Una de les lectures prescriptives de les PAU de Llatí Catalunya 2015 és el primer llibre d’Ab urbe condita de l’historiador romà Tit Livi. A Aracne només en teníem una interessant ficció de la seva vida i, abans de començar a llegir Els orígens de Roma, hem de saber qui és Tit Livi, la seva relació amb August, la seva fama a Roma i la seva pervivència fins als nostres dies.
Camila Arigón
2n de Batx. Llatí
Bona feina, Camila! N’espero amb candeletes l’exposició oral demà a classe!
Salve
Un Drive molt ben elaborat. Sens dubte Tit Livi fou un gran escriptor. Ja que enguany surt a les PAU de Llatí del 2015, ara els alumnes ja tenen a la seva disposició aquest article per començar a repassar-lo.
Vale
Salve!
Si que és cert que Tit Livi va ser un gran escriptor. M’he de llegir l’ab urbe condita aquest any i m’anirà molt bé saber la vida de l’autor i el context històric en el que la escriu. Estar mig segle escrivint un llibre ha de ser molt dur! Finalment, és una llàstima que només es conservin 1/4 part de les seves obres.
Felicitats per l’apunt, Camila! Tinc ganes de veure i escoltar l’exposició a classe, t’anirà genial!
Pingback: Lucrècia | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Salve!
Tit Livi va ser un gran escriptor, que va estar 40 anys escrivint un llibre anomenat ab urbe condita, que és un llibre que hauré de llegir aquest any i que gràcies a aquest treball tan ben fet de la Camila em serà més fàcil de comprendre havent après ja la vida de l’autor i el context històric en el qual està escrit. De l’obra cal dir que té una manca de veracitat històrica ja que Tit Livi no va arrivar a fer carrera política i aquest detall es pot veure reflectit en la seva incomprensió del funcionament del govern romà.
Salve!
Tit Livi va néixer al nord d’itàlia entre els anys 64-59 a.C. Va estudiar filosofia i retòrica però es va dedicar principalment a la historiografia. La gran obra per la qual és conegut aquest escriptor s’anomena Ab urbe condita libri, que significa des de la fundació de la ciutat, i va tardar uns quaranta anys en finalitzar-la. En un principi l’obra estava formada per 142 llibres però en la actualitat només se’n conserven 35, l’objectiu principal de l’obra és conmemorar la fundació d’una civilització tan rica com la romana. Aquesta narració ha influit en altres obres posteriors com per exemple la història de Lucrècia va inspirar a Joan Ramis i Ramis a escriure la tragedia de Lucrècia escrita l’any 1769.
Pingback: El jurament dels Horacis | El Fil de les Clàssiques
Salve!!
Moltes felicitats Camila per aquest apunt, considero que has fet un treball molt útil, ja que ens pot anar molt bé per estudiar.
Titus Livi va néixer cap al 59 a. C. a la ciutat de Patavi, actualment Pàdua, al nord d’Itàlia, i hi va morir el 17 d. C. Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia, ja que va treballar la major part de la seva vida en la redacció de la seva gran obra Ab urbe condita (Des de la fundació de la ciutat), en la qual va recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època.
L’obra cobreix des dels llegendaris temps d’Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s’acostuma a situar l’any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l’any 9 aC, durant el regnat d’August, l’època en què vivia Livi. De tota aquesta obra, només ens n’ha arribat una quarta part.
Tit Livi va néixer a Patavium, l’actual Pàdua, al nord d’Itàlia. Tradicionalment s’ha considerat que el seu any de naixement és el 59 aC però últimament s’ha considerat que potser va néixer el 64 aC. Va ser fill de bona família. Va estudiar filosofia i retòrica, però es va dedicar sobretot a la historiagrafia. La seva obra monumental Ab urbe condita (“Des de la fundació de Roma”) li va ocupar més de quaranta anys de la seva vida. Va morir a l’any 17 dC a Pàdua.
Livi va escriure la seva obra història en l’època d’August. L’obra comença en els orígens de Roma i acaba a la seva època (des del 753 aC fins al 9 aC). Dels 142 llibres que va escriure es conserva una quarta part, 35, reunits en dos grups (de l’1 al 10 i del 21 al 45). L’autor considera que està escrivint annales, en canvi, Plini el Vell l’anomena Historiae la seva obra. La seva finalitat és glorificar les gestes romanes.
L’obra de Livi l’hem de considerar com una obra literària, ja que hi ha alguns trets que provoquen una manca de veracitat històrica com que l’autor va viure a la seva ciutat natal i no va fer una carrera política, tampoc va poder accedir als documents oficials i aleshores reelabora escrits d’historiadors sense esperit crític i a més a més compren els fets des de la psicologia dels personatges.
Ab urbe condita comença amb l’arribada d’Eneas al Laci. La fundació de Roma és l’inici del regnat de Ròmul i a partir d’aquí comença l’alternança dels 7 reis de Roma (Numa, Tul·lus Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li, Tarquini el Superb). Livi se centra en situar les causes de les cerimònies romanes i explica esdeveniments cabdals de l’antiga Roma (la construcció de l’Ara Màxima i les arrels del culte grec a Hèrcules, les festes que cal fer cada vegada que plouen pedres al mont Albà…). Alguns episodis de Livi han esdevingut famosos com el rapte de les sabines, la llegenda de Tarpeia, la violació de Lucrècia.
Salve!
Molt bon apunt Camila! Crec que ens serà molt útil per estudiar a Tit Livi, el qual va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC. El títol de la seva obra més famosa, Ab Urbe Condita (“Des de la fundació de la ciutat”), descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l’any 9 dC i expressa la colossal magnitud del seu treball. Va escriure amb un llenguatge on barrejava els fets ordenats cronològicament i la narració, on sovint interrompia una història per anunciar l’elecció d’un nou cònsol, per tal com era així que els romans comptaven els anys. Livi afirmava que la manca de dades històriques abans del saqueig de Roma pels gals el 387 aC féu la seua tasca més difícil abans d’aquesta data.
L’estil de Livi era poètic i arcaic, a l’inrevés que el de Cèsar i Ciceró. Ab Urbe Condita estava format originalment per 142 llibres, dels quals sols n’han sobreviscut 35: de l’1 al 10 i del 21 al 45
Salve!
Està molt bé l’apunt!
El Resum de Tit Livi
Tit Livi és un historiador llatí, va néixer a Pàdua al 59 aC i va morir a Pàdua al 17 dC,
en cara que va viure tota la seva vida a Roma. Tenia una família plebea i en la família
hi havia hagut il∙lustres avant passats. Es creu que va ser educat on va néixer(a
Pàdua), on va aprendre gramàtica, Llatí i Grec. Encara que es va acabar de formar de
retòrica a Roma on és quedar a viure.
Va ser un gran amic d’August(el primer emperador de l’Imperi Roma), a qui li va donar
protecció, suport i admirava. També va formar part de la cort imperial per la gran
convenció de la República. Es va casar i es diu que podria a ver tingut 4 fills.
Va ser qui va escriure Ab urbe condita libri(la seva obra més important) on es redacta la
història de Roma des de la seva fundació(753aC)amb les llegendàries històries
d’Enees fins a la mort de Drus el Vell(9dC). Aquest està format per 142 llibres on
només s’han trobat 35(de l’1 al 10 i del 21 al 45)actualment.
L’obra està ordenada cronològicament i es fa la utilització d’estils poètics (amb el qual
hi ha dificultat en la diferenciació entre la ficció i la realitat)i arcaic, amb un punt de vista
des del vencedor accentuant així la conquesta del Mediterrani i d’Itàlia per part de
l’Imperi Roma.
En aquesta obra es diu que hi ha plagis d’altres autors utilitzant altres obres per poder
completar l’obra i per poder donar lliçons morals a la ciutadania d’aquell moment. En
l’antiguitat es van resumir els llibres en un Epítom(només ha sobreviscut uns quants
llibres), on es fa un resum del nou segle V. I graciés a la Periochae que és una llista de
continguts, la qual sobreviuen tots llevat de dos, Tenim idea dels 140 temes de 142
temes.
Salve!
Titus Livi (Pàdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.Titus Livi procedia d’una família plebea, però tenia il·lustres avantpassats per part de mare. Suetoni en la seva Vita Tiberii afirma que a la família de Livi havien hagut vuit cònsols, dos censors, tres triomfs, un magistrat dictador i un instructor de cavalleria.Molt probablement fou educat a la seva ciutat natal, rebent la primera instrucció per part d’un gramàtic, amb el qui aprendria a escriure en llatí i en grec, i més endavant rebria la formació d’un retòric qui l’introduiria en «l’eloquència política i judicial.Després d’assolir aquesta base educativa, marxaria a Roma.El títol de la seua obra més famosa, Ab Urbe Condita (“Des de la fundació de la ciutat”), descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l’any 9 dC i expressa la colossal magnitud del seu treball.Va escriure amb un llenguatge on barrejava els fets ordentats cronològicament i la narració , on sovint interrompia una història per anunciar l’elecció d’un nou cónsol per tal com era així els romans comptaven els anys.L’estil de Livi era poètic i arcaic , a l’inrevès de Cèsar i Ciseró. Sovint escribia des d’un punt de vista dels vencedors , perquè així mostrava les virtuts en la conquesta de Itàlia i el Mediterrani. Ab Urbe Condita la seva obra més important estava formada originalment per 142 llibres dels quals s’han conservat 35. De l’1 al 10 i del 21 al 45, Alguns autors van fer un resum de la seva obra el Epítome del qual es conserven alguns llibres . El primer llibre comença amb el desembarcament d’Enees a la península itàlica i la fundació de Roma per Ròmul i Rem i acaba amb l’elecció de Lucio Juny Brut i Lucio Tarquino Colatino com a cònsols l’any 502 a.C. Els llibres II a X expliquen la història de la República romana fins a les Guerres Samnitas , mentre que les llibres XXI a XLV narren la Segona Guerra Púnica i el final de la guerra contra Perseu de Macedònia.
Els llibres restants són preservats per un índex sumari del segle IV, anomenat Periochae, excepte pels llibres CXXXVI i CXXXVII. No obstant això, aquest índex no va partir del text original de Titus Livi, sinó d’una edició posterior que s’ha perdut. Hi ha un índex similar en un papir trobat a la ciutat egípcia d’Oxirrinc i que avui es troba en el Museu Britànic, i que recull el contingut dels llibres XXXVII a XL i XLVIII a LV. No obstant això, es tracta d’un document malmès i incomplet.
Els llibres XLVI-LXX tracten l’època fins a la Guerra Social de 91 a. C. El llibre LXXXIX inclou la dictadura de Sila en 81 a. C. i el llibre CIII conté una descripció del primer consolat de Juli Cèsar. El llibre CXLII acaba amb la mort de Neró Claudi Drus en 9 a. C.
Mentre que els primers deu llibres abasten un període de més de 500 anys, una vegada que Titus Livi va començar a escriure sobre el segle I a. C. va dedicar gairebé tot un llibre a cada any.
Entre les seves pàgines es troba la primera ucronia coneguda: Titus Livi imaginant el món si Alexandre el Gran hagués iniciat les seves conquestes cap a l’oest i no cap a l’est de Grècia.
Salve!
Titus Livi o Tit Livi (Pàdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.
Titus Livi procedia d’una família plebea, però tenia il·lustres avantpassats per part de mare. Suetoni en la seva Vita Tiberii afirma que a la família de Livi havien hagut vuit cònsols, dos censors, tres triomfs, un magistrat dictador i un instructor de cavalleria. Molt probablement fou educat a la seva ciutat natal, rebent la primera instrucció per part d’un gramàtic, amb el qui aprendria a escriure en llatí i en grec, i més endavant rebria la formació d’un retòric qui l’introduiria en «l’eloquència política i judicial». Després d’assolir aquesta base educativa, marxaria a Roma.
Livi posseïa fortes conviccions republicanes, si bé va ser amic personal i persona de consideració a la cort de l’emperador August, el qual el va protegir i li va donar el seu suport perquè va apreciar el seu talent. Segons l’historiador Tàcit, l’emperador August li deia pompeià per les seves tendències republicanes.Va induir a Claudi, després emperador, a dedicar-se a la composició històrica.Es diu que fou tan famós que un gadità va arribar a viatjar a Roma només per veure’l i just després d’aconseguir el seu propòsit va tornar a la seva ciutat.[
Salve!
Titus Livi va néixer l’any 59 aC. a Patavium (actual Pàdua). Tit Livi procedia d’una família plebea, s’afirma que en la seva família havien hagut cònsols, censors…
Va estudiar filosofia i retòrica, però principalment es va dedicar a la historiografia. Tenia bona relació amb August, els dos assistien a les lectures de l'<em> Eneida em> de Virgili.
Va escriure la seva obra <em> Ab Urbe Condita em> "Des de la fundació de Roma". Va escriure l'obra des del 753 aC. fins al 9 aC. en la qual parlava de l'evolució de la ciutat, des dels orígens de Roma fins a la seva època. La seva obra esta composta per 142 llibres i avui en dia només es conserven 35.
En l'obra de Titus Livi apareixen els set reis de Roma:
· Ròmul
· Numa
· Tul·lus Hostili
· Anc Marci
· Tarquini Prisc
· Servi Tul·li
· Tarquini el Superb
Vale.
Pingback: Els set reis de Roma | Aracne fila i fila
Salvee!!
Tit livi va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC. Posseïa fortes conviccions republicanes, si bé va ser amic personal i persona de consideració a la cort de l’Emperador August, el qual el va protegir i li va donar el seu suport perquè va apreciar el seu talent. Va induir a Claudi, després emperador, a dedicar-se a la composició històrica. Es diu que fou tant famós que un gadità va arribar a viatjar a Roma només per veure’l i just després d’aconseguir el seu propòsit va tornar a la seva ciutat.
Tit Livi, historiador romà nascut a “Patavium” (Pàdua) al 64 aC, va estudiar filosofia i retòrica però es va dedicar principalment a la historiografia. Va ser amic personal i persona de consideració a la cort de l’Emperador August.
La seva obra més coneguda és la de “Ab urbe condita”, el que significa des de la fundació de la ciutat de Roma. Va ser una obra que va trigar en escriure-la 40 anys. Aquesta descriu la història de Roma des del 753 aC, i barreja els fets ordenats cronològicament amb la narració. Escribia des del punt de vista dels vencedors, per tal d’accentuar les virtuts dels romans en la conquesta d’Itàlia i el Mediterrani.
En un principi l’obra estava formada per 142 llibres però en l’actualitat només se’n conserven 35. Aquesta ha servit com a influència per a altres històries, com per exemple la tragèdia de Lucrècia de Joan Ramin i Ramis.
Pingback: Expressions mitològiques: “Ser un caco” | L'univers clàssic dels nostres mots
Pingback: Les Dotze Taules | De iure
Pingback: La violació de Lucrècia de Benjamin Britten | Òpera amb referents
Pingback: Gimcana visual: Ab urbe condita I | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Les dones del llibre primer Ab urbe condita de Tit Livi | Aracne fila i fila
Pingback: Fonts de la mitologia fundacional de Roma | Aracne fila i fila
Salve,
Tit Livi va ser un dels més importants historiadors romans, redactant per primera vegada un llibre complet sobre la història de la Ciutat Eterna. Nascut a Patavium l’any 59 a.C. en el seny d’una familia plebea, malgrat que algunes fonts indiquen que va tenir avantpassats per part de mare que van ostentar alts càrrecs de l’activitat política i militar de Roma, era un republicà actiu malgrat l’admiració i respecte que sentia per l’emperador August, del qual era amic i estava protegit per ell.
La seva obra més reconeguda és “Ab urbe condita”, que vol dir des de la fundació de la ciutat, és a dir, de Roma. Aquesta expressió s’utilitzava pel calendari anual: Per exemple, com l’any 273 a.C. es feien 500 anys de la fundació de Roma, que va ser el 753 a.C., el nom de l’any era any 500 ab urbe condita, és a dir, l’any 500 des de que es va fundar la ciutat.
El tema del llibre era la història de Roma des del 753 a.C. fins l’any 9 d.C., i es tractava d’un llibre de gènere històriogràfic. Malgrat ser un llibre objectiu, estava escrit des del punt de vista dels vencedors, és a dir, els romans. L’obra estava formada per 142 llibres, dels quals només es conserven 35.
El seu objectiu principal era crear un llibre que pogués resumir tota la història de Roma perquè les generacions futures no s’oblidessin de la glòria dels seus avantpassats.
Vale