El treball sobre Narracions de mites clàssics que hem realitzat a l’Institut Isaac Albéniz es divideix en tres apartats. En aquest article parlarem de l’últim apartat, la recreació d’un mite lliure. Han sortit diversos tipus de treballs de recreació (tots molt originals), però ens centrarem particularment en els còmics. Hem tingut dos grups que n’han fet un: l’Alba García i el Miguel Ángel Rubio (Leucòtoe i Clítie) i el nostre grup, Marta Mèndez, Elena Garriga i Laia Ferrer (Atalanta i Hipòmenes).
El primer grup va aprofitar les obres d’art del punt dos (pervivència) per fer un còmic amb les imatges, que no és gaire comú, ja que la majoria dels còmics són amb dibuixos. Van incloure text extret del llibre o frases curtes que diuen els personatges amb bafarades.
Si esteu interessats en fer una ullada més detallada del còmic, aquí us deixem inserit l’enllaç corresponent.
En el nostre cas vam triar el d’Atalanta i Hipòmenes perquè va ser el mite que més ens va agradar d’entre els que vam treballar a fons. Dins d’aquest apartat, hem fet dues feines: la primera és un petit vídeo amb imatges diverses del mite i una veu que relata la història breument acompanyada amb una música suau de fons. Per l’altra banda, vam fer un còmic amb un programa anomenat Pixton sobre la mateixa història.
El mite d’Atalanta i Hipòmenes tracta d’una noia que guanyava fins i tot els homes en les competicions de cursa. Un dia, va preguntar a l’oracle si necessitava un espòs, i aquest li va respondre que no n’hi feia falta cap. Llavors Atalanta va decidir que, a tots els homes que volguessin casar-se amb ella, els reptaria amb una cursa. Si ells guanyaven, podrien casar-se amb ella, però si guanyava Atalanta, serien travessats per la seva llança. Tot i així, molts homes es van presentar al repte i van morir en l’intent. Hipòmenes estava d’espectador rient-se dels concursants per haver acceptat aquell repte de mort segura a mans d’una dona. Però quan va veure la bellesa d’Atalanta, se’n va enamorar i va demanar-li si podia competir contra ella. Atalanta, en veure el seu valor, va aconsellar-li que no ho fes. Igualment Hipòmenes va voler fer-ho i va anar a demanar ajuda a Venus, la qual li va donar tres pomes d’or. Va començar la cursa, Atalanta veia la possibilitat d’avançar-lo, però alguna cosa li impedia fer-ho. Quan Hipòmenes va veure que Atalanta tenia l’oportunitat d’avançar-lo, va llençar la primera poma. Atalanta es va aturar per agafar-la, però quan va veure que Hipòmenes l’havia avançat, es va afanyar a agafar-lo. Més endavant, Hipòmenes va llençar la segona poma i Atalanta va tornar a aturar-se per agafar-la. A la recta final, Hipòmenes va llençar l’última poma cap a l’altre cantó i Atalanta va caure en el seu parany. D’aquesta manera, Hipòmenes va guanyar la cursa i va poder casar-se amb ella. Amb tantes emocions, Hipòmenes no va donar les gràcies a Venus per haver-lo ajudat, i aquesta es va enfadar. Un dia, com a venjança, va incitar Hipòmenes a fer l’acte sexual amb Atalanta en un lloc sagrat. Cíbeles enfadada, va decidir convertir-los en dos lleons, els quals porten el seu carro. D’aquesta manera estarien sempre units però no podrien fer l’amor.
Igual que l’altre còmic, també us deixem un enllaç per poder llegir-ho.
Quines diferències trobeu entre els dos tipus de còmics? Com que no hem explicat gaire del primer mite anomenat, feu una recerca i expliqueu-nos que us ha semblat?
Coneixeu algun programa per crear còmics que no hagi emprat cap dels dos grups?
Elena Garriga i Laia Ferrer (4ESO)
Salve!
La història tracta sobre Venus, que havia tingut afers amorosos amb Mart, i el Sol ( Hèl·lios) li ho havia confessat a Vulcà, el seu marit. Per tant, Venus vol venjança, i decideix fer que el sòl s’enamori de la bella Leucòtoe. Així doncs, per tal de poder contemplar a la seva estimada, de vegades, surt abans o allarga les hores d’hivern.
Una nit, entra a la cambra de Leucòtoe, prenent la forma de la seva mare, Eurínome. Demana que les deixin soles, i li revela el seu amor. Ella s’espanta, i pateix la violència del déu.
La seva germana Clítie, que estava boja d’amor pel Sol, la delata al seu pare. Aquest enterra viva la seva filla com a càstig. El Sol, amb els seus raigs, intenta treure’n la sorra, però és massa tard. Així doncs, vessa nèctar al seu cos i aquest es desfà, sorgint una tija d’encens. El Sol no vol saber res de Clítie. Aquesta va estar nou dies asseguda a Terra, mirant el sol. Va quedar clavada a la terra, i es transformà en heliotropi.
Ara bé, parlem de les diferències que existeixen entre els dos còmics. Un d’ells, té una estructura molt més senzilla i assimilable que l’altre: parlo d’Atalanta i Hipòmenes. És directe i no dóna masses voltes, lo que el converteix en un text fàcil de compendre per tot el món. Haig de dir que les imatges també són una bona ajuda ja que visualment veus com es desenvoluparien els fet i es quasi impossible perdre’s. L’altre còmic en canvi té un vocabulari més formal i no és com l’altre que equilibra el protagonisme del text i el dibuix; aquest, es centra més en el text i ho explica tot amb paraules més específiques.
Encara que no hagi utilitzat mai cap programa per fer còmics, buscant per internet he trobat alguns que podrien servir:
– Comic Strip It!, ToonDoo, Stripgenerator.com, Comic & Meme Creator, Strip Designer, ComicBook!, Comics Creator, Chogger, Comic Life, Bitstrips, Storyboard That…
Salvete!
Margarida tens tota la raó… avui en dia tot es fa pagant.
Gràcies als que seguiu comentant el nostre article i les vostres aportacions, són molt útils per nosaltres i els lectors d’aquest blog. En especial, moltes gràcies Gabriela per aportar nous programes no nomenats abans:
Comic Strip It!, ToonDoo, Stripgenerator.com, Comic & Meme Creator, Strip Designer, Comics Creator, Chogger i Storyboard That.
Valete!
Salve!
El primer és un còmic més formal i il·lustrat amb l’art, en canvi el segon és més per a públic infantil ja que parla d’una manera més col·loquial i les il·lustracions són més adequades per a nens petits. El primer còmic parla sobre el mite de Leucòtoe i Clítie. Parla sobre com Venus havia tingut afers amorosos amb Mart, i el Sol s’ho havia confessat a Vulcà, el seu marit. Per tant, Venus vol venjança, i decideix fer que el sòl s’enamori de la bella Leucòtoe. Una nit, va entrar a la cambra de Leucòtoe, prenent la forma de la seva mare, Eurínome. Li va demanar que les deixessin soles, i li va revelar el seu amor. Ella es va espantar, i va patir la violència del déu. La seva germana Clítie, que estava boja d’amor pel Sol, la va delatar al seu pare i la va enterrar viva a la seva pròpia filla com un càstig, així doncs el Sol no va voler saber res més de Clítie, i ella va estar-se nou dies asseguda a terra mirant el sol. Es va quedar clavada a la terra i es va convertir en un heliotropi.
Jo conec a un que l’he utilitzat que es diu Pixton.
vale!