Aquest estiu hem fet un viatge en cotxe per Bèlgica i Holanda. Per arribar-hi, hem fet ruta per França, tant a l’anada, com a la tornada. El sorprenent no és que hàgim trobat monuments i edificis medievals, romànics, gòtics, molt i molt bonics, sinó que hàgim trobat el record de l’imperi romà fins i tot en alguns països del Mar del Nord. I encara és més sorprenent que aquest record sigui ben present i ben viu en els nostres dies. Per això, he titulat el meu article Roma en el limes.
Com que el viatge va ser llarg, aniré marcant les fites més importants que hi vam trobar pel que fa a la petjada romana. D’altra banda, dividiré l’article en dues parts: el trajecte que travessa França i el que comprèn els Països Baixos i Alemanya. Per aquesta raó, trobareu que el primer De itinere d’aquest estiu, duu la xifra I; el segon, la xifra II (Roma en el limes: una ruta pel Rin, II).
Clermont-Ferrand: Dans cette ville charmante de l’Auvergne, on se souvient de Vercingetorix, le chef gaillard et courageux de la tribu des arverns. Il combattait bravement contre Caius Iulius Caesar, lorsqu’il occupait la Galia (un territoire qui, à cette époque, allait des Alpes et des Pyrénées jusqu’au Rhin). Vercingetorix avait commandé un soulèvement contre la domination romaine et il avait presque obtenu la victoire, mais, après un siège farouche, l’armée romaine vainquit à Alesia (actuellement, Alise-Sainte-Reine).
París: Paris… la cité de l’amour et de la lumière! Nosaltres vam aprofitar que era el dia de la festa nacional (14 juillet) per fer una visita al Louvre. Ens vam deturar molt especialment en la secció d’escultura i d’art clàssic: hi vam contemplar la Venus de Milo (en grec, es tracta d’Afrodita, deessa de l’amor i de la bellesa), d’autor anònim i que data del 130-100 aC. La peça és obra de l’escola hel·lenística, i és possible que el seu autor fos Alexandre d’Antioquia.
Venus de Milo. Museu del Louvre [Foto: Joan Molar]
També vam poder observar el conjunt escultòric d’Apol·lo i Dafne, que representa el mite ovidià. És una peça neoclàssica, d’un escultor francès dels segles XVII-XVIII, Guillaume Coustou el Vell.
Apol·lo i Dafne. Museu del Louvre (obra de 1714) [Font Wikimedia]
Ja deveu recordar que aquesta narració explica la transformació de la nimfa Dafne en llorer. Aquest és l’argument: En una ocasió, Apol·lo, després de matar la terrible serp Pitó, va retreure a Cupido que jugués amb armes d’homes. Cupido el va advertir que la fletxa del déu podia tocar animals, però que la seva el tocaria a ell mateix. Llavors, Cupido es va enlairar pel cel i va disparar a Apol·lo una fletxa que esperonava l’amor cap a la nimfa Dafne, mentre que a Dafne li’n va tirar una de plom amb la punta roma, que el defugia. El resultat va ser una persecució d’Apol·lo cap a Dafne, seguint l’instint de possessió que empeny els déus cap als mortals. Al final, la nimfa va implorar les seves germanes del riu que la transformessin perquè Apol·lo no l’aconseguís atrapar. Elles, commogudes, la van transformar en llorer. Apol·lo li va prometre que, a partir d’aquell dia, ella seria el seu símbol i ornaria els caps dels virtuosos. A Dafne no li va quedar cap més remei que assentir, amb les seves fulles com a cabells.
Una altra escultura interessant és la Victòria de Samotràcia, que possiblement va ser esculpida per commemorar les victòries d’Antíoc III el Gran, un rei hel·lenístic d’Antioquia, a les costes de Síria. La figura és una possible missatgera alada de Zeus. Va ser esculpida a l’escola hel·lenística de Rodes, que es caracteritzava pel dramatisme i per l’expressió recargolada de les figures. Es creu que podria ser obra de Pitòcrit de Rodes.
Victòria de Samotràcia. Museu del Louvre [Foto: Joan Molar]
Després de la secció d’escultura, vam visitar la important pinacoteca del museu. A banda de la conegudíssima Giocconda -no se sap si l’autèntica o no, perquè també n’hi ha una al museu del Prado, de Madrid, que alguns experts consideren la de Leonardo da Vinci-, sempre envoltada d’un núvol de turistes fent-li fotografies, em va cridar l’atenció un quadre que duia, en el seu marc, una inscripció llatina: “O vos omnes, qui transitis per viam, attendite et videte si est dolor similis sicut dolor meus” . Es tracta d’una pregària pròpia de la litúrgia de Setmana Santa, que jo havia escoltat com una cançó en un concert de cant coral. La lletra és referida a la Passió de Crist; és Ell qui demana als homes que s’apiadin del seu sofriment. Tomás Luis de Victoria, músic espanyol del Renaixement, en va fer un motet. La pintura és del segle XV i representa una Pietat; és obra del pintor francès Enguerrand Charonton i duu com a títol La Pietà de Villeneuve-lès-Avignon.
La Pietà de Villeneuve-lès-Avignon, d’Enguerrand Charonton. Museu del Louvre
Anàlisi gramatical:
-O: és una interjecció;
-vos omnes: és un vocatiu plural masculí; omnes és un adjectiu substantivat (omnis, omne);
-qui: és un pronom relatiu, l’antecedent del qual és “vos omnes”;
-transitis: és la 2a persona del plural del verb transeo, verb irregular, format per la preposició –trans i pel verb de la quarta conjugació –eo (anar);
-per viam: és un acusatiu en funció de complement circumstancial de lloc;
-attendite: és un imperatiu en 2a persona del plural, del verb attendo, de la 3a conjugació.
-et: és una conjunció coordinant copulativa;
-videte:és un imperatiu, també en 2a persona del plural, del verb video, de la 2a conjugació;
-si:és una conjució subordinant substantiva, que introdueix una proposició que fa la funció de CD dels verbs attendite et videte;
-est:és la 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb “sum”. No fa la funció de verb copulatiu sinó del verb impersonal “hi ha”;
-dolor: és un substantiu masculí de la 3a declinació. És el nucli del SN que fa de subjecte del verb “est”.
-similis: és un adjectiu de la 3a declinació (similis-e) que desenvolupa la funció de SAdj (CN de “dolor”).
-sicut:és una conjunció subordinant comparativa d’igualtat, que introdueix una proposició, on el verb és el mateix que en la proposició anterior, però que sovint s’omet (si est dolor similis sicut [est] dolor meus).
-dolor meus:és el SN (Subjecte) del verb “est”.
Traducció: “Oh tots vosaltres, que feu via pel camí, ateneu i mireu si hi ha algun dolor semblant al meu”.
Però la visita a Paris no s’acaba el Louvre. Passejant pel Quartier Latin, concretament al museu de Cluny, vam observar les restes de les antigues termes romanes, dels segles II-III. No són gaire completes i actualment només se’n conserva el frigidarium.
Termes gal·loromanes de París. Museu de Cluny [Foto: Joan Molar]
Com que vam passejar per tot París, vam passar per la Vie Francilienne, situada al voltant de la ciutat. D’altra banda, al sud-est de França vàrem circular per la Via Domitia, construïda l’any 118 aC pel procònsol Gnaeus Domitius Ahenobarbus, de qui porta el nom. El traçat d’algunes rutes actuals, com la nacional N85, la N100 i l’autopista A9 en segueixen el recorregut. Ja veieu que les vies romanes arriben fins ben lluny en el mapa d’Europa.
Per acabar, heu de saber que el nom original de París és Augusta Lutetia, Lutetia o Lutetia Parisiorum (el nom grec era Lukotekia). La ciutat estava situada a la riba del Sena i a la part esquerra de l’Île de la Cité, just al punt on s’ajunten els rius Bièvre i Secuana (Sena). A la riba dreta del Sena hi arribava un aqüeducte; Lutetia significa en cèltic “ciutat al mig de les aigües”.
Qüestions:
- Coneixeu cabdills que, com Vercingetòrix a la Gàl·lia, hagin lluitat contra l’ocupació romana? Digueu qui són i com van actuar.
- Què és l’Austràsia i quins són els seus límits?
- Esmenteu obres d’art relacionades amb Roma que hàgiu contemplat durant aquestes vacances. Si heu trobat referències clàssiques en altres àmbits, també ho podeu compartir amb nosaltres.
Pau Molar, 1r batxillerat
Quina alegria, Pau! Compartir amb tots els aràcnides el teu viatge a la recerca de la petjada clàssica evidencia un bon principi de curs i un reprendre el fil De itinere! La teva professora en deu estar ben contenta. A veure si la resta d’aràcnides s’animen i comparteixen també el seu estiu més clàssic! Molt bon curs!
Marga, suposo que et refereixes al Pau, l’autor, que t’asseguro que sempre està pendent de la teva opinió sobre les seves col·laboracions a l’Aracne. El Joan, el responsable de les fotos, també és un puntal d’aquest articles de viatges, en els quals és un expert. Ja pot estar ben content el Pau de poder comptar amb les seves fotos.
Endavant, Pau, aquesta primera part posarà la mel a la boca de cara a la segona part del recorregut pel “limes”!
Em consta que hi ha alguna altra aràcnida que ha passat pel Louvre. Estic esperant les seves conclusions pel que fa a l’àmbit musical.
I tant, Teresa! Moltes gràcies. Ho he corregit ara mateix. Un lapsus imperdonable perquè mentre ho escrivia tenia ben present en Pau vestit de romà. Pau, espero amb candeletes la segona part segurament ben il·lustrada amb les fotografies d’en Joan i totes les noves aportacions d’alumnes, professors, pares i mares, avis, germans…
Salvete,
Quin article tant intéressant, les fotos són precioses! Jo malauradament no hi he trobat cap referència clàssica enlloc, ja que he estat al pobles del iaios i allà no hi ha molt per veure ja que es un poblet molt petitó. Però si que en recordo unes vacances en les que vam visitar Roma, i per tots llocs trobàvem referències clàssiques.
-Què és l’Austràsia ?
Fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Fins un altre !
Salve!
Jo aquest estiu he estat a dos petits pobles de la Costa Brava, Lloret de Mar i Blanes, on les úniques referencies clàssiques que he trobat han sigut noms de hotels (Hotel Helios), de restaurants (Restaurant Carpe Diem), campings (Camping Mare Nostrum) i poca cosa més. Curiosament aquest any a Historia de l’art parlarem de Victoria de Samotràcia.
Referent a la pregunta: Que és l’Austràsia i quins són els seus límits?
L’Austràsia va ser la part nord-oriental del Regne Franc durant el període del la monarquia merovíngia, en contraposició a Neústria, la part nord-occidental.
I on són les fotos d’aquests establiments per ubicar-los al Google maps d’Establiments clàssics?
Salvete omnes!
L’hotel Helios de Lloret de Mar, a la cantonada entre l’Avinguda Vila de Blanes i l’Avinguda Just Marlés Vilarrodona. Ἥλιος (Hèlios) era nét de Οὐρανός (Úran) i Γῆ (gea), segons Ἡσίοδος (Hesíode) en la seva Teogonia, 116-137, per branca materna. La mare d’Hèlios era la titànide Θεία (Tia). Hèlios es va casar amb Πηρσείς (Perseis). El seu matrimoni va tenir com a fruits Κίρκη (Circe), la maga; Eetes, rei de la Còlquida i pare de Μήδεια (Medea), personatge present en el cicle mitològic dels argonautes; Πασιφάη (Pasífae), personatge present en el cicle mitològic cretenc, l’esposa del rei Minos i mare del Minotaure, i Perses.
A prop d’aquest local d’oci, he vist que se situa la discoteca Colossos, encara que jo no hi he anat mai ni conec ningú que ho hagi fet.
No hem d’oblidar que el colòs de Rodes, dedicat al déu Hèlios, era una de les set meravelles del món antic. També hi havia dos colossos més a Egipte, que representen el faraó Amenhotep III. Els primers viatgers grecs els van anomenar de Mèmnon perquè la pronunciació egípicia d’Amenofis «Phamenoth» els va recordar Mèmnon, rei d’Etiopia que va venir a ajudar els troians en la guerra ciutat però va ser vençut per Aquil·les (Ἀχιλλεύς oΑχιλεύς έως ὁ).
D’altra banda, podem trobar l’Euvenia Olympic Place. A la muntanya d’Olímpia, situada a l’Èlida, península del Peloponnès, Grècia meridional, s’hi celebraven els jocs olímpics en honor als déus del panteó grec, i també s’hi situava una de les set meravelles del món antic: l’estàtua criselefantina de Ζεύς (Zeus) en un temple dedicat al mateix déu, feta per Fídias circa l’any 436 a.C. i que va ser finalment traslladada a Bizanci, on va desaparèixer, es diu que per un incendi. No he pogut trobar cap restaurant Carpe Diem a Lloret de Mar ni a Blanes, però a Figueres, a la cantonada entre el Carrer Migdia i el Carrer Riumors, es troba una fleca-cafeteria anomenada ”Carpe Diem”. Hem de pensar que les referències culturals i lingüístiques al món clàssic formen part del llegat grecoromà a Catalunya. Carpe Diem, quam minimam credula postero, està format per la 2a persona del plural del present de l’imperatiu actiu del verb de la 2a conjugació carpeo, diem és l’acusatiu singular del mot llatí de la 5a declinació dies, diei; quam és l’acusatiu singular del relatiu adverbial qua; minimam, l’acusatiu singular de l’adjectiu femení aquí substantivat minimus -a -um; credulam, l’acusatiu singular de l’adjectiu femení credula i postero, l’ablatiu temporal singular neutre de l’adjectiu substantivat posterus -a -um. “aprofita el moment”, ens invita a gaudir de la vida i l’avui, sense preocupacions respecte el futur. Carpe és el nucli del PV de la primera oració, i diem n’és el complement directe. quamés el CC de Comparació de la segona oració, minimam i CC d’Intensitat, credula és el nucli del PV i postero, el CRV o CPR.
La traducció seria: Aprofita el moment, tant com et despreocupis del futur.
Carpe diemés un lema de les Odes d’Horaci, I, 11, 8, que s’ha convertit en tòpic literari referent a la brevetat de la vida. “Carpe diem” reflexa bé la filosofia epicúria, de la qual Horaci en va ser defensor.
Tampoc no he pogut trobar cap càmping Mare Nostrum, el Mar Mediterrani. Com que quan August va arribar al poder els romans ja controlaven completamentel Mar Mediterrani i també les seves entrades (el Bòsfor, la península del Sinaí i l’estret de Gibraltar), el van anomenar el nostre mar.
¡Valete omnes!
text