Comparativa entre les religions mesopotàmica i grega

La religió mesopotàmica comprèn tot el conjunt de religions practicades per les civilitzacions mesopotàmiques posteriors a la civilització persa: Sumèria, Acàdia, Babilònia i Asíria.
Totes elles practicaren religions politeistes amb déus antropomòrfics que representaven forces o presències en el món, com posteriorment faria la religió grega.

A continuació, mostraré alguns aspectes similars entre els sistemes religiosos grec i babiloni per tal de mostrar que hi ha una connexió cultural entre elles.

Principals ciutats mesopotàmiques

Porta d’Ishtar al Museu de Pèrgam (Berlín).

2. Cosmogonia
Una de les característiques comunes en totes les religions consisteix en donar resposta a l’origen de l’univers i de la humanitat. La relació entre el gènesis grec i el Sumeri és similar:
L’univers apareix gràcies a Nammu, un abisme sense forma el qual s’obre a si mateix en un acte de procreació i crea a Anu (déu del cel) i a Ki (deessa de la terra). No fa falta ser un expert en mitologia per adonar-se que Nammu juga un paper equivalent a Caos en la mitologia grega, obrint-se lloc al déu del Cel (Úranos) i la deessa Terra (Gea). Segons la Teogonia d’Hesíode, Urà o Úranos fou engendrat per Gea, però es convertí en el seu marit, la qual cosa ens mostra la importància compartida entre les dues religions pel cel i la terra com a elements primordials.
La unió d’Anu i Ki dóna lloc a Enlil, qui amb el temps es converteix en el líder dels déus reemplaçant a Anu (similitud amb l’ascens de Cronos després de castrar a Úranos). Enlil és desterrat de Dilmun, la residència celestial dels déus (l’Olimp grec) degut a la violació de Ninlil. Fruit d’aquesta violació, sorgiren cinc deïtats. La més destacable és Nergal, déu de la mort i l’inframón (l’Hades grec). Finalment Nummu creà Enki, déu del mar i senyor de la terra qui crearà la humanitat (aquí hi trobem un paral.lelisme amb Prometeu).

3. Mites

Els mites babilonis tracten qüestions teològiques polítiques o filosòfiques, les quals podem dividir en:
• Els orígens de la terra i de les coses.
• Sobre la fundació de ciutats, ordre en el món, grups socials
• Sobre el contacte dels déus amb els homes
• Epopeies de genere èpic (Gilgamesh)
• El més enllà ( Mite d’Inanna).
• La vida dels déus.

Per tant, podem veure que la mitologia Sumèria té una finalitat didàctica ja que els mites tenen una forma de paràboles  i els déus representen, en la seva majoria, defectes propis de l’ésser humà i actes de poca moral; tot això portà a la creació del primer codi de lleis, el Codi d’Hammurabi.

A continuació,explicaré dos mites sumeris:

3.1 El descens d’Innana a l’inframón (Irkalla)

Des del cel, Inanna, deessa de l’amor i la guerra dirigí el seu pensament a Irkalla, on la seva germana gran Ereshkigal plorava de solitud, abandonada pels altres déus. Inanna va prendre una decisió i va baixar a l’Irkalla. Deixa el seu estimat, Dumuzi, un pastor que ella convertí en rei i diu a Ninshubur, el seu fidel assistent, que demani ajut si no tornés a casa.
Innana arriba a la porta de l’inframón i parla amb el porter. Aquest comunica a Ereshkigal les intencions d’Inanna i Ereshkigal entra en còlera. Demana al porter que barri les set portes de l’infern i que per cada porta que travessi Innana li tregui un Me (Símbols del poder celestial) per a que sàpiga el que suposa ser rebutjada.
Així Innana travessa les set portes fins a arribar, nua, a la sala del tron on es troba Ereshkigal, la qual mata a Inanna i la penja d’un garfi en una paret.
Ninshubur esperà tres dies la tornada d’Innana, llavors decideix anar al temple de Nippur a demanar ajut a l’avi patern d’Innana el qual respon, enfadat:
“La meva néta anhelaba el cel i l’inframón. Qui va al país sense retorn no retorna”.
Llavors provà a demanar ajut al pare d’Innana, pero obtingué la mateixa resposta.
Finalment parlà amb Enki, l’avi matern i aquest entengué que sense ella no podria haver vida a la terra. Amb la brutícia de sota les ungles, creà Kurgarra i Galatur, dos éssers asexuals els quals tenien com a objectiu consolar  Ereshkigal per a obtenir el seu favor i recuperar el cos d’Innana. Compliren el seu objectiu i aconseguiren el cos, el ressuscitaren dins l’inframón. En fer això es creà un vincle pel qual Ereshkigal ja no podia governar sola i, per tant, Innana havia de governar amb ella. Si Innana volia sortir d’allí, alhú havia d’ocupar el seu lloc. Innana es negà a donar el seu servent com a suplent un cop retornà a la superfície acompanyada dels jutges de l’inframón. Un cop arribaren al palau del seu marit, el trobaren tocant música com si res hagués passat a la seva dona. Inanna entrà en còlera i el retà a passar pel mateix que havia passat ella. Els jutges ho interpretaren com una elecció per part d’Innana i foren a per Dumuzi, el qual escapà implorant ajuda a Utu, déu del Sol i la Justícia, el qual el convertí en una serp.
Finalment els amics de Dumuzi el delaten a canvi de béns materials i els jutges el porten a Irkalla. Desolada, Inanna plorà per Dumuzi. La germana de Dumuzi parlà amb Inanna i decidí anar mig any a l’inframón per a alliberar el seu germà durant sis mesos.
I així Dumuzi baixa a l’inframón cada any i els sis mesos que passa a Irkalla el sol i el vent provoquen greus sequeres, la vegetació mor i els animals deixen de procrear. En canvi, quan retorna a la superfície el cor de la deessa s’omple de vida i la vida torna a la terra. Les dues germanes marquen el cicle de la vida i la mort.

En aquest mite podem trobar paral.lelismes amb el mite grec de Persèfone. Què n’opineu?

3.3 El poema de Gilgamesh

Gilgamesh i Enki maten el toro del cel. Relleu sumeri

Gilgamesh fou un rei dèspota que governava la ciutat babilònica d’Uruk. Aquest oprimia de tal manera el seu poble que els déus enviaren Enkidu, un home salvatge, despiatat i cruel, per a retar-lo a lluitar. Acabada la lluita sense un vencedor, els dos es varen fer grans amics i junts emprenen un viatge i protagonitzen nombroses aventures. Quan retornen a Uruk, la deessa de l’amor i la guerra, Ishtar, declara el seu amor a Gilgamesh però aquest la rebutja.
Colèrica, envia el toro del cel a destruir la ciutat. Els dos amics maten la bèstia i els déus castiguen a morir Enkidu.
Després de la mort del seu amic, molt afectat, Gilgamesh visita el sabi Utnapishtim per a descobrir el secret de la immortalitat. Llavors ell li explica un episodi en el qual una gran inundació universal assola el món (Diluvi universal, també relatat en un mite grec pel qual Zeus, decidit a donar fi a l’existència humana per haver acceptat el foc que Prometeu portà de l’Olimp, provocant un diluvi al qual només sobrevisqueren Deucalió i Pirra gràcies a Prometeu).
Utnapishtim també li revela que la planta de la immortalitat es troba en les profunditats del mar. Gilgamesh es submergeix i la troba, però una serp marina l’ataca i la pren. Desolat, l’heroi retorna a la seva ciutat, on acabarà els seus dies.

L’epopeia de Gilgamesh presenta una sèrie de característiques presents en la literatura posterior:
• La interacció entre herois i déus, la qual també esta present en la mitologia grecorromana, la Bíblia, etc.
• Gilgamesh, a l’igual que els herois mitològics grecorromans ha de superar una sèrie de proves per a aconseguir els seus objectius. Un exemple seria la figura d’Hèracles.
• La recerca de la immortalitat serà explotada per literatures posteriors (El llibre d’Aleixandre, una obra del Segle XIII sobre la vida de Alexandre Magne; Fauste de Goethe i Dorian Gray, de Òscar Wilde, són només alguns exemples).
• El viatge i les aventures de Gilgamesh i el seu contrapunt, Enkidu; que trobem en altres textos com les novel.les de cavalleries (El Quixot).

4. El Ziggurat, la residencia terrenal dels déus

Ziggurat de Chogha Zanbil, Iran

Un ziggurat és un temple de l’antiga Mesopotàmia el qual té una forma piramidal esglaonada. S’elaboraven a partir de blocs de tova cuita o secada al sol. En principi el zigurat consta de dues parts, la base esglaonada que pot estar dividida en diferents nivells i el temple situat en la part superior d’aquesta. Només els sacerdots podien accedir al temple. Els ziggurats no eren escenari de celebracions públiques o cerimònies, sinó que eren la residencia terrenal dels déus. La gent realitzava les seves activitats religioses fora del temple i les cases tenien un espai reservat al culte. La religió a Mesopotàmia es vivia de manera força similar a Grècia. Cada ciutat tenia el seu patró i les ciutats més poderoses elevaven zigurats en honor d’aquests. En total es coneixen 32 zigfgurats, quatre a Iran i la resta a Irak.

Com a conclusió, podem observar similituds entre la cosmogonía de les dues religions doncs la genealogia mítica comença amb un caos del qual sorgeixen els primers déus i el Déu Enlil mata al seu pare Anu per a ocupar el seu lloc en el panteó babiloni.

Les religions grega i babilonia també mostren un paral.lelisme envers mites com el descens a l’inframón, el dil.luvi universal o les epopeies èpiques protagonitzades per herois mítics els quals legitimitzen i doten d’una identitat comuna als pobles.

Per últim cal destacar la similitud funcional dels temples grecs i els ziggurats, els quals eren considerats residència dels déus únicament accessibles per als sacerdots. En les dues religions les cerimònies públiques es celebraven fora el recinte.

Quines altres similituds hi trobeu?

Marc Arquillo

2nBatxillerat Humanístic

Aquest article s'ha publicat dins de Déus, General, Mitologia comparada i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *