El treball sobre Narracions de mites clàssics que hem realitzat a l’Institut Isaac Albéniz es divideix en tres apartats. En aquest article parlarem de l’últim apartat, la recreació d’un mite lliure. Han sortit diversos tipus de treballs de recreació (tots molt originals), però ens centrarem particularment en els còmics. Hem tingut dos grups que n’han fet un: l’Alba García i el Miguel Ángel Rubio (Leucòtoe i Clítie) i el nostre grup, Marta Mèndez, Elena Garriga i Laia Ferrer (Atalanta i Hipòmenes).
El primer grup va aprofitar les obres d’art del punt dos (pervivència) per fer un còmic amb les imatges, que no és gaire comú, ja que la majoria dels còmics són amb dibuixos. Van incloure text extret del llibre o frases curtes que diuen els personatges amb bafarades.
Si esteu interessats en fer una ullada més detallada del còmic, aquí us deixem inserit l’enllaç corresponent.
En el nostre cas vam triar el d’Atalanta i Hipòmenes perquè va ser el mite que més ens va agradar d’entre els que vam treballar a fons. Dins d’aquest apartat, hem fet dues feines: la primera és un petit vídeo amb imatges diverses del mite i una veu que relata la història breument acompanyada amb una música suau de fons. Per l’altra banda, vam fer un còmic amb un programa anomenat Pixton sobre la mateixa història.
El mite d’Atalanta i Hipòmenes tracta d’una noia que guanyava fins i tot els homes en les competicions de cursa. Un dia, va preguntar a l’oracle si necessitava un espòs, i aquest li va respondre que no n’hi feia falta cap. Llavors Atalanta va decidir que, a tots els homes que volguessin casar-se amb ella, els reptaria amb una cursa. Si ells guanyaven, podrien casar-se amb ella, però si guanyava Atalanta, serien travessats per la seva llança. Tot i així, molts homes es van presentar al repte i van morir en l’intent. Hipòmenes estava d’espectador rient-se dels concursants per haver acceptat aquell repte de mort segura a mans d’una dona. Però quan va veure la bellesa d’Atalanta, se’n va enamorar i va demanar-li si podia competir contra ella. Atalanta, en veure el seu valor, va aconsellar-li que no ho fes. Igualment Hipòmenes va voler fer-ho i va anar a demanar ajuda a Venus, la qual li va donar tres pomes d’or. Va començar la cursa, Atalanta veia la possibilitat d’avançar-lo, però alguna cosa li impedia fer-ho. Quan Hipòmenes va veure que Atalanta tenia l’oportunitat d’avançar-lo, va llençar la primera poma. Atalanta es va aturar per agafar-la, però quan va veure que Hipòmenes l’havia avançat, es va afanyar a agafar-lo. Més endavant, Hipòmenes va llençar la segona poma i Atalanta va tornar a aturar-se per agafar-la. A la recta final, Hipòmenes va llençar l’última poma cap a l’altre cantó i Atalanta va caure en el seu parany. D’aquesta manera, Hipòmenes va guanyar la cursa i va poder casar-se amb ella. Amb tantes emocions, Hipòmenes no va donar les gràcies a Venus per haver-lo ajudat, i aquesta es va enfadar. Un dia, com a venjança, va incitar Hipòmenes a fer l’acte sexual amb Atalanta en un lloc sagrat. Cíbeles enfadada, va decidir convertir-los en dos lleons, els quals porten el seu carro. D’aquesta manera estarien sempre units però no podrien fer l’amor.
Igual que l’altre còmic, també us deixem un enllaç per poder llegir-ho.
Quines diferències trobeu entre els dos tipus de còmics? Com que no hem explicat gaire del primer mite anomenat, feu una recerca i expliqueu-nos que us ha semblat?
Coneixeu algun programa per crear còmics que no hagi emprat cap dels dos grups?
Elena Garriga i Laia Ferrer (4ESO)
Feliciter! Molt bona feina! Amb el vostre permís li dic a l’Imad que l’enllaci a la seva feina i a les nostres entrades. Per cert, ens podríeu passar l’enllaç directe als vostres còmics fets amb Pixton. Nosaltres també l’utilitzem, tot i que hi ha altres programes.
Primer us vull felicitar per l’article, esta molt ben fet i el mite de Atalanta i Hipòmenes em va agradar molt, ja que demostra molts valors i es un còmic que simbolitza moltes coses com per exemple la força de l’amor, el desig, i com una cosa tan simple com donar les gracies pot afectar negativament, evidentment que avui en dia si no dones les gracies ningú et convertira en res però es veritat que quan no dones les gracies molta gent agafa o mala imatge o et deixa de fer favor, bueno en fií em va agradar molt el còmic. i espero veure mes còmics d’aquest tipus!!!!!
Chaymae, a veure si tu -que llegeixes Narracions de mites clàssics de manera voluntària- també ens en fas un, ara que els aràcnids de l’Albéniz han aplanat tan bé el camí!
Salvete!
El primer còmic és més tècnic, té un llenguatge més elaborat i unes imatges més estètiques que el segon. En canvi, aquest darrer té uns dibuixos més infantils i un llenguatge més pobre. El relat del primer còmic és més expressiu, romàntic i vol apel·lar els sentits. Per contra, el segon text presenta un llenguatge col·loquial i adaptat als usos de cada dia.
El mite de Leucòtoe i de Clítie explica com Venus, després que el sol hagi delatat a Vulcà, el seu marit, l’adulteri de la deessa, aquesta es venja. Venus decideix cremar el Sol amb el foc de l’amor. Aquest s’enamora de la donzella Leucòtoe i allarga les nits i l’hivern per poder anar a veure la seva aimada. Clítie, la germana de Leucòtoe, que estimava amb bogeria el Sol, la delata al seu pare. Aquest decideix castigar-la immediatament: l’enterra viva en un fossat profund, sota un pesant túmul de sorra. El Sol sent molt dolor i decideix ressuscitar-la. Però ja és massa tard, perquè Leucòtoe ja ha mort. El Sol li promet que, no obstant això, tocarà el cel. Per això, decideix convertir-la en tija d’encens, que és una aroma que es dispersa per l’aire. Mentrestant, Clítie s’asseu a esperar el Sol, però aquest no li fa cas. La noia va estar mirant-lo nou dies seguits, sense menjar ni beure. Després d’aquests nou dies, és transformada en l’heliotropi, una flor que segueix sempre el moviment del Sol en l’arcada celestial.
Pel que fa als programes d’elaboració de còmics, he buscat per Internet i he trobat la possibilitat de fer-los amb Bitstrips, però jo no sóc gaire aficionat a aquest tipus de creacions i, per tant, no puc parlar-ne amb experiència pròpia.
Valete!
Pingback: Els mites en vinyetes | Aracne fila i fila | Cu...
Pingback: Els mites en vinyetes | OPVS CHIRONIS | Scoop.it
Pingback: “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.” | Aracne fila i fila
Avete!
La principal diferència entre el primer còmic i el segon és que el segon té un contingut més audiovisual, i al primer s’han utilitzat obres d’art ja existents per anar explicant el mite. El llenguatge del primer és més formal, el segon d’àmbit col·loquial.
El mite de Leucòto i Clitie explica el següent:
Venus havia tingut relacions amoroses amb Mart, i el Sol li ho va dir a Vulcà, el marit de Venus. Aleshores, Venus es venja fent que Sol s’enamori de Leucòtoe, per tant, a vegades, per poder contemplar la seva estimada, surt abans o allarga les hores de dia d’hivern. Una nit, entra a la cambra de Leucòtoe, prenent la forma de la seva mare, Eurínome. Demana que les deixin soles, i li revela el seu amor. Ella s’espanta, i pateix la violència del déu Hèl·lios. La seva germana Clítie, que estava enamorada del Sol, la delata al seu pare. Aquest enterra viva la seva filla com a càstig. Hèl·lios, amb els seus raigs, intenta treure’n la sorra, però és massa tard. Així doncs, vessa nèctar al seu cos i aquest es desfà, sorgint una tija d’encens.
El Sol no vol saber res de Clítie. Aquesta va estar nou dies asseguda a Terra, mirant el sol. Va quedar clavada a la terra, i es transformà en la flor heliotropi.
La veritat és que no sé gaire de programes informàtics, i tampoc sóc molt ”manetes” amb això. No, no en conec cap de programa per fer còmics amb l’ordinador.
Valete!
Salvete!
Moltes felcitats per l’article esta molt ben elaborat i molt ben redactat. També cal esmentar, que els còmics estan molt ben fets.
En els dos còmics es pòden apreciar diferències, per exemple en el primer les il·lustracions són obres d’art i en el segon estan fetes per l’ordinador. Una altre diferència, és que en el primer la història esta redactada i en el segon nomès s’utilitzen les baferades per narrar la història.
El primer mite, l’he trobat molt interessant i amb una història molt bònica i trista a la vegada.
Per si us serveix conèc una altre programa per crear còmics: http://www.comicmake.com
Valete!
Salvete!
El primer còmic és més sistemàtic que el segon, el text és molt més elaborat i les imatges són més estètiques. El segon còmic és més infantil i té un llenguatge escàs. El relat del primer còmic és més significatiu, romàntic i vol referir-se als sentits. Al contrari del primer, el segon text presenta un llenguatge familiar que utilitzem diariament. El mite de Leucòtoe i de Clítie explica com Venus decideix cremar el Sol amb el foc de l’amor. Aquest s’enamora de la donzella Leucòtoe i allarga les nits i l’hivern per poder anar a veure la seva aimada. Clítie la delata al seu pare. El pare l’enterra viva en un fossat profund, sota un pesant túmul de sorra. El Sol sent molt dolor i decideix ressuscitar-la. Però ja és massa tard, perquè Leucòtoe ja ha mort. El Sol li promet que tocarà el cel.
El Sol la converteix en tija d’encens. Mentrestant, Clítie s’asseu a esperar el Sol, però aquest no li fa cas. La noia va estar mirant-lo nou dies seguits, sense menjar ni beure. Després d’aquests nou dies, és transformada en l’heliotropi, una flor que segueix sempre el moviment del Sol en l’arcada celestial.
Pel que fa a la creació de còmics, he trobat uns quants programes: Comic Book Creator 2.0, Comic Life, Manga Studio Ex 3.0, Comixware, Anime Studio Pro v5.5,
ComicRack, MangaMeeya, Pixton, i el famòs Adobe Photoshop.
Valete!
Salve
Primer de tot hem de dir que aquestes recreacions estan molt bé, enhorabona!
Entre els dos cómics trobem clares diferències com les imatges, ja que un està fet amb obres d’art i l’altre amb il.lustracions. El llenguatge i l’estil també són diferents en els dos. El primer mite és el de Leucòtoe i Clítie, i tracta de que el Sol delata a Vulcà (el seu marit) dels seus adulteris amb Mart (déu de la guerra), aleshores es venja i fa que s’enamori de Leucòtoe però Clítie, la germana de Leucòtoe, que està enamorada del Sol, es posa gelosa i li explica el que ha passat al seu pare que enterra viva a Leucòtoe i d’aqui neix el girasol. Aquest mite ens ha semblat interessant, i trobem que els gelos és una situació bastant comuna avui en dia.
Per crear cómics com aquests també podem utilitzar programes com Bitstrips, PlayComic, Kindle Comic Creator…
Vale!
Salvete!
Molt ben treballat!
La diferència que trobem entre els dos còmics és que un esta fet amb representacions fotogràfiques reals i l’altre amb dibuixos. Una altra diferència és que el primer còmic barreja les bafarades amb el peu d’imatge, l’explicació, i l’altre còmic són les típiques bafarades que van acord amb la imatge i el diàleg dels personatges. Però tant al primer còmic (Leucòtoe i Clítie) com el segon (Atalanta i Hipòmenes) estan molt ben explicats els mites.
Encara que trobem que el segon còmic potser és un còmic més adequat per un públic infantil.
No coneixem altre programa per fer còmics que Pixton, perquè l’hem utilitzat més d’un cop per fer algun treball.
Valete!
Salvete!
Molt bon treball Laia i Elena!
Els dos còmics son molt diferents:
El còmic de Leucòtoe i Clítie es mes rebuscat i de recerca perque has de trobar l’obra d’art correlatives per poder explicar la historia. Nosaltres no hem treballat aquet mite així que l’hem buscat:
“Venus havia tingut afers amorosos amb Mart, i el Sol ( Hèl·lios) li ho havia confessat a Vulcà, el seu marit. Per tant, Venus vol venjança, i decideix fer que el sòl s’enamori de la bella Leucòtoe. Així doncs, per tal de poder contemplar a la seva estimada, de vegades, surt abans o allarga les hores d’hivern.
Una nit, entra a la cambra de Leucòtoe, prenent la forma de la seva mare, Eurínome. Demana que les deixin soles, i li revela el seu amor. Ella s’espanta, i pateix la violència del déu.
La seva germana Clítie, que estava boja d’amor pel Sol, la delata al seu pare. Aquest enterra viva la seva filla com a càstig. El Sol, amb els seus raigs, intenta treure’n la sorra, però és massa tard. Així doncs, vessa nèctar al seu cos i aquest es desfà, sorgint una tija d’encens.
El Sol no vol saber res de Clítie. Aquesta va estar nou dies asseguda a Terra, mirant el sol. Va quedar clavada a la terra, i es transformà en heliotropi. ”
També felicitem a l’Alba i al Miguel Angel per l’originalitat d’haver incluit obres d’art.
El segon còmic, Atalanta i Hipòmenes, en canvi es més de creació mes res resumit i amb una estètica per públic infantil. Atalanta i Hipòmenes és un mite que vam llegir i ens va agradar molt.
Nosaltres tenim gustos diferents i a l’Elia li agrada més el còmic de Leucòtoe i Clítie per que han utilitzat obres d’art i a la Paula li agrada mes el còmic de Atalanta i Hipòmenes perque es més facil i més visual, sense el text pots entendre la història.
No coneixem cap programa per fer còmics però hem buscat i hem trobat el Pixton que es un programa online i facil d’utilitzar.
Avete!
Salvete!
Al primer còmic es veuen il·lustracions d’obres d’art, sense vinyetes, on a sota de cada obra d’art hi han frases curtes del mite que van extreure del llibre de narracions de mites clàssics. En canvi al segon còmic podem observar un còmic amb dibuixos i amb vinyetes, on cada personatge parla. No coneixo cap tipus de comic més, l’únic que coneixia era el de el segon exemple, perquè ho vam utilitzar a ciutadania. Però per internet he cercat algunes pàgines per fer còmics com per exemple: http://www.playcomic.es
Ara us parlaré sobre el primer mite (Leucòtoe i Clítie). Aquest mite tracta sobre Venus, ell habia tingut afers amorosos amb Mart i el Sol i li confesà al seu marit Vulcà. Venus vol venjança i vol fer que el sòl s’enamori de Leucòtoe, i ho aconsegueix, llavors la seva germana Clítie boja d’amor pel Sol delata Leucòtoe al seu pare. Ell la enterra viva en una fosa profunda i li posa al damunt un munt de sorra pesant. El Sol amb els seus raigs intenta treure la sorra per salvar a la seva estimada, pero quan ho aconsegueix ja era massa tard. El Sol no vol saber res de Clítie. Aquesta va estar nou dies asseguda a Terra, mirant el Sol. Va quedar clavada a la terra, i es transformà en heliotropi.
Aqui deixo el meu comentari, Valete!
Salvete!
Primer de tot felicitar-vos pel magnífic article que heu realitzat.
La diferència més significant la trobem a les il·lustracions: en el nostre còmic les il·lustracions són obres d’art, en canvi en el còmic de les nostres companyes són dibuixos virtuals realitzats amb un programa anomenat Pixton. Una altra diferència són els diàlegs: en el nostre còmic el text és extret directament del llibre i per tant té un llenguatge més tècnic i no abunden els diàlegs. Per contra, en el còmic de la Laia, l’Elena i la Marta podem percebre un llenguatge més col·loquial i adaptat als nostres dies.
En el mite de Leucòtoe i Clítie, l’enuig de Venus amb el Sol per delatar els seus amors adúlters amb Vulcà al seu marit, fa que el Sol s’enamori bojament de Leucòtoe. Aquesta no l’estima, i el Sol entra a la seva cambra per les nits transformat en la seva mare per poder estar amb ella. Quan el Sol li diu la veritat, Leucòtoe espantada, li diu que marxi. Clítie, la germana de Leucòtoe, confessa al seu pare els amors del Sol i la seva germana. El pare enterra viva a Leucòtoe com a càstig, i el Sol mai li perdonarà això a Clítie, que morirà clavada a terra i es convertirà en heliotropi; una flor que sempre segueix al Sol.
Hem vist que les nostres companyes han fet servir Pixton per crear el còmic. Nosaltres simplement hem fet servir una taula al “Word” i el “Paint” ens ha servit d’ajuda per retocar una mica les imatges.
“Comixware” és un bon programa per crear còmics, l’hem provat i pensem que és fàcil i divertit d’utilitzar. També “Comic Life” i “Comic Book Creator” són programes adients per la tasca que volem fer i per obtenir un bon resultat.
Valete!
Salvete!
Primer de tot m’agradaria dir que tots dos m’han semblat bons còmics, tot i que tinc preferència sobre el segon; no perquè l’altre no estigui bé, només que el trobo molt més “atractiu” visualment.
He vist un error en el d’Atalanta i Hipòmenes, ja que no es fa cap fererència, ni pareix en cap moment la deesa Venus, qui ajuda a Hipòmenes a guanyar la cursa i els castiga per no havier-li agraït el regal de les pomes d’or.
És cert però, què el primer té un llenguatge més elaborat, amb unes il·lustracions més realistes que el segon, que es veu clar que el d’Atalanta i Hipòmenes esta fet per a un píblic més infantil, perquè s’entengui amb claredat.
Valete!
Salvete!
Ens ha agradat molt la idea de fer un còmic per recrear els mites. Pensem que el còmic d’Atalanta i Hipòmenes recull més característiques habituals en l’estructura, ja que les bafarades dels personatges expliquen molt més part de la història, encanvi en el còmic de Leucòtoe i Clítie hi ha sobretot text explicat per un narrador i els personatges quasi bé no parlen. També els còmics solen ser dibuixos a mà com el d’Atalanta i Hipòmenes i el de Leucòtoe i Clítie està format amb pintures reals.
El mite de Leucòtoe i Clítie tracta de que Venus fa que el Sol s’enamori bojament de la bella Leucòtoe. Per poder veure a Leucòtoe, el Sol surt pels matins i es pon per les nits, i les hores d’hiverns s’allarga perquè s’entreten mirant-la. A vegades també s’enfosqueix perquè està trist. Per acostar-se a ella el sol prèn la forma de la mare de Leucòtoe i quan es queden a soles es converteix amb qui és realment. El pare de Leucòtoe s’entera de la relació que té la seva filla amb el Sol, gràcies a Clítie, i la castiga amb la mort, enterrant-la sota la sorra. El Sol enfadat amb Clítie, no vol saber res més d’ella i ella es queda clavada al terra sense fer res, ja que no pot aconseguir l’amor del Sol. Al final, Clícite es converteix en l’heliotropi.
Finalment cal dir que són uns grans treballs. Valete!
Quines diferències trobeu entre els dos tipus de còmics? Com que no hem explicat gaire del primer mite anomenat, feu una recerca i expliqueu-nos que us ha semblat?
En el primer còmic creiem que esta massa estesa la explicació i hi ha poques bafarrades pero es més original que el segon. Al segon cómic no hi ha molta explicació pero s’enten molt bé i es nota que esta treballat, amb paciencia.
Coneixeu algun programa per crear còmics que no hagi emprat cap dels dos grups?
No.
Salvete!
Primer de tot, felicito als meus companys per el seu treball; es molt original i, encara que es un cómic igual, cada un dels cómics és diferent, a la seva manera. En el primer cómic les imatges són pintures, quadres sobre el mite de Leucòtoe i Clítie. És veu un cómic com més formal, cosa que l’altre jo diria que és un cómic per més petits, fet de dibuixos i amb vinyetes, aixó també fa que sigui adreçat a un públic infantil. El cómic de Atalanta i Hipòmenes té més vinyetes que l’altre, està més desarrollat gràficament, cosa que l’altre, el de Leucòtoe i Clítie, està més desarrollada la part textual. Han fet un bon treball amb els cómics.
He buscat informació sobre el mite de Leucòtoe i Clítie. Crec que és un mite un tant extrany, però aixó es millor, crida més l’antenció. Parla de que Venus a tingut relacions amoroses amb Mart, i el Sol li va confessar a Vulcà, el seu marit. Venus vol venjança i decideix fer que el sòl s’enamori de Leucòtoe, per tal de poder contemplar a la seva estimada.
Una nit, Leucòtoe entra a la cambra, prenent la forma de la seva mare, Eurínome. Demana que les deixin soles, i li revela el seu amor. Ella s’espanta, i pateix la violència del déu.
La seva germana Clítie, que estava enamorada de Sol, la delata al seu pare, i aquest enterra viva la seva filla com a càstig. El Sol, amb els seus raigs, intenta treure’n la sorra, però és massa tard. Així que vessa nèctar al seu cos i aquest es desfà, sorgint una tija d’encens.
El Sol no vol saber res de Clítie. Aquesta va estar nou dies asseguda a Terra, mirant el sol. Va quedar clavada a la terra, i es transformà en heliotropi.
No he fet mai un cómic amb ordinador, així que no conec cap programa que no sigui el que han utilitzat ells.
Valete!
Laia i Elena, finalment us ha sortit un article molt bo, que els companys han aprofitat per fer comentaris força complets. Estaria bé que comentéssiu a la Margalida la qüestió tècnica que us impedeix passar-li l’enllaç del Pixton. La veritat és que vau haver de fer un invent una mica “sui generis”.
Paula i Èlia, la diversitat d’opinions ha enriquit el vostre comentari i està bé que cadascuna exposi els motius que us fan decantar cap a una o altra creació.
Esperem provar aquests creadors de còmics, a veure com funcionen, especialment el que recomanen l’Alba i el Miguel Ángel, que parlen per experiència.
Avete!
Moltes gràcies a tots per les felicitacions!
Estem molt contentes perquè tu, Marigarida, li hagis dit a l’Imad que enllaci el nostre article a la seva feina i a les nostres entrades. Sentim no poder posar l’ellaç directe del Pixton Margarida, ja que hi havia un màxim de vinyetes i per tant vam haver de dividir en dues parts el còmic i després ajuntar-les amb el Paint, per això també aprofitem per aclarir que es veuen una mica malament les lletres de les últimes vinyetes.
Referint-nos al comentari d’en Pau, volíem aclarir que el nostre còmic no te un llenguatge pobre, si no que anava encarat a un públic més infantil. Marc, ens ha agradat la teva recerca i explicació del primer mite, creiem que està força bé.
Teresa, ens ha semblat interesant que aportéssis un llatinisme nou, i hem aprofitat per fer una recerca i comentar-lo:
Sui generis és un llatinisme.
Significat literal: del seu propi gènere.
Significat extens: s’utilitza en Dret per designar persones jurídiques dotades d’un règim especial. En el llenguatge corrent pot adquirir una connotació negativa, discutint-hi el qualificatiu.
Us agraïm molt les aportacions que heu fet sobre programes de còmics, aquí us deixem la recopilació:
* http://www.comicmake.com
* Bitstrips
* Comic Book Creator 2.0
* Comic Life
* Manga Studio Ex 3.0
* Comixware
* Anime Studio Pro v5.5
* ComicRack
* MangaMeeya
* Adobe Photoshop
* PlayComic
* Kindle Comic Creator
Valete!
Moltes gràcies, Elena i Laia! Abans es podia fer de franc, però ara es veu que Pixton ha canviat i s’ha de pagar. En fi,…
Així m’agrada, Elena i Laia, que feu el seguiment dels comentaris rebuts al vostre article i que aprofiteu per treballar els llatinismes. Bona feina.
Salvete!
Primer de tot, felicitats a les autores dels comics, estàn molt bé.
En el mite de Leucòtoe i Clítie, tracta de que el Sol delata a Vulcà (el seu marit) dels seus adulteris amb Mart (déu de la guerra), aleshores Vulcà es venja i fa que Sol s’enamori de Leucòtoe però Clítie. Sol entra a la seva cambra de Leucòpete per les nits transformat en la seva mare per poder estar amb ella. La germana de Leucòtoe, que està enamorada del Sol, es posa gelosa i li explica el que ha passat al seu pare que enterra viva a Leucòtoe i d’aquesta manera neix el girasol, que és una flor que sempre mira de cara al sol.