec bizantí i Grec Koiné.
El Grec Koiné és de l’època d’Alexandre el Gran i el Grec bizantí neix l’any 330 fins al 1453 a.C.
El Grec bizantí es oficial a l’Imperi Romà d’Orient, i el Grec modern a Grècia i a Xipre. El Grec modern té una varietat més pura de la llengua degut a que es comença a parlar aproximadament l’any 1453 fins a l’edat contemporània.
La primera llengua grega que ens ha arribat ha sigut el grec micènic, el qual es parlava entre el 1450 i el 1150 aC, el principal lloc on habitaven els seus parlants era a Micenes però és cert que també en podiem trobar parlants a altres llocs del imperi grec. Els dialectes que provenen directment del grec micènic són l’arcàdico-xipriota, l’eòlic, el dòric, el jònic i l’àtic. Tots cinc varen perdurar fins el segle III aC. Els dialectes més moderns que provenen del grec són el κοινη, el qual es parlava des de les fronteres de l’India fins a Egipte i en el sud d’Itàlia, aquest dialecte del grec es parlava durant l’època d’Alexandre el Gran; el grec bizantí, el qual es parlava a l’Imperi romà d’orient, aquesta variació de la llengua va tenir el seu origen l’any 330 i es va deixra d’utilitzar l’any 1453; i finalment el grec modern, la zona geogràfica del qual es situa a Grècia i a Xipre.
Χαιρε!
Els primers testimonis de la llengua grega que trobem provenen del grec micènic, escrit en un sistema gràfic de tipus sil•làbic anomenat “lineal B”. Els dialectes que són del grec clàssic són l’arcàdico-xipriota (que es parlava a Arcàdia i Xipre), l’eòlic (que es parlava a la zona nord d’Àsia Menor, l’illa de Lesbos, Tessàlia i Beòcia) , el dòric ( que es parlava al Peloponnès, a la zona sud d’Àsia Menor, les illes de Creta, Rodes, Cos i Tera, i al sud d’Itàlia i Sicília), el jònic (es parlava a Eubea, les illes Cíclades i l’Àsia Menor) i l’àtic (que es parlava a Atenes i els seus voltants). Aquests dialectes perviuen fins el segle III aC. Els dialectes grecs més moderns són el κοινή (qua va ser la llengua oficial durant el temps d’Alexandre el Gran i es parlava des de les fronteres de l’Índia fins a Egipte, i des d’allà fins al sud d’Itàlia), el grec bizantí o medieval (que va des 330-1453 dC i es parlava a l’Imperi Romà d’Orient ) i el grec modern o neohel•lènic (que va del 1453 dC fins ara i es parla a Grècia i a Xipre).
Xaipe!
Els principals dialectes del grec clàssic o antic, que va ser el llenguatge de les obres d’Homer, incloent la Ilíada i l’Odissea, i d’altres treballs de la literatura i filosofia gregues són l’arcadi-xipriota (descendeix de la llengua que es parlava al Peloponès durant l’època micènica), el dòric (es parlava també a les illes Cíclades del Sud, la de Creta, les colònies dorias d’Àsia Menor, Sicília i Itàlia), l’eòlic (originari de la regió de Tessàlia i Beòcia, va ser portat per colons a la regió d’Eolia), el jònic i l’àtic, que van perviure fins al segle III-IV a. C.
Els dialectes grecs més moderns són el κοινή (que va ser la llengua oficial durant el temps d’Alexandre el Gran), el grec bizantí o medieval (que va des 330-1453 d.C i es parlava a l’Imperi Romà d’Orient) i el grec modern o neohel·lènic (que va del 1453 d.C fins ara i que es parla a Grècia i a Xipre).
El testimoni més antic que s’ha trobat del grega és el micènic, que va ser parlat cap al 1450-1150 a.C i està escrit en lineal B, un sistema gràfic de tipus sil·làbic.
Xaipe!
Un apunt molt visual Raul. Em nirà molt bé per saber-mho ja que es més visual.
Els principals dialectes del grec clàssic o antic, que va ser el llenguatge de les obres d’Homer, amb L’Íliada i l’Odissea. També tenien el dòric, l’eòlic, el jònic i l’àtic, que van perviure fins al segle III-IV a. C.
Ben fet!
Xaipe!
Bon Apunt!
Aquí el meu resum de la llengua grega antiga i moderna:
El grec és una llengua indoeuropea, de les més antigues la qual avui en dia segueix present a les nostres vides. Està formada per 5 diferent dialectes: l’Arcàdico- Xipriota(Arcàdia i Xipre), l’Eòlic(Nord Àsia Menor, Lesbos, Tessàlia i Beòcia) el Dòric(Peloponès, sud d’Àsia Menor, Creta, Rodes, Cos, Tera, Magna Grècia i Epir), el Jònic(Illes Cíclades, Eubea i Àsia Menor) i l’Àtic(Atenes i els territoris dels costats). I els dialectes més moderns del grec són: koiné o llengua comuna(des de les fronteres de l’Índia fins a Egipte i sud d’Itàlia), el grec bizantí o medieval(Imperi Roma d’Orient)i el grec modern o neohel·lènic(Grècia i Xipre). Del grec descendeixen la gran majoria d’ idiomes Europees, ja que és la mare de la gran majoria de les llengües que s’han anat parlant fins ara. El grec va ser un idioma que va perdurà fins al segle III-IV aC. Això es sap perquè la similitud que hi ha morfològicament, sintàcticament i la similitud entre les paraules.
Xαίρετε,
De vegades ens preguntem com una llengua, el grec, que va nèixer fa uns 3000 anys, pot ser encara parlada per més de 10 milions de persones en el món. Però és aquest grec el mateix que parlaven els famosos oradors i filòsofs de l’època clàssica? Quant ha canviat en veritat aquesta llengua durant els seus 30 segles d’existència? Realment podem dir que és la mateixa llengua que la que es parla actualment a Grècia?
Per començar, el grec prové d’una llengua encara més antiga coneguda com a indoeuropeu, de la qual només es coneix la certesa de la seva existència en algun moment del II o III mileni a.C. i què va donar origen a moltes llengües del món occidental i part d’Orient pròxim i d’Orient mitjà, entre elles el grec.
El primer indici de l’existència de la llengua grega és l’anomenat grec micènic, que fou una mena de grec primitiu que utilitzava un sistema sil·làbic conegut com a lineal B. Però la gran evolució del grec arribà amb l’incorporació de l’alfabet a través dels fenicis. Aquest nou llenguatge alfabètic és el que coneixem per grec clàssic.
Però les zones d’influència grega anaven molt més enllà de la propia Grècia; s’extenia per territoris en totes les direccions ( Tràcia i Macedònia al nord, el mar Egeu i Àsia Menor a l’est i el mar Jònic i les illes del mediterrani al voltant de Creta al sud). Per aquest motiu el grec clàssicderivà en 5 dialectes que partien de la mateixa base que donava l’alfabet grec.
El dòric era parlat principalment al peloponnès i l’illa de Creta; l’àtic des d’Atenas i les illes sota el seu control cap l’oest en direcció a l’interior de la península; el jònic a part de l’Àsia Menor i regions septentrionals de Grècia com Tràcia; l’eòlic al nord d’Àsia Menor i part de la Grècia central; i l’arcàdico-xipriota a part del peloponnès i l’illa de Xipre.
Però amb l’unificació de tots els pobles hel·lens sota el govern d’Alexandre el Gran, es formà un grec únic pñer a tots els pobles de cultura hel·lènica, la κοινὴ o llengua comuna. Des de l’unificació d’Alexandre, Grècia va mantenir-se com una única regió sota el domini de la potència imperant a occident, Roma, des del segle II a.C. fins el segle XV d.C.
La κοινὴ va evolucionar durant el període bizantí (una variant de l’antic imperi Romà), creant-se l’anomenat grec bizantí.
Amb la fi de tres segles de dominació turca, els grecs aconseguiren formar un estat propi i la seva llengua acabà de modificar-se, formant el que ara coneixem com a grec moder. El grec modern té dos dialectes, el culte, d’ús especialment eclesiàstic, i el del poble o δημοτική, que com el seu nom indica és l’utilitzat en la vida quotiana de la societat grega. Aquest dos dialectes formen la llengua oficial de Grècia, i esta reconeguda per la Unió Europea.
Doncs, podem dir que el grec micènic i el modern són la mateixa llengua? Sí, però són evidents els canvis que ha expñerimentat el grec al llarg de la història i que l’han fet finalment el grec que coneixem avui en dia.
Χαιρετε,
Per remuntar-se sobre el riu del temps i resumir la trajectòria que ha tingut el grec com a llengua, el començament hauria de ser, òbviament, l’origen, i per aquí iniciaré el meu resum sobre la llengua dels grecs, el gènesis de les cultures actuals europees.
L’idioma dels hel·lens va emergir d’un encara més antic, del qual no s’han descobert masses evidències sobre la seva existència, però l’anàlisi i similitud de paraules de diferents llengües europees ha contribuït a la seva teorització, la teorització de l’indoeuropeu.
Aquest va ser el dialecte d’un territori situat cap a l’Europa central aproximadament el tercer mil·lenni abans de Crist, localització des d’on es van expandir en totes direccions, excepte en el nord.
Al expandir-se, la cultura es va desmembrar amb el pas del temps, provocant una gran diàspora i el sorgiment de noves comunitats i, entre altres aspectes, noves formes de comunicació.
Després d’aquesta hipòtesi, anem directament al testimoni més antic de la escriptura grega, situat cronològicament en el micènic. Aquest consisteix en tauletes de fang trobades a Micenes i demés localitzacions de Grècia, datades cap els segles XV-XII aC, però les inscripcions estan en lineal B, una llengua similar al lineal A dels cretencs. Després d’aquesta troballa de “semi-grec”, les primeres obres escrites en alfabet i barreges dialectals descobertes en la actualitat van ser la Ilíada i l’Odissea d’Homer.
Aquesta diferència de dialectes va ser ocasionada degut a les dispars localitzacions geogràfiques on es van assentar diferents comunitats, naixent l’arcàdico-xipriota, parlat a Arcàdia i a l’Illa de Xipre respectivament, l’eòlic, parlat en el Nord de l’Àsia Menor, el dòric, dialecte del Peloponès, el jònic d’Eubea i, per finalitzar, l’àtic, parlat a Atenes i les immediacions, va ser el dialecte amb major qualitat literària.
El temps va continuar, i l’àtic modificat va convertir-se en la llengua grega comuna en temps d’Alexandre el Gran, també anomenada κοινὴ. Tot i amb la futura fragmentació de l’imperi d’Alexandre el Gran, el dialecte sobrevisqué, i el centre cultural, que en el passat era Atenes, es va substituir per més d’un (Pèrgam, Alexandria, etc). Posteriorment, també va ser la llengua oficial de l’Imperi Bizantí entre els segles V-XV dC.
D’aquesta manera, en el 1453, els turcs conquistaren Constantinoble, ciutat on Constantí traslladà la capital de l’Imperi Romà, convertint-se en el centre de poder, tan polític com cultural dels hel·lens i elegint el grec bizantí com a llengua pròpia.
D’aquesta manera, els grecs sotmesos van continuar parlant el grec, però no va ser fins al 1872 fins que, amb la independència, es va tornar la llengua oficial.
En la actualitat, els grec parlen el grec modern, format per dues tendències, el grec culte de l’església ortodoxa i el grec del poble, així, és pot dir que, amb els descobriments produïts en els dos últims segles, el grec és una llengua amb més de 3.000 anys d’història.
La llengua grega prové de la llengua indoeuropea, al qual s’estengué per Europa i la Índia, donant origen a llengües com el sànscrit, el grec clàssic o el gaèlic (és més, la gran majoria de llengües d’Europa provenen d’aquesta família lingüística, a excepció del basc, l’hongarès i el finès.
Tornant a la història de la llengua grega, el primer testimoni d’aquesta prové d’unes tauletes de fang corresponents al període Micènic datades dels segles XV-XII abans de Crist.
Aquestes estaven escrites amb un sistema sil.làbic anomenat lineal B, predecessor del sistema lineal A desenvolupat pels Cretencs, en el qual s’inspiraren. Posteriorment adoptaren un sistema d’escriptura alfabètic gràcies a l’alfabet desenvolupat pels fenicis, amb els quals tenien contacte comercial.
Fins al segle III la llengua grega es trobà dividida en una sèrie de dialectes amb elements comuns: l’arcàdico- xipriota, L’eòlic, el dòric, el jònic i l’àtic, el qual es parlava a Atenes i els seus voltants i el qual està considerat com a estàndard del grec clàssic.
Més tard,el dialecte àtic donà lloc a la κοινὴ o llengua comuna, la qual fóu llengua oficial durant l’imperi d’Alexandre el gran. Aquesta va ser parlada pels regnes successors que es fragmentaren posteriorment a la seva mort en zones com Egipte, Pèrsia o Bactria.
Més tard l’Imperi romà d’Occident esdevé el centre neuràlgic de la cultura grega, la llengua del qual fou el grec medieval o bizantí.
Durant els segles posteriors a la caiguda de l’Imperi bizantí a mans dels Otomans l’any 1453, es continuà parlant la llengua grega encara què no fou oficial fins la independència de Grècia l’any 1827.
Avui en dia a Grècia es parla el grec modern, en el qual es divideix entre grec culte (utilitzat per l’església ortodoxa) i el grec del poble.
Així doncs, el grec és una llengua amb més de 30 segles d’història.
Quan parlem de llengua grega ,parlem de molta història ,ja que aquesta llengua a passat per un llarg recorregut.La llengua grega és una de les llengües indoeuropees,s’ha de dir que aquesta llengua és parlava a Grècia per causa de l’expansió colonitzadora del poble grec i que és unes de les llengües indoeuropees que perviuen actualment.Es diu que és indoeuropea ja que és va estendre per Europa i l’ India .Aquesta llengua té una gran importància ja que és d’on descendeixen tots el idiomes existents parlats a Europa avui en dia ,menys el basc ,l’hongarés i el finés ,que no pertanyen a l’indoeuropeu.
Quan diferents llengües pertanyen a una mateixa familia en aquest cas l’indoeuropeu,tenen certes similtuds ja que parteixen d’un mateix origen .
La llengua més antiga dins l’indoeuropeu és la hittita,que es va formar al segon mileni abans de Crist .l’indoeuropeu abans de dissolir-se formen diferents dialectes ,es va parlar en el tercer mil.lenni abans de Crist en algun territori de l’europa central i es va continuar expandint.
El micènic és un dels testimonis més antics de la llengua grega ,descobert en unes tauletes de fang trobades a Micenes.El grec micènic esta escrit en linal B. Apart de la llengua grega tambè hi ha els diferents dialectes grecs ,que poden ser l’ arcàdico-xipriota parlat a Àrcadia ,l’eòlic parlat a la zona nord de l’Àsia Menor ,el dòric parlat al Peloponnès ,el jònic i l’atic ,tots ells diferenciats per la zona on es parla.
Tambè està la llengua comuna o Koiné que va ser la llengua que es parlava en temps de Alexandre el Gran el segle IIIaC ,va ser una llengua molt impotant ja que va ser la llengua de cultura i de l’Imperi bizantí (v-vx).
S’ha de dir que fins que els turcs conquereixen la ciutat anomenada primer Bizanci ,després Constantinoblei avui Istanbul ,que esdevé el centre polític i cultural hel.lènic ,i la seva llengua és el grec bizantí.Tot i que els grecs van estar sotmesos al imperi turc van continuar parlant grec ,però no va ser oficial fins que es van independitzar .Ara actualment parlen grec modern.
Xaipete!!
Abans de contestar m’agradaria fer aquest petit apunt:
El grec és parlat com a llengua primera per la immensa majoria de la població al territori de la República de Grècia. Com a idiomes autòctons s’hi afegeixen el turc, dues llengües derivades del protoromanès, dues varietats de filiació albanesa, el romaní i dues llengües eslaves: el pomac i l’eslau macedoni.
Quins dialectes són del grec clàssic?Fins a quin segle perviuen?
Els dialectes del grec clàssic són:
– El jònic: parlat a Eubea, a les Illes Cíclades i a la regió d’Àsia Menor.
– El dòric: parlat al Peloponès, a la part sud de la costa d’Àsia Menor, a Creta i a Rodes, Cos i sud d’Itàlia. Es dona en torn l’any 1150 aC.
– L’àtic: parlat a Atenes i al seus voltants. Es dona al segle V i IV aC. El grec modern seria l’heureu de l’àtic. Era amb molta diferència el dialecte més referent i més utilitzat.
– L’eòlic: parlat en la part nord de la costa d’Àsia Menor, a la illa de Lesbos, a Tesalia i a Beocia.
– L’arcàdic-xipriota: parlat a Arcàde o a Xipre.
Quin nom reben els dialectes grecs més moderns? Per què el grec modern té una varietat més pura de la llengua?
A Grècia es parlen dos tipus de grec:
– καθαρεύουσα (purificada): és el grec culte, és una varietat més «pura» que s’assembla més al grec antic i que es caracteritza per ser més conservador i arcaic.
– δημοτική (popular): és el grec «vulvar», el grec parlat pel poble. És el resultat de l’evolució lingüística dsde el S. XV i és el nucli del grec modern.
Vale!
XAIPE!
Les llengües indoeuropees, que constitueixen la família lingüística més estesa del món, deriven d’una llengua primera originada a la península Anatòlica, a l’actual Turquia. Concretament, l’indoeuropeu sorgí entre els antics pobladors anatòlics, just quan abandonaven el neodisme i es feien sedentaris. Això vol dir, que aquesta família lingüística, de la qual deriva, com altres, la llengua catalana, es devia originar al mateix temps que l’agricultura, és a dir, el neolític. Això significa que les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d’una antiga llengua. Us preguntareu quina relació té la llengua grega amb el que he explicat anteriorment. Doncs, molt fàcil. El grec és una de les parles més antigues de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui en dia.
La semblança entre paraules, morfologia i sintaxi de les llengües va recollir l’existència d’una llengua comuna amb el nom tradicional d’indoeuropeu. Descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa. Segons el que he estat cercant, resulta que el grec és una de les llengües més fortes ja que és una de les llengües més antiquíssimes que encara es parlen avui en dia i que no ha canviat gaire, ja que el vocabulari d’avui no es diferencia molt de l’antic grec clàssic, per això la fa única.
Té 5 dialectes, dels quals tots són intercomprensibles excepte el de Xipre (l’arcàdico-xipriota). és una llengua amb 4 casos de declinacions: nominatiu, ecusetiu, genitiu (molt important) i vocatiu, però no canvien molt les paraules. Aquests són els dialectes del grec clàssic amb elements comuns: l’arcàdico-xipriota, l’eòlic, el dòric, el jònic i l’atic. Una de les preguntes que us fareu és, quina diferencia hi ha entre cada dialecte? Depenent de la zona geogràfica hi havia un dialecte o un altre.
Tota aquesta investigació que he fet sobre les llengües indoeuropees, gràcies a les fonts d’informació com els enllaços citats per la professora, tant com el llibre i altres més, m’ha semblat molt interessant i m’he adonat que el grec ha sigut una de les llengües més importants, juntament amb el llatí, al llarg de la història i és increïble com s’ha anat estenent per tot Europa i s’ha anat adaptant segons la zona geogràfica, cada llengua d’ avui en dia que es troba a Europa. Trobo que és una gran curiositat això que moltes de les llengües parlades a Europa provinguin d’una sola, el llatí.
Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció del grec és que em resulta extraordinari que sent una de les llengües més antiquíssimes no hi hagi gaires rectificacions en l’idioma. Tot i que, en l’àudio que he escoltat, comentava que els grecs d’avui no entenien de, tot els textos dels seus clàssics. Una de les segones coses que també m’ha cridat l’atenció és que encara es conservi, un dels dialectes grecs.
M’ha semblat molt bé la idea d’un programa de ràdio que tracti aquest tema per a molts oients, ja que és una bona manera de difondre la cultura. Penso que és fantàstic.
En definitiva aquesta tasca m’ha ajudat a resoldre alguns dubtes que tenia, a més d’haver après molts conceptes i coneixements nous. Sents dubte m’he cultivat de moltes coneixences!
Xaipe!
El grec va tenir el seu origen en les emigracions d’indoeuropeos que es van començar a la península Balcànica cap a l’any 2000 a. C. Van emigrar cap a les fèrtils terres del Sud i es van assentar en algunes regions de Grècia, on van aparèixer diferents dialectes, els quatre principals van ser, el grec jònic-àtic, parlat en l’Ática (la regió d’Atenes), les illes Egeas, la Jonia microasiática i les colònies jòniques d’ultramar, el grec dòric, parlat al Peloponès del sud-est, Creta i la Doria microasiática; a més de ser la lingua franca a la colònia itàlica de Magna Grècia,el grec eòlic, parlat en Tesalia, Beòcia, les illes Cícladas septentrionals, l’illa de Lesbos i, en menor mesura, en la Eolia microasiática, el grec nord-occidental, parlat al Peloponès del nord-oest, la Grècia central i Epir; encara que els grecs consideraven “μιξοβάρβαρος” (semibárbara) a la llengua de les regions perifèriques del nord-oest), el grec arquejat-xipriota, últim reducte del grec micènic, propi dels descendents dels refugiats micènics supervivents de l’Edat Fosca assentats a [Arcàdia]] i Xipre. el grec panfilio, també considerat “μιξοβάρβαρος” pels grecs de la mare pàtria, parlat a la costa de Pamfília; i efectivament contaminat per les influències extretes de la llengua epicórica no grega i per acabar el grec modern és la continuació de la koiné basada en el dialecte àtic dels temps clàssics que va substituir als altres dialectes (arcadi, eòlic, Locrio, jònic, micènic).
L’únic que va aconseguir sobreviure fins als nostres dies d’aquella época, ha estat el tsaconio, procedent del dialecte Laconi de l’antiga Esparta, i avui en dia és parlat per unes milers de persones al Peloponès. Entre la koiné i el grec modern va haver un període de transició que va durar diversos segles anomenat grec bizantí.
La llengua grega, va ser parlada pels nostres avantpassats en aquest extrem d’Europa durant gairebé quatre mil • lennis, té la història més extensa de totes les llengües dels pobles europeus, ja que amb els seus monuments escrits podem seguir la seva evolució per més de 2.500 anys.
Com ja hem esmentat abans a classe, el grec és la llengua indoeuropea més antiga que encara es parla avui dia. El primer testimoni de la llengua grega és el micènic, que data entre els anys 11450 i 1150 aC. En un principi i fins al segle III, el grec no fou una llengua unificada, sinó que constava de diferentes dialèctes: l’Arcàdico- xipriota (que és molt semblant al grec micènic), es parlà a Arcàdiai a l’Illa de Xipre; l’Eòlic, que es parlava a Asià menor i a l’illà de Lesbos, Tessàlia i Beòcia (la poetessa Sofo escrivía les seves poesies en aquest dialecta); el Dòric, es parlava a la zona sud de l’Asià menor, a la Magna Grècia i a les illes de Creta, Rodes, Cos, Tera i Sicília; el Jònic, es parlava a Eubea i a les illes Cíclades. L’Àtic, es parlà a Atenes i als seus voltants.
Amb el pas del temps, el dialecte àtic va a anar evolucionant i es va donar lloc a la llengua comuna (Grec Koiné) que va ser la llengua oficial al sud d’Itàlia i des de les fronteres de la Índia fins a Egipte durant l’època de Alexandre el Gran. Més tard amb el trasllat de la capital de l’Imperi Roma a Constantinoble i fins la conquesta turca la llengua oficial fou el bizantí (també anomenat grec medieval). Avui en dia, amb la evolució de la llengua bizantina, trobem el neohel·lènic (també anomenat grec modern), llengua europea i oficial a Grècia.
Pingback: Multilingüisme en el Dia Europeu de les Llengües | El Fil de les Clàssiques
Xaipe!
Quins dialectes són del grec clàssic? Fins a quin segle perviuen? Quin nom reben els dialectes grecs més moderns? On són oficials? Per què el grec modern té una varietat més pura de la llengua?
L’origen del grec, prove de les emigracions dels insioeuropeos que van arribar a la península Balcànica cap a l’anu 2000 a.C, es van assentar a difenrents regions gregues. Van apareixen dialectes, els pricinpals van ser el acardio-xipriota, el jònic, dòric i eòlic.
El grec jònic-àtic, parlat en l’Ática les illes Egeas, la Jonia microasiática i les colònies jòniques d’ultramar. El grec dòric es parla al Peloponès del sud-est, Creta i la Doria microasiática. El grec eòlic, es parla a Tesalia, Beòcia, les illes Cícladas septentrionals i l’illa de Lesbos.
El grec nord-occidental, parlat al Peloponès del nord-oest, la Grècia central i Epir. El grec arquejat-xipriota. El grec panfilio, parlat a la costa de Pamfília.
El grec modern és la continuació de la koiné basada en el dialecte àtic dels temps clàssics. L’únic que va aconseguir sobreviure fins als nostres dies d’aquella època, a part de l’àtic, ha estat el tsaconio que avui en dia és parlat per persones al Peloponès.
La llengua grega va ser parlada pels nostres avantpassats mes de quatre mil·lenis a parts d’Europa, els seus escrits segueixen la seva evolucio desde mes de 2500 anys.
Salve!
El grec és una llengua amb una gran historia (de més de tres mil anys d’antiguitat). És una llengua indoeuropea. Aquesta llengua té 5 dialectes: l’Arcàdic-Xipriota (parlat a Arcàdia i Xipre), l’Eòlic (Nord d’Àsia Menor, Lesbos, Tessàlia i Beòcia), el Dòric (Peloponès, sud d’Àsia Menor, Creta, Rodes, Cos, Tera, Magna Gràcia Epir), el Jònic (Illes Cíclades, Eubea i Àsia Menor), i l’Àtic (Atenes i els seus voltants.) Els dialectes de grec modern són: koiné (parlat a les fronteres de l’Índia fins a Egipte i el sud d’Itàlia), el grec bizantí (parlat a l’Imperi Roma d’Orient) i el grec modern (Grècia i Xipre).
Fins al segle III aC, el grec no sera una llengua unificada i perdurà fins al segle III-IV aC.
Podem dir que el grec ens ha aportat moltes coses (la invenció de l’alfabet, paraules que utilitzem avui en dia com osteoporosis, economia, periodisme…)
Xaipe!
El grec tenir el seu origen en les emigracions d’indoeuropeos que es van assentar a la península Balcànica cap a l’any 2000 a. C. Aquests van emigrar cap a les fèrtils terres del Sud i es van assentar en diverses regions de Grècia, on van aparèixer diferents dialectes, els quatre principals van ser el arcadio-xipriota, el dòric, eòlic i jònic:
-El grec jònic-àtic, parlat en l’Ática (la regió d’Atenes), les illes Egeas, la Jonia microasiática i les colònies jòniques d’ultramar.
-El grec dòric, parlat al Peloponès del sud-est, Creta i la Doria microasiática; a més de ser la lingua franca a la colònia itàlica de Magna Grècia.
-El grec eòlic, parlat en Tesalia, Beòcia, les illes Cícladas septentrionals, l’illa de Lesbos i, en menor mesura, en la Eolia microasiática.
-El grec nord-occidental, parlat al Peloponès del nord-oest, la Grècia central i Epir; encara que els grecs consideraven “μιξοβάρβαρος” (semibárbara) a la llengua de les regions perifèriques del nord-oest);
-El grec arquejat-xipriota, últim reducte del grec micènic, propi dels descendents dels refugiats micènics supervivents de l’Edat Fosca assentats a [Arcàdia]] i Xipre.
-El grec panfilio, també considerat “μιξοβάρβαρος” pels grecs de la mare pàtria, parlat a la costa de Pamfília; i efectivament contaminat per les influències extretes de la llengua epicórica no grega.
El grec modern és la continuació de la koiné basada en el dialecte àtic dels temps clàssics que va substituir als altres dialectes (arcadi, eòlic, Locrio, jònic, micènic). L’únic que va aconseguir sobreviure fins als nostres dies d’aquella època, a part de l’àtic, ha estat el tsaconio, procedent del dialecte Laconi de l’antiga Esparta, i avui en dia és parlat per unes milers de persones al Peloponès. Però entre la koiné i el grec modern va haver un període de transició que va durar diversos segles denominat grec bizantí.
La llengua grega, parlada pels nostres avantpassats en aquest extrem d’Europa durant gairebé quatre mil · lennis, té la història més extensa de totes les llengües dels pobles europeus, ja que amb els seus monuments escrits podem seguir la seva evolució per més de 2.500 anys.
Els dialectes grecs clàssics són:
Jònic-àtic
Dòric
Eòlic
Arquejat-xipriota
Perviuen fins el s.III a.C i els dialectes moderns reben el nom de: Grec modern, Grec bizantí i Grec Koiné.
El Grec Koiné és de l’època d’Alexandre el Gran i el Grec bizantí neix l’any 330 fins al 1453 a.C.
El Grec bizantí es oficial a l’Imperi Romà d’Orient, i el Grec modern a Grècia i a Xipre. El Grec modern té una varietat més pura de la llengua degut a que es comença a parlar aproximadament l’any 1453 fins a l’edat contemporània.