El nostre institut, Isaac Albéniz, participarà, al mes de febrer, en unes jornades conjuntes amb el conservatori de Badalona, en les quals llegirem diversos textos, i entre ells un text del Faune, tal com el va descriure Ovidi en el seu llibre Fastos (II 303 ss).
Faune era, en la mitologia romana, un dels personatges més populars i antics, i és equivalent a la divinitat grega Pan. Fill de Picus, nét de Saturn i pare de Llatí, Faune va ser el tercer rei del Laci. Per què es relaciona Faune amb Pan?
Faune té un paper molt important en la història mítica de Laci, perquè era considerat un dels grans fundadors de la regió, i per això Lactanci, escriptor llatí i apologista cristià, el situa a l’altura de Numa Pompili, segon rei romà que va succeir Ròmul. Després de la seva mort va ser anomenat divinitat tutelar del país per tots els seus serveis a l’agricultura i la ramaderia.
Un dels antecessors de Faune era Pan. Déu grec de la brisa de l’alba i del capvespre, vivia en companyia de les nimfes en una gruta del bosc, i per això se’l relaciona amb la metamorfosi de Siringa. Ella era una nimfa de l’Arcàdia que desdenyava tots els sàtirs i silens que la pretenien, i que es dedicava a caçar amb un arc de banya. El déu Pan la va trobar un dia que Siringa baixava de la muntanya, la va veure i al punt se’n va enamorar, fins al punt de llançar-se en la seva persecució.
Siringa en la seva fugida va arribar a un rierol i allà va suplicar a les seves germanes, les nimfes, que la ajudessin. Aquestes, commogudes, la van transformar i, quan Pan va arribar al lloc on era Siringa, no va poder abraçar res més que un grapat de canyes buides en què Siringa s’havia convertit. Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Aquí teniu una de les il·lustracions que faran de teló de fons de la lectura.
Quin un, el Faune de la Júlia!
Aquest és el fragment que apareixerà en la lectura en traducció de Miquel Dolç i Jaume Medina:
Era mitjanit. ¿A què no s’atreveix un amor desenfrenat? A través de la fosca, Faune fa cap a la gruta fresca i, en veure els servents vençuts pel son i pel vi, concep l’esperança de trobar els amos també adormits. El temerari llibertí entra i s’aventura a les palpentes, amb cautela allarga cap endavant les mans, i es deixa guiar per elles. Havia arribat al cobertor del llit desitjat i aquell primer atzar anava a fer-lo feliç;així que toca la pell del lleó s’espaordí, enretirà la mà i recula esmaperdut com quan sovint un vianant, en veure una serp, s’espanta i fa un pas enrere. Després palpa la coberta suau del llit que tenia al costat i es deixa enganyar per aquest fals indici. Hi puja i s’estira al llit pel cantó que li era més proper; el seu membre inflat era més dur que una banya. Mentrestant s’arremanga la túnica des de la vora inferior: les seves rudes cames s’eriçaven de pèls tofuts. Volia anar més lluny, però de sobte l’heroi de Tirint va repel·lir-lo: caigué de dalt del llit. Es fa un aldarull: la reina de Meònia crida els servents i demana llum; quan li porten torxes, tot resta descobert. Faune gemega greument per la seva caiguda del dalt del llit i amb prou feines si pot aixecar el seu cos de la dura terra. Se’n riu [Hèrcules] juntament amb els qui el veieren estès; la jove lídia es riu del seu amant. Per això el déu, burlat per un vestit, no s’agrada dels vestits que enganyen la vista, i invita els fidels a celebrar nus la seva festivitat.
El fragment fa referència al següent mite. Mentre Faune era al cim d’una muntanya, va veure Òmfale (la reina de Lídia o Meònia) acompanyada del seu amant Hèrcules. Faune se n’enamorà, i mentre la parella dormia en una cova amb els seus servents, esperant al sacrifici de l’endemà, Faune s’aventurà en la cova i va pujar al llit, però el que el nostre protagonista no sabia era que marit i muller, seguint el ritual, s’havien intercanviat els vestits i dormien cadascun amb la roba de l’altre. Així que el Faune va ajeure’s al costat de la que creia que era Òmfale, però Hèrcules va repel·lir-lo i el Faune caigué, de manera que va ser descobert per tothom.
Després d’això, els alumnes de batxillerat llegiran l’ègloga del Faune, escrita per Stéphane Mallarmé, un poeta francès nascut a París al 1842.
Ces nymphes, je les veux perpétuer.
Si clair,
leur incarnat léger, qu’il voltige dans l’air
assoupi de sommeils touffus.
Aime-je un rêve?Stéphane Mallarmé, L’après-midi d’un Faune
La capçalera d’aquest text està escrita en francès perquè és un vers del poema original de Mallarmé, però a continuació llegiran fragments seleccionats per la professora Montse Vilà a partir de la traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia. El poema, titulat Prélude à l’après-midi d’un Faune, va servir d’inspiració al compositor Claude Debussy, que va crear una obra simfònica a partir d’aquest, i també al ballarí i coreògraf polonès Vàtsav Nijinsky, en va compondre un ballet clàssic. Per si us interessa l’èxit que va tenir la seva obra, aquí us deixo un enllaç, que encara que està en anglès, crec que tothom és capaç d’entendre. Com bé diu al final de l’article enllaçat, Rudolf Nureyev va dir que el Faune de l’obra Prélude à l’après-midi era el seu paper preferit del món del ballet, i per això va protagonitzar l’obra de Nijinsky modernitzada. Si voleu, també podeu llegir aquest article d’El Fil de la Clàssiques, on hi ha mes informació sobre el tema que ens ocupa.
Ballet clàssic de Nijinsky:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Vxs8MrPZUIg[/youtube]
Actuació de Rudolf Nureyev:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=m7b1FkZYarU&NR=1&feature=fvwp[/youtube]
Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Mónica Martínez Segura 4C
Bona feina, Mònica, i dintre del termini.
A més de les tasques proposades per l’autora, a mi se m’acudeixen més qüestions que podeu tractar.
-Què me’n dieu, de la il·lustració de la Júlia? Concreteu quin moment de l’episodi mític il·lustra. És fidel a la narració d’Ovidi? Què en destacaríeu? Jo us puc avançar que això no és més que un aperitiu de les altres il·lustracions que estan confeccionant els companys…
-Com esteu preparant l’acte els tres lectors? Quines dificultats us planteja el text? Què diuen els de batxillerat del text de Mallarmé?
-Tenim algun amant de la dansa? Coneixeu algun dels dos ballarins esmentats? I els músics, coneixíeu aquesta partitura de Debussy?
En fi, crec que en podeu treure molt de suc, del treball de la vostra companya…
Aprofito també per agrair a la Margalida la seva col·laboració en la recerca del text clàssic adient per il·lustrar el personatge del Faune. Cal dir que malgrat tractar-se d’un personatge amb una gran pervivència posterior, no hi ha gaire textos clàssics que el descriguin a bastament.
L’enhorabona, Mònica, per l’apunt! Fantàstic el dibuix, Júlia! Moltes gràcies, Teresa, per l’agraïment; de fet, va ser tot un plaer contribuir a la recerca del text clàssic d’aquest “faune dormilega que reflexiona sobre les seves gestes amatòries”!
L’enhorabona, alumnes i professores de l’Albéniz per aquesta aportació clàssica interdisciplinar (música, francès, català i clàssiques) a les jornades conjuntes que feu amb el conservatori de Badalona. M’encantaria poder assistir-hi o veure l’enregistrament d’aquest recital musicat de la “Sesta d’un Faune” de Mallarmé.
Sé que a Badalona també llegiu Narracions de mites clàssics, potser us agradarà retrobar Picus! Aprofito l’avinentesa d’aquest apunt per recomanar-vos una aportació aràcnida interdisciplinar dels nens de cinquè de l’escola Bergantí: La flauta de Pan; així com Desgavell al Parnàs de l’avi Joaquim (RIP).
Es relaciona el Faune amb Pan perquè tots dos eren sàtirs, meitad humà meitat cabra.
Pan va transformar aquell grapat de canys en la fllauta que avui es coneix com a Flauta de Pan.
Salve!
Felicitats per l’article, Mònica!
Contestaré alguna de les qüestions proposades:
Per què es relaciona Faune amb Pan?
Es relacionen perque els dos eran meitat humans i meitat cabres.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
En una flauta va crear la flauta anomenada siringa que avui en dia es coneix com a flauta de Pan.
Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Són molt treballades, però crec que les disfreces podrien ser una mica més reals per a encaixar més al paper.
Salve! Molt bona feina Mònica, jo penso que la relació que estableix Faune amb Pan és que els dos son éssers liberals i que persegueixen a les nimfes pel bosc.Pan va convertir aquell grapat de canyes en una flauta.Em sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen molt bé l’obra del faune ja que la música enganxa amb el video i les imatges.
El dibuix esta situat en el moment en que faune “asalta” el llit d’Hèracles i la reina.
Salve!
Molt bon treball i ben complet Mònica i bon dibuix Júlia!
Faune és una divinitat romana i es relaciona amb Pan perquè és el seu equivalent però en la cultura grega com en el cas de Zeus i Júpiter.
Pan va escoltar la remor que feia aquell grapat de canyes i les va convertir en un instrument músical, la flauta,
que li va posar el nom de siringa, tal com s’havia dit aquella ninfa.
El dibuix de la Júlia es troba en el moment que Faune s’enamora d’Òmfale que estava dormint en una cova amb Hèrcules, però Faune no savia que els dos amants (Òmfale i Hèrcules) s’havien intercanviat els vestits tal i com segueix la tradició. Axí qe Faune va entrar al llit i Hèrcules el va fer caure i tothom se’n va adonar de la seva presència.
Vale!
Un altre mite relacionat una mica amb aquet podria ser quan Fetont, fill d’apol·lo, conduiex el seu carro, però perd el control i el seu avi, Zeus, el fulmina amb un llamp. Quan cau mort a terra, les seves germanes, les Helíades, ploren i es converteixen en unes plantes que viuen al costat dels estancs, i ploren per la perdua del seu germà.
Salve!!
-Per què es relaciona Faune amb Pan?
El nom de Faune ve de la paraula ”Fauna” i per tant, és el déu romà de la fauna i de tot el que vagi relacionat amb els animals. Faune també era anomenat ”Luperco”, que vol dir: el que protegeix el bestiar del llop. Per una altre banda, Pan és el déu grec dels pastors i ramats.
Tenen relació, ja que, els dos protegien els ramats i tot el que té una mica de relació.
-Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Pan va convertir aquell grapat de canyes en un instrument anomenat siringa. La siringa és un tipus de flauta però amb nou forats. L’instrument es diu siringa o Flauta de Pan.
Per acabar, volia deixar constància de la meva opinió sobre el dibuix de la Júlia: està molt bé,m’ha agradat molt, moltes felicitats!
Vale!!
Per què es relaciona Faune amb Pan?
Hermes pasturava els ramats de Driops, va tenir una relació amorosa amb una de les seves filles, incest va neixer el déu Pan, qui, quan va néixer, presentava la seva part inferior en forma de cabró i la resta del seu cos amb aparença d’home, en el cap tenia dues banyes.
Els deus el van anomenar Pan, ja que eres la diversió de tots.
Es relaciona amb un Faune degut a les similituts del seus atributs.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.
Salve!
Faune es equivalent a la divinitat grega Pan, perquè és un dels seus antecesors. Pan va convertir aquell grapat de canyes en un instrument, i li va posar de nom flauta.
Al haber llegit alguns dels mites de ‘Narracions de mites clàssics’ d’Ovidi, fa que sigui més fàcil comprendre la mitologia romana i grega.
Dir-li a la Júlia que dibuixa molt bé i que ha representat molt be aquest fragment d’Ovidi: “…Faune fa cap a la gruta fresca i, en veure els servents vençuts pel son i pel vi, concep l’esperança de trobar els amos també adormits. El temerari llibertí entra i s’aventura a les palpentes, amb cautela allarga cap endavant les mans, i es deixa guiar per elles. Havia arribat al cobertor del llit desitjat i aquell primer atzar anava a fer-lo feliç…”
I per últim, felicitats per l’article Mònica, quan arribi a casa miraré els dos videos i respondre les preguntes referents a ells, ja que a l’escola la conexió no va tant depressa com per poguer veure-ho bé.
Vale!
SALVE!
-Per què es relaciona Faune amb Pan?
En la mitologia grega, Pan era el déu dels pastors i dels ramats. Faune és l’equivalent al sàtir grec Pan.
-Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
En aquell grapat de canyes va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.
-Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Si, Vàtsav Nijinsky va crear sobre aquesta música l’L’après-midi d’un faune, un ballet revolucionari al món de la dansa.
Salve!!
Crec que Faune es relaciona amb Pan perquè els dos tenen que veure amb la natura.
Pan era déu dels pastors i remats, Faune el que protegia el bestiar.Per tant tenen una gran relació en el tema animal.
També Faune es l’equivalent al sàtir grec Pan. Els sàtirs eren divinitats de muntanyes i boscos. Encarnaven la força vital de la naturalesa.
Pan va convertir les canyes en una mena de flauta que es la va anomenar Siringa en record de la nimfa. La Siringa és un instrument de vent semblant a la flauta però té nou forats,en català també s’anomena flabiol de canons o flauta de Pan (conjunt de diverses flautes paral·leles unides).
Molt bon dibuix Júlia!
El moment que ens il·lustra la Júlia es quan Faune aprofita per ficar-se dintre del llit i creu que s’ha ficat al costat de l Òmfale però era Hèrcules. Com es veu al dibuix es nota clarament que es un noi.
Ami m’encanta la dansa! No faig ballet però faig jazz i molts passos provenen del ballet, ja que es la base de la dansa.
Salvete!
Primer de tot felicitar a la Mónica pel seu article tan acurat i a la Júlia pel seu magnífic dibuix.
Ara intentaré respondre a les preguntes fetes en l’article:
-Per què es relaciona Faune amb Pan?
Perquè Faune, en la mitologia romana, s’assemblava molt en els atributs a Pan, en la mitologia grega. Els dos estaven dotats d’una gran potència i àpat sexual. A més, els dos es dedicaven a perseguir pels boscos, a nimfes i nens, en la troballa dels seus favors.
-Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes?
Pan va tallar una de les canyes i es va fer un instrument musical que el déu va aprendre ha tocar amb indicible dolçor.
-Quin nom va posar a l’instrument?
El va anomenar Siringa o Caramell.
-Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Aquesta pregunta no la podré respondre fins que no arribi a casa, ja que necessito escoltar-ho i aquí no puc.
-Què me’n dieu, de la il·lustració de la Júlia?
El dibuix de la Júlia està molt ben elaborat. Ja m’agradaria a mi dibuixar la meitat de bé de com dibuixa ella! Però, malauradament, jo no sé tinc aquesta virtut.
-Concreteu quin moment de l’episodi mític il·lustra.
És el moment en el que el Faune buscant a Òmfale, troba a Hercules i aquest l’enretira del llit. Així el Faune és descobert.
-És fidel a la narració d’Ovidi? Què en destacaríeu?
No, el Faune és un esser divertit i impulsiu el qual el seu impuls sexual és més fort que la seva ment. Jo en destacaria que el Faune desprès de haver sigut descobert, s’emprenya amb els vestits i declara que mai més anirà vestit, a més, convida als fidels a celebrar nus les festes ja que així ell no es tornarà a confondre mai més.
-Com esteu preparant l’acte els tres lectors?
Doncs ara mateix, estem quedant a les hores del pati amb la Montse, professora de català, que ens ajuda molt per a la nostra bona pronunciació. A més la Teresa, també ens va ajudar a entendre el text i saber com s’ha de fer.
-Quines dificultats us planteja el text?
A mi, de moment, cap. I esperem que no hi hagin dificultats més endavant.
Vale!
Salve!!
Mònica, moltes felicitats per aquest article, es veu que ha estat molt treballat. Encara que el contingut de l’article és molt bò, destacaria l’elegancia en que ens presentes aquest article; el títol:
”De la mitologia fins al ballet clàssic, amb el Faune”, encertadíssim.
Per què es relaciona Faune amb Pan?
Pan era el déu dels pastors i dels ramats. A més a més Pan és el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. Es diu d’ell que perseguia a les nimfes pels boscos.
A més com veiem en la part que llegira en Ruben, en Faune és molt desenfrenat i impulsiu, que va al llit de la reina sense pensar-ho dues vegades.
I com he dit abans es diu de Pan que perseguia a les nimfes,i en el fragment en francès que llegeixen els nois de batxillerat, en faune apareix en aquesta escena intentant raptar unes quantes d’elles.
Per tant la relació és més que semblant entre Pan i Faune.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Quan Pan va arribar i només va poder abraçar les canyes, la remor que produïen li va agradar de tal manera que va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d’aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.
Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Com ja diu a l’article, la peça de Nureyev, és més modernitzada i podem veure més detalls de tota l’obra. Per altra banda Nijinsky al ser en blanc i negre és més simple, però seguim veiem a en Faune. No hi ha pèrdua.
Personalment prefereixo l’actuació de Rudolf Nureyev, la facilitat en que es mou, ja no tant amb el mite sinó amb l’elegancia en que es mou. Crec que representa bastant bé el mite del Faune. El moement en que ballen tots i es mouen és encertat. És una mena de successió d’escenes.
Ara Teresa les teves propostes en el primer comentari:
-Què me’n dieu, de la il·lustració de la Júlia? Concreteu quin moment de l’episodi mític il·lustra. És fidel a la narració d’Ovidi? Què en destacaríeu? Jo us puc avançar que això no és més que un aperitiu de les altres il·lustracions que estan confeccionant els companys…
Certament el dibuix està molt ben fet. Ami m’ha agradat molt i ja la he felicitat pel seu bon treball.
El moment exacte de la il·lustració és quan Faune en entra al llit on són Òmfale i Hèrcules i, sense saber-ho s’apropa més a Hèrcules perquè porten les robes canviades.
Just després se’n adona que té pels al cos i no creu que sigui Òmfale. Per tant al final del fragment veiem com faune moltes vegades va sense roba perquè no vol més confusions i quedar un altre cop en ridícul.
-Com esteu preparant l’acte els tres lectors? Quines dificultats us planteja el text? Què diuen els de batxillerat del text de Mallarmé?
Bé, jo sóc una de les presentadores del fragment de Faune, i només introdueixo l’escena. He de dir que al principi sense saber com seria, el vocabulari utililtzat no era col·loquial. Però un cop que ho has practicat més d’una vegada, és molt entenedor.
Per la part que llegeix en Ruben, em sembla un fragment molt bo, ple de detalls i de característiques amb molt de suc. A més veiem a un Faune bastant grotesc, de manera que no té cap mena de problemes de parlar de coses més íntimes.
Per la part dels de batxillerat, veiem a un Faune bastant canviat. En aquest cas es desperta de la migdiada i veu unes quantes nimfes, les vol raptar, però se’n adonen i se’n van. Faune torna a dormir-se perquè sap que sinó són aquestes seràn unes altres.
En aquest fragment no queda tan en ridícul com ho va fer en el fragment que llegeix en Ruben.
-Tenim algun amant de la dansa? Coneixeu algun dels dos ballarins esmentats? I els músics, coneixíeu aquesta partitura de Debussy?
Jo no sóc la més indicada per parlar de la dansa, perquè no en sé. Però he de dir que el nom de Rudolf Nureyev em sonava bastant.
Vale! L’enhorabona per l’article!
Salve!
– Per què es relaciona Faune amb Pan?
Faune i Pan tenen molta relació en el seu aspecte físic ja que ells dos tenen en comú que la meitat del cos es humà i l’altre meitat és de cabra. Faune corresponia a la mitologia romana i Pan conrresponia a la mitologia grega.
– Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Pan amb aquell grapat de canyes va elaborar una Flauta de Pan, també anomenada, Siringa i aquest va ser l’instrument que va crear.
Salve!
Per què es relaciona Faune amb Pan?
– Faune i Pan sobre tot es relacionen en el seu aspecte físic. Els dos tenen la meitat del cos d’homa i l’altre part inferior de cabra. Faune era de la mitologia romana i Pan de la mitologia grega.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
– Pan va convertir aquell grapat de canyes en un instrument que el va anomenar “Flauta de Pan”.
Ja continuaré l’última pregunta!
Vale!
Em fa molta il·lusió comentar aquest article, ja que, sóc alumna del Conservatori de Badalona i ja portem algunes setmanes preparant aquest acte conjunt! Si no m’equivoco, l’acte és el 28 de febrer al Teatre Zorrilla. Res més, estic ansiosa de veure què és el que prepareu.
Ja sabia, Laura, que tu, com a alumna de Premià al Conservatori, ens informaries de primera mà!
Felicitats per l’article Mònica, ara segur que el dimarts quan recitin el text ja se de que va.
Per què es relaciona Faune amb Pan?
Ja que un dels antecessors de Faune era Pan.
Faune era, un personatge de la mitologia romana, Pan en canvi era de mitologia grega.
Molts dels personatges romans en mitologia tenen una certa equivalència en els personatges grecs.
Això ho he pogut veure amb la lectura d’aquest trimestre ‘’Narracions de mites clàssics’’.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Aquell grapat de canyes es van convertir en una flauta anomenada siringa.
Què me’n dieu, de la il•lustració de la Júlia? Concreteu quin moment de l’episodi mític il•lustra. És fidel a la narració d’Ovidi? Què en destacaríeu?
El dibuix que ha fet la Júlia m’agrada molt! Com tots els que fan els meus companys la veritat. Felicitats!!
La imatge si que és fidel al text, ja que descriu el dibuix de la Júlia.
És el moment que Faune aprofita per entrar al llit.
Fantàstic, Mònica! Has fet una exposició excel·lent: clara, ordenada i interessant (el relat sobre la nimfa Siringa és del tot reeixit). Júlia, reitero la meva felicitació pel teu dibuix; és realment encantador! Concedeix a la figura del Faune un perfil de murri adorable que és ben original. En fi, nois i noies, us felicito per les vostres intervencions en el bloc, raonades i documentades: aprendre no està del tot renyit amb divertir-se, oi? Doncs seguirem buscant camins per fer-ho!
Salve!
Feliciter, està molt currat aquest apunt.
Per què es relaciona Faune amb Pan?
Faune és una divinitat romana i es relaciona amb Pan perquè és el seu equivalent però en la cultura grega.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
Pan va tallar una de les canyes i es va fer un instrument musical que va anomenar Siringa.
Salve!
Doncs primer que res Feliciter per l’article! El faune és un ser mitològic que veiem en moltes pel·lícules (com el laberint del faune). El faune el relacionem amb Pan perquè és un atecessor seu. Pan que es va enamorar de la nimfa Siringa va transformar les canyes en un instrument musical que va anomenar Siringa però actualment el coneixem com la flauta de Pan.
Vale!
Salve!
Primer de tot felicitats per l’article!
Jo he llegit a les metamorfosis d’ovidi la història de Pan.
Per què es relaciona Faune amb Pan?
Es relacionen perque els dos eran meitat humans i meitat cabres.
Podríeu dir en què va convertir Pan aquell grapat de canyes? Quin nom va posar a l’instrument?
En una flauta que tenia forats, la va anomenar siringa que avui en dia es coneix com la flauta de Pan.
Us sembla que les peces de Nijinsky i Nureyev representen bé el mite del Faune? Per què?
Jo penso que si, que estan molt ben treballades. No és que en sàpiga massa de dansa però m’ha semblat que ho representen bastant bé.
El dibuix està molt bé!